Les campanyes d'excavació del Servici d'Investigació Prehistòrica de la Diputació de València al poblat de l'Edat del Bronze de l'Altet de Palau, a la Font de la Figuera, han complit enguany el seu desé aniversari amb l'obertura d'una gran extensió, d'uns 60 metres quadrats, en la zona septentrional al costat de la muralla.

 

La diputada de Cultura de la Diputació de València, María Jesús Puchalt, ha destacat l'excel·lent labor duta a terme pels arqueòlegs del SIP i ha felicitat l'equip de l'Altet de Palau «que durant deu anys ha contribuït a aclarir interrogants sobre els usos i costums dels primers pobladors valencians».

 

«El principal objectiu d'enguany era efectuar una excavació intensiva en extensió per a aclarir estructures tant d'habitació com de muralla», ha destacat María Jesús de Pedro, codirectora de la campanya juntament amb l'arqueòleg Pablo García Borja.

 

Segons De Pedro, «en les tres setmanes de treball hem pogut arribar a la base, al perfil original sobre el qual s'assenten les cases del poblat, perquè la sedimentació no és molt potent, i hi hem delimitat tres grans departaments de planta quadrangular amb murs rectilinis i una zona que correspon a un espai exterior o carrer».

 

Braçalets d'arquer, o esmoladores, i restes d'un teler

 

L'abandó progressiu del poblat –que va ser habitat per unes 30 o 40 persones– dificulta la descoberta de peces actualment «perquè la gent s'enduia amb ells els seus aixovars i els seus béns», explica la directora de l'excavació.

 

Durant la campanya de 2014, les peces més destacades que s'han trobat són una peça d'un teler, cilíndrica i amb una perforació, dents de falç fetes de sílex, i plaques de pedra polida comunament conegudes com braçalets d'arquer, perquè s'atribuïx el seu ús a la protecció de l'avantbraç per a resguardar la monyica, «encara que notícies recents també ens parlen d'un ús extern, no en l'interior del braç sinó en l'exterior, per a esmolar eines i utensilis», diu l'arqueòloga María Jesús de Pedro.

 

Les habitacions delimitades en esta campanya «estan molt netes, a penes hi ha restes de ceràmica sobre el mateix sòl de les dependències». A l'exterior de les cases s'han trobat restes de fauna, sobretot cervos i bestiarovicaprí domèstic.

 

Confirmat el jaciment de l'Edat del Bronze

 

D'acord amb les troballes metàl·liques de les primeres campanyes i amb els descobriments ceràmics, la cronologia de l'assentament se situa en moments avançats de l'Edat del Bronze.

 

«La datació absoluta efectuada pel mètode del carboni 14 sobre una mostra de cereal carbonitzat va proporcionar la data de 3120 ±40 BP, calibrada entre 1460 i 1310 anys abans de la nostra era», especifica De Pedro i apunta: «queda així confirmada la cronologia de Bronze recent, cap al final del II mil·lenni a.C., amb la qual treballàvem des de 2005».

 

Deu anys de treball

 

Els treballs d'excavació a l'Altet de Palau s'iniciaren en 2005 a partir de la trobada fortuïta d'una sèrie d'objectes vinculats al treball de la metal·lúrgia, la qual cosa permeté situar la cronologia del jaciment en moments avançats de l'Edat del Bronze.

 

Els resultats obtinguts des de llavors corroboren l'existència d'una estratigrafia complexa, de gran potència en la part occidental de l'assentament i menor cap a l'est i el nord on la sedimentació és menor, amb restes constructives en bon estat de conservació i de dimensions importants.

 

Arqueòlegs i experts europeus en el jaciment

 

En els treballs de camp efectuats al llarg dels últims deu anys a l'Altet de Palau han participat estudiants i llicenciats de la Universitat de València i de diverses universitats europees com Bolonya, Pisa, Budapest i Toruń (Polònia). A més, per a estudis sobre el territori «va vindre gentde la Universitat d'Arizona».

 

«També hem tingut la col·laboració de diferents especialistes per a l'estudi de la fauna i la vegetació i de la sedimentologia del jaciment, com és el cas de Carmen Tormo, arqueozoòloga que participà en la recuperació del conegut com el lleopard de Fontanars, i d'Ángela Pérez, que prepara la seua tesi en la Universitat de Granada sobre antropologia física i ha valorat les restes humanes disperses trobades al poblat», diu De Pedro.

 

Els experts en tecnologia ceràmica Pablo García Borja, codirector d'excavació, i Víctor Chaos també han aportat les seues anàlisis en les campanyes de l'Altet de Palau.