La Diputació de València ha atorgat el ‘Reconeixement de la Cultura 2023’ a la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana pel seu “impacte innegable en la nostra societat”, ha subratllat el diputat de Cultura, Paco Teruel, qui ahir va presidir l'acte de lliurament del guardó en el Teatre Rambal d'Utiel.

Amb este reconeixement, l'àrea de Cultura de la Diputació ha premiat a la Federació per “vertebrar tot el territori valencià a través de les bandes de música i els centres d'ensenyament musical, on es comparteix no sols l'afició per la música, sinó també valors col·lectius i el compromís sociocultural enfront del desafiament global de la societat actual”, ha explicat Teruel. Igualment, ha defensat, “el nostre territori no s'entén sense música, la música ens singularitza com a poble i ningú dubta a situar al poble valencià com un dels més excel·lents del planeta pel que fa a la cultura musical”.

Per part seua, el diputat de Bandes de Música i alcalde d'Utiel ha explicat que “este reconeixement reivindica la gran labor de la Federació pel seu enorme treball i dedicació al llarg de tots estos anys ajudant a mantindre i preservar el patrimoni cultural de tots els valencians i valencianes”.

A més, ha esgrimit, “servix també per a enaltir i posar en valor l'esforç i la dedicació de les societats musicals i tots els seus components, col·laboradors i aficionats, ja que, gràcies a la suma de tots ells podem gaudir d'una de les manifestacions culturals i artístiques més rellevants del món, reconeguda recentment com Bé d'Interés Cultural Immaterial, que defieixen la nostra identitat com a poble i que donen sentit al caràcter festiu i alegre de tota la societat valenciana”.

Finalment, ha assegurat Gabaldón, “la Diputació de València continuarà col·laborant conjuntament a través de diferents projectes, com el Certamen Provincial de Bandes, l'objectiu de les quals és fomentar, protegir i difondre este tipus de manifestacions artístiques, afavorint la sana competència entre les societats musicals participants per a potenciar l'estudi i la cerca de l'excel·lència en la interpretació musical”.

“La Diputació de València s'implica cada dia a millorar la vida de les persones amb discapacitat i les seues famílies”, ha declarat el president de la Diputació de València, Vicent Mompó, amb motiu del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat. Des de la seua presa de possessió, el president de la institució provincial s'ha reunit amb nombroses associacions i col·lectius que dediquen el seu dia a dia a la formació i suport de persones amb discapacitat en tots els aspectes de la vida.

En esta línia, el president de la Diputació ha realitzat un entrenament amb l'associació A-Ball, capitanejada per veterans del València CF a través del futbol en cadira de rodes, per a “impulsar la pràctica esportiva entre les persones amb alguna discapacitat”. Per a Mompó, “l'esport és una eina fonamental en la salut física i mental de tots, independentment de com siguem”.

D'altra banda, Mompó ha recordat que “de les primeres coses que hem fet des del govern de la Diputació és comprometre'ns amb La Mare que va, impulsat per la Fundació Asindown, amb l'objectiu de formar a l'alumnat en turisme i hostaleria per a la seua inserció laboral”. “Des de la Diputació continuarem treballant conjuntament amb múltiples col·lectius que fan costat a persones amb discapacitat en els diferents àmbits de la vida”, ha afegit.

A més, el president de la institució provincial ha destacat que “el treball de la Diputació és diari en projectes com el col·legi IVAF-Luis Fortich, un centre d'inclusió de reconegut prestigi on menors amb discapacitat auditiva es formen”. Igualment, la Diputació intensificarà el suport als 266 municipis de la província perquè estiguen a costat dels seus veïns amb alguna discapacitat i faciliten la seua vida diària amb serveis i infraestructures adaptades””, ha afegit.

No obstant això, el president de la Diputació ha advertit que “encara queda molt fer perquè estes persones continuen patint desigualtat”. “Cada infraestructura que no estiga adequada, cada edifici públic que no siga accessible física i cognitivament és un obstacle molt gran”, ha defensat Mompó, qui també ha subratllat que “el treball de les administracions ha de ser constant i eficient fins que existisca una igualtat real”.

Finalment, el president de la institució provincial ha apuntat que “els poders públics també tenim l'obligació de conscienciar a la ciutadania”. “La conscienciació social és un altre repte que tots els dies, hui especialment, hem de tindre molt present”, ha conclòs.

