La vicepresidenta primera i responsable d'Igualtat de la Diputació de València, Natàlia Enguix, ha entregat este dilluns els premis a les 13 guardonades en la tercera edició de ‘Fem que les dones compten’, una iniciativa organitzada per la Federació d'Associacions de Dones Rurals (FADEMUR) amb la col·laboració de la Diputació. Enguix ha destacat “les trajectòries de dones fetes a si mateixes en disciplines tan diferents com la ciència, la literatura, la música o el món empresarial, però totes elles coincidents en la lluita per la Igualtat i amb una tremenda implicació social i carisma en les seues comunitats”.

L'acte ha tingut lloc a la sala Alfons el Magnànim de la Beneficència i ha comptat amb familiars de les premiades i representants dels ajuntaments, que són “els que han proposat la candidatura al reconeixement de les seues pròpies veïnes, ja que són els que millor coneixen la realitat dels seus municipis i les referents d'eixe teixit social tan important per a la vida dels pobles”, ha explicat la vicepresidenta de la Diputació.

Al costat de Natàlia Enguix ha participat en la gala Regina Campos, presidenta de FADEMUR, qui s'ha mostrat “molt orgullosa que s'hagen consolidat estos premis, el valor principal dels quals és poder visibilitzar el gran treball que realitzen dones fortes, sensibles i emprenedores en l'àmbit rural, contribuint a l'impuls de les seues comunitats i municipis, però també a millorar la qualitat de vida de les persones que habiten estos pobles, dels quals elles mateixes formen part”. En esta ocasió, han participat en el programa municipis de la Costera, la Safor, la Ribera Baixa i el Camp de Morvedre, amb el que, afig la presidenta de FADEMUR, “hem completat la iniciativa en totes les comarques valencianes, donant continuïtat a un projecte que visibilitza a dones de totes les edats implicades en la vida dels seus pobles”.

Entre les dones guardonades hi ha empresàries, científiques, investigadores, farmacèutiques, escriptores, pintores, cantants, professores... Disciplines molt diferents que convergixen en “la vocació de servei i l’entrega incondicional als seus veïns, incloent el component reivindicatiu i la consciència social que, sense pretendre'l, les ha convertides en líders de les seues comunitats”, ha assenyalat la vicepresidenta Enguix. Les 13 premiades han recollit la seua placa i protagonitzaran la guia que elabora cada any l'àrea d'Igualtat de la Diputació de València.

Les premiades de la Safor

Entre les premiades hi ha sis dones proposades pels consistoris de la Safor. Dora Salavert, de Bellreguard, és una emprenedora i defensora incansable de la igualtat d'oportunitats entre homes i dones. Dora acumula experiència i lideratge en iniciatives per a fer front a la violència exercida contra les dones, i la seua labor des de l'Ajuntament de Bellreguard en matèria d'integració i salut li va valdre el reconeixement del Ministeri de Sanitat.

Adriana Serlik va arribar a España en 1975 des de l'Argentina i va acabar instal·lant-se a Gandia en 2005, des d'on ha organitzat 25 certàmens internacionals de poesia, relat i fotografia digital. Compta amb una vintena de llibres escrits i des del consistori destaquen la seua implicació social en la capital de la Safor. En la mateixa línia, María Donet és referent per als veïns de Barx, empresària i propietària del Bar Donet, però sobretot molt activa en l'impuls de projectes i iniciatives per al poble.

A María Bertomeu Soria se la coneix popularment com ‘La Maria’, una cantant amb mig centenar de vídeos en Youtube, on triomfen les seues versions de Lluís Llach, Extremoduro o Rhianna. ‘La Maria’ és premiada a proposta de l'Ajuntament d'Oliva, i des de L'Alqueria de la Comtessa el nom triat és el de Maruja Olivares, una artista involucrada en el teixit cultural del poble, amb nombroses obres de brodats, pintura i escriptura que va arribar a compaginar amb la direcció d'una empresa de disseny de mobiliari al costat del seu marit.

Pilar Gregori, de La Font d'en Carròs, tanca la nòmina de dones premiades de la comarca de la Safor. Pilar és referent en la creació d'un model de dona a seguir per a les joves generacions. Des de l'àmbit de la Formació i amb responsabilitats en el consistori local, destaca fonamentalment en la seua trajectòria per estar sempre a la disposició de tots.

