El BOP núm. 15, de 22 de gener de 2024, publica la resolució d'aprovació de la justificació de subvencions concedides dins de la convocatòria amb destinació a entitats locals per museus i col·leccions etnogràfiques 2023: Activitats.

La Diputació de València instal·la i gestiona bústies de denúncies ciutadanes en 12 municipis de menys de 300 habitants, en el marc de l'estratègia de la corporació de combatre les infraccions normatives i lluitar contra el frau. Les delegacions d'Assessorament Municipal, dirigida per Paz Carceller, i Integritat Institucional, amb Amparo Folgado al front, han posat en marxa esta iniciativa transversal que és d'obligat compliment per als ens locals arran de la Llei 2/2023, reguladora de la protecció de les persones que informen sobre infraccions normatives i de lluita contra la corrupció.

En este sentit, la corporació provincial amplia la seua estratègia d'integritat i fa el primer pas en els 12 consistoris que estan eximits de mantindre el lloc de secretari, que tindran a la seua disposició al personal de la Diputació. Els municipis que disposaran d'esta bústia de denúncia ciutadana, on qualsevol persona física que haja tingut o tinga relació professional amb el consistori podrà alertar de possibles infraccions normatives, garantint la confidencialitat d'estes informacions, són Llocnou de la Corona a l'Horta Sud; Vallés, Estubeny i Torrella a la Costera; Casas Altas i la Pobla de San Miguel en el Rincón de Ademuz; i Sempere, Beniatjar, Bufali, Terrateig, Pinet i Benissuera a la Vall d'Albaida.

La Diputació ha de prestar assistència i cooperació jurídica, econòmica i tècnica als municipis i altres entitats locals, especialment a les de menor capacitat econòmica i de gestió. Per este motiu, l'àrea d'Integritat Institucional inclou un nou objectiu estratègic que permet al personal funcionari de la Diputació, en concret de l'àrea d'Assessorament Municipal, gestionar la bústia de denúncies interna als ajuntaments eximits de mantindre el lloc de secretari, sempre que ho hagen sol·licitat a través de la seu electrònica.

Estes bústies de denúncia internes, a diferència de les externes dirigides a qualsevol veí o veïna del municipi, recullen els avisos o suggeriments de funcionaris, ex funcionaris, contractistes i altres persones que han tingut o tenen un vincle professional amb els ajuntaments, i que podran alertar de possibles irregularitats de manera anònima i confidencial, si així ho desitgen.

La diputada de Govern Obert i Integritat Institucional, Amparo Folgado, destaca “l'impuls de la transparència que té entre les seues prioritats el govern provincial, amb iniciatives com estes bústies de denúncia que faciliten als ciutadans que tinguen actualment o hagen tingut un vincle professional o laboral amb els ajuntaments, la possibilitat d'informar sobretot tipus d'infraccions, per a posteriorment donar-li el curs administratiu o legal que corresponga”.

Per part seua, la responsable d'Assessorament Municipal, Paz Carceller, assenyala que este tipus d'actuacions “demostren que la Diputació està sempre a la disposició dels ajuntaments, sobretot dels municipis més xicotets i amb menys recursos”. “La Diputació vol ser referent en matèria de lluita antifrau i exercix un paper fonamental en la prevenció i detecció precoç de possibles irregularitats, infraccions o delictes, enfortint la transparència en les Administracions Públiques i promovent una cultura ètica de denúncia responsable”, afig Carceller, qui espera que esta política “es faça extensiva a tota la província”.

La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació, dependent de la Diputació de València, edita Cinema i experiència. Sigfried Kracauer, Walter Benjamin i Theodor W. Adorno, escrit per la historiadora del cinema d’origen alemany instal·lada als Estats Units d’Amèrica Miriam Bratu Hansen.

L’obra ésel número tres de la col·lecció ‘Novatores Major’, dirigida per Anacleto Ferrer i amb traducció d’Esther Monzó Nebot i Núria Molines Galarza. El disseny de la col·lecció és de Fèlix Bella i el de la coberta d’Espacio Paco Bascuñán. L’obra és una traducció de l’anglés de l’edició per la University of California Press.