La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació, servei de l'àrea de cultura de la Diputació de València, presenta Rostres i gestos de la cultura 1980-2000, un llibre del fotògraf Andrés Castillo que recull tant els retrats dels protagonistes com de la recreació dels esdeveniments i l'ambient d'un temps que va tindre el privilegi de poder documentar. El volum compta amb textos d'Emili Piera i disseny d'Eugeni Simó.

La presentació tindrà lloc el dia 13 de desembre a les 19:00 hores a la Sala Alfons El Magnànim del Centre Cultural la Beneficència amb la participació de Vicent Flor, director del Magnànim, Emili Piera, director de col·lecció, i Andrés Castillo.

Comunitat Valenciana 1980-2000. Origen del panorama cultural actual

El llibre és un recorregut històric i crític pels anys huitanta, amb tota l'ebullició cultural pròpia del moment, i la dècada dels noranta, que suposaria la consolidació de les institucions nascudes amb la democràcia i que culminaria amb l'arribada de l'any 2000, frontera mental i canvi de mil·lenni.

Aquestes dues dècades van ser protagonitzades per una sèrie de personalitats (intel·lectuals, artistes, escriptors, dramaturgs, cineastes, músics i pedagogs) i de moviments socials que van crear les infraestructures i situacions que van fer possible un nou ordre cultural.

En Rostres i gestos de la cultura 1980-2000, apareixen els retrats de la majoria d'ells: Joan Fuster, Enric Valor, Ricardo Muñoz Suay, Carmen Alborch, Manuel Valdés, Carmen Calvo, Matilde Salvador, Andreu Alfaro, Tomás Llorens etc., entre les quasi 500 personalitats que protagonitzen el llibre; a més d'una sèrie de fotografies que descriuen l'ambient social i polític d'aquells anys.

Un llenguatge fotogràfic basat en fragments de la imatge

El retrat sempre ha sigut el gran protagonista de la vida professional de Castillo. Utilitza un llenguatge fotogràfic basat en fragments de la imatge, capaç de contar històries i que obliga l'espectador a imaginar el context, o a interpretar lliurement eixa història.

Tot això en una època que va suposar l'inici d'Andrés Castillo com a fotògraf professional, i en la qual encara no existia la fotografia digital, motiu que explica que el nombre d'imatges d'aquelles personalitats i esdeveniments siga escàs i limitat.

Andrés Castillo i el retrat com a protagonista de la seua vida professional

L'autor, Andrés Castillo, va iniciar la seua carrera professional en 1975, en el Centre Regional de TVE Aitana. S'inicia com a fotògraf freelance, a principis de la dècada dels huitanta col·laborant en els mitjans de comunicació de l'època i exercix com a responsable de fotografia de la revista comarcal de L´Horta Sud “7 Dies” així com de la revista “Papers”. Paral·lelament, desenvolupa una faceta més creativa a través del grup d'agitació cultural “Imatges 3”. En eixa mateixa època, entra a prestar serveis professionals en la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, on té la possibilitat de documentar la vida cultural valenciana.

Més informació en alfonselmagnanim.net

L’Escalante estrena la seua última producció infantil: ‘L’home que cremava pedres’. El centre d'arts escèniques de la Diputació de València ha confiat en la companyia de Tian Gombau i en Jordi Palet i Puig com a director per a fer possible la segona producció d'esta temporada, que s'estrenarà el 6 de desembre i podrà disfrutar-se fins al dia 16 en Ribes Espai Cultural.

“Fa uns dies, quan vam recollir la Medalla d'Or de l'Acadèmia de les Arts Escèniques d'Espanya, vam posar en valor el paper de l’Escalante per acostar el teatre a xiquets, xiquetes i joves. Amb la producció de ‘L’home que cremava pedres’ impulsem la creació d'obres amb un segell Escalante que garanteix qualitat i talent sobre l'escenari”, ha assegurat Rocío Gil, diputada provincial de Teatres i Joventut.

Per part seua, Marylène Albentosa, directora i coordinadora artística de l’Escalante, ha explicat que “durant diverses temporades hem oferit les obres de Tian Gombau per a la comunitat educativa i les famílies, amb un acolliment fantàstic”. “Per això, ens il·lusiona que esta vegada siga amb una producció pròpia molt especial”, ha afegit.

