La investigació arqueològica que duu a terme el Museu de Prehistòria en l'assentament ibèric de La Bastida de les Alcusses de Moixent ha donat nous fruits. El museu de la Diputació de València ha documentat les primeres evidències de la xarxa viària d'accés. En concret, s'han identificat 824 metres de trams de camins localitzats en el vessant sud-oriental del jaciment.

El diputat de Cultura, Paco Teruel, considera que el descobriment dels 824 metres documentats gràcies a estos treballs per a buscar restes arqueològiques “suposen una significativa aportació que contribuirà a millorar la qualitat de l'oferta cultural del jaciment, obert al públic”. Teruel ha destacat “l'encomiable treball de l'equip que encapçala Mª Jesús de Pedro, que desenvolupa projectes d'investigació, programes de difusió i activitats didàctiques en La Bastida de les Alcusses i la resta de jaciments arqueològics de la província”.

En opinió del responsable de Cultura, “tan important és la faena de conservació d'estes restes arqueològiques que formen part del patrimoni de les valencianes i valencians, com l'accessibilitat d'estos jaciments al públic perquè tots, majors i joves, tinguem l'oportunitat de conéixer com vivien els nostres avantpassats, les diferents civilitzacions que van habitar estos territoris abans que nosaltres”.

Per part seua, la directora del Museu de Prehistòria, Mª Jesús de Pedro, ha detallat que els treballs “van tindre lloc durant els anys 2020 i 2021 seguint una metodologia que permetera reconéixer diverses escales d'observació arqueològica. Si bé des de l'inici de les excavacions, en 1928, s'havia fet referència a la part de ponent com la més accessible, fins ara no s'havia documentat detalladament. Així, en estos treballs es van aplicar tècniques no invasives en el terreny, com a teledetecció i prospecció superficial pedestre, i es van fer treballs de neteja intensiva de la vegetació i d'excavació”.

Noves tecnologies

Les tecnologies d'informació geogràfica han sigut d'ajuda en tot el procés per a la gestió de les dades. Es va aplicar l'ús de GPS, la modelització amb dades de cartografia digital densa, els LiDAR (sistema de captura de dades mitjançant un sensor làser en medis aeris que recull les característiques de la superfície del terreny) i altres aplicacions relacionades amb l'àmbit geogràfic per a l'estudi dels paisatges arqueològics, com els sistemes d'informació geogràfica.

Igualment, la informació derivada de la cartografia històrica també ha sigut rellevant, tant en paper com digital (Institut Cartogràfic Valencià i Centre Nacional d'Informació Geogràfica), així com les ‘ortofotos’, especialment les sèries A i B dels vols fotogramètrics de l’Army Map Service dels EUA (1945-47 i 1956-57).

La investigació conclou que es poden vincular els camins a l'assentament ibèric per la direcció, orientació, tècnica i entitat del projecte constructiu. Això implica que la fundació de La Bastida de les Alcusses va comportar la planificació i construcció de vials des de l'inici de la seua ocupació, cap a finals del segle V o principis del segle IV a.C. Esta infraestructura distribuiria la circulació rodada, connectant el pla de Les Alcusses, a uns 550 metres sobre el nivell de la mar, amb l'assentament, a 730 metres sobre el nivell de la mar.

En opinió de Jaime Vives-Ferrándiz, director arqueològic del poblat situat en terme de Moixent, “els camins, calçades o vies són un aspecte material rellevant per a l'estudi de les societats passades. No sols faciliten el moviment de gent, mercaderies i idees, sinó que també milloren l'eficiència, l'escala i intensitat de les comunicacions o de les activitats. Com qualsevol altre objecte arqueològic, la descripció, classificació i anàlisi comparativa dels camins pot contribuir al coneixement històric”.