Escola de Frankfurt

L’estudi del cinema dels primers temps va possibilitar a Miriam Bratu Hansen incorporar la Teoria Crítica al camp dels estudis cinematogràfics anglosaxons, i conjuga l’anàlisi dels trets estilístics i formals de les pel·lícules amb l’estudi de les condicions de producció, distribució i exhibició, en relació amb les transformacions socials i sensorials pròpies de la modernitat.

En Cinema i experiència. Siegfried Kracauer, Walter Benjamin i Theodor W. Adorno, la crítica i historiadora del cinema, que va treballar en les universitats de Yale, Rutgers i, sobretot, Chicago, desenvolupa una minuciosa revisió teòrica d'aquells textos en els quals Kracauer, Benjamin i Adorno articulen reflexions sobre el cinema, la fotografia, la reproducció tècnica de la imatge i la cultura de masses per a donar compte de l'experiència en la modernitat. En un exhaustiu treball de compilació d’anàlisi d'un corpus ampli —que inclou diferents versions dels assajos i correspondència—, Hansen no sols posa en diàleg estos textos amb els d'altres teòrics del cinema (des de Jean Epstein i Bazin fins a Deleuze i Jameson), sinó que també establix una productiva conversa amb mestres pensadors com Freud, Bergson, Simmel o Heidegger.

Destacada historiadora i teòrica del cinema

Miriam Bratu Hansen (Offenbach, Alemanya, 1949 - Chicago, 2011), nascuda en una família d’origen jueu, ja amb el seu nom de casada, Bratu Hansen, es va doctorar en literatura estatunidenca per la Johann Wolfgang Goethe-Universität de Frankfurt. Va emigrar als Estats Units i va treballar a la Universitat de Yale i de Rutgers abans de traslladar-se a la Universitat de Chicago, on va ser professora d’Humanitats i va fundar el Departament d’Estudis de Cinema i Mitjans de Comunicació.

Bratu Hansenva ser també una estudiosa de l’Escola de Frankfurt i una intèrpret destacada de les teories sobre la cultura de masses de Theodor W. Adorno, Walter Benjamin i Siegfried Kracauer. És coneguda pel seu llibre Babel and Babylon: Spectatorship in American Silent Film, una obra pionera de la història del cinema estatunidenc.

Més informació en www.alfonselmagnanim.net

La commemoració del Conveni núm. 108 del Consell d'Europa, de 28 de gener de 1981.

El 28 de gener de l'any 1981 es va signar el Conveni núm. 108 del Consell d'Europa per a la protecció de les persones respecte al tractament automatitzat de dades de caràcter personal. Va ser el primer instrument internacional jurídicament vinculant adoptat en l'àmbit de la protecció de dades.

Per este motiu, esta data – 28 de gener – va ser proclamada en 2006 com el «Dia Europeu de la Protecció de Dades» pel Consell d'Europa, amb l'objectiu de commemorar la cultura de la protecció de dades i desenvolupar activitats dirigides a informar i conscienciar sobre els drets i obligacions en esta matèria, tant a les entitats que tracten les dades personals com als interessats titulars de les dades.

En ocasió d'este dia el Departament de protecció de Dades i Seguretat de la Informació de la Diputació de València publica un número extraordinari del butlletí DivalData, que dedica a un recopilatori de resolucions i pronunciaments de les autoritats de control en protecció de dades relatives a incompliments en què han incorregut unes certes Administracions Locals durant l'últim any.

Encara que el recopilatori se centra en les autoritats de control en protecció de dades espanyoles (AEPD, APDCAT, AVPD, CTPDA), en l'última part es mostra una sèrie de resolucions d'autoritats de control europees (Grècia, Islàndia, Països Baixos, Itàlia, Polònia i Portugal) en les quals, per idèntics o semblants fets comesos a Espanya, s'ha sancionat a EE.LL. mitjançant multes administratives. Amb això es pretén posar de manifest que, en cap cas, el fet que la nostra normativa nacional de protecció de dades haja optat per no sancionar econòmicament a les EE.LL. espanyoles per vulnerar la normativa en la matèria, ha de ser pretext per a deixar al marge la protecció de dades personals i la seguretat de la informació.
 

