L'àrea de Carreteres de la Diputació de València ha finalitzat les obres de reurbanització de la travessia de Picanya en la carretera CV-406, actual avinguda Ricardo Capella i carrer Senyera del municipi de l'Horta, amb una inversió pròxima als 1,8 milions d'euros.

 

La diputada de Carreteres, Reme Mazzolari, explica que “amb esta intervenció continuem amb el procés d'humanització de la xarxa provincial, afegint a la millora de la seguretat viària actuacions per a millorar la convivència de tots els usuaris de la via”, i ha destacat “l'increment que suposa per a la qualitat ambiental de la zona, gràcies a la reducció de l'impacte acústic de la circulació, la plantació d'arbres i la millora del drenatge de la travessia”.

 

Així mateix, Mazzolari, també vicepresidenta segona de la Diputació, explica que “des de la institució ja s'han iniciat els tràmits per a cedir la titularitat d'esta travessia a l'ajuntament de Picanya, ja que es tracta d'un tram integrat en l'entramat urbà de la població” i anuncia que “este procediment el continuarem replicant en altres municipis dins del procés de desafecció de les travessies de les carreteres de la Diputació de València”.

 

Característiques de l'actuació

 

Les obres de reurbanització de la travessia s'han adequat al Pla de Mobilitat Urbana de Picanya, ampliant les voreres i renovant el sistema d'evacuació de pluvials i de la xarxa de l'aigua potable.

 

Així mateix, s'ha millorat la senyalització horitzontal i vertical, i l'abalisament i protecció per a incrementar la seguretat viària de tots els usuaris que transiten per esta travessia.

 

Per a la pavimentació s'ha emprat un asfalt no convencional de característiques fonoabsorbents que reduïx el nivell sonor produït pel trànsit rodat, millorant la qualitat ambiental de la travessia.

 

Així mateix, s'han executat una sèrie de pous drenants SUDs així com una obra d'abocament al barranc de Chiva. D'esta manera, es millora el drenatge de les aigües pluvials, aconseguint un municipi més respectuós amb el cicle natural de l'aigua.

 

La reurbanització de la travessia ha suposat també la plantació d'espècies arbòries, completant els escocells buits i realitzant també plantacions en els nous escocells del carrer Senyera. A més, s'ha instal·lat nou mobiliari urbà.

El Certamen de Bandes de la Diputació de València torna a celebrar-se en 2024 recuperant tota la seua esplendor. Després d'uns anys en què, a causa de la pandèmia, una o més categories de la competició van quedar desertes, la 47a edició del certamen comptarà amb la participació de bandes en cadascuna de les quatre seccions. En total seran 11 les societats musicals presents en l'esdeveniment que se celebrarà els dies 27 i 28 d'abril en el Palau de la Música de València.

 

Per al diputat de Bandes de Música de la corporació provincial, Ricardo Gabaldón, “tornar al Palau de la Música és un al·licient especial per a les nostres bandes que, en nombroses ocasions, han manifestat la importància de poder actuar en este auditori tan especial per a la societat valenciana”.

 

D'esta manera, el 47é Certamen de Bandes de la Diputació de València està dividit en quatre seccions, que van de Primera a Quarta en funció del nombre de músics que integra cada banda. Així, en la Secció Primera, que és la més nombrosa, participen fins a 90 persones, en la Secció Segona fins a 70, no més de 50 en la Secció Tercera i un límit de 40 en la Secció Quarta. La prova consistirà enguany en la interpretació de dos obres per cada banda, una obligada i una altra de lliure elecció. De les dos composicions a valorar, l'obra obligada que s'ha establit per a cadascuna de les seccions haurà d'executar-se en primer lloc.

 

Les obres obligades seran ‘Terra de conquestes’, d'Enrique Cárcel Villalba, per a la Secció Primera; ‘Cançons de la meua terra’, de Ferrer Ferran, una nova composició que s'estrenarà en el certamen, per a la Secció Segona; els participants en la Secció Tercera hauran d'interpretar ‘El camino del Santo Grial’, d'Eduardo Nogueroles; mentre que els de la Secció Quarta tocaran ‘Tresors valencians’, de Jordi Peiró Marco, també de nova composició per a este certamen.