Els camins en època ibèrica han sigut tractats per la investigació durant les últimes tres dècades a partir de nombrosos estudis d'assentaments o territorials, i es coneixen trams de calçades indígenes des dels segles V-IV a.C. “Hi ha camins excavats en sòls rocosos per a suavitzar pendents en trinxeres i encaixar les rodes dels carros en les carrilades, normalment en l'accés als assentaments en altura, i camins fets amb murs de contenció i terraplens per a trams en caiguda o en pla”, explica Vives-Ferrándiz. El cas més complex i millor conegut del primer tipus és la xarxa viària del Castellar de Meca, en Ayora.

Els 824 metres de camins documentats en La Bastida de les Alcusses “són una escala extraordinària per a la data, perquè tots els trams datats en el segle IV a.C. són molt més curts”, apunta el director arqueològic, qui planteja que el descobriment “no és una simple senda o camí de ferradura, sinó una infraestructura viària planificada des de la fundació de l'assentament, facilitant i augmentant les comunicacions i l'escala de les activitats econòmiques, especialment del trànsit rodat per a mercaderies pesants”.

Les perspectives de treball que s'obrin en este descobriment concernixen a dos àmbits: el de la investigació arqueològica i el de la recuperació patrimonial. D'una banda, contribuïx al nostre coneixement de l'origen de les infraestructures de camins. Futurs estudis definiran millor la morfologia d'esta xarxa viària, les tècniques constructives i la seua evolució històrica, així com la relació en la forma urbana, especialment en les entrades de l'assentament i amb el paisatge. Des del punt de vista patrimonial, el descobriment pot millorar notablement l'experiència de la visita al jaciment, amb la recuperació de part dels camins originals i la seua inserció en els itineraris de visita.

El Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat (MuVIM) oferirà este diumenge 18 de febrer, a les 12 hores, un recital del tenor sud-africà Levy Sekgapane, que interpretarà algunes de les àries més destacades de la història de l'òpera. Sekgapane, una de les veus més prometedores de la lírica internacional, es va donar a conéixer quan va guanyar el Concurs Internacional de Cant Monserrat Caballé en 2015 i el primer premi en Operalia en 2017, concurs fundat per Plácido Domingo.

En este recital, el museu de la Diputació de València oferix al públic una oportunitat única per a acostar-se al món de l'òpera en una de les veus més prestigioses del panorama belcantista actual. Sekgapane estarà acompanyat per Jorge Jiménez, pianista i director d'orquestra nascut a València, en una gran projecció internacional, que col·labora de manera contínua com a pianista i director en teatres com l'Òpera Nacional de París, el Teatre de la Monnaie de Brussel·les, el Palau de les Arts de València o el Festival d’Aix-en-Provence.

Així, el diumenge, este jove tenor sud-africà oferirà un concert en el qual interpretarà algunes de les àries més destacades de la història de l'òpera: obres d’Alessandro Scarlatti, Giovanni Battista Bononcini, Antonio Cesti, Christoph Willibald Gluck, Gioachino Rossini, Francesco Paolo Tosti, Giuseppe Verdi, Léo Delibes i Vincenzo Bellini. L'entrada al concert és gratuïta fins a completar l'aforament de la sala d'Actes del museu, i les entrades es podran arreplegar a partir de les 11 hores.

Levy Sekgapane

La revista especialitzada en el món de l'òpera, Operatraveller, destacava la veu del tenor: “Levy Sekgapane és un nom a observar, sens dubte. Amo d'una veu tenor lleugera i elevada, va oferir alguns adorns estratosfèrics i una facilitat sense esforç en l'escriptura florida”. Levy Sekgapane es va donar a conéixer internacionalment quan va guanyar, en 2015, el Concurs de Cant Monserrat Caballé, una distinció que després va completar amb el primer premi Operalia, The World Opera Competition, la competició musical internacional per a joves cantants d'òpera que se celebra cada any i que va ser fundada en 1993 pel tenor Plácido Domingo.