Punxe sobre la imatge per a accedir al número extraordinari del Butlletí DivalData

El president de la Diputació de València, Vicent Mompó, qui assistix a Fitur en Madrid, ha defensat “l'espectacularitat de la província de València com a actiu contra la despoblació”. “Un dels principals desafiaments que la institució provincial està atallant des de diferents àrees, entre les quals destaca el turisme”, ha explicat, al mateix temps que ha recordat que “més de 200 dels 266 municipis de la província tenen menys de 5.000 habitants”.

Precisament, baix el lema “Espectacular”, la Diputació presentarà esta vesprada les principals novetats de la seua campanya amb la qual pretén mostrar “la riquesa i diversitat” de la província. “No se'ns ha ocorregut un qualificatiu que definisca millor a la nostra terra perquè realment és espectacular”, ha esgrimit Mompó.

En este sentit, ha destacat “la capitalitat verda europea de València, una ciutat reconeguda i valorada a nivell internacional”. “És el cor d'una província mediterrània, il·luminada per la llum de Sorolla, una província activa, vibrant, terra d'artistes, cosmopolita, acollidora, i inclusiva; som també pólvora, foc, falles, moros i cristians; gastronomia, enoturisme, cicloturisme i senderisme”, ha detallat el president de la corporació provincial, alhora que ha recalcat que “València té l’oferta tradicional de platges increïbles i molt més”.

En la mateixa línia, ha subratllat “la diversitat natural dels parcs naturals com el de l’Albufera o el de les Gorges del Cabriol i la riquesa interior de Bocairent, Llíria, Anna, Xulilla, Xelva, Xàtiva, entre altres municipis singulars”. “Venim a promocionar especialment l'interior, que és el que menys es coneix; de fet, estaran pobles que fins ara no tenien el segell de turístics”, ha concretat Mompó, qui a més ha argumentat que “es tracta d'aprofitar tot el flux turístic que ve a la capital i redistribuir-lo cap a l'interior, que té molt a oferir”. “La Diputació està per a això, per a posar en valor tot el que tenim més enllà de la ciutat i les platges, i equilibrar els destins”, ha arguït.


Finalment, Mompó ha ressaltat que “a part de mostrar els atractius de la nostra terra, en estos dies de fira ens reunirem amb els principals agents del sector”. “De la mà de Turisme Comunitat Valenciana i de les diferents administracions la Diputació de València s'està treballant molt intensament en la promoció, desenrotllament de productes turístics i per descomptat en la divulgació del nostre patrimoni natural, historicoartístic i gastronòmic”, ha declarat Mompó, qui ha assegurat que “tot este treball coordinat pretén transformar el potencial d'una província espectacular en progrés, vertebració riquesa i ocupació”.

El Consorci Camí del Cid, premiat en Fitur

El Consorci Camí del Cid ha rebut en la Fira Internacional de Turisme el premi “Repte FiturNext 2024” en la categoria “Promoció del Territori” en entendre que la ruta, itinerari turístic cultural de pràcticament 2.000 quilòmetres de recorregut, afavorix el desenrotllament econòmic i social dels territoris, impulsa la creació de nous recursos econòmics, genera la creació d'ocupació i fomenta l'arrelament dels residents alhora que promou sinergies entre les diferents localitats i províncies per la qual discorre.

El president de la Diputació de València i del Consorci Camí del Cid, Vicent Mompó, qui ha recollit el guardó ha recalcat que “el premi és un reconeixement al treball realitzat durant les dues últimes dècades en el qual els pobles, i especialment els més xicotets, han sigut una prioritat des del principi”. Així mateix, ha fet extensiu el guardó a la resta de diputacions que formen part del Consorci Camí del Cid: “som un exemple de col·laboració interterritorial únic que ens ha permés crear i mantindre un projecte turístic en el temps”.

