La IV edició de les Jornades Comarcals ‘Energia i Canvi Climàtic’, que impulsa la Diputació de València en col·laboració amb l'Associació d'Empreses d'Instal·lacions Elèctriques, Telecomunicacions i Energies Renovables de València (Aselec), arribarà dimecres que ve 21 de febrer a Benaguasil.

El diputat de l'àrea de Medi Ambient, Avelino Mascarell, destaca “el bon acolliment que estan tenint estes sessions de treball, especialment dirigides a tècnics municipals i responsables públics, i que permeten conéixer les últimes tecnologies del mercat en energia sostenible, així com novetats legislatives, conclusions científiques i tendències a nivell global”.

Les jornades, les quals es van presentar el passat 29 de gener, han passat ja per Catarroja i Montitxelvo, on han comptat amb la presència de prop d'un centenar de persones, entre tècnics d'ajuntaments, personal públic i professionals del sector de l'energia.

Les ponències estan concebudes perquè resulten pràctiques especialment per als ajuntaments, per la qual cosa s'aborda, per exemple, el potencial d'estalvi energètic i econòmic de la geotèrmia i l'aerotèrmia per a edificis públics i residencials, en una ponència desenvolupada per Borja Badenes, doctor en Enginyeria Mediambiental i investigador de la Universitat Politècnica de València.

Un altre tema que es tracta en estes jornades és el microturbinat en xarxes de proveïment d'aigua potable com a font de generació renovable d'energia elèctrica. Este assumpte és especialment interessant en relació amb la posada en marxa de Comunitats Energètiques Locals, tal com explica el ponent de l'Institut Tecnològic de l'Energia (ITE), Alejandro Belinchón.

Finalment, Luis Castell, Director I+D+i d'Electrotècnia Monrabal, aborda un servici que pot ser de gran utilitat perquè els ajuntaments puguen realitzar inversions quant a millora energètica i estalvi econòmic en el funcionament dels servicis públics. A més, es presenta la possibilitat de rendibilitzar encara més estos estalvis a través de la comercialització dels Certificats d'Estalvi Energètic, coneguts com CAEs.

Després de la celebració de la sessió a Benaguasil, les Jornades Comarcals ‘Energia i Canvi Climàtic’, viatjaran a Foios el 28 de febrer, per a concloure amb la trobada final en el MuVIM de València el 6 de març, que inclourà la celebració d'una taula redona sobre competència municipal i plantes fotovoltaiques.

Alumnes del primer curs del cicle superior de Tècnic en Gestió Forestal i del Medi natural de la Escuela de Viticultura y Enología Félix Jiménez de Requena han impartit un taller d'educació ambiental a alumnes de primària del col·legi Alfonso X El Sabio de Requena.

Així, amb l'objectiu de conscienciar als més xicotets sobre la conservació i la importància de l'entorn natural i aprofundir en la seua formació ambiental, els estudiants de l'escola de la Diputació de València han portat el bosc a les aules amb una activitat pedagògica centrada en les diferents formes en les quals els arbres ens beneficien i la seua gestió sostenible. Així mateix, han descobert com s'ha d'actuar per a millorar l'estat de salut dels arbres i també els riscos que comporten els incendis i quins són els treballs forestals què es duen a terme en la muntanya per a previndre'ls.

Dins del mòdul d'educació ambiental, els alumnes de Tècnic Superior en Gestió Forestal i del Medi natural impartixen tallers en diferents centres escolars pensats perquè els xiquets interioritzen conceptes sobre el seu entorn natural. Així mateix, este tipus d'activitats permet als estudiants d'este cicle formatiu repassar i posar en pràctica els coneixements adquirits a l'aula.

El Museu Valencià d’Etnologia de la Diputació de València ha obert la convocatòria del XXV Premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular valenciana. L’ETNO obri un any més el termini de presentació d'estos treballs de investigació i divulgació, que poden estar escrits en valencià o castellà i que podran remetre's, per via electrònica (https://www.sede.dival.es/opencms/opencms/sede/paginas/), fins al pròxim 12 de juliol.

El premi Bernat Capo de difusió de la cultura popular ret homenatge a l’intel·lectual nascut a Benissa, que va desenvolupar la seua tasca com a periodista en diferents mitjans de comunicació (Saò, El Temps, Mediterràneo, Levante). Així mateix va posar en marxa projectes de comunicació en clara vocació valenciana com a Diari de València o Notícies al Dia. La seua faena com a escriptor va tractar diferents temes dels quals cal destacar el seu assaig ‘Costumari Valencià, 1992-94’.

El diputat de Cultura, Paco Teruel, anima a presentar-se a “este certamen que servix per a enriquir el nostre patrimoni de publicacions vinculades a la cultura popular, en treballs molt interessants en camps molt diferents com el de la literatura, els oficis, la geografia o la història dels nostres pobles i ciutats, tot en una metodologia etnogràfica en la línia de L’ETNO, el museu de la Diputació que enguany ha sigut reconegut com el millor d'Europa”.

