El Centre Cultural la Beneficència fou l'escenari triat per l'Associació Valenciana d'Antropologia per a entregar el II Premi Joan Francesc Mira al millor treball d'investigació antropològica a Arantxa Alfaro Hernández i Isabel Gadea Peiró.

 

El jurat, presidit per la catedràtica d'Antropologia de la Universitat de València, Josepa Cucó, i integrat pel director del Museu Valencià d'Etnologia, Joan Seguí, i el director de l'Institut Valencià d'Etnologia de la UCV, Pablo Vidal, va concedir el premi a les dos sociòlogues valencianes pel seu treball Descosint la invisibilitat: les jaqueteres de Benimaclet.

 

El document premiat aborda el treball domiciliari de fabricació de jaquetes a Benimaclet (València), dut a terme per dones durant els anys de la postguerra. En ell, les seues autores fan visibles, per primera vegada, les jaqueteres de Benimaclet que durant dècades varen aportar el seu treball i el seu esforç a famílies senceres, però sempre en l'ombra.

 

Les sociòlogues valencianes analitzen amb rigor les relacions entre gènere, el treball en la llar i l'economia submergida, una forma de producció molt estesa a la Comunitat Valenciana.

 

«El nostre objectiu és rescatar de l'oblit la vida d'aquelles dones que varen habitar en el Benimaclet de la postguerra, des dels anys 40 fins a principis de la dècada dels 70 del segle XX, i que varen contribuir de manera activa a la recuperació econòmica del país en aquells anys difícils», comenta Isabel Gadea, la jove sociòloga valenciana de Bellreguard, que destaca l'esforç d'estes dones «que hagueren de deixar l'escola per a cosir».

 

Un curt en YouTube

Per a visibilitzar el treball d'estes dones «també hem fet un curtmetratge accessible en YouTube», apunta Arantxa Alfaro. Amb este treball audiovisual, premiat per l'Associació de Veïns de Benimaclet «hem volgut trencar la barrera entre l'àmbit acadèmic i la realitat social», diu Alfaro.

 

Cosir a casa no estava ben vist

Les dos investigadores han destacat la duresa de les jornades de treball d'estes dones que arribaven a tindre de 14 o 16 hores en la majoria dels casos. «El seu dia a dia començava ben dematí, a les 6 del matí, cosint les jaquetes». «És curiós —diuen les sociòlogues— que la majoria de les jaqueteres no sentia com a ofici este treball».

 

«Les jaqueteres s'han sorprés que les seues tasques foren un ofici en si mateix: per a elles era un treball invisible, socialment mal vist, dut a terme per dones de classes populars, i el report econòmic del qual, a pesar de ser molt baix, era vital per al suport familiar», explica Arantxa Alfaro.

 

El treball a domicili de les jaqueteres es pagava per peces. Les dones acudien als magatzems, arreplegaven les peces de tela i cosien les peces a sa casa.

 

Premis J. F. Mira per a divulgar l'antropologia

Els premis Joan Francesc Mira que atorga l'Associació Valenciana d'Antropologia tenen com a finalitat contribuir a la investigació, l'estudi i la divulgació de l'antropologia a la Comunitat Valenciana. L'associació valenciana, en la qual està integrat el Museu Valencià d'Etnologia, forma part de la Federació d'Associacions d'Antropologia d'Espanya. Els seus principals objectius són la difusió dels coneixements antropològics i el contacte i relació entre els diversos professionals que es dediquen a este camp.