Paisatges i relacions entre el cos i la naturaleza

‘L’home que cremava pedres’ és una producció de l'Escalante creada per la companyia de teatre de Tian Gombau i escrita i dirigida per Jordi Palet i Puig. Completen l'equip artístic Isa Soto (escenografia i objectes), Óscar Roig, Pau Puig i Carola Ortiz (música), Xavi Prieto (il·luminació), Hernán Martínez (vestuari), Oliveira&Salcedo (ombres) i Mélanie Lefebvre (ajudant de producció i distribució).

L'obra de teatre d'objectes es dirigix a públic entre 5 i 9 anys i explica la història de Zagal, el fill d'un calciner. Abans, la calç era un material fonamental per a fer cases, però la manera de construir va canviar amb el temps i l'ofici de calciner va desaparéixer. L'home que cremava pedres va haver de reconstruir-se, i Zagal el va ajudar.

Una història sobre la capacitat d'adaptar-se a les adversitats que també parla de la fascinació pel foc, un element perillós però imprescindible per a la vida. D’esta manera, Gombau i Palet i Puig tractaran de recuperar els vincles entre les persones i la terra que, amb el pas del temps i l'evolució de la forma de vida, s'han debilitat.

Jordi Palet i Puig, director, ha destacat que “Tian Gombau tenia ganes de fer un espectacle a partir del land art, del joc amb elements naturals, i les seues vivències i manera d'entendre la vida han sigut una inspiració per a crear esta obra”.

Per part seua, Tian Gombau ha animat a la comunitat educativa i a les famílies “a dirfrutar d'esta obra tan personal que forma part de la gira internacional de la companyia i que compta amb un equip artístic de moltíssim talent”.

El projecte teatral de la Diputació estrenarà l'obra el pròxim 6 de desembre, dia festiu, i podrà disfrutar-se fins al dia 16 en Ribes Espai Cultural tant amb sessions escolars com amb els familiars. Les funcions generals són els dies 6, 7, 8 i 10 a les 11.00 i 12.00 hores i el 16 a les 17.00 i 18.00 hores.

Les entrades de les obres de la Temporada 23-24 de l’Escalante poden adquirir-se en www.escalantecentreteatral.dival.esi en taquilla abans de cada representació.

El president de la Diputació de València, Vicent Mompó, i la vicepresidenta primera i responsable de Cooperació Municipal, Natàlia Enguix, han presentat este dilluns en l’Auditori de Torrent el Pla Obert d’Inversions per al període 2024-2027, un pla quadriennal amb una dotació global de 350 milions d'euros, enfront dels 288 milions de la passada legislatura. El principal programa inversor de la Diputació no sols incrementa la partida econòmica, la més elevada de la història, sinó que oferirà “facilitats als ajuntaments perquè, més enllà de l'anunci, puguen executar les obres que ens proposen”, ha destacat el president Mompó.

El màxim responsable provincial ha detallat que el Pla Obert d’Inversions “compta amb 340 milions d'euros per als municipis i altres 10 milions per a les mancomunitats, la qual cosa suposa que cada any invertirem a les nostres comarques més de 87 milions enfront dels 72 milions de la passada legislatura”. L'increment econòmic del pla “no és tan significatiu com les novetats que ha introduït l'àrea de Cooperació que dirigix Natàlia Enguix per a ajudar els ajuntaments a executar els projectes que ens presenten, amb l'objectiu que els diners destinats al pla acaben repercutint íntegrament en els municipis i millorant la qualitat de vida de les persones que en ells habiten”, ha afegit el president, qui assegura compartir amb la vicepresidenta “la visió que tenim de treballar el municipalisme”.

Vicent Mompó ha insistit, davant els més de 200 alcaldes i alcaldesses que han omplit l’Auditori de Torrent, que la gestió del nou govern provincial “es basa en polítiques realistes i flexibles que fugen dels artificis i la propaganda, mantenint i augmentant l'esforç inversor de la institució però, sobretot, buscant les fórmules que ens permeten eliminar burocràcia i sent més eficaces en les tramitacions i execucions de les obres finançades des de la Diputació”.

En referència a eixes fórmules, Mompó s'ha detingut en la del repartiment dels diners del Pla Obert d’Inversions en cada municipi, en la qual “hem potenciat variables com la població i la població estacional i les zones verdes i paratges naturals, al mateix temps que s'introduïx un nou criteri que puntua de manera favorable, com és pertànyer a la Xarxa de Municipis Protegits contra la Violència de Gènere de la Diputació”. El president ha explicat que el programa inversor inclou les ajudes del cicle integral de l'aigua, el pla Reacciona i l'energia, i ha puntualitzat que al tractar-se d’un pla pluriennal, “la corporació no haurà de demanar enguany cap préstec”.