El premi està dotat en 6.000 euros i el treball guanyador serà publicat per l'editorial El Bullent. Poden participar totes les persones que hagen complit els 18 anys el dia de la finalització del termini de presentació de les obres (12 de juliol), i només queden fora els guanyadors del premi en les últimes cinc edicions. Té cabuda qualsevol treball d’investigació inèdit de la cultura popular valenciana, encara que es valoraran especialment els dedicats a la cultura material, bé com a tema únic o en referència a diversos temes relacionats, sense ser una simple recopilació d'articles. Els textos, a grandària A-4 i doble espai, han de ser originals i no haver sigut premiats en altres concursos.

En la passada edició es van presentar una desena de treballs per part d'investigadors i aficionats a la cultura popular valenciana. Els temes van fer referència a diferents àmbits de la tradició cultural, com per exemple les rondalles, la moda valenciana del segle XIX i la geografia dels moriscos, l'elaboració de les xarxes, els contes licenciosos, la vida en les coves o el salvament de nàufrags en el port de València.

Un paper en el nom de Germán Pérez Sanchez, enrotllat a l'interior d'una botelleta de cristall, ha servit per a conéixer la identitat d'una de les 12 persones afusellades el 13 d'octubre de 1941 en el ‘paredó de la mort’ de Paterna i enterrades en la Fossa 146 del cementeri de la localitat de l'Horta Nord. El descobriment s'ha produït durant els treballs d'exhumació subvencionats per l'àrea de Memòria Democràtica de la Diputació de València, en resposta a la sol·licitud de l’Associació de Familiars de víctimes del Franquisme de la Fossa 146 de Paterna.

La vicepresidenta primera i responsable de Memòria Democràtica, Natàlia Enguix, ha explicat que esta pràctica de trobar la identitat de les víctimes en botelletes de cristall o altres objectes “no és nova, però desgraciadament era poc habitual en esta mena d'enterraments en fosses comunes, la qual cosa facilitaria molt la identificació de les víctimes sense haver de recórrer a les proves d'ADN per a extraure la seqüència completa de les persones represaliades”.

Enguix ha assenyalat que l'aparició de la peça de cristall en el nom de Germán Pérez Sánchez, un calderer d'Utiel, “indica que els treballs que duu a terme l'empresa ArqueoAntro van per bon camí, així com els estudis de l'historiador Vicent Gabarda que apuntaven al fet que en la Fossa 146 de Paterna poden haver-hi enterrades dotze persones”. “Totes elles mereixen ser identificades, que les seues restes puguen quedar a la disposició de les famílies i que la seua memòria siga reparada enfront de l'oblit dels quals insistixen en contar-nos una història incompleta”.

La Diputació de València va concedir a l'abril del passat any una subvenció per import de 48.500 euros a l’Associació de Familiars de víctimes del Franquisme de la Fossa 146 de Paterna, per a poder dur a terme el treball tècnic d'exhumació arqueològica. L'aparició del xicotet vial de vidre forma part d'estos treballs que posteriorment es completen en la identificació genètica de les restes localitzades.

Malgrat no ser el primer descobriment d'esta mena de material dins d'una fossa comuna, el seu estat de conservació és especialment significatiu. Gràcies al treball dels especialistes de l'Associació Científica ArqueoAntro, s'ha pogut extraure la informació que albergava el paper introduït en el vial. Segons les dades oferides per l'historiador Vicent Gabarda es tracta de Germán Pérez Sánchez, resident a Utiel en el moment del seu assassinat, de 50 anys d'edat i de professió calderer.

Segons els estudis del mateix Gabarda, les restes de Germán van ser sepultades al costat de les de Juan Canet Bou, un agricultor de 24 anys de Cullera; Francisco Arbos Salas, un cuiner de Vila-real de 36 anys, casat i instaurador del Front Popular local; Miguel Forner Latorre, un barber d'Utiel de 27 anys; Alfredo Pérez Pérez, agricultor utielà de 38 anys, casat i membre de l'Ajuntament; Juan Calvo Boluda, jornaler de 45 anys de Manuel; Rafael Gregori Llorens, agricultor de 45 anys de Manuel; Bautista Muñoz Mascarell, serrador de 67 anys de Manuel i membre del Comité Executiu Popular local; Francisco Cuenca Ferrando, ‘espardenyer’ de 55 anys de Simat de la Valldigna; Juan Ochea Aparicio, forner de 47 anys de València; Francisco Tormo Herrero, serraller de 26 anys de València; i Agustín Fontecha Perulero, agricultor toledà de 21 anys.

Foto: Eloy Ariza