El Museu Taurí de la Diputació de València patrocina la peŀlícula sobre la vida de Cano, que estarà acabada a final del 2013 i en la qual el fotògraf compta la seua trajectòria professional i les seues vivències, a més de mostrar una gran part de la seua obra. 

 

Continuant amb la difusió de la figura del fotògraf Francisco Cano, del qual s’exposa actualment la mostra «Mites» amb les imatges que va captar dels seus ídols, el Taurí recolza ara el llargmetratge-documental titulat Mestre Cano, 100 anys d’història, dirigit per Alberto González i produït per Ignacio Estrella.

 

La directora del museu, Flaminia Guallart, ha manifestat que «amb l’exposició que hem organitzat sobre el fotògraf només aportem un  gra d’arena a l’homenatge que mereix este gran personatge. La peŀlícula que s’està rodant serà un testimoni en primera persona de l’artista que ha viscut la tauromàquia i el seu entorn tan intensament durant quasi setanta anys».

 

Ignacio Estrella comenta que «la idea va sorgir perquè jo estava treballant en la fira de Falles del 2011 i vaig conéixer el personatge. Li vaig parlar a Alberto González de Cano i li vaig dir que seria una bona idea fer un documental sobre el fotògraf. A principi de març d’enguany, Alberto em va portar un retall de premsa amb una entrevista que li havien fet a Canito i em va dir: Si no ho fem ja, igual no podrem fer-ho més avant per la seua edat». 

 

«En quinze dies ens documentàrem i ho preparàrem tot per a poder gravar la seua forma de treball en les falles del 2012. Després començàrem amb les entrevistes amb més calma i li donàrem forma al projecte que es va convertir en un llargmetratge-documental», explica Estrella.

 

Amb el maluc trencat

 

L’equip d’este documental el va acompanyar també a les fires d’Alacant, Sevilla, Pamplona i Bilbao, on es va trencar el maluc. «Sabíem que a pesar de tindre 99 anys, per la seua gran vitalitat tornaria a caminar. Gravàrem el procés de l’operació i recuperació, primer en cadira de rodes i després amb un caminador fins a deixar la crossa i caminar només amb un bastó» conta el productor de la peŀlícula.

 

Alberto González diu que «Cano no para mai. El 9 d’Octubre va tornar a la plaça de bous de València i fa dos caps de setmana el gravàrem fent fotos, en un corral de prova, als jóvens aprenents de l’Escola de Tauromàquia de València. Sempre està en algun acte taurí en qualsevol racó d’Espanya».

 

En nou mesos s’ha gravat més de la meitat del documental i tenen la intenció d’anar amb Cano a Lisboa, Nimes, Mèxic DF i l’Havana, per a acabar el rodatge a final del 2013.

 

Sobre el moment de l’estrena i on es podrà veure este documental encara està per tancar, però el realitzador diu que «ho portarem a totes les televisions i distribuïdores estrangeres, ja que creiem que pot agradar molt a qualsevol racó del món per la grandesa d’este personatge».

 

Canito

Francisco Cano, Canito, és el degà dels fotògrafs taurins, conegut per ser l’únic fotògraf que va estar present en l’agafada mortal de Manolete el 1947. Les fotos van donar la volta al món. 

 

Els seus retrats i reportatges són ja part de la història d’Espanya, Ava Gardner, Gary Cooper, Orson Welles, Ernest Hemingway, Sophia Loren, Ortega I Gasset, Francisco Franco, Lola Flores..., i totes les personalitats que venien a Espanya o que acudien i omplien les places de bous d’Espanya i d’Iberoamèrica. 

 

El pròxim 18 de desembre, Francisco Cano complix 100 anys i compartirà un dinar-homenatge amb tots els seus amics.

 

Nota per als editors:

 

- Avançament de la peŀlícula en:

http://www.youtube.com/watch?v=biDpDwisSNU&feature=channel&list=UL

 

Peu de foto

En la foto de l’equip feta per Canito apareixen d’esquerra a dreta el tècnic de so, José Serrador, Alberto González, el director de fotografia, Israel Sánchez-Beato i Ignacio Estrella.