 

El sorteig

 

El sorteig per a conéixer l'ordre de participació de les bandes inscrites en el 47é Certamen de Bandes de la Diputació de València ha tingut lloc en el Saló de Plens de la corporació provincial. El mateix ha estat presidit pel diputat d'Administració General i Bandes de Música, Ricardo Gabaldón, al costat del cap del servei de Cultura, Josep Vidal, l'assessor musical de la Diputació, Jesús Perelló i, en representació de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana (FSMCV), Joan Bocanegra.

 

Després de la celebració del sorteig, Ricardo Gabaldón ha volgut “agrair a totes les bandes la seua participació en un certamen en el qual segur que ens delecten a tots amb les seues actuacions. Sens dubte serà una magnífica ocasió per a veure i escoltar la bona música que fan les nostres bandes”, i ha animat a totes elles a “fer-ho tan bé com siga possible per a demostrar a tots els valencians la fortalesa que continua tenint la nostra música hui dia”.

 

Segons el resultat del sorteig, el dia 27 d'abril a la vesprada la Unió Artística Musical de Montroi serà la primera a actuar de la Secció Primera, seguida de l’Agrupació Musical l’Amistat de Quart de Poblet. El dia 28 a la vesprada, serà el torn de la Secció Segona, que començarà amb l’Agrupació Artístic Musical Santa Bàrbara de Piles, seguida de la Societat Musical l’Entusiasta de Benifairó de la Valldigna i la Societat Musical Santa Cecilia de Chelva.

 

La Secció Tercera tindrà lloc el 28 al matí, i en ella participaran l'Associació ‘Música Jove’ de València, la Banda Simfònica d’Ontinyent ‘Tot per la Música’, i l’Ateneo Musical del Puerto de Valencia (Banda Juvenil), en este ordre.

 

Finalment, la Secció Quarta, que inaugurarà el certamen el dia 27 al matí, s'obrirà amb la interpretació de l’Associació Amics de la Música de Benifaió, seguida per les actuacions de CIM Banda de Música de Torrefiel, i la Unió Musical Centre Històric de València.

 

Premis i actuacions fora de la província

 

Quant als premis de la present edició, la banda que aconseguisca la major puntuació en la secció primera rebrà 5.500 euros; 4.500 euros la guanyadora de la secció segona; 3.500 la vencedora en tercera; i 2.500 euros per a la banda amb la millor puntuació en la secció quarta. En el cas que, a més, s'aconseguisca la menció d'honor, les quanties abans referides seran de 6.500 euros per a la secció primera; 5.500 euros per a la secció segona; 4.500 euros per a la secció tercera; i 3.500 euros per a la secció quarta.

 

A això cal afegir, com a novetat, l'anunci realitzat per Ricardo Gabaldón de la inclusió de dos nous premis. Un de 500 euros als guanyadors de cada secció en l'apartat d'obra obligada, amb la col·laboració de Musical Campos i Neomúsica; i un altre de 700 euros al millor solista de tot el certamen, amb la col·laboració d'UME. A més, Clemente Pianos participa amb la cessió gratuïta del piano que s'emprarà en esta edició.

 

Una altra de les novetats que ha revelat el diputat Ricardo Gabaldón consistix en el fet que, a més del premi econòmic, “des de la Diputació potenciarem la col·laboració amb altres administracions perquè les bandes guanyadores puguen actuar fora de la província”.

La Diputació de València aportarà 1’5 milions d’euros a la construcció de la nova residència de majors del Sant Hospital de la Beneficència d’Ontinyent, que es troba en obres a una parcela ubicada al nº13 del carrer Monges Carmelites del barri del Llombo. Així ho anunciava este divendres la vicepresidenta primera de la Diputació de València i responsable de Cooperació Municipal, Natàlia Enguix, durant la visita que ella mateixa realitzava junt a l’alcalde de la ciutat, Jorge Rodríguez, membres i representants de la Fundació, i de diverses empreses que estan participant en la construcció del nou edifici, les obres del qual s’inciaven el passat mes de juny.

 

A la seua intervenció, Enguix ha destacat que des del primer moment en que va accedir a la Vicepresidència de la Diputació “vam deixar clar que esta havia de ser una inversió per a Ontinyent, i va a fer-se realitat amb la inclusió d’una partida d’1’5 milions d’euros al pressupost per a enguany de la Diputació de València. Estem presents a la Diputació gràcies a la gent d’Ontinyent i no hi ha res millor que tornar eixe agraïment que ajudant a que la residència siga una realitat per atendre a la gent gran que més ho necessita, i que tant ha fet per totes i tots”.