La ruta discorre per territoris poc poblats, considerats de frontera durant l'Edat mitjana. Bona part d'eixa identitat es manté en l'actualitat. Així, el viatger que inicie aquesta ruta, podrà conéixer huit Patrimonis de la Humanitat d'origen medieval, 41 localitats declarades conjunt històric, setanta espais naturals, més de dos-cents castells i talaies i alguns exemples excel·lents d'art romànic, gòtic, islàmic i mudèjar.

La Diputació de València ha presentat el catàleg de l'exposició ‘De l’abjecte. Mur sobre llenç’, resultat del projecte de Patricia Gómez i María Jesús González, guanyador del ‘Premi Alfons Roig  al Projecte Artístic 2022’ que organitza l'àrea de Cultura de la corporació provincial.

“Les artistes que hui tenim ací presentant el catàleg traduïxen, amb la seua intervenció artística, els murs residuals de l'històric hospital de Bétera en paisatges d'actualitat, interpretables hui, descontextualitzats i per això impactants. Són una mirada fixa del passat, afortunadament superat, i és que l'Hospital de Salut Mental de Bétera res té a vore hui amb aquell”, va assenyalar el diputat provincial de Cultura, Paco Teruel, durant l'acte de presentació, el qual va tindre lloc este dimarts en la Sala d'actes del IVAM.

El catàleg, que tal com destaca el diputat Teruel “aporta un poc més de llum i conquesta nous llenguatges”, ha sigut editat i produït per l'àrea de Cultura de Diputació de València.

‘De l'abjecte. Mur sobre llenç’

La sala Zero del Centre del Carme (CCCC) va acollir del 6 d'octubre al 10 de desembre del passat any la mostra, la qual recull fragments de les parets de pavellons en desús de l’Hospital de Salut Mental de Bétera, extrets mitjançant arrancada mural i instal·lats sobre un suport de llenç.

Així, amb un arxiu mural de 20 metres de longitud, ‘De l'abjecte’ envolta el visitant amb unes parets que van resultar ser testimonis d'una realitat allunyada de la quotidianitat de la nostra societat contemporània.

La Diputació de València ha prorrogat un any els terminis del Pla d'Inversions 2022-23, aprovat per l'anterior equip de govern, per a facilitar als ajuntaments la finalització de les obres aprovades, el nivell d'execució de les quals no arriba al 10%. La pròrroga s'aprovarà en el ple d'este mes, a proposta de la vicepresidenta primera i actual responsable de Cooperació, Natàlia Enguix, qui explica que “el principal problema va ser el retard de sis mesos en l'aprovació dels projectes per part de l'anterior govern provincial”. “En resposta a este problema que ens traslladen els alcaldes, els facilitarem el procés perquè els diners es queden als municipis”, afig Enguix.

Les xifres del Pla d'Inversions 2022-23 justifiquen la decisió del nou govern provincial, encapçalat per Vicent Mompó, d'ampliar els terminis per a tractar d'ajudar els alcaldes i alcaldesses a portar avant els projectes originals, o actuacions alternatives en cas que l'obra inicial no puga portar-se a terme. No va ser fins al 20 de setembre de 2022, quan el ple de la Diputació va donar llum verda a 1.500 projectes presentats pels municipis, la qual cosa ha portat al fet que a penes s'hagen executat un 9,63% i hi ha un 71% d'obres sense adjudicar.

En este sentit, la vicepresidenta Natàlia Enguix explica que “hem tingut en compte els retards en l'aprovació dels projectes i les dificultats dels ajuntaments per a concretar les inversions en els terminis previstos”. En resposta a les sol·licituds dels consistoris, la Diputació amplia del 28 de juny de 2024 al 19 de maig de 2025 el termini per a finalitzar les obres del Pla d'Inversions 2022-23, i del 30 de setembre d'enguany al 6 d'octubre de 2025 la data límit per a justificar les actuacions executades.