Reconeixements a la Costera i el Camp de Morvedre

Karina Miñana va fundar fa 33 anys l'empresa Ambulàncies Vallada, en un municipi que la reconeix com a emprenedora i referent en un sector amb escassa representació femenina. Al costat d'ella han rebut el premi de la Diputació i FADEMUR Lucía Delgado de Molina, empresària de la construcció de La Llosa de Ranes i molt valorada per la seua resiliència en un àmbit igualment masculinitzat; i Sara Bataller, una treballadora social amb més de 20 anys de trajectòria dedicada a solucionar els problemes dels col·lectius més vulnerables a La Font de la Figuera.

Al Camp de Morvedre, l'Ajuntament d'Albalat dels Tarongers ha proposat a Josefina Bellod, farmacèutica al poble durant 44 anys i, per damunt de tot, confident i amiga de les veïnes i veïns del municipi.

La Ribera Baixa

Ame Soler rep el premi ‘Fem que les dones compten’ com a responsable del projecte ‘Tres Voltes Rebel’. La creadora d'Almussafes proposa una combinació de il·lustració i música, amb un potent missatge feminista i de denúncia social.

Des d'Albalat de la Ribera s'ha proposat a Desamparados Torrent, més coneguda com a Empar ‘la mestra’, una professora de vocació, defensora de la llengua valenciana i compromesa en l'ajuda a les dones i homes que desitgen estudiar i mai van tindre l'oportunitat de fer-ho.

L'elenc de dones premiades el completa Belén Franch, investigadora a la Universitat de València i professora adjunta en la Universitat de Maryland. L'Ajuntament de Corbera ha seleccionat a esta doctora en Física de la Terra i Termodinàmica, amb una interminable llista de guardons, entre ells diferents premis atorgats per la NASA.

L'Ajuntament de Zarra ha inaugurat ‘Les dones en la Prehistòria’, una mostra itinerant produïda pel Museu de Prehistòria de València que ha superat els 150.000 visitants des de la seua posada en marxa, l'any 2006, i després del seu pas per 80 municipis.

L'exposició del museu de la Diputació de València, que podrà visitar-se en l'Edifici de Serveis Múltiples de Zarra fins al 29 de febrer de 2024, ha visitat també altres punts de la geografia espanyola, com el Parque de las Ciencias i la Universitat de Granada, el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, la Sala d’Exposicions de la Facultat d’Humanitats del Campus d’Esteiro de Ferrol o el Museo de Cantabria.

Emmarcada entre les primeres societats caçadores-recol·lectores-pescadores i l'Edat del Bronze, esta exposició mostra determinats aspectes de la vida diària, els quals atorguen a les dones el protagonisme que van tindre. Les dones de la Prehistòria caçaven, recol·lectaven, cultivaven la terra, treballaven el metall i la ceràmica, per la qual cosa exercien un paper vital per a la subsistència dels grups humans i la millora de la seua qualitat de vida.

Així, a través de mòduls interactius, rèpliques, peces arqueològiques, panells i la recreació d'un poblat a tamany natural, ‘Les dones en la Prehistòria’ mostra la posició social de la dona així com els rols que va exercir en les diferents comunitats i cultures del passat més remot en sis blocs temàtics: ‘Caçar, recol·lectar, sobreviure’; ‘Espais domèstics, espais de dones’; ‘La imatge de la dona’; ‘Reproducció i socialització’; ‘Dones enterrades’ i ‘Dones de hui, societats del passat’.

Segons el diputat de Cultura, Paco Teruel, “els veïns i veïnes de Zarra i els pobles limítrofs es beneficien de la voluntat de la Diputació de València d'acostar la cultura a cadascuna de les localitats, complint així amb la nostra obligació d'equilibri territorial i lluitant contra la despoblació que patixen alguns nuclis. La cultura fixa a la població i per això volem omplir els pobles de cultura”.