 

La vicepresidenta ha tingut paraules d’agraïment per al president de la Diputació, Vicent Mompó, i per a l’alcalde, Jorge Rodríguez, que “han cregut en el projecte de la residència”; i també per al patronat, la gent que està executant l’obra i als ontinyentins i ontinyentines “per tenir paciència en què es faça realitat un projecte tan important”.

 

L’alcalde d’Ontinyent, Jorge Rodríguez, ha agraït la implicació de la Diputació en el projecte, i al gerent de la Fundació, Toni Alfonso, “el treball de documentació que va realitzar per aconseguir la subvenció de 750.000 euros amb que comptem per part de la Generalitat Valenciana pel sistema de concurrència competitiva”. Cal recordar que el cost global del projecte és de 8’5 milions d’euros.

 

Rodríguez també al·ludia a l’aportació de 800.000 euros de l’Ajuntament d’Ontinyent, el finançament aportat per Caixa Popular, l’ajuda de Càritas o la implicació tant de la Fundació que ell mateix presidix i els seus patrons “com també de totes les empreses i professionals que estan participant en la construcció d’un espai que en 18 mesos ha de ser utilitzable i que va a suposar un gran bot de qualitat respecte al servei que es presta a les actuals instal·lacions”.

 

José Luis Campos, arquitecte de Crystalzoo, ha donat alguns detalls sobre el nou edifici, dissenyat per a 97 places, amb 36 habitacions dobles i 25 individuals. Un edifici dotat amb un gran espai multifuncional central, i el repartiment en nuclis convivencials per a entre 15 i 25 persones, en compliment de la nova normativa, amb zones d’oci, espais comuns, xicotetes terrases i un gimnàs a la part superior de l’edifici.

 

Durant el recorregut a les obres, que es tenen ja el 11% del projecte executat, Campos mostrava els espais del sòtan on s’ubicaran els magatzems, instalacions i vestidors; així com els de la planta baixa, on es trobarà el gimnàs, despatxos de metges, infermeria i gerència; la cuina amb entrada directa de vehicles i el gran espai d’usos múltiples. També s’està executant una entreplanta que serà un nucli convivencial en si mateix i que donarà al carrer Monges Carmelites. La propera setmana s’espera que comence el formigonat de la primera planta, estan previst que les obres puguen estar acabades abans de final d’any, i que el centre es pose en funcionament al primer trimestre de 2025.

La Diputació de València començarà a Catarroja el pròxim 7 de febrer la IV edició de les Jornades Comarcals ‘Energia i Canvi Climàtic’, les quals viatjaran també a Montitxelvo, Benaguasil, Foios i València, en col·laboració amb l'Associació d'Empreses d'Instal·lacions Elèctriques, Telecomunicacions i Energies Renovables de València (Aselec).

 

Així ho ha anunciat el diputat de Medi Ambient, Avelino Mascarell, en un acte que ha comptat també amb la presència del president d’Aselec, Rafael Castillo, i el cap del servici de Medi Ambient de la Diputació de València, Ramón Bellido.

 

Avelino Mascarell ha indicat que “estes jornades estan dirigides especialment a tècnics municipals i càrrecs públics” i ha incidit en “la importància que acostar als municipis les últimes tecnologies del mercat en energia sostenible, així com novetats legislatives, conclusions científiques i tendències a nivell global”.

 

En este sentit, el diputat de Medi Ambient explica que “per a esta edició, hem apostat per tractar de manera preferent aplicacions que ja estan d'actualitat i que poden marcar el futur del mercat, com l'aerotèrmia i geotèrmia somera o la instal·lació de microturbines en les xarxes d'aigua per a generar energia”.

 

Per part seua, el president d’Aselec, Rafael Castillo, ha posat en valor “l'aliança entre l'associació i la Diputació de València, ja que les dos entitats tenim en comú la presència en tot el territori de la província”. “Esta capil·laritat -continua Castillo- és la millor garantia que tot el que es tracte en les jornades arribe de veritat a la ciutadania, a través de professionals perfectament formats que siguen capaços d'instal·lar noves energies més respectuoses amb el medi ambient”.

Calendari i programa previst

 

La quarta edició d'estes Jornades Comarcals ‘Energia i Canvi Climàtic’, comptarà amb la participació de Borja Badenes, Doctor en Enginyeria Mediambiental i investigador de la UPV, per a traslladar a les persones assistents les claus de l'aerotèrmia i la geotèrmia somera.

