El Centre Cultural La Beneficència projectarà la pel·lícula El clan del oso cavernario (1986) demà dijous, 21 de març, a les 18:30 hores. El passe fílmic, gratuït, forma part de l'ampli programa d'activitats organitzat pel Museu de Prehistòria de la Diputació de València com a complement a l'exposició «Prehistòriai Cinema».

La pel·lícula El clan del oso cavernario, basada en el primer llibre de la saga Els fills de la terra de Jean Marie Auel, serà presentada pel catedràtic de Prehistòria i Arqueologia de la Universitat de València, Manuel Pérez. En la seua intervenció, el professor destacarà que recents estudis genètics donarien versemblança a les novel·les de l'escriptora que transcorren en l'Europa prehistòrica i en les quals explora la possible interacció entre els hòmens de Cromanyó i els de Neandertal.

Pérez indicarà que, segons aquests estudis, l'home modern i els neandertals compartixen un 4 % del genoma. A pesar que les evidències fòssils són escasses, se suposa l'existència del menys alguns episodis d'entrecreuament entre homínids del Plistocé.

Una pel·lícula versemblant

La pel·lícula El clan del oso cavernario, dirigida en 1986 per Michael Chapman, narra la història d'Ayla, una xiqueta cromanyó de cinc anys que després de quedar aïllada de la seua tribu per culpa d'un terratrémol és acollida per un grup de neandertals. La xiqueta, que pertany a una espècie humana mentalment més desenvolupada (homo sapiens sapiens), introduïx en la tribu avanços i innovacions però les seues qualitats provoquen el rebuig dels neandertals, que acaben expulsant-la de la tribu i deixant-la a l'atzar d'un futur incert.

La crítica ha arribat a qualificar com «un xicotet miracle» el treball de l'autora de la saga, Jean Marie Auel, per a descriure detalladament una societat de l'Edat de Gel, incloent temes com ara la interacció amb el medi ambient, les relacions humanes, els ritus religiosos i el comerç.

Molts descobriments arqueològics recents han transformat en inexactes alguns detalls dels llibres i altres són, per descomptat, pura ficció, com la domesticació dels cavalls que va ocórrer molt més tard en la història de la humanitat.

No obstant això, tal com recordarà el professor Manuel Pérez, sí que hi ha molta versemblança en la narració dels fets.

10.000 visitants a “Prehistòria i Cinema”