El Museu Valencià de la Il.lustració i de la Modernitat (MuVIM) ha inaugurat hui el nou emplaçament de la maqueta segons el plànol del Pare Tosca de 1704. Acompanyat pel secretari autonòmic d'Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori, Josep Vicent Boira, la vicepresidenta de la Diputació de València, Mª Josep Amigó, i el diputat de Cultura, Xavier Rius, el director del MuVIM, Rafael Company, ha destacat la importància de descobrir amb aquesta maqueta “com era València, una ciutat maltractada per les guerres i la deixadesa de les autoritats polítiques de l'època franquista”.

Company ha explicat que València era una ciutat molt verda i que si s'haguera conservat tal com era “hui dia podria ser Patrimoni de la Humanitat tota ella”.

Ha explicat que gràcies a la maqueta, i al plànol que l'Ajuntament manté perfectament conservat, es pot ser una Església de Sant Agustín “irrecognoscible, perquè la van esfondrar i la van tornar a reconstruir totalment diferent”; un Palau Real “que Napoleó va destruir”; un Sant Pio V sense cúpula; la torre del Tremp des de la qual Jaume I va rebre l'alliberament de la ciutat o un Palau de la Generalitat amb una sola torre “perquè la segona es va construir en els anys 50 del segle XX”.

El diputat de Cultura, Xavier Rius, ha destacat la important labor de recuperació que ha sigut necessària per a poder retornar la maqueta a l'Hall del museu. I el seu creador, l'artista Vicente Herráiz, ha destacat que aquesta és la que en el gremi denominen “la maqueta de la meua vida”.

Aquesta maqueta ja va estar fa 11 anys exposada en el MuVIM, des de març de 2003 a mitjan 2004. Ara, el seu director, Rafael Company, l'ha volgut recuperar i, des del pròxim dia 12 de juliol, els visitants del museu podran tornar a gaudir i descobrir com era l'horta valenciana i el traçat urbà d'una València del segle XVIII, que amb prou faenes arribava als 45.000 habitants.

La maqueta, un treball artesanal dirigit per l'estudi de Vicente Herráiz i Lucas Gómez (que ha utilitzat més de 100.000 hores per a l'execució del projecte), s'ha dissenyat a escala 1:500, policromada i amb materials plàstics. Compta amb 50.000 arbres i 450 pomes de cases, i tots els edificis estan tallats i pintats a mà.

La Unitat de Documentació de la Diputació de València, en aquell moment dirigida per Fernando Muñoz Nebot, va aportar en el seu moment iconografia, cartografia i bibliografia del segle XVIII, sobretot, de Marcos Antonio d'Orellana i cronistes com Teixidor i Vicente Boix.

El plànol original manuscrit del pare Tosca va ser acabat de dibuixar en 1704 (quasi un segle després de l'elaborat per Antonio Mancelli en 1608 amb traços més esquemàtics) i actualment es conserva en el Museu Històric Municipal. Cap a 1738, quan Tosca ja havia mort, va eixir a la llum la versió gravada i reduïda del seu plànol en la impremta d'Antonio Bordázar d'Artazu.

El director Rafael Company ha recuperat aquesta maqueta dins del seu objectiu de retornar al MuVIM la seua identitat com a “museu de les idees”, una identitat que al costat de les noves propostes expositives i una renovada permanent comença ja a ser ja una realitat ferma.