Amb més de quatre-cents anys d’antiguitat, la capa pluvial que lluïa Sant Joan de Ribera en la segona meitat del segle XVI, seguix sense cap estrip i totalment conservada en les dependències del museu de la parròquia de Bocairent.

 

Amb el finançament total de la restauració per part de la Diputació provincial, valorada en 14.981 euros, l’Institut Valencià de Conservació i Restauració de Béns Culturals ha aconseguit recuperar la unitat i l’estabilitat de l’obra tèxtil, i ha pogut consolidar les àrees deteriorades que han contribuït a la seua degradació.

 

Amb una decoració principal realitzada per mitjà de brodats en metalls daurats, l’obra es combina amb l’aplicació sobreposada de tires de tafetà de seda i amb un capçó rematat per un galó metàl·lic.

 

L’envelliment propi dels materials constitutius i el tipus d’estructura del teixit van ser motius suficients perquè l’equip de restauració de l’Institut Valencià intervinguera en la rehabilitació de la capa pluvial.

 

Diversos estudis científics van determinar el grau de deteriorament dels materials constitutius i, per mitjà d’una anàlisi del teixit feta amb macrofotografies i amb microscopis estereoscòpics, els restauradors van decidir reconstruir les imperfeccions per mitjà de brodats en agulla.

 

El treball minuciós de la «pintura a l’agulla», denominat així per l’Institut de Conservació, copia el procediment del segle XVI, en el qual es combinava la pintura amb la confecció, gràcies als dibuixos que feien els pintors famosos de l’època que, posteriorment, es quedaven brodats en l’obra tèxtil.

 

La restauració de la capa ja va tindre una primera intervenció en 1892, en la qual les Benedictines de Carcaixent van calibrar el brodat original en un teixit nou per temor que es deteriorara el primer, una pràctica molt habitual de principis del segle XX. Que hui en dia ja no es fa, ja que, actualment, es partix de la peça original i es fan els retocs des d’ella mateixa.

 

Casulla gòtica

 

Per la seua banda, l’Institut Valencià de Conservació i Restauració de Béns Culturals també ha rehabilitat la casulla gòtica que, igual que la capa pluvial, es trobava deteriorada a causa tant de factors interns com externs.

 

Amb una decoració principal efectuada amb brodats d’imatgeria, concentrats tots en l’escapulari, la casulla està dividida en sis escenes separades en les quals apareixen representades les figures de Sant Onofre, Sant Antoni i Sant Roc, mentre que la Mare de Déu amb el Xiquet, Santa Bàrbara i Sant Miquel, comprenen la part posterior de l’obra.

 

Les condicions en què es trobava la casulla van provocar diverses alteracions, tant en el teixit de vellut verd com en els brodats i en el teixit de tafetà de la base, que presentaven nombrosos descosits i diversos fils solts.

 

Per tot això, la intervenció va tornar la unitat i l’estabilitat a la casulla, amb una reconstrucció de les àrees més deteriorades i l’eliminació dels agents que van contribuir a la seua degradació.

Amb una metodologia d’estudi idèntica a la de la capa pluvial, es va dur a terme una investigació per a conéixer els principals materials constitutius i el seu nivell de deteriorament. Es van analitzar les fibres tèxtils, els fils metàl·lics, els colorants i es van fer diversos estudis radiogràfics per a procedir a la neteja mecànica per mitjà del procés de microaspiració.

 

A més, es van eliminar els pedaços realitzats antigament i es van corregir les deformacions per mitjà d’un tractament d’humidificació per ultrasons.

 

Després de la neteja de la casulla, l’equip de restauració de l’Institut va dur a terme un procés de tintura amb colorants sintètics per a aconseguir un acabat idèntic al de la peça original. Per mitjà d’una fixació puntual dels fils solts i diversos tractaments de costura, es va aconseguir rehabilitar les àrees més descompostes i se’ls va afegir un teixit semitransparent per a aconseguir protegir-les.

 

Una vegada finalitzades les intervencions, i per a donar per conclosa la restauració, es va dissenyar un maniquí adaptat a les característiques formals i dimensionals de la casulla, amb l’objectiu d’aconseguir una excel·lent conservació i exposició en el Museu Parroquial de Bocairent.