La Diputació de València llançarà en 2024 una campanya de seguretat viària a les comarques valencianes, amb l'objectiu de reforçar la protecció dels usuaris i previndre accidents en els prop de 2.000 quilòmetres que formen la xarxa provincial. L'anunci l'ha fet la vicepresidenta segona i titular d'Infraestructures, Reme Mazzolari, durant el ple de desembre de la corporació, durant el debat d'una moció presentada per VOX que ha tirat avant amb els vots a favor de l'equip de govern, l'abstenció de Compromís i l'únic vot en contra del grup socialista.

Mazzolari ha explicat que l'àrea de Carreteres treballa en un esborrany que serà entregat a tots els grups “per a recollir les seues propostes i suggeriments, amb la intenció de millorar la seguretat de la xarxa viària i aconseguir l'objectiu de zero víctimes”. “Tots els representants de la institució, tant en el govern com en l'oposició, tindran l'oportunitat de participar si volen en l'elaboració d'un document la finalitat del qual ha d'unir-nos a tots, que és treballar pare tindre en les millors condicions les nostres carreteres, i insistir en eixe missatge de sensibilització perquè els ciutadans que les utilitzen facen el millor ús possible”, ha afegit la vicepresidenta segona.

La diputada de Carreteres ha realitzat l'anunci durant la seua intervenció en el debat de la moció presentada per VOX sobre el creixement dels accidents provocats per fauna cinegètica. Mazzolari ha confirmat que en la xarxa provincial es van registrar quatre sinistres l'any passat, especialment amb javalís, i en este sentit ha explicat que la Diputació “treballa conjuntament amb la Direcció General de Medi rural de la Generalitat en plans de control de la població cinegètica, encaminats a impedir accidents i sobretot a tractar d'evitar que hi haja víctimes humanes a causa d'este creixement de la fauna salvatge, accentuat en determinades zones rurals”.

Tant el grup popular com Ens Uneix han recolzat la moció que, davant els 1.375 accidents de trànsit, a nivell nacional, provocats per javalís i altres animals salvatges en 2022, al que caldria sumar danys estimats en el sector agrícola de més de 40 milions d'euros, demana l'elaboració d'un informe dels punts conflictius en la xarxa provincial, la revisió de la senyalítica actual i campanyes informatives dirigides als conductors per a previndre este tipus d'accidents.

El PSPV vota en contra

L'únic vot en contra que ha rebut la proposta de prevenció d'accidents provocats per animals salvatges ha sigut el del grup socialista. El seu portaveu, Carlos Fernández Bielsa, ha desviat el debat cap al “cordó sanitari a VOX, que ens porta a no voler blanquejar a la ultradreta i, per tant, a no votar res del que proposen els seus representants i els qui pensen com ells”. Compromís, per part seua, s'ha abstingut en considerar que l'organisme competent és la Conselleria de Medi Ambient.

El diputat de VOX Sergio Herrero, qui ha exposat els punts de la moció, ha lamentat que el portaveu socialista “vote en contra d'una iniciativa que pretén reduir la sinistralitat en les carreteres valencianes” només perquè la presente el seu partit, i ha proposat a Bielsa retirar la moció perquè la presente el PSPV. “No tindríem cap problema en votar a favor d'eixa moció si la presentara el senyor Bielsa”, ha assenyalat Herrero, qui ha instat el portaveu socialista a “realitzar un curs de democràcia”. Per part seua, Reme Mazzolari ha expressat el seu desconcert davant “l'actitud del senyor Bielsa de votar en contra de salvar vides”.

Després del debat de la moció, s'ha guardat un minut de silenci per l'assassinat de Fàtima a Sagunt a les mans de la seua ex parella, en la línia de la corporació de condemnar qualsevol acte de violència exercida contra les dones. El president Mompó ha recordat que este divendres, 22 de desembre, es tancarà l'exercici parlamentari amb la sessió extraordinària en la qual es votarà el pressupost per a 2024.

La Diputació de València té previst donar llum verda al seu Pla Obert d’Inversions 2024-27, amb una partida global de 350 milions d'euros que és la més alta de la història de la corporació, en el ple fixat per al 30 de gener del pròxim any. Ho ha avançat este dimarts la vicepresidenta primera i responsable de Cooperació, Natàlia Enguix, qui ha destacat que amb els canvis en el principal programa inversor de la corporació, “els municipis coneixeran la quantitat exacta de la qual disposaran sis mesos abans que amb l'anterior govern provincial, que va donar una xifra equivocada”.

