El Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat (MuVIM), centre depenent de l’àrea de Cultura de la Diputació de València, ha presentat en roda de premsa la instal·lació “Memòria-Record-Oblit. Hipermnèsia vaga, imprecisa o aleatòria”, de l’artista Noé Bermejo. Aquesta peça inaugura l’espai “24alCUB” com a espai expositiu, superant els límits físics del museu i interpel·lant a la gent a peu de carrer.

 

La presentació ha comptat amb la participació del diputat de Cultura, Xavier Rius; el director del MuVIM, Rafael Company; el cap d’exposicions del museu, Amador Griñó; i el periodista Eugenio Viñas, autor dels textos que acompanyen l’obra de Bermejo, que ha disculpat l’absència de l’autor per problemes familiars.

 

El diputat Xavier Rius ha agraït “les idees i novetats que, des de l’equip de treballadors i treballadores del MuVIM, s’estan aportant a la societat” i ha destacat que “aquest és un projecte que trau un tros del museu a passejar. Un espai expositiu les 24 hores que qualsevol pot veure, i que convida a la ciutadania a visitar el conjunt del museu”.

 

Per la seua banda, Rafael Company, director del MuVIM, ha remarcat que “el cub incideix en un dels propòsits d’aquesta etapa del MuVIM, posar el contingut del museu en el camí dels ciutadans i les ciutadanes”. Mitjançant “24alCUB”, “el MuVIM ix a l’encontre de la gent, per a dialogar amb ells, dia i nit”. Amador Griñó, cap d’exposicions del museu, ha destacat, per la seua banda, que “com a museu tenim l’obligació de generar reflexió” i que millor que fer-ho a peu de carrer, perquè “en la nostra ciutat hi ha espai per a tots i totes”.

 

El periodista Eugenio Viñas ha sigut l’encarregat de presentar la instal·lació de Noé Bermejo, on “l’autor reflexiona sobre això que és tan important en el present, però que en el futur acabarà en el rastre”. Viñas també ha volgut destacar que aquesta obra forma part d’un work-in-progress al voltant de la memòria, el record i l’oblit, i que “l’estructura ha evolucionat des que es va mostrar en Pamplona”.

 

En definitiva, Noé Bermejo reflexiona sobre els límits de la memòria i les fronteres entre ficció i realitat dels nostres propis records. La peça que s’exhibeix en el cub és una estructura de metacrilat en forma d’engrama que sosté tota una col·lecció de marcs de fotografies buits, espills i material fotosensible, que creen un evocador i desconcertant joc de llums i ombres, presències i absències, que ens parla de la fragilitat dels nostres records i de la delicadesa de la nostra identitat i el nostre arxiu vital.