Natàlia Enguix insistix que la prioritat és “ajudar els alcaldes i alcaldesses a executar els projectes que presenten i que els diners que reben de la Diputació es queden als municipis i no hagen de renunciar a les subvencions”. Per a això, i tenint en compte que hi ha 100 milions d'euros sense executar dels 140 milions assignats en l'anterior pla d'inversions, “oferim solucions als ajuntaments no sols ampliant els terminis, sinó autoritzant canvis de projectes que ara resulten inviables, sempre pensant que els diners assignats a cada municipi es traduïsquen en millores reals per als seus habitants”.

Pla Obert d’Inversions

Els problemes detectats en els anteriors plans d'inversió “s'han tingut molt en compte a l'hora d'aprovar el nou Pla Obert, un programa quadriennal que no sols recull el major esforç inversor en la història de la Diputació, sinó que oferix als ajuntaments tot tipus de facilitats per a planificar les seues necessitats i presentar-les en qualsevol moment, contribuint al fet que no es precipiten a l'hora de decidir les obres i sobretot a executar-les de la manera més àgil possible una vegada estiguen aprovades”.

El nou Pla Obert d’Inversions de la Diputació de València té una dotació global de 350 milions d'euros, 340 milions per a municipis i altres 10 per a les mancomunitats, i comptarà amb tres convocatòries anuals d'aprovació de projectes. El programa manté l'autonomia d'alcaldes i alcaldesses a l'hora de decidir les actuacions que necessiten els seus municipis, al mateix temps que incentivarà les millores en les xarxes d'aigua potable, les iniciatives d'urbanisme amb perspectiva de gènere i, en general, tots els projectes innovadors i arriscats que transformen les comarques valencianes. Els millors projectes, des del punt de vista de les bones pràctiques, seran reconeguts anualment per la Diputació.

El Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat (MuVIM) obri al públic l'exposició ‘Felicitat/Infelicitat’, fruit del IV Premio Internacional de Carteles MAKMA, al qual es van presentar més de 700 propostes de tot el món.

Així, a partir de demà dijous, 25 de gener, la Sala Alta del museu de la Diputació de València acull l'exposició que alberga les 50 obres finalistes, entre les quals es troben les tres premiades. Álvaro Díaz, amb la seua obra ‘La felicidad está en ti’, ha aconseguit el primer premi dotat amb 5.000 euros, i Alba Ramiro i Daniela Díez han obtingut un accèssit de 1.000 euros cadascun, pels seus treballs ‘Abraçada’ i ‘Agridulce’.

Les obres que conformen ‘Felicitat/Infelicitat’ estan repartides en set àrees temàtiques: signes, smileys, objectes, subjectes, lúdics, semblants i grafies. Totes elles giren entorn del desconcert que provoca la cerca de la felicitat, a causa de les seues múltiples maneres d'aconseguir-la, i que els participants han plasmat en els seus cartells utilitzant diverses vies expressives, on tan prompte preval el gràfic com la tipografia i fins i tot la imatge fotogràfica.

El jurat compost pel dissenyador gràfic, il·lustrador i artista plàstic, Pep Carrió; l'artista i Premi Nacional d'Arts Plàstiques 2013, Carmen Calvo; el catedràtic de Sociologia de la Universitat de València, Antonio Ariño; el cap d'Exposicions del MuVIM, Amador Griñó, i Ismael Teira, de l'equip de direcció de MAKMA, revista d'arts visuals i cultura contemporània, va ser l'encarregat de la selecció de les obres guanyadores i de les finalistes.

El diputat de Cultura, Paco Teruel, ha assenyalat que “tenim uns museus de primer nivell que són molt més que contenidors culturals, convidant a reflexionar sobre els temes d'actualitat sense cap mena de condicionant i sobre la base de la pluralitat”.

L'artista guanyador, Álvaro Díaz, comenta que “se'ns ven constantment la idea que la felicitat és sinònim de consum i d'eleccions personals, però s'oblida que el poder pensar en això és una qüestió de privilegis”. Així mateix, al·ludint a la seua obra premiada, assenyala que “la premissa que ‘La felicitat està en tu’ és una invitació a qüestionar-nos el com i el per què se'ns proposa assumir que la felicitat depén de nosaltres i dialoga irònicament amb la il·lustració”.