Els dos guardons li van permetre debutar en molts teatres d'òpera importants, com l'Òpera Nacional de París, l'Estatal de Baviera a Munic o el Liceu de Barcelona. En esta mateixa temporada 2024, Levy tornarà en Il Barbiere di Siviglia al Teatre Massimo di Palermo i en Adina a l'Òpera de Wexford. En La Cenerentola tornarà a Munic, en el Teatre Nacional Mannheim cantarà una gala de Don Pasquale i recalarà finalment en el Liceu de Barcelona per a cantar Il Barbiere i per al seu debut com Idreno en el Semiramide de Rossini.

+ INFO:

https://www.muvim.es/es/content/opera-muvim

https://www.levysekgapane.com/index.html

El diputat de Medi Ambient, Prevenció de Riscos Forestals i Desenvolupament Rural, Avelino Mascarell, ha anunciat hui l'inici de la campanya 2024 de neteja de platges de la Diputació de València per al pròxim 1 de març.

L'anunci ha tingut lloc durant una jornada en la qual han estat presents representants públics i tècnics municipals dels ajuntaments associats a este servici de la institució provincial: Puçol, el Puig de Santa Maria, la Pobla de Farnals, Massalfassar, Foios i Meliana (platges del nord); i Sueca, el Mareny de Barraquetes, Tavernes de Valldigna, Gandia – Rafalcaid, Daimús, Guardamar de la Safor, Bellreguard, Miramar i Piles (platges del sud).

Avelino Mascarell ha explicat que “enguany allargarem la campanya de neteja fins al 15 d'octubre, ja que cada any tenim més usuaris a les nostres platges al principi de la tardor”, i ha anunciat l'adquisició de dos nous tractors i una màquina de neteja que s'incorporen a tots els recursos tècnics i humans existents en la secció de platges.

Una altra de les novetats que ha comunicat el diputat de Medi Ambient als representants municipals és que “la Diputació assumirà les despeses derivades de la gestió dels residus en la campanya passada, i a partir d'enguany formaran part dels servicis inclosos per als ajuntaments associats”, i ha emmarcat esta mesura en “el propòsit d'esta Diputació d'estar més prop dels municipis, i buscar solucions a les seues problemàtiques, com era este cas, en el qual a vegades el gasto de la gestió era quasi el mateix que el de la retirada”.

“A això afegim -continua Mascarell- que hem congelat el preu públic que paga cada ajuntament respecte a 2023, per a aconseguir el que era el nostre objectiu: oferir més servicis, augmentant dies de neteja, sense incrementar el preu, ni tan sols per a adaptar-lo a la pujada de l'IPC”.

Avelino Mascarell ha volgut també “felicitar els municipis per l'esforç que han fet per a aconseguir les 34 Banderes Blaves amb les quals compta la província de València, afegint-se a les de Castelló i Alacant per a aconseguir que la Comunitat Valenciana siga la regió amb major número d'estes distincions al nostre país”, segons les dades de l'Associació d'Educació Ambiental i del Consumidor (ADEAC). “No volem ser només líders en banderes, també en exemple i conscienciació, i per això, les estratègies de prevenció, conservació, neteja i formació mediambiental són transversals.” Ha manifestat.

Dades 2023

Durant la jornada de treball al costat dels representants municipals, la Diputació de València ha fet públics les dades de neteja corresponents a la campanya 2023.

Així, el Cap de Servici de Medi Ambient, Ramón Bellido, i la responsable de Platges, Ana Pastor, han explicat que “la *Diputació s'encarrega de la neteja de 21,7 quilòmetres lineals de costa, distribuïts en els 15 municipis adherits a este servici provincial”.

En total, són 429.175 metres quadrats de superfície de neteja, els quals han generat 500 metres cúbics de residus. El material arreplegat inclou restes vegetals, plàstics, paper, cartó i arena, entre altres, que es traslladen a plantes de classificació i valoració.

Així mateix, cada any sorgixen necessitats especials a les quals la Diputació també dona resposta, com és la retirada de canyes depositades per temporals o animals morts, especialment cetacis i tortugues. També es procedix, si es dona el cas, a la gestió de posidònia i altres fanerògames i d'algues; amb la pertinent autorització prèvia de la Generaliat Valenciana i seguint els protocols de devolució a la mar per a l'equilibri dels ecosistemes.