Principals novetats i incentius

La vicepresidenta primera i diputada de Cooperació, Natàlia Enguix, ha iniciat la seua intervenció assenyalant que l'esperit d'este nou Pla Obert d’Inversions és el d'afavorir i impulsar “projectes arriscats i innovadors que poden transformar els nostres municipis i ciutats”. Enguix, responsable també d'Igualtat, ha avançat que el pla “també incentivarà l'eficiència urbana, amb més espais verds, i l'urbanisme amb perspectiva de gènere”.

En este sentit, Enguix ha anunciat “la convocatòria d’una conferència anual que reconeixerà eixos projectes transformadors i que constituïsquen exemples de bones pràctiques”, i ha puntualitzat que els consistoris disposaran de major liquiditat, ja que “podran demanar que se'ls transferisca un 75% dels fons una vegada concedida la subvenció, i rebre el cent per cent si l'obra s'acaba en el mateix exercici en el qual s'ha presentat”.

La responsable d'estos canvis en el programa inversor de la Diputació de València ha explicat que “s'obriran convocatòries anuals perquè cada ajuntament puga presentar els seus projectes i no hagen de precipitar-se fins que estiguen segurs de les obres i millores que necessiten realitzar”. Esta flexibilitat de les bases del programa “permet a més que es vagen acabant primer els projectes que queden pendents d'anteriors plans, per a després escometre els nous sense necessitat de sentir-se pressionats o limitats per terminis que, a vegades, els obliguen a renunciar a les ajudes”, ha afegit Enguix.

La titular de Cooperació Municipal ha detallat els criteris que han portat a establir un repartiment comarcal que posteriorment es concretarà en cada ciutat, poble i entitat local menor. “Hem reduït el pes del valor marginal, que és la suma de l'enllumenat, la recollida de residus, la neteja viària, el clavegueram i la pavimentació, entre altres despeses comunes que tenen els consistoris, per a compensar-lo amb un major protagonisme de la població, que és la que definix l'obligatorietat dels serveis, incloent-hi la població estacional. A més, introduïm la perspectiva de gènere no sols per a potenciar la Xarxa de lluita contra la violència masclista de la Diputació, sinó per a promocionar eixa visió feminista en qüestions com l'urbanisme, tractant que els nostres municipis siguen més habitables”.

Les variables de superfície, costos efectius i esforç fiscal es mantenen, mentre que desapareixen els plans antifrau i els PUAM, incentivats en anteriors programes. Mentrestant, guanyen pes els projectes innovadors, verds i mediambientals, i els nuclis històrics no estan contemplats perquè, segons explica Enguix, “recuperarem una línia específica d'inversió destinada al patrimoni historicoartístic dels municipis valencians que no s’aplica des de 2018”.

Amb tot, la nova fórmula de repartiment concedix un 34% de l'assignació pel criteri poblacional, enfront d'un 30% del valor marginal que establix una quantitat fixa per a cada ajuntament. Altres percentatges són un 10% en funció de la superfície, un 5% segons els habitatges i la població estacional, un altre 5% pel cost efectiu dels serveis i un altre 5% per pertànyer a la Xarxa contra la Violència de Gènere de la Diputació. A més, la taxa de desocupació i l'esforç fiscal es valoren en un 3% i en un 2,5% tant les zones verdes com els paratges naturals.

Natàlia Enguix ha finalitzat la seua exposició assenyalant que els municipis de més de 1.500 habitants “han de tindre en compte que el 10% dels projectes finançats ha d'estar relacionat amb la millora del cicle hidràulic, un altre 10% amb la reforma o construcció de parcs, jardins i zones verdes, i un 10% més destinat a les infraestructures esportives”. Abans de passar al repartiment estimat per comarques, la diputada de Cooperació ha recordat que les grans ciutats tindran les seues pròpies línies de finançament i queden fora d'un pla que arriba a 261 municipis i tres entitats locals menors de la província.