 

L'aerotèrmia és una tecnologia que se servix d'una bomba de calor per tal d’extraure l'energia de l'aire, permetent així climatitzar l'interior d'un habitatge i oferir aigua calenta; mentre que la geotèrmia produïx calor i electricitat a partir de les temperatures elevades que s'acumulen en les capes internes de la Terra.

 

Les sessions formatives també abordaran, a través d’Alejandro Belinchón, Enginyer de l'Institut  Tecnològic de l’Energia, les possibilitats del microturbinat en xarxes d'aigua. Esta tecnologia aprofita la pressió de l'aigua per a moure un xicotet generador elèctric i produir electricitat; i té com a avantatge enfront de la fotovoltaica o l'eòlica, que és capaç de generar energia durant les 24 hores del dia i 365 dies de l'any.

 

Estes jornades donaran principi el 7 de febrer a Catarroja i es traslladaran també a Montitxelvo (14 febrer), Benaguasil (21 febrer) i Foios (28 de febrer) per a acabar en el MuVIM de València el 8 de març, amb una taula redona sobre competència municipal i plantes fotovoltaiques.

El Pla Obert d’Inversions de la Diputació de València és molt més que un programa d'impuls econòmic per a les comarques valencianes. A més de facilitar el procés als ajuntaments perquè els projectes presentats pels alcaldes i alcaldesses s'acaben executant, el pla té molt en compte valors com la responsabilitat, a l'hora de prioritzar obres necessàries, i la igualtat entre homes i dones en el disseny urbà dels municipis. “Incentivarem la creació d'espais públics més justos i igualitaris als nostres pobles i ciutats, iniciatives transformadores que milloren la mobilitat i la seguretat de les dones enfront del concepte tradicional de nuclis dissenyats per homes i per a homes”, explica la vicepresidenta primera de la Diputació, Natàlia Enguix.

 

La responsable de Cooperació Municipal i Igualtat en l'ens provincial destaca “la importància d'introduir la perspectiva de gènere en el disseny dels nostres pobles i ciutats, començant per la participació de la dona i la seua visió d'un urbanisme inclusiu que tinga en compte les necessitats de les principals usuàries dels espais públics”. En opinió d'Enguix, “parlem dels problemes que té la dona a l'hora de conciliar el treball remunerat i les cures, amb aspectes molt millorables com les freqüències del transport públic o la deficient accessibilitat d'elements urbans, però també de la seua seguretat, amb l'eliminació de zones degradades i insegures, que poden acabar relacionant-se amb la violència exercida contra les dones”.

 

La inclusió d'este urbanisme amb visió feminista, que “no és exclusivament per a dones, sinó que té en compte els rols de dones i homes en la societat actual, des de la infància fins a la vellea”, té una base normativa tant en els Objectius de Desenvolupament Sostenible de Nacions Unides, que defensen “ciutats i assentaments humans inclusius, segurs, resilients i sostenibles, particularment accessibles per a dones i xiquets, persones d'edat i persones amb discapacitat”; i en la guia de la Generalitat per a introduir la perspectiva de gènere en el procés urbà.

 

Actuacions concretes

 

La vicepresidenta de la Diputació, Natàlia Enguix, insistix que molts municipis “continuen sent hostils a les dones, i hem d'utilitzar el feminisme, com a motor de canvi en la gestió pública, per a donar resposta a eixes necessitats no ateses de les principals usuàries de molts espais públics deficients en seguretat i accessibilitat”. Enguix assenyala que la Diputació “vol anar més enllà de la fonamentació teòrica i el suport normatiu, animant als alcaldes i alcaldesses a impulsar actuacions concretes, projectes urbanístics amb eixa visió de gènere que des de l'àrea de Cooperació reconeixerem com a exemples de bones pràctiques”.

 

Entre les actuacions concretes, es planteja un sistema de transport i espais públics segurs i de qualitat, en el cas del transport amb majors freqüències i parades a demanda per a acurtar distàncies; reutilitzar sòl urbà en desús o degradat i acabar en punts negres en els quals poden donar-se agressions sexuals; millorar l'enllumenat públic i detectar i actuar en llocs perillosos en els quals les dones se senten insegures; incrementar els punts violeta; i millorar l'accessibilitat tant dels carrers i voreres per a cadires de rodes i carros de bebé i de la compra, com en les parades d'accés al transport públic.

