La Institució Alfons el Magnànim (IAM) de la Diputació de València ha ampliat la col·lecció «Arxius i Documents» amb l'estudi de Francisco José Sanchis Moreno L'Hospital General de València i el seu arxiu. 350 anys d'informació i documents.

 

Esta obra trau a la llum, per primera vegada, la rellevància de l'Arxiu de l'Hospital General de València i dels professionals que hi van treballar –clavari, arxivers— al llarg de 350 anys d'història, des de 1512 fins a 1868.

 

Sobre l'Hospital d'Innocents i el posterior Hospital Reial i General hi ha multitud d'estudis des de múltiples perspectives i caires cronològics en què es lloa la qualitat de les fonts documentals, açò és, la qualitat del treball arxivístic realitzat durant més de quatre segles en el mateix centre i l'esforç posterior dels successius arxivers de la Diputació de València.

 

No obstant això, les pàgines que estos estudis dediquen «als artífexs que han fet possible que perdure la memòria de l'ingent treball sanitari i piadós de l'Hospital General de València han sigut, com a poc, escasses», advertix l'autor de l'estudi, Francisco José Sanchis Moreno.

 

Dos itineraris de lectura

 

L'Hospital General de València i el seu arxiu. 350 anys d'informació i documents té dos itineraris de lectura: l'arxiu i els seus documents, que configura el gros del llibre, i el context històric en què naix i evoluciona l'hospital, editat en un cedé complementari.

 

L'obra atén, en format paper, a la gestió documental i arxivística del centre sanitari vinculat històricament i actualment amb la Diputació de València, que ha fet possible «l'admirable conservació de la seua memòria documental i la d'algun dels hospitals preexistents, els fons de la qual va rebre com a conseqüència del procés de fusió que el va originar», conta l'autor.

 

Els arxivers cobraven més que els metges

 

Sanchis Moreno destaca la rellevància que els arxivers van arribar a tindre en la pròpia història de l'Hospital General, que arribaren a convertir-se en molts casos en els responsables màxims de la gestió de la institució.

 

Alguns arxivers van arribar a exercir de clavaris, ocupant-se del control i cobrament de censos, les almoines, mentre que altres van integrar els tribunals de selecció del personal sanitari, i els seus salaris van ser equivalents al dels cirurgians i major que el de molts metges.

 

Context històric en format electrònic

 

En el cedé que acompanya el llibre, el lector pot trobar «el context que permetrà entendre en la seua justa mesura allò que s'ha narrat en el paper, és a dir la història, el govern, l'edifici, el personal i la vida en esta institució sanitària. Per tant, dos formats, però una sola obra, perquè ambdós són complementaris», explica Francisco José Sanchis Moreno, qui actualment treballa en l'Arxiu General i Fotogràfic de la Diputació de València.