Per part seua, Alba Ramiro explica que la seua proposta s'assenta en el fet de “atendre la sensació reconfortant de compartir una emoció, encara que esta siga de tristesa. Es tracta de comprendre l'abraçada com un gest tendre on pot conviure esta contradicció: un lloc amable on escoltar l'emoció aliena i pròpia des de la cura”.

Daniela Díez afirma que en la seua obra va decidir “representar la felicitat com una cosa fràgil i delicada, jugant amb elements com el paper i la trituradora, sent el paper un material vulnerable a trencar-se i deteriorar-se”. En este sentit, apunta que la seua intenció era “transmetre que els estats d'ànim són efímers i volubles, per un moment estan intactes i al següent es trituren i transformen, i que també poden recompondre's unint de nou eixos frangments detrencaclosques que conformen els diversos estats i sentiments de l'ésser humà”.

La Diputació de València ha celebrat un any més el Dia de la Província en Fitur en la jornada inaugural de la Fira Internacional de Turisme de Madrid. En un acte que ha tingut lloc en la Plaça Central del Pavelló 7 d’IFEMA, el president de la corporació, Vicent Mompó, i el diputat de Turisme, Pedro Cuesta, han desgranat l'estratègia turística de la institució de cara al 2024.

Conscients que existix una demanda cada vegada major de destins d'interior, poc massificats, i en els quals es puga disfrutar de la naturalesa i la gastronomia en un entorn tranquil, la Diputació de València centrarà les seues accions d'enguany a impulsar el turisme en les zones despoblades de la província a través de diversos plans i accions concrets.

“Creiem que el turisme és una ferramenta eficaç per a solucionar el problema de la despoblació, i per això cooperarem i col·laborarem econòmicament amb ajuntaments, mancomunitats i altres entitats per a crear nous productes i experiències. El que volem és que el turista senta un valor afegit en la seua visita, i que es conega l'interior de la província com un destí segur, sostenible i de qualitat”, ha defensat Mompó.

Per a complir amb estos objectius, diverses accions previstes per al present exercici es basen a reequilibrar els fluxos turístics entre el litoral i l'interior. En esta línia, Vicent Mompó ha anunciat com a gran novetat l'inici imminent de l'execució del programa d'Accions de Cohesió en Destins (ACD de la Diputació de València), que compta amb un pressupost de 5,8 milions d'euros. Segons Mompó, “es tracta d'un pla que busca redistribuir el turisme des de la costa, normalment més massificada, cap a l'interior, i vertebrar així el territori a la nostra província a través de l'aigua”.

Per a això, s'escometrà una reconversió dels recursos vinculats a l'aigua com a producte turístic. La finalització de l'execució d'este programa està prevista per a 2026, i ja en 2024 es destinaran 2 milions d'euros a accions concretes com la creació d'una oficina tècnica per a la gestió de l’ACD, la millora de l'accessibilitat a les platges, o la compra de quads
elèctrics per a millorar els serveis de neteja en aquests espais. El pla ACD està integrat en els Plans Territorials de Sostenibilitat Turística en Destí de la Comunitat Valenciana 2021-2023, i és finançat amb fons procedents del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, finançat amb Fons NextGenerationEU.

Altres novetats

El Pla d'Actuacions de la Diputació de València i la seua marca turística, València Turisme, previst per a enguany, inclou altres accions i programes nous, entre els quals destaca la posada en marxa de les Rutes València Turisme ‘Coneix la província de València’. Té com a objectiu reforçar el flux de visitants des de la costa cap a l'interior i viceversa amb autobús.

A més, cal ressaltar el programa ‘De Poble en Poble’, centrat en el turisme d'intercanvi de tradicions i folklore, amb el qual es duran a terme actuacions d'intercanvi turístic-cultural. En la mateixa línia, en 2024 es desenvoluparà el programa de ‘Agermanaments Costa – Interior’. Altres iniciatives a destacar són la volta del programa ‘Cinema a les platges’ o la celebració de la I Gal·la del Turisme de la província de València, que englobarà els Premis Film València als millors vídeos de promoció turística i els Premis ‘València Turisme’ a la Sostenibilitat Turística.

