El MuVIM exhibix en la Sala Parpalló «La Ruta del Bakalao: Chimo Bayo», una mostra que forma part de l'ambiciós projecte expositiu Ídols Pop, que radiografia la reeixida empremta internacional de les figures musicals valencianes, entre les quals Chimo Bayo destacà en la dècada dels 90 del segle passat.

 

Tal com digué la diputada de Cultura de la Diputació de València, Maria Jesús Puchalt, «el MuVIM és un museu obert a la societat, el principal objectiu de la qual és abordar temes d'actualitat, interés i curiositat social, i en este projecte remarca la rellevància de València com a motor artístic, musical i cultural».

 

El veterà DJ valencià Chimo Bayo, a qui li agrada definir-se com «el DJ del poble», torna a l'actualitat, no sols per la seua exposició en el MuVIM, sinó perquè acaba de presentar a València quatre versions del seu antic èxit Xta sí xta no (1991), que han eixit al mercat únicament en versió digital a través dels portals de música.

 

Una cabina de discoteca dels anys 90

La mostra, comissariada per Lluís Fernández, està composta per portades de discos, cartells, objectes i merchandising de l'època. El MuVIM ha editat un voluminós catàleg d’Ídols Pop amb més de mil imatges, que arreplega un llegat oral, cultural i mediàtic que fins a la data no s’havia mostrat en un museu.

  

Tal com recorda Fernández, «amb l'auge de les discoteques, la moda de La juventud baila» i les pistes lluminoses, València s’incorporà amb una singular ruta discotequera que va fer dels seus clubs costaners un lloc de pelegrinatge internacional i va marcar la moda de viure ballant nits que duraven el cap de setmana sencer».

 

Les discoteques Barraca, Spook Factory, Espiral, Puzzle i Público conegueren tal popularitat i desenfrenament que foren referents de la nit i la marxa de La Ruta del Bakalao.

 

«Res millor que les portades dels discos i els seues cartells promocionals per a sintetitzar eloqüentment eixa marxa llarga i colorista que féu d'Espanya part essencial del pop internacional, i de València, una de les capitals de la modernitat. Discjòqueis com Double Vision, Añón i Chimo Bayo componien, gravaven i venien en tot el món milions de discos» —destaca el comissari.

 

També les discoteques en què punxaven es convertien en llocs mítics, on milers de jóvens pelegrinaven cada cap de setmana per a enrotllar-se, ballar i viure la nit valenciana. El MuVIM també ha reconstruït una cabina de discoteca dels anys 90.