Enguix ha incidit en què la quantitat de la qual disposarà cada ajuntament “se'ls comunicarà en les primeres setmanes de gener, quan s'actualitzen els padrons, tal com explicarem en la presentació del pla”. I el més important, segons la vicepresidenta primera, “no sols podran fer ús dels diners amb sis mesos d'antelació respecte a l'últim pla inversor presentat per l'anterior govern, sinó que la xifra que se'ls trasllade serà exacta i no estarà subjecta a canvis com va succeir amb el pla 22/23, quan van modificar la fórmula de repartiment i molts ajuntaments van acabar rebent menys diners del que se’ls va anunciar”.

La diputada de Cooperació Municipal defensa les novetats d'un Pla Obert d’*Inversions que “no sols destina més ajudes als ajuntaments, amb un 21% d'increment en el pressupost global, sinó que concedix tot tipus de facilitats als responsables locals per a poder planificar els projectes que necessiten escometre i executar-los, sense por de que els terminis siguen un problema i hagen de renunciar a les subvencions”. En este sentit, “el nou Pla Obert és quadriennal i tindrà tres convocatòries o terminis que s'obriran cada exercici perquè els alcaldes i alcaldesses puguen presentar els projectes sense precipitar-se, donant resposta al que necessiten a cada moment els seus veïns i veïnes”.

Natália Enguix ha avançat igualment que el Pla d'Inversions 2022/23 s'ampliarà un any “per a permetre als municipis acabar projectes que no s'han executat i impedir que eixos diners retornen a la Diputació, minimitzant els efectes del baix nivell d'execució que han tingut els últims plans presentats per l'àrea de Cooperació sota la direcció del hui portaveu socialista en la institució, Carlos Fernández Bielsa”.

Enguix lamenta la ‘demagògia’

El Pla Obert d’Inversions, que es va presentar el passat 4 de desembre a Torrent davant més de 200 alcaldes i alcaldesses, ha tornat a aparéixer en el ple ordinari del mes arran de la pregunta formulada pel diputat socialista Roger Cerdà, qui s'ha interessat pel moment en què els consistoris coneixeran la quantitat exacta que els correspon per als pròxims quatre anys. Enguix ha lamentat “la demagògia que el grup socialista està fent amb este tema, quan ja explicarem que la quantitat es coneixerà al gener, sis mesos abans que l'anunciaren ells, i que serà definitiva, sense canvis ni equivocacions que resulten desagradables per als alcaldes”.

La vicepresidenta primera ha deixat clar que els alcaldes i alcaldesses “poden estar tranquils amb les novetats del Pla Obert, que hem introduït perquè reben més diners, amb major flexibilitat per a fer les tramitacions i posant la Diputació a la seua disposició per a superar els obstacles que sorgisquen en cada procediment”. A això cal afegir “una millor planificació en conéixer molt abans les partides de les quals disposaran, i menys burocràcia en incloure línies del Reacciona en el pla per a evitar als ajuntaments haver de fer més licitacions”.

El Pla Obert d’Inversions 2024-27, com va explicar el president de la corporació, Vicent Mompó, en la presentació de principis de desembre al costat de la vicepresidenta Enguix, té com a principal objectiu “ser més àgils i eficaços en els processos administratius, i sobretot oferir facilitats perquè les obres aprovades es convertisquen en realitat i els diners no tornen a les arques provincials sinó que es queden als nostres pobles i ciutats”.

L’ETNO, Museu Valencià d’Etnologia, va inaugurar en la vesprada del dimarts ‘Tresors amb història II’, l'exposició que recull més d'un centenar d'objectes seleccionats per al programa d'À Punt que porta el mateix nom, i que descobrix el valor que unes certes coses i objectes representen per a determinades persones i per a les seues famílies, i alhora busca la connexió amb el context històric i cultural del poble valencià.

