El pròxim 12 de juny es compliran 100 anys del naixement a València de Luis García-Berlanga (1921–2010) i el MuVIM suma una nova proposta a l’Any Berlanga amb l'exposició que inaugura este divendres amb el títol ‘Berlanga per El Flaco. Fotografies de José García Poveda a València’.

Una mostra amb la qual realitzar un recorregut per la relació fotogràfica entre els dos a través de les 80 fotografies que la componen. “Una declaració d'amistat intensa cap al cineasta, sorgida dels records d'un fotògraf que va compartir amb ell moments clarament inesborrables i on els sentiments es convertixen en fotografies”, ha indicat Rafael Company, director del MuVIM.

En paraules de la diputada del MuVIM, Glòria Tello, “El Flaco és un testimoni permanent del Berlanga protagonista de mil-i-una històries en la capital valenciana. Parlem de retallades d'una vida que han tornat a posar-se davant el públic gràcies a qui, a més de fotògraf d'ofici, va ser bon amic del cineasta. Amb l'exposició recuperem “trossos” d'un Berlanga a cavall de la privacitat i de la vida pública. Recuperem abraçades i somriures, calideses i estones d'una certa intimitat, complicitats i alegries, actes oberts a la premsa i algun moment quasi secret (i inoblidable)”.

Una aposta per reforçar la presència de Berlanga en la memòria col·lectiva iniciada el mes de març passat amb l'exposició ‘Visca Berlanga!’, que ha comptat també amb una taula redona i un cicle de cinema que encara ens acompanyarà en els pròxims mesos i que ara es complementa amb esta nova exposició. “Una mostra que resumix una trajectòria emotiva”, en paraules d'Amador Griñó, cap d'exposicions del museu, que li permet ser “cronista de la realitat del moment”.

Una relació, la de Berlanga i El Flaco, que arranca en els anys 80 i que servix al fotògraf per a captar “el que jo he vist de Berlanga” a través de “fotografies espontànies” que ara conformen esta exposició ‘Berlanga por el Flaco’, que va començar a gestar-se inconscientment arran de la mort de Luis García-Berlanga en 2010, ha indicat en roda de premsa ‘El Flaco’.

Una mostra composta per una selecció de 80 fotografies que li ha permés “reviure aquell temps” i les “històries que hi ha darrere de cada foto”, assenyala. Retallades de vida que ixen dels calaixos per a evocar, en blanc i negre, a un dels valencians més universals del segle XX.

Cicle ‘Berlanga. Cinema i memòria’

En paral·lel, continua en el MuVIM el cicle de cinema dedicat al director valencià amb les projeccions de ‘El Verdugo’ dissabte que ve 12 de juny i ‘Calabuch’ el divendres 2 de juliol. Les dos a les 18.30 hores i amb entrada gratuïta.

BDNS Identificador 566871.

Termini de presentació de sol·licituds des del 4 de juny fins al 25 de juny de 2021. 

BOP divendres 4 de juny de 2021 (vore anunci)

El certificat COVID Digital és una proposta de la UE per a facilitar de forma segura la lliure circulació de ciutadans en la UE durant la pandèmia de COVID-19.

Els certificats COVID Digitals de vacunació, de recuperació o  de proves es poden obtindre a través d'este enllaç http://coronavirus.san.gva.es/es/certificado-digital-ue

La Diputació de València ajuda amb 230.000 euros al prop d'un miler de comissions falleres de València i municipis de la província. Totes elles disposaran de 30 dies, a partir de la convocatòria en el BOP, per a sol·licitar els 250 euros que podran destinar a despeses relacionades amb l'activitat fallera, sense que resulte imprescindible plantar monument durant la setmana fallera de setembre.

Esta línia d'inversió s'emmarca en l'aportació global de més d'un milió d'euros que el ple de la corporació provincial ha aprovat enguany per a contribuir a la reactivació del sector faller, especialment castigat per la pandèmia i la cancel·lació dels actes festius. Es tracta de la renovació i ampliació d'unes ajudes que ja va acordar el president Gaspar l'any passat, després de la primera ona del Coronavirus, amb els representants del col·lectiu i que en el present exercici arribaran, a més de les comissions, als artistes fallers, la pirotècnia, l'Associació Nacional de Floristes, al Gremi Artesà de Sastres i Modistes i també al de Mestres Palmiters.

L'objectiu d'esta assignació global de 1,1 milions d'euros continua sent “no deixar a ningú en el camí i oferir cobertura econòmica, dins de les possibilitats de la institució, a les comissions, d'una banda, i als projectes que ens proposen els gremis tradicionals per a reactivar el sector en un moment complicat per la greu crisi sanitària de la qual afortunadament estem començant a eixir”.

Totes les comissions falleres de la província tindran la possibilitat de rebre l'ajuda de la Diputació amb vista a les Falles que està previst celebrar després de les vacances estivals. Una festa que va tornar a suspendre's al març seguint les recomanacions de Sanitat i que està programada per a setembre si es manté la baixa incidència de la Covid en la Comunitat. Serà moment de plantar en hospitals i institucions benèfiques els monuments infantils creats pels artistes fallers amb ajuda de la Diputació, una de les actuacions proposades pel sector i finançades per la corporació l'any passat.