Repartiment estimat per comarques

Amb esta fórmula, el repartiment estimat per comarques deixa al voltant de 48 milions d'euros a la Ribera Alta; 39,5 milions a l'Horta Sud; 36,5 milions a l'Horta Nord; 34,5 milions a la Safor i 34 milions d'euros que es repartiran entre els 34 municipis de la Vall d'Albaida. A més, els pobles del Camp de Túria es repartiran 25,5 milions, els de la Costera disposaran de 21,5 milions, la Ribera Baixa 19 milions i el Camp de Morvedre distribuirà 14 milions d'euros entre els seus 16 ajuntaments.

A les comarques d'interior, Els Serrans tindran una assignació de 19 milions d'euros per als pròxims quatre anys, pels 13 milions de l’Hoya de Buñol-Chiva, els 12 milions de la Plana d'Utiel-Requena, els 9,5 milions de la Canal de Navarrés, els huit milions que li corresponen al Valle de Ayora-Cofrentes i els sis milions d'euros del Rincón de Ademuz.

La Diputació de València ajudarà a Buñol a convertir en realitat “un dels projectes pels quals el municipi porta anys treballant, que és recuperar el ‘cotxeró’ de l'àrea provincial de Carreteres, situat en el centre del poble, per a posar-lo al servei dels veïns i veïnes i donar-li un ús sobretot cultural”. Ho explica l'alcaldessa, Virginia Sanz, qui assegura que l'edifici localitzat en el cor de Buñol és “la joia de la corona”.

La responsable local va aprofitar la visita de les vicepresidentes de la Diputació, Natàlia Enguix i Reme Mazzolari, per a mostrar-los l'estat actual de l'edifici i d'altres infraestructures del municipi en les quals el consistori pretén actuar en la present legislatura. En el cas de Mazzolari, diputada de Carreteres, “és la segona visita que fem al ‘cotxeró’, un espai de titularitat provincial que, igual que altres magatzems que utilitzen els operaris de carreteres en les diferents demarcacions, compta amb estades desaprofitades a les quals volem donar un ús”.

La responsable provincial de Carreteres assenyala que hi ha dos possibles vies d'actuació, “bé destinar estos espais a les oficines comarcals en les quals treballa l'àrea de Cooperació que dirigix Natàlia Enguix per a acostar la Diputació als municipis, bé cedint-los als ajuntaments, com succeïx en este cas concret de Buñol, perquè puguen utilitzar-los d'una manera productiva en benefici de les persones que viuen en el municipi”.

Mazzolari coincidix amb Sanz que la millor opció per al ‘cotxeró’ de Buñol “és una permuta d'instal·lacions que beneficia a les dos institucions, ja que la Diputació disposaria d'una nau a les afores del poble que resultaria més còmoda per als operaris de carreteres i els brigadistes, i Buñol podria fer ús d'un edifici emblemàtic del seu nucli urbà per a donar vida a la seua nova casa de la cultura”.

L'alcaldessa celebra la predisposició del govern provincial a valorar una proposta de permuta en la qual ja es treballa, i que farà possible “convertir el ‘cotxeró’ en un edifici pròxim per al poble, amb diferents usos, especialment culturals, en un punt molt cèntric i de gran rellevància per als veïns”.

El catàleg de la mostra ‘¿25 años de paz?’ del MuVIM, dissenyat per Estudio Menta amb motiu de l'exposició que va albergar el museu de la Diputació de València del 27 d'abril al 2 d'octubre del passat any, ha rebut el bronze en la categoria de ‘Diseño Editorial’ dels ADCE Awards 2023, guardons que reconeixen el millor disseny i publicitat de l'any en tota Europa.

El Art Directors Club of Europe va entregar els premis en el DissenyHub de Barcelona als treballs que han obtingut un reconeixement previ al seu país, la qual cosa convertix a estos guardons, que enguany han complit la seua 32ª edició, en un certamen únic al comptar amb un palmarés tan prestigiós. El treball dels valencians Estudio Menta per a la publicació ¿25 años de paz? El llavat d'imatge del franquisme el 1964 va rebre el passat estiu l'Or en ‘Diseño Editorial/Portada de Libro’ dels Premios ADG Laus de Diseño Gráfico y Comunicación Visual, el reconeixement que la Asociación de Directores de Arte y Diseñadores Gráficos del FAD atorga als millors projectes de l'any.