La mostra, que es pot visitar amb entrada lliure fins al 5 de maig, es va presentar en un acte que va tindre lloc al museu de la Diputació de València, en el qual va participar el diputat de Cultura, Paco Teruel; el director general d'À Punt, Alfred Costa, acompanyat pel president de la corporació valenciana de mitjans, Miquel Francés; el director de L’ETNO, Joan Seguí; el director de l’Institut Valencià de Cultura, Abel Guarinos; i el conservador de L’ETNO i comissari de l'exposició, José María Candela.

‘Tresors amb història II’, produïda per L’ETNO amb la col·laboració d'À Punt i les productores Sunrise i El Terrat (The Mediapro Studio), dona continuïtat a la primera exposició vinculada al projecte televisiu per a aprofundir en la importància de la cultura material com a contenidor de memòria i element capaç de reflectir identitat, personal o col·lectiva.

En paraules del diputat de Cultura, Paco Teruel, “des del principi es va saber veure des de l’ETNO i des de l'Àrea de Cultura que la col·laboració amb À Punt i amb l’Institut Valencià de Cultura anava a ser de profit. La Diputació porta molts anys treballant per la cultura popular valenciana a través de l’ETNO i projectes com este ajuden a visibilitzar eixe treball i li donen sentit arribant a més gent”. “En esta ocasió, a més d'agrair el fenomenal treball que realitza el personal de L’ETNO, que per alguna cosa és el museu europeu de l'any, vull destacar la iniciativa d'À Punt i les productores amb les quals van fer possible un programa amb un format nou i atractiu, que demostra que quan les institucions s'unixen per a treballar en equip, en este cas dos ens públics com la televisió autonòmica i la Diputació, tots eixim guanyant, especialment els ciutadans i la cultura”, afig Teruel.

120 peces amb història

Un mosaic de ceràmica Nolla aportat per un restaurador de mosaics; una colmena de suro dels anys 20 del segle passat; una càmera estereoscòpica i plaques de vidre de principis del segle XX; carnets de refugiats en camps de concentració de França de 1940; la samarreta de Puchades, mític jugador del València CF; un bitllet de passatge de vaixell d'emigrants a l'Argentina (1900); i dos singles de Raimon de la dècada de 1960 són algunes de les peces destacades de l'exposició.

Una mostra que compta també amb peces més modernes com el cartell de la palmera de Turisme de la Comunitat Valenciana (1986), diversos objectes d'una botiga que van sobreviure a la pantanà de Tous de 1982, o la maqueta de la Meditadora, falla de l'Ajuntament de València de l'any 2020, que es va haver de cremar de manera parcial a causa de la COVID. Estos i molts altres objectes, fins a 120, són els tresors que el programa ‘Tresors amb història’ va donar l'oportunitat de descobrir en la seua segona i tercera temporada.

El programa de televisió, que va rebre una ajuda del ‘Pla reaCtivem’ de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport mitjançant l’Institut Valencià de Cultura, s'ha emés amb èxit durant tres temporades. Produït en col·laboració amb l'Institut Valencià de Cultura, ‘Tresors amb història II’ és una exposició organitzada per L'ETNO per a mostrar al públic el més d'un centenar de tresors seleccionats per al programa.

La diputada de Benestar i Inclusió Social i Salut Pública, Imma González, ha participat este matí en la inauguració de la ‘I Jornada d'Innovació en Salut’ organitzada per la Fundació d'Investigació de l'Hospital General Universitari de València, en la qual s'han exposat els diversos serveis que oferix la Fundació d'Investigació i s'ha presentat la recentment creada Unitat Científica d'Innovació Empresarial. A més, s'han donat a conéixer el nous projectes finançats per l'Agència Valenciana de la Innovació, ‘Nososens’ i ‘Extratube’. Han participat també en la inauguració la directora general d'Investigació i Innovació, Mariola Penadés, la directora gerent del Consorci Hospital General Universitari de València, Goitzane Marcaida, la gerent de la Fundació d'Investigació, Carmen Escobedo, i el director d'Investigació i Docència del CHGUV, Enrique Zapater.

La diputada i també presidenta del Patronat de la Fundació ha ressaltat que la Diputació de València “ampliarà la seua aportació perquè els nostres investigadors, vosaltres, pugueu portar avant este programa d'investigació que és indispensable per a millorar i resoldre, en la mesura que siga possible, els desafiaments de la salut pública”.

