«L’Havana del Flaco» s’acomiada amb ritme cubà
Després de l’èxit de l’exposició fotogràfica de José García Poveda, el Flaco, el Museu Valencià de la Iŀlustració i la Modernitat (MuVIM) ha decidit prorrogar la mostra i clausurar-la amb l’actuació flamencocubana de músics coneguts del panorama actual.
Alberto Tarín (Seguridad Social), Paco Bernal, Nestorisaak, Vicente Espí i Rafa Baeza, entre altres, oferiran la nit de divendres a les 21 h un espectacle en què fusionaran els estils musicals més importants d’Espanya i Cuba, cosa que donarà lloc a un ritme nou que no deixarà ningú indiferent.
El concert serà l’encarregat de posar el fermall final a l’exposició temporal de fotografies cubanes que ha romàs més d’un mes en la sala Parpalló del museu de la Diputació de València.
Per a l’ocasió, el MuVIM prorrogarà l’horari habitual de visita de l’exposició fins que finalitze l’actuació musical.
Cicle de cine cubà
Com a complement de la mostra del Flaco, el MuVIM ha programat un cicle de jornades de cine amb l’exhibició de tres peŀlícules cubanes a partir de demà i durant els dies 1 i 6 de març.
El llargmetratge Fresa y chocolate, de Tomás Gutièrrez Alea i Juan Carlos Bobío, serà la primera projecció que obrirà este cicle de peŀlícules cubanes. La peŀlícula és una coproducció cubanoespanyolamexicana, que s’exhibirà demà a les 18:30 h i que mostra la vida de dos éssers humans, l’un estudiant de ciències socials i l’altre un artista homosexual, que busquen la seua pròpia identitat.
La segona sessió, prevista per a l’1 de març, és un projecte de l’any 2000 que narra la història del Gallo, un cubà que perseguix el seu somni d’arribar a ser una de les estreles musicals del país.
El cicle de cine conclourà el 6 de març amb la projecció de 7 días en La Habana, de Benicio del Toro, que dividix la peŀlícula en set curtmetratges amb l’objectiu de copsar l’energia i la vitalitat que fan de l’Havana una ciutat única.
«L’Havana del Flaco»
«L’Havana del Flaco» mostra un reportatge fotogràfic de la cultura havanera en què inclou informació documental per a descriure tot allò que es reflectix en la imatge.
Per al Flaco, l’exposició té com a objectiu principal «recopilar durant una dècada el mode de vida de l’Havana sense caure en els clixés que han emmarcat la seua història». Així mateix, destaca «la capacitat de resistència dels cubans i l’èxode que tingué lloc el 1994».