‘Torna la llum’… i la primavera

Les ajudes a les comissions i el Gremi d'Artistes Fallers no són les úniques que es repetiran este estiu, que té ja programades les segones edicions del ‘Torna la llum’, l'espectacle pirotècnic simultani en diferents municipis valencians que ja va finançar la Diputació al juliol de 2020, i de ‘Torna la primavera’, la iniciativa de l'Associació Nacional de Floristes i els productors i venedors de Mercaflor que va recuperar les sensacions primaverals que es va emportar el confinament amb una vintena de muntatges florals en altres tants municipis de la província.

A més dels 230.000 euros per a les comissions falleres, el Gremi d'Artistes i Piroval, l'Associació d'Empreses Pirotècniques, disposaran enguany de 300.000 euros cadascun, mentre que el Gremi Artesà de Sastres i Modistes, que integra l'orfebreria, té a la seua disposició 120.000 euros per a finançar els seus projectes. L'Associació Nacional de Floristes té assignats 60.000 euros, igual que l'Associació de Comerços d'Indumentària Valenciana, i els Mestres Palmiters entren per primera vegada en esta línia d'ajudes a sectors tradicionals amb 10.000 euros per a impulsar les seues propostes.

La Diputació de València i la Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives col·laboraran per a dotar a la província de les infraestructures i serveis necessaris que permeten disposar d'un Sistema de Serveis Socials públic i universal, garantint el dret de totes les persones a accedir a estos serveis en condicions d'igualtat, equitat i justícia.

La col·laboració entre les dos institucions es traduïx en el protocol que han signat este dimecres la vicepresidenta i consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, i el president de la Diputació, Toni Gaspar. L'acord veu la llum “després de sis anys d'incansable treball i la ferma voluntat tant de la Diputació com de la Conselleria de coordinar un marc d'actuació i gestionar de la manera més eficient els recursos de les valencianes i els valencians”.

El president Gaspar destaca igualment la importància de l’acord per a “normalitzar eixa atenció primària que fins ara era voluntat de la Conselleria o dels ajuntaments amb l'ajuda de la Diputació, i que ara prestarem de manera coordinada entre les diferents administracions, perquè una persona no haja d'estar pensant que institució pot ajudar-la de la millor manera davant una necessitat, sinó que reba l’ajuda de la forma més eficaç amb recursos que no pertanyen a cap institució en concret sinó a la pròpia ciutadania”.

Per a la vicepresidenta del Consell, Mónica Oltra, la signatura d'este protocol “és un pas molt important que hem donat, perquè permet primer la construcció d'un autèntic sistema de serveis socials públic que no existia i també l'ordenació de tots els recursos dispersos que havien, per al que es preveu la col·laboració amb entitats municipals i supramunicipals que permeten el seu finançament”.

Centres d'atenció primària

L'objectiu del protocol, que se suma als ja signats amb la Diputació d'Alacant i la Diputació de Castelló per a donar resposta a la Llei de Serveis Socials Inclusius, és facilitar l'accés universal al Sistema Públic Valencià de Serveis Socials, garantint el dret de totes les persones a accedir a estos serveis en condicions d'igualtat, equitat i justícia. La signatura de l’acord culmina també el sistema de finançament de l'atenció primària conforme es recull en la llei, de manera que, en el cas de la província de València, la Diputació dotarà de finançament als municipis de fins a 15.000 habitants i la Generalitat es farà càrrec dels de més de 15.000 habitants.

Esta col·laboració es traduïx en l'impuls al Pla d'Infraestructures de Serveis Socials a la província de València, que inclou la construcció i reforma de centres d'atenció primària específica i atenció secundària, d'acord amb el mapa de necessitats. D'esta manera, les dos institucions participaran en el finançament de les noves infraestructures i equipaments de serveis socials mitjançant convenis de col·laboració a tres bandes entre la Generalitat, la Diputació i l'ajuntament o mancomunitat corresponent.

En el cas de la província de València contempla que cada àrea, a més de comptar amb un paquet bàsic de recursos per a majors, infància, persones amb diversitat funcional o salut mental, tindrà en compte també la lluita contra el despoblament i els criteris d'equitat territorial com a mitjà per a contribuir a la fixació de les persones en el territori.

Sistema Públic de Serveis Socials

La Conselleria finançarà íntegrament les prestacions de la seua competència al conjunt dels municipis de la província; a més, es farà càrrec de les despeses de personal i les prestacions competència dels ajuntaments en els municipis de més de 15.000 habitants, a excepció de les quanties que corresponga aportar per estos.

Per part seua, la Diputació de València finançarà, com a mínim, el 85% del mòdul dels municipis d'igual o menys de 15.000 habitants, i el 90% del mòdul dels municipis d'igual o menys de 