El termini de presentació de sol·licituds és del 16 de febrer al 10 de maig de 2024.

Publicada en BOP núm. 33, de 15 de febrer de 2024 (vore anunci) 

Publicada en BOP núm. 33, del 15 de febrer del 2024 (vore anunci)

Publicada en BOP núm. 33, del 15 de febrer de 2024 (vegeu l'anunci)

El filòleg Enric Estrela és el nou director de la Institució Alfons el Magnànim (IAM) de la Diputació de València. Estrela és un funcionari dedicat a la gestió cultural, en una àmplia experiència en direcció editorial, i des de 2018 ocupava la plaça de subdirector de la IAM, l'editorial de la Diputació. Com ja va avançar el diputat de Cultura, Paco Teruel, “l'aposta en el Magnànim passa per reforçar la identitat pròpia i confiar en el treball dels tècnics de la casa i eixe és el perfil d'Enric Estrela. L'equip de govern que dirigix el president, Vicent Mompó, ha demostrat des del principi que confia en els treballadors de la casa que han demostrat la seua vàlua. És un executiu que premia la professionalitat, per damunt de la ideologia. Els mèrits es traduïxen en reconeixement”.

Josep Enric Estrela ha sigut professor associat de la Facultat de Filologia de la Universitat de València (UV) entre 2008 i 2016, és doctor en Filologia per la UV, Màster en Gestió Cultural per la Universitat de Barcelona, especialista en Edició i Correcció Avançada del Text i Postgrau en Gestió i Màrqueting Editorial. El nou director del Magnànim, que ocupa el lloc deixat per Vicent Flor després de finalitzar el seu contracte, es definix a si mateix com “una persona empàtica, en un caràcter facilitador, entusiasta i honest”.

Enric Estrela ha mostrat el seu agraïment per la confiança que li transmeten els nous responsables de la corporació, i ha avançat que “en primer lloc donarem continuïtat al programa editorial en el qual treballàvem per a este 2024, tractant d'incorporar veus joves i femenines al catàleg del Magnànim, que en els seus 76 anys d'història ha editat més de 1.600 llibres”. Un dels seus primers reptes serà “acudir a la Fira del Llibre reforçant els Premis València d’Assaig, que edita la IAM, i la col·lecció Urania de temes de divulgació científica”.

En la mateixa línia, el responsable provincial de Cultura, Paco Teruel, destaca eixa identitat pròpia que se li vol concedir a la Institució Alfons el Magnànim, l'editorial de la Diputació. “La idea és acudir a la Fira del Llibre en un estand propi, com a primer pas per a millorar la visibilitat d'una editorial pública que comença un nou cicle, i que volem que tinga una dimensió dins i fora de les nostres fronteres com a difusora dels nostres autors i tradicions. Potencial editorial hi ha i hem de mostrar-ho al poble valencià”.

Literatura valenciana

El director del Magnànim ha realitzat nombrosos estudis dedicats a la literatura valenciana, sobretot dels segles XIX i XX, entre els quals destaquen l'assaig ‘La Fe en la paraula. L’obra de mossèn Sorribes’, l'estudi ‘Escriptors i literatura al Calendari Llemosí’, i la biografia de l'escriptor Constantí Llombart, publicada en la IAM.

En l'apartat de publicacions, Enric Estrela destaca per a enguany la recuperació de ‘Trobes en lahors de la Verge Maria’, el primer llibre imprés amb tipus mòbils, l'únic exemplar del qual guarda la Universitat de València. En el seu conjunt, la Institució Alfons el Magnànim té prevista la publicació de mig centenar de llibres en el present any, dels quals hi ha més d'una desena en producció en camps com la poesia, el teatre, l'assaig i la música.