El diputat de Cultura, Paco Teruel, ha manifestat que la Diputació de València “aposta per la cultura com un valor essencial de la societat, i el MuVIM és més que una mostra d'objectes, les seues activitats i exposicions sempre oferixen un valor afegit lligat al concepte de construir patrimoni des del disseny, erigint-se en museu de les idees”.

El catàleg estarà exposat com a obra temporal fins a principis de gener de 2024 en l'exposició ‘El millor disseny de l’any’, en el DHub, Museu del Disseny de Barcelona, en reconeixement a l'aportació al camp del disseny d'Estudio Menta.

El diputat de Desenvolupament Rural, Avelino Mascarell, s'ha reunit amb els representants dels cinc Grups d'Acció Local amb seu a la província de València, amb els quals col·labora la Diputació amb l'objectiu de promoure les economies en municipis en risc de despoblació.

En la trobada, en la qual van participar els grups d'acció local-GAL d'interior (Túria-Calderona, Rurable, Som Rurals i Caroig-Xúquer) i el grup pesquer GALP-Província de València, s'han abordat les accions que s'han dut a terme en 2023 amb l'ajuda de la Diputació.

Així mateix, la jornada de treball va servir per a analitzar la casuística i les necessitats d'estes associacions, i que van coincidir a assenyalar com una de les més rellevants “la necessitat que els fons que provenen de la Unió Europea a través de l'estratègia *Leader puguen dedicar-se a donar suport a projectes concrets de persones emprenedores”, i en este sentit van “agrair a la Diputació la seua ajuda, perquè és vital, no sols per a sufragar les despeses de funcionament, sinó perquè té una major implantació en el territori” i van lamentar “l'entramat burocràtic dels fons europeus, que dificulta molt la posada en marxa d'accions directes d'ajuda a la ciutadania”.

Avelino Mascarell es va comprometre a “donar la volta al procediment pel qual es planifiquen les ajudes: escoltant primer els professionals dels grups d'acció local per a dissenyar les accions de suport en funció de les seues necessitats reals, i facilitar la seua execució dins del que siga possible”. En este sentit, Mascarell va explicar que “la simplificació de la burocràcia és una de les prioritats de la gestió del govern de Vicent Mompó en la Diputació de València, assegurant el màxim control pressupostari però minoritzant els passos intermedis que puguen complicar els processos”.

Els participants de la trobada, la qual va tindre lloc  en la seu de Som Rurals, en el Palomar, es van emplaçar a un esdeveniment públic que tindrà lloc en les pròximes setmanes, i que servirà per a presentar les accions més destacades dels grups d'acció local en 2023 amb fons provincials.

35.000 euros d'ajuda a cada agrupació

La Diputació de València, a través de l'àrea de Desenvolupament Rural, ha destinat en 2023 una quantitat total de 35.000 euros a cadascun dels grups d'acció local-GAL d'interior (Túria-Calderona, Rurable, Som Rurals i Caroig-Xúquer) i al grup  pesquer GALP-Província de València; per a un total de 500.000 euros d’ajudes en el període 2020-2023.

La institució provincial i estes agrupacions mantenen una col·laboració anual des de 2020 que ha fructificat en diferents accions, com la integració en la xarxa d'Agents de Desenvolupament local (ADLs) coordinada per la Diputació, o el programa EmprendeAventura rural.

Així mateix, s'han sufragat diferents activitats dutes a terme de manera individual o conjunta a través dels grups, com la campanya ‘De prop’, una iniciativa executada en 2022 per a promoure el consum del producte de proximitat de la província, composta per un llibre, editat tant en paper com en format digital, i una sèrie de cinc audiovisuals centrats en els productes agroalimentaris i els seus productors; així com altres articles promocionals.

També s'han impulsat estudis sobre dona rural, digitalització empresarial, jornades tècniques per a desenvolupar el sector agroalimentari, o accions de conscienciació d'alumnat d'educació infantil i primària sobre el consum de proximitat.

L’Auditori Molí de Vila va acollir en la vesprada del dimarts l’entrega del Reconeixement de la Cultura 2023 a l'Ajuntament de Quart de Poblet, atorgat pel SARC de l'Àrea de Cultura de la Diputació de València, en considerar que disposa de gran quantitat de projectes consolidats, així com de noves iniciatives que es posen en marxa cada any, entre les quals es troben els programes del SARC als quals s'adherixen per tal d’augmentar l'oferta cultural, apostant per la qualitat i potenciant la cultura local.