 

Esta visió amb perspectiva de gènere no és nova per a alguns ajuntaments, que han sigut reconeguts per estes pràctiques. Bugarra i Villar del Arzobispo, en Los Serranos; Paterna i Meliana, a l'Horta Nord; Xirivella i Mislata, a l'Horta Sud; Cullera a la Ribera Baixa; Cheste en l’Hoya de Buñol; Vallada, a la Costera; i la ciutat de València han implementat actuacions d'este tipus, que el Pla Obert d’Inversions fomentarà en el marc del major programa inversor de la Diputació, amb 350 milions d'euros a la disposició dels municipis per a millorar la vida de les seues veïnes i veïns en els pròxims quatre anys.

La Diputació de València ha conclòs la seua participació en Fitur 2024 amb un balanç molt positiu, tant de la participació de municipis i mancomunitats de la província en la fira, com de les trobades professionals mantingudes durant tot el certamen. També ha sigut molt notable l'afluència de públic a l'estand de la marca turística de la corporació provincial, València Turisme, dins de l'espai de la Comunitat Valenciana.

 

El diputat de Turisme, Pedro Cuesta, ha destacat especialment “el bon acolliment que han tingut totes les novetats que hem presentat en esta edició, tant entre els professionals del sector com entre els municipis i el públic en general”. “Han sigut dies molt fructífers en els quals hi ha hagut una gran participació d'empreses turístiques i de les entitats locals de la província”, ha assenyalat Cuesta.

 

Un total de 40 municipis i mancomunitats de la província han tingut activitat en Fitur baix la coordinació de València Turisme, mentre que 21 han participat en la fira com a coexpositors de la Diputació. A més, en l'estand de la Diputació de València també han estat en contacte amb el públic els municipis representats en l'espai ‘Fem Poble’ de Turisme contra la Despoblació, mentre que la resta de municipis de la província, sense taulell propi, han estat representats en l'expositor específic de València Turisme.

 

En el conjunt de Fitur, i pel que respecta a l'acció de la Diputació de València, s'han celebrat nombroses reunions professionals per part del personal tècnic de València Turisme, a més de 300 encontres entre ajuntaments, empreses i mitjans de comunicació en tot l'estand de la corporació provincial durant els dies del certamen.

 

A més, s'han realitzat 35 presentacions de productes i experiències noves de productes turístics, zones naturals i rutes, activitats locals i culturals o projectes turístics, entre altres, per part d'ajuntaments, mancomunitats i empreses locals.

 

També s'han realitzat una vintena de showcooking i altres tantes degustacions de productes gastronòmics, així com una desena d'activitats infantils i altres representatives de la cultura i el folklore de la província durant els dies d'obertura al públic general.

 

En este àmbit ha destacat el gran acolliment entre tot el públic visitant de l'espai gastronòmic La Mare Que Va, habilitat enguany per primera vegada en l'estand de la Diputació i atés per alumnes i alumnes d'este centre formatiu de la Fundació Asindown a València, en el suport de Gourmet Catering, en el qual s'han realitzat més de 30 degustacions programades de productes valencians.

 

Segons dades de la Fira Internacional de Turisme, el certamen ha rebut un total de 250.000 visitants, dels quals 153.000 han sigut professionals i més de 97.000 públic general, la qual cosa suposa un increment del 13,7% respecte al 2023, mentre que han sigut un total de 9.000 les empreses participants en aquesta 44a edició de Fitur.

La Diputació de València ha aprovat el Pla Obert d’Inversions 2024-27 amb els vots a favor del PP, Ens Uneix, el PSPV i Vox, i l'abstenció dels tres diputats de Compromís. El ple de gener ha donat llum verda al major programa inversor en la història de la corporació provincial, amb 340 milions per als municipis i 10 per a les mancomunitats en els pròxims quatre anys, amb un increment del 21% respecte a la dotació dels plans d'inversió de la passada legislatura.

 

La vicepresidenta primera i responsable de Cooperació, Natàlia Enguix, ha agraït el vot favorable a un pla que “beneficiarà a tots els municipis valencians i que s'aprova sis mesos abans del que va aprovar el seu últim pla l'anterior govern provincial”. Enguix ha defensat, a més, que el Pla Obert “oferirà totes les facilitats als ajuntaments perquè puguen presentar els seus projectes en qualsevol moment, sense pressions ni terminis que els condicionen, i que disposen del temps suficient per a executar-los i que els diners que els arriben de la Diputació es queden en els municipis en forma de millores reals”.