El Consorci de Bombers de València, dependent de la Diputació de València, celebra els pròxims 17 i 18 d'abril la seua XV Trobada Interna d'Excarceració, un important esdeveniment en matèria de rescats en accidents de trànsit, que enguany acull Torrent. Així ho han anunciat el diputat de medi ambient i president del Consorci Provincial de València, Avelino Mascarell, junt amb l'alcaldessa de Torrent, Amparo Folgado, en la presentació realitzada este dijous en el consistori del municipi.

L'objectiu d'estes Trobades Internes d'Excarceració, que es realitzen anualment, és  intensificar la formació i preparació dels professionals del Consorci en matèria d'excarceració d'accidents de trànsit. Per a això, en les dos jornades, els efectius del Consorci, distribuïts en equips, efectuen diverses proves i simulacions en les quals la missió principal és el rescat de persones atrapades en vehicles. Cada equip compta amb  sis membres, concretament quatre bombers (equip tècnic), un comandament i un sanitari. Des del COMENEX, el Comité de Trobades d'Excarceració del Consorci, es treballa en cada edició per a dotar del major realisme i veracitat a les proves, amb simulació d'accidents basats en la realitat, recreats en vehicles de desballestament.

A més, l'encontre  té també caràcter classificatori, ja que l'equip que aconseguisca la màxima puntuació participarà en el campionat nacional de 2024, previst per al mes de maig a La Corunya, i avantsala del mundial que tindrà lloc enguany a les Açores (Portugal). Així, dels 33 equips d'excarceració de què disposa el Consorci, 14 competiran a Torrent per ser el millor de la trobada i aconseguir la seua plaça per al nacional. Cal recordar que el Consorci de Bombers de València és especialista en esta matèria, ja que en 2022 els seus equips es van alçar amb els títols de campions d'Espanya i del món, un assoliment únic en un mateix any.

D'altra banda, donada la voluntat del Consorci que este esdeveniment siga un bon fòrum per a intercanviar experiències i coneixements amb altres cossos de bombers, enguany altres quatre serveis de la Comunitat Valenciana i Catalunya acudiran a Torrent per a participar en l'experiència.

Segons ha destacat el president del Consorci de bombers i diputat provincial, Avelino Mascarell, "els nostres efectius són un referent del qual ens sentim molt orgullosos, esta trobada és la culminació d'un treball d'entrenament i formació pel qual apostem al llarg de tot l'any en els diferents parcs per a donar cada dia el millor servici a la nostra ciutadania i a les víctimes d'accidents de trànsit. En els moments crítics, la seua actuació és la diferència entre la vida i la mort". Només en 2022 el Consorci va atendre més de 800 accidents en les carreteres de tota la província.

En este sentit, tots els efectius d'este cos de bombers apliquen la Guia Tàctica de Rescats en Accidents de trànsit desenvolupada pel COMENEX, i es preparen periòdicament en els diferents centres d'entrenament que el Consorci té distribuïts a la província.

Igualment, Mascarell ha agraït la important col·laboració de l'Ajuntament de Torrent, que cedix l'espai necessari per a poder desenvolupar l'esdeveniment i s'ha implicat en la seua organització i en la de les visites de centres escolars, així com en gestionar els 26 vehicles que es necessitaran per a recrear els escenaris d'accidents, procedents de desballestament. Una important cooperació per part del consistori que contribuix a l'èxit de la trobada.

Per part seua, l'alcaldessa de Torrent, Amparo Folgado, ha assenyalat que "per a nosaltres és un honor poder acollir un esdeveniment d'esta envergadura i de la mà d'estos grans professionals, i convidem a participar a tota la ciutadania, ja que és un fòrum excel·lent per a la conscienciació sobre els riscos dels accidents de trànsit. Des del consistori apostem per fomentar la prevenció en pro de la seguretat als nostres carrers i carreteres". Durant dos dies, Torrent es convertirà en l'epicentre de la preparació en rescats de trànsit, una experiència única en la qual es podrà presenciar el treball dels bombers en ple carrer.

Cal recordar l'estreta col·laboració entre el Consorci i este municipi, ja que la ciutat de Torrent acull un dels sis parcs principals de bombers que el Consorci té situats a la província, en este cas el corresponent a la zona tres, que en esta àrea es complementa amb el treball dels parcs auxiliars de Silla i Catarroja.