Vicent Mompó, president de la Diputació de València, i Reme Mazzolari, vicepresidenta segona i diputada de Carreteres, han reunit este matí en el Centre Cultural la Beneficència de València més d'un centenar d'alcaldes, alcaldesses i tècnics municipals de la província per a traslladar les claus de les actuacions que durà a terme la institució provincial en la gestió de la xarxa viària provincial.

El president Mompó ha anunciat un increment d'un 13% en el pressupost de l'àrea de Carreteres per a 2024, assumint les competències de Mobilitat Sostenible: “no es tracta d'una cosa casual, sinó de tota una declaració d'intencions: les nostres carreteres han de fomentar la mobilitat entre les persones, i ho han de fer de manera sostenible i respectuosa amb el medi ambient”.

En la seua intervenció, Vicent Mompó indicava que “una bona xarxa de carreteres és un factor clau, no sols garantir la seguretat de la ciutadania que és el precepte més important, sinó també per a fomentar el desenvolupament local, per a dinamitzar l'activitat econòmica, i per a facilitar l'accés a tots els servicis bàsics de salut, educació i servicis socials; especialment en els municipis xicotets”.

Per part seua, Reme Mazzolari ha assegurat que “l'àrea de Carreteres de la Diputació està a l'avantguarda a nivell nacional i europeu en conceptes com la descarbonització de les carreteres, per a reduir l'impacte de les nostres emissions de gasos amb efecte d'hivernacle a l'atmosfera” i ha assenyalat que “això és només una part del procés que hem denominat ‘humanització de les carreteres’, de manera que la gestió de les nostres infraestructures ha de conjugar factors com la sostenibilitat, les noves formes de mobilitat, els usuaris vulnerables o la vertebració del territori”.

“Este canvi de visió -continua la vicepresidenta segona- es resumix en un concepte: posar a les persones usuàries de la xarxa provincial en el centre de la presa de decisions, atenent a tots els components socials, econòmics i ambientals que implica la gestió de les carreteres”.

Minimització de la petjada de carboni

Una de les novetats per a l'any 2024 és que la institució provincial valorarà com a criteri d'adjudicació en les licitacions d'obres la sol·licitud de la Declaració Ambiental de Producte DAP, la qual cosa facilita la valoració de la gestió dels gasos d'efecte d'hivernacle per part de les empreses aspirants.

Segons el director de Carreteres de la Diputació, Javier Piedra, “l'objectiu és disminuir les emissions de CO₂fins a un 25%, promovent així el compliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), amb especial atenció al que fa referència a energia assequible i no contaminant”.

Este programa tindrà continuïtat en l'àrea de Carreteres amb noves fases d'implantació en les quals es valorarà la minimització de la petjada dels productes oferits amb la introducció de nous criteris en l'adjudicació dels contractes, que permeten la compensació de la petjada de carboni generada per l'obra pública al llarg de la seua vida útil, a través de mecanismes com la renaturalització, l'ús d'energies renovables i altres aspectes relacionats amb el medi ambient.

“Volem aconseguir a mitjan termini -afirma Reme Mazzolari- un balanç neutre de la petjada de carboni en les obres de construcció i manteniment de carreteres; i volem ser un dels motors de canvi que motiven a les empreses a treballar amb materials menys contaminants i valoren en les seues activitats factors socials i ambientals, més enllà del lícit benefici econòmic”.

Vertebració del territori

Una altra de les claus que s'han abordat en la jornada de treball és el paper de la xarxa viària en la vertebració dels municipis que componen la província de València.

En este sentit, s'ha anunciat que la Diputació redoblarà la seua aposta per condicionar els camins de titularitat municipal que tinguen una funcionalitat afegida per algun motiu, com pot ser acurtar itineraris, comunicar llocs amb mobilitat estacional o constituir l'única via d'accés a nuclis habitats de relativa importància.

Per a això, l'àrea de Carreteres de la institució provincial, amb l'ajuda dels tècnics municipals, inventariarà la xarxa de domini públic per a prioritzar les actuacions sobre aquells que tinguen una major afecció en la qualitat de vida de la ciutadania.

