La diputada de Cultura de la Diputació de València, Maria Jesús Puchalt, ha presentat hui «Desapareguts», el darrer projecte expositiu del prestigiós i llorejat fotoperiodista Gervasio Sánchez, en el Centre Cultural la Beneficència.

 

Amb esta «contundent proposta, Sánchez torna a València, una vegada més de la mà de la Diputació de València i del Museu Valencià d'Etnologia, on també va presentar «Videsminades» —ha recordat Puchalt.

 

A la reunió amb mitjans de comunicació també ha assistit el director del Museu Valencià d'Etnologia, Joan Seguí, el fotoperiodista Gervasio Sánchez i la comissària del projecte, Sandra Balsells.

 

Tal com ha assenyalat la diputada de Cultura, «”Desapareguts” narra la presència arrabassada, la desaparició forçosa de víctimes de mig món a través de 175 imatges, carregades moltes d'elles de gran impacte emocional».

 

El projecte «Desapareguts» representa l'obra més rellevant en la dilatada trajectòria fotoperiodística de Gervasio Sánchez, distingit amb el Premi Nacional de Fotografia el 2009.

 

En el seu origen, este projecte s’exposà en tres llocs: a Lleó (MUSAC), a Madrid (La Casa Encendida) i a Barcelona (CCCB); i ara arriba a València, «de nou a la Beneficència, perquè és l'espai on també volia exposar “Desapareguts”», ha destacat el mateix Gervasio Sánchez qui ha felicitat el museu: «He quedat impressionat per les llums, l'atmosfera expositiva..., i per fi en l'espai que més m'agrada del centre cultural».

 

Dotze anys de treball en deu països

«Desapareguts» és un extens projecte de fotografia documental sobre la desaparició forçosa desenvolupat entre els anys 1998 i 2010 en deu països d'Amèrica Llatina, Àsia i Europa.

 

Segons Sánchez, «el pitjor d'una guerra no sols són els morts i ferits, sinó les terribles conseqüències que ocasiona. Una societat que no es planteja buscar i indagar trepitja la memòria, la veritat i la justícia, i els morts sempre acaben apareixent i demanant explicacions als vius».

 

Les seues imatges sobre la desaparició forçosa constituïxen un valuós llegat, «perquè en el futur no podem dubtar del passat» —apunta la comissària.

 

Viatge a l'epicentre de la tragèdia

Per a evocar la presència dels desapareguts, «l'autor emprén un tortuós viatge cap a l'epicentre d'esta tragèdia, que arranca en centres de detenció sinistres, on van romandre captives les víctimes de la repressió, el rastre de les quals no deixa d'estremir-nos en monuments commemoratius en què figuren llistes interminables d'hòmens, dones i xiquets desposseïts de futur; o en pertinences quotidianes que sobreviuen al pas del temps custodiades zelosament pels seus familiars» —explica Balsells.

 

«La localització de les restes i l’exhumació posterior suposen per als familiars i amics el fi d'un dol extenuant prolongat innecessàriament durant anys i inclús dècades» —comenta la comissària.