La vicepresidenta primera de la Diputació de València i presidenta d’EGEVASA, Natalia Enguix, i el diputat del Cicle Integral de l'Aigua, Paco Comes, han acudit este dijous al municipi d'Ontinyent, on han sigut rebuts per l'alcalde Jorge Rodríguez, en l'objectiu de visitar els treballs de renovació de la infraestructura de la depuradora, la qual va quedar danyada després del pas de la DANA en 2019.

En una aportació total d'al voltant de 900.000 euros emmarcada dins del conveni amb l’EPSAR, la Diputació de València i l'empresa pública EGEVASA han contribuït a dur a terme les obres de reparació i renovació que han hagut d'escometre's durant estos anys posteriors al pas del fenomen natural, el qual va provocar la destrucció total del col·lector d'aigües residuals i el trencament de la connexió que transporta l'aigua des de la depuradora als polígons d'Ontinyent i Agullent.

D'esta manera, els dos projectes principals que han comptat amb el finançament de la corporació provincial han sigut, d'una banda, la construcció d'un nou col·lector d'aigües residuals, ja finalitzat, que transcorre de manera paral·lela al riu Clariano i que, en una longitud de 2,2 quilòmetres, suposa la major obra d'enginyeria hidràulica realitzada en el municipi. Per altre costat, s'està ultimant actualment la connexió definitiva des de la depuradora als polígons d'Ontinyent i Agullent per a donar servici. Des de la DANA fins a este moment s'ha emprat una canonada provisional, que serà substituïda per una estructura molt més sòlida i resistent.

A això cal afegir altres actuacions com el desarenador del nou col·lector general d'Ontinyent, que servix per a optimitzar tot el procés de depuració; i la instal·lació de sobreeixidors intel·ligents en al col·lector, que asseguren la correcta evacuació dels excedents d'aigües pluvials a la ciutat, repartits al llarg dels més de dos quilòmetres de la construcció.

“Estes actuacions posen en valor el treball que realitza EGEVASA en els municipis de la província. Des de la Diputació ens hem proposat millorar notablement tot el cicle integral de l'aigua, i per això, dins del Pla Obert d’Inversions, hem establit que un mínim del 10% de les actuacions que duguen a terme els ajuntaments hauran d'estar dirigides a millores del cicle integral de l'aigua”, ha manifestat la vicepresidenta primera i presidenta d’EGEVASA, Natàlia Enguix.

Així mateix, el diputat del Cicle Integral de l'Aigua, Paco Comes, s'ha mostrat satisfet per “la gran faena realitzada per EGEVASA i la Diputació davant el que va ser una vertadera emergència, i en esta mena d'actuacions es demostra per a què servix una Diputació, que és bàsicament per a ajudar als municipis”.

Per part seua, l'alcalde d'Ontinyent, Jorge Rodríguez, ha agraït la labor de la Diputació i d’EGEVASA: “comptem en la seua ajuda des del primer moment, i ara podem veure el resultat de totes les millores que s'han completat des de la DANA de 2019”.

Visita a l'oficina comarcal i El Palomar

El diputat del Cicle Integral de l'Aigua de la Diputació de València, Paco Comes, ha continuat la seua visita acudint a l'oficina comarcal de la corporació provincial i a les instal·lacions d’EGEVASA a Ontinyent. Posteriorment ha visitat el municipi d’El Palomar, on s'ha reunit en el seu alcalde, Jordi Vila. “Des del començament de la legislatura la Diputació ha tingut com a prioritat millorar el cicle integral de l'aigua en tots els municipis de la província. Per a això comptem amb l'empresa pública EGEVASA, que és la que pot arribar a tots els pobles i ajudar als alcaldes perquè no es troben a soles en esta faena”, ha declarat Comes.

Publicació en BOP núm. 34, del 16 de febrer de 2024 (vegeu l'anunci)