“És molt important que en este procés d'elaboració de l'inventari s'impliquen al màxim els ajuntaments, ja que és allí on coneixen millor que ningú el seu terme municipal”, ha conclòs Javier Piedra, qui ha incidit en què “per part de l'àrea de Carreteres de la Diputació, posarem a la seua disposició els nostres mitjans tècnics i humans perquè entre tots puguem fer el millor treball possible i així dissenyar una estratègia d'actuació que done resposta a les necessitats reals de la població”.

L'Escalante, projecte teatral de la Diputació de València, continua la seua aposta per convertir-se en un centre de referència en la formació de professionals de les arts escèniques, per la qual cosa la promoció del teatre entre el públic infantil i juvenil es combina amb l'organització de cursos i seminaris al llarg de tot l'any. Una formació que s'impartix en l'Escola Permanent per a professionals de les Arts Escèniques i que oferix als actors i actrius un lloc on perfeccionar i especialitzar-se en diferents àmbits de la creació escènica, amb Xavo Giménez, Toni Agustí o Paco Zarzoso entre les seues pròximes formacions.

Tal com destaca la diputada provincial de Teatres i Joventut, Rocío Gil, "la Diputació està molt implicada en la promoció de la cultura i el teatre entre la ciutadania, però també se centra en formar els professionals d'este camp artístic per a potenciar la qualitat dels projectes teatrals i culturals de la ciutat de València i de tota la província".

"L'Escalante sempre ha pretés ser un centre formatiu de referència tant per a professionals dels escenaris ja en actiu, com per a aquelles persones que estan començant en el món de l'actuació i desitgen ampliar la seua formació", ha detallat Marylène Albentosa, directora i coordinadora artística de l'Escalante.

Cursos per a professionals

La primera de les propostes formatives oferides per l’Escalante es concreta en els cursos de l'Escola Permanent per a Professionals de les Arts Escèniques, que oferixen als qui es dediquen a la interpretació, la dramatúrgia o la direcció escènica, una formació contínua en diferents matèries i disciplines de la mà de grans figures de la dansa, el teatre, la música o el circ.

Des que es va iniciar la temporada 2023-2024 el mes de setembre, l'Escalante ha dut a terme ja dos d'estos cursos formatius. El primer d'ells va ser impartit per María José Peris i va estar centrat en la tècnica de la veu sobre l'escenari; mentre que el segon curs, amb el títol ‘Totes eixes cuses que realment estan passant’, va ser conduït per l'actor Jaume Pérez.

En l'actualitat, s'està desenvolupant el curs sobre l'anàlisi activa del text de la mà del director de teatre Benjamín Miñana, i en els pròxims mesos, l'Escola Escalante seguirà la seua marxa en l'àmbit formatiu amb la realització de nous cursos per a professionals fins al mes de maig.

En concret, l'actor Andrés Navarro s'encarregarà de dirigir el gener vinent una formació especialitzada en la simbiosi musical que es genera entre la paraula i el cant en una actuació, amb inscripcions encara obertes. L'actor, director i escenògraf Xavo Giménez prendrà el relleu el mes de febrer i dirigirà un altre dels cursos programats de l'Escola Escalante. L'intèrpret Toni Agustí i el dramaturg i director escènic Paco Zarzoso seran les següents personalitats del món teatral que impartiran cursos durant els mesos de març i maig.

Claudio Tolcachir i Cristina Plazas, en els seminaris

D'altra banda, els seminaris per a professionals completen l'oferta formativa del projecte teatral impulsat per l'ens provincial. Es tracta de tallers de formació permanent dirigits a actors i actrius que compten amb una dilatada trajectòria en els escenaris i que, per qüestions laborals, no poden assistir a cursos de llarga duració.

Així, estos seminaris tenen una duració d'una setmana i estan a càrrec de professionals de reconegut prestigi que habitualment desenvolupen la seua trajectòria fora de la Comunitat Valenciana. Entre les figures que ja han conduït alguns dels seminaris esta temporada 23-24 es troben actors del nivell de Claudio Tolcachir o Cristina Plazas i prompte s'anunciarà la resta.

Tota la informació sobre els pròxims seminaris i cursos es pot consultar en el web de l'Escalante, en els seus perfils de xarxes socials o a través d'escola.escalante@dival.es  i el número de telèfon 601 738 316.

El BOP núm. 246, del 26 de desembre de 2023, publica l'extracte de la convocatòria del 47 Certamen de Bandes de la Diputació de València, en la seua edició 2024.

El termini de presentació de sol·licituds és del 27 de desembre de 2023 al 17 de gener de 2024.

Dates i lloc de celebració: el Certamen se celebrarà els dies 27 i 28 d'abril de 2024, en el Palau de la Música de València.

Les obres obligades seran les següents:

- Secció Primera

Terra de conquestes, d'Enrique Cárcel Villalba

- Secció Segona

Cançons de la meua terra, de Ferrer Ferran (obra de nova composició que s'estrenarà en el 47 Certamen de Bandes)

- Secció Tercera

El camí del Sant Greal, d'Eduardo Nogueroles

- Secció Quarta

Tresors valencians, de Jordi Peiró Marco (obra de nova composició que s'estrenarà en el 47 Certamen de Bandes)

Davant la bona acollida que va tindre l’any passat la sèrie de pòdcasts de contes de Nadal amb narracions d’Enric Valor, Francesc Gisbert i Martínez Ferrando, la Unitat de Normalització Lingüística de la Diputació de València l’amplia amb contes clàssics d’escriptors de renom com Blasco Ibàñez, Pardo Bazán, Valle-Inclán i Leopoldo Alas.

Es tracta d’adaptacions al valencià, realitzades per la mateixa unitat, de contes escrits a finals del segle XIX i principis del XX, que no evoquen un Nadal caracteritzat pels tòpics nadalencs actuals, sinó que tenen una estètica i descriuen unes situacions allunyades de recreacions nadalenques idíl·liques, però amb una gran qualitat literària.

El canal de difusió pel qual s’ha optat és el dels pòdcasts amb la finalitat de mostrar la necessitat que el valencià estiga present en tots els àmbits i s’adapte a nous formats. Els pòdcasts són arxius sonors que es poden escoltar en línia des de plataformes radiofòniques o ser descarregats en dispositius personals. La sèrie de pòdcasts imita els antics serials de ràdio, i l’avantatge és que el públic oient pot escoltar-los ‘a la carta’.

S’han enregistrat quatre pòdcasts amb sis històries contades per les veus de la periodista i presentadora d’àPunt Mèdia, Clara Castelló, i d’Enrique Pacheco, speaker oficial del València CF al Mestalla i actor de doblatge. Clara Castelló posa veu al conte de Vicent Blasco Ibàñez, La grossa de Nadal, i a dos contes de Pardo Bazán: La Nit de Nadal del fuster i El Nadal de Pelut. Mentre que Enrique Pacheco ens relata el conte El rei Baltasar de Leopoldo Alas, i dos contes de Nadal de Ramón María del Valle-Inclán: L’adoració dels Reis i Nit de Nadal.

En esta ocasió s’ha comptat amb Elga Fernández Lamas per a il·lustrar les caràtules de cada pòdcast. En elles, la il·lustradora ha volgut transmetre la mirada clàssica i dramàtica que caracteritza els contes escrits en una època en què el Nadal tenia un esperit molt diferent del de hui en dia.

Les històries estan encapsulades en format pòdcast per a ser escoltades en algunes de les plataformes més conegudes: Ivoox, Amazon, Spotify, YouTube, Google Podcast i Apple Podcast.

Es tracta de l’ampliació de la sèrie Contes de Nadal, produïda per la Unitat de Normalització Lingüística de la Diputació i editada per Natxo Andreu, i que es pot trobar en el canal de @ValenciaalaDipu de Youtube i plataformes de pòdcasts. En anys anteriors s’han publicat la sèrie Secret de sumari, un pòdcast de ficció, amb la novel·la negra com a eix temàtic; la sèrie Històries que esgarrifen, un tast d’històries al voltant de la por; i la sèrie de relats Criatures misterioses, uns relats que ens presenten éssers i presències inquietants de l’imaginari col·lectiu valencià de la por.