La tortuga torrada era un dels plats consumits pels neandertals valencians
El Centre Cultural la Beneficència acollí esta setmana les jornades de difusió del quaternari «Neandertals. Excavacions en curs», organitzades pel Museu de Prehistòria de València i el Grup Valencià de Quaternari.
Els especialistes participants en les jornades varen presentar a la societat valenciana les principals novetats derivades de les més recents investigacions en jaciments valencians del paleolític mitjà (aproximadament entre 300.000 i 40.000 anys abans d’ara).
Els experts en Arqueozoologia Alfred Sanchis, Juan Vicente Morales i Manuel Pérez Ripoll destacaren la rellevància de les preses xicotetes en els grups humans del paleolític, amb especial menció de dos espècies: la tortuga, durant el paleolític mitjà, i el conill, en el paleolític superior.
Recentment s'han trobat evidències de descarnat i consum d'estos animals en les campanyes d'excavació realitzades en jaciments de la província de València (cova del Bolomor i abric de la Quebrada) i de la zona d'Alcoi (el Salt, abric Pastor).
Segons van explicar els experts, «algunes de les restes d'estes tortugues presenten diverses evidències del processat i consum humà, com marques de talls i fractures». En estes intervencions arqueològiques també varen aparéixer plaquetes de closques amb clars indicis d'haver estat en contacte amb el foc, prova evident que els neandertals no consumien la carn de tortuga crua, sinó torrada».
En les jornades també varen participar especialistes en antracologia (estudi de les restes de carbons arqueològics), com Ernestina Badal, Yolanda Carrión, Bertila Galván, directora de projectes arqueològics a Alcoi, Josep Fernández, director d'excavacions en la cova del Bolomor, David Santamaria i Valentín Villaverde.
Estes jornades, que varen comptar amb l'assistència d'un nombrós públic, van posar de manifest la tasca destacada que els diversos equips d'investigació estan realitzant des de fa anys en els jaciments valencians del paleolític mitjà.
El territori valencià és un dels enclavaments peninsulars amb un major nombre de jaciments d'esta cronologia i s'ha convertit en una peça clau per a l'estudi dels neandertals a Europa occidental.