En l'àmbit més professional, el programa ‘A menys de 60 minuts’ combinarà la realització de fam trips o viatges de familiarització per a empresaris i tècnics del sector turístic amb altres destinats a les agències receptives de la ciutat de València. Este programa preveu també la celebració d'accions amb influencers durant l'any.

“El disseny de les línies d'actuació de cara a l'exercici 2024 s'ha fet tractant d'adaptar-les al màxim les circumstàncies del moment i a les necessitats prioritàries, tant dels destins com de les empreses del sector a la província”, ha assenyalat el diputat de Turisme, Pedro Cuesta, que ha afegit que “el que farà la Diputació és, en definitiva, sumar els seus esforços al de tots els agents implicats en la millora i projecció del sector turístic a la província”.

Impulsem Turisme i Fem Poble

En 2024 la Diputació de València també continuarà potenciant els plans d'ajudes d'anys anteriors. És el cas d’‘Impulsem Turisme’, que compta amb una dotació de més de dos milions d'euros. Un pla que contempla una línia de subvencions a pobles que no tinguen reconeguda la condició de municipi turístic, i una altra per a pobles de menys de 30.000 habitants i mancomunitats per a invertir en infraestructures i equipaments de recursos turístics.

A més, enguany es tornaran a concedir ajudes específiques per a impulsar la promoció turística i el desenvolupament turístic dels municipis rurals amb el risc de despoblació alt o molt alt i elevada ruralitat. “Amb la finalitat que tots els municipis d'esta naturalesa puguen dur a terme les accions vinculades amb el turisme, destinarem altres 350.000 euros”, ha concretat Vicent Mompó.

Finalment, es mantindrà vigent el programa ‘Fem Poble’, gràcies al qual es continuaran creant i generant nous productes turístics en zones rurals. “Ajudarem estes localitats a
incrementar el valor dels seus recursos i així poder crear vertaderes experiències que activen la seua economia local i, en conseqüència, la seua projecció territorial”, ha subratllat el president de la Diputació de València. En el marc d'este programa, està previst que pròximament s'edite la 2a edició del catàleg experiències turístiques que reunix prop d'un centenar d'activitats.

La Diputació de València ha aprofitat la seua presència en Fitur per a anunciar un nou pla amb el qual pretén fer costat al sector de l'hostaleria en tots aquells municipis de la província que es troben en risc de despoblació. L’objectiu del ‘Projecte d'impuls de l'hostaleria en els municipis d'interior’ és dinamitzar les zones rurals en perill de despoblació, fent costat tant als empresaris hostalers en actiu com als nous emprenedors que vulguen iniciar la seua marxa en estes localitats. Per a això, es desenvoluparà un programa d'actuacions, en col·laboració amb la Federació Empresarial d'Hostaleria de València, que contribuiran a activar l'economia dels pobles més xicotets de l'interior de la província.

En concret, el projecte consistix en oferir un suport complementari i sectorial als hostalers a través d'un servei integral de gestió i informació sobre normativa en matèria turística, laboral, immobiliària, d'economia circular i formació, a més de tindre un contacte permanent per a mantindre'ls al dia sobre celebració d'esdeveniments, sol·licitud de subvencions, etc. És a dir, que tots els professionals del sector puguen estar informats i tutoritzats per la seua associació.

De manera paral·lela, una altra de les claus del pla de la Diputació de València és posar en contacte a aquells empresaris que volen traspassar, llogar o vendre el seu negoci amb aquells inversors o emprenedors que vulguen accedir a un negoci tancat o funcionant, formant-los i ajudant-los en les gestions necessàries per a l'obertura i gestió d'este en col·laboració amb els ajuntaments.

El president de la corporació provincial, Vicent Mompó, ha assegurat que “al final del que es tracta és d'evitar la pèrdua d'empreses hostaleres en estos municipis en perill de despoblació, en els quals el concepte de bar va molt més allà del que es pot considerar en les grans ciutats. Perquè als pobles no són només bars, sinó que funcionen com el centre social de reunió de la gent del poble, i a més són fonamentals per a l'experiència turística del destí rural”.