 

En la sessió plenària de gener s'han aprovat també, per unanimitat, dos pròrrogues o ampliacions de terminis perquè els consistoris puguen finalitzar obres incloses en el Pla d'Inversions 2022-23 i el pla inversor de 2021 per a grans municipis. “Som conscients que el retard en l'aprovació de l'últim pla de l'anterior govern va dificultar als municipis l'execució dels projectes, amb 100 milions d'euros per adjudicar, i també que, en el cas del pla de 2021, s'han vist condicionats pels efectes de la pandèmia i el conflicte a Ucraïna, tenint en compte el desproveïment i l'increment del preu dels materials i el cost de les obres”, ha explicat la vicepresidenta Enguix.

 

Les grans ciutats que van presentar projectes en el pla 2021 disposaran de cinc mesos més, com permet la llei, per a finalitzar les obres, fins al 23 de setembre; mentre que els terminis del Pla d'Inversions 2022-23 s'amplien fins al 19 de maig de 2025 per a executar i octubre d'eixe mateix any per a justificar les obres. La mateixa Enguix afig que els ajuntaments “poden sol·licitar un canvi en els projectes amb la intenció que estos puguen finalitzar-se i no hagen de renunciar a les ajudes, en resposta a estos temps canviants en els quals poden alterar-se també les necessitats dels municipis”.

 

Una única abstenció

 

El Pla Obert d’Inversions del govern que presidix Vicent Mompó ha tirat avant “en el primer ple de l'any, tal com vam prometre en la seua presentació a principis de desembre”, ha recordat Enguix. Només el grup Compromís s'ha abstingut en considerar que “es desmantella l'estratègia Reacciona contra l'emergència climàtica” que incloïa l'anterior executiu. En paraules del diputat Josep Riera, “el nou pla d'inversions repartix més diners però d'una altra manera, incloent les actuacions del cicle de l'aigua i les zones verdes, però deixant fora altres línies que beneficiaven als pobles més xicotets”.

 

En resposta a Riera, la responsable de Cooperació Municipal ha deixat clar que “el Reacciona no desapareix”. Natàlia Enguix ha explicat que el que ha fet el nou govern provincial és “incloure dos línies, la d'aigua i la d'energia, en el Pla Obert, i la resta de línies, com a mobilitat, gestió forestal o de residus, es mantindran en altres àrees”.

 

Quant a la fórmula de repartiment, que en esta ocasió reforça el criteri poblacional enfront de la superfície, Enguix ha defensat que “des de 2015 esta Diputació s'ha encarregat de garantir el finançament dels pobles més xicotets per a equiparar-los als grans, i ara que hem aconseguit que tots tinguen eixos serveis i equipaments bàsics, creiem que és moment de, sense oblidar-nos de les necessitats d'eixos xicotets municipis als quals continuarem ajudant, fixar-nos també en els consistoris que presten servicis a milers d'habitants, en la línia del que esta autonomia reclama a l'Estat en el marc del finançament autonòmic”.

El president de la Diputació de València, Vicent Mompó, y el president del Levante UD, Pablo Sánchez, han mantingut una reunió de treball per a buscar sinergies i començar a col·laborar en la promoció i impuls de l'esport femení a la província. Durant la trobada també han estat presents el diputat de Turisme i Esports de la corporació provincial, Pedro Cuesta; el director general del club granota, Pedro Sáiz; la directora de Comunicació i Relacions Externes, Puri Naya; la consellera Ruth García; i la coordinadora general del Levante UD Femení, Maider Castillo; al costat d'un equip de treball per totes dos parts.

Totes dos entitats, que volen consolidar la seua relació, pretenen aprofitar la forta presència que mantenen a la província de València, en la qual poden arribar juntes a tots els municipis. L'objectiu és que en tot el territori puguen desenvolupar-se activitats esportives que promoguen la igualtat i l'esport com a valors bàsics per al desenvolupament educatiu. I, a partir d'estes reunions de treball, enfortir la presència i la potenciació de l'esport femení, del qual totes dos entitats són referents, en les localitats i pobles de la nostra província.

La primera reunió entre la Diputació de València i el Levante UD ha sigut un punt de partida en el qual totes dos parts s'han compromés a continuar desenvolupant el projecte i s'han emplaçat per a futures encontres amb un calendari d'accions.