Exemple d'això són les nombroses exposicions, projeccions de cine, activitats diverses i la implicació a la vida cultural de la ciutat de tantes associacions culturals i festives que durant tot l'any tenen cabuda en la extensa programació de Quart.

La gala d’entrega del premi va disfrutar de l’actuació dels alumnes del Conservatori Mestre Molins i l’espectacle ‘Roda’ de Marea Danza, i en la mateixa va estar present el diputat de Cultura, Paco Teruel, qui va manifestar que des de l’àrea que dirigix “la Diputació de València té l’obligació de col·laborar amb tots els municipis de la província, des dels més grans fins als més xicotets, per a continuar promovent i potenciant la cultura en general i la valenciana en particular”. En definitiva, “des de la Diputació que encapçala Vicente Mompó treballem per ajudar a acostar la cultura al poble i que esta siga tant un motiu universal d'unió entre les persones, com una mostra d'identitat de cada municipi”.

L'alcaldessa de Quart de Poblet, Cristina Mora, va mostrar el seu agraïment a la corporació provincial i va assegurar que el reconeixement “avala les polítiques culturals del nostre municipi, on sempre hem treballat per a fer accessible la cultura al gran públic”. Mora va destacar “el compromís de Quart amb la cultura en majúscules però també en minúscules, perquè a més de programar grans esdeveniments la nostra oferta cultural es nodrix de les associacions locals, que es convertixen en programadors d'excepció al nostre poble”.

Amb els Reconeixements de la Cultura es vol destacar aquelles entitats o persones que, a través del seu treball o dels projectes culturals, han suposat un valor afegit bé a les diferents disciplines culturals a les quals s’han dedicat o bé a la repercussió que estos projectes han tingut en la ciutadania. Específicament, la proposta del SARC premia la programació, participació i aprofitament dels recursos econòmics i tècnics que la Diputació posa a l’abast de les entitats locals de la província de València.

El SARC és l’encarregat, dins l’Àrea de Cultura i des de fa trenta-cinc anys, de treballar directament amb els ajuntaments, assistint-los tant en el vessant tècnic com econòmic. Actualment, destina quatre milions d’euros anuals a la col·laboració d’innumerables projectes i al finançament de la pràctica totalitat de les programacions dels consistoris de la província. En este sentit, els ajuntaments poden beneficiar-se de les seues subvencions, programes i activitats per a oferir als seus veïns i veïnes propostes culturals diverses i variades que s’adapten a tota classe de públics.

El president de la Diputació de València, Vicent Mompó, ha animat als valencians “a continuar construint junts una España justa i igualitària”. Ho ha fet abans de llegir el primer article de la Constitució, en un acte de lectura col·lectiva que la institució provincial ha organitzat per a celebrar el 45 aniversari de la Carta Magna.

Mompó ha estat acompanyat per les vicepresidentes Natàlia Enguix i Reme Mazzolari; els portaveus del PSPV, Carlos Fernández Bielsa, i Vox, Sergio Pastor; senadors, diputats nacionals i provincials i altres càrrecs institucionals; al costat dels ciutadans que s'han sumat a la jornada de portes obertes, que s'allargarà durant tot el Dia de la Constitució.

La Diputació ha obert este dimecres les seues portes al públic perquè “la ciutadania celebre este dia tan assenyalat”. “Celebrar junts és molt important, perquè, encara que ens vulguen fer creure el contrari, als espanyols ens unixen moltes més coses de les que ens separen”, ha advertit Mompó, al mateix temps que ha reivindicat “el respecte a la llei i als drets de tots com a fonament de la nostra convivència”.

En la mateixa línia, el president de la Diputació ha defensat la plena vigència de la Constitució: “els pares de la Constitució van consensuar un text que donava resposta a aquells temps, als actuals i als futurs. Perquè l'objectiu era, i continua sent, el progrés econòmic i social, la convivència, la justícia i la igualtat”. En este sentit, ha argumentat que “la construcció d'una província vertebrada i amb igualtat de serveis també passa per la Constitució”.

A més, ha assegurat, “els valors que representa la Carta Magna, fonamentals en una democràcia, no caduquen”. Per això, ha explicat que “hui volem deixar ben clar que la Constitució es respecta i es protegix”. “És l'aval per a continuar avançant i les noves generacions mereixen l'estabilitat i el progrés que nosaltres hem tingut en les últimes dècades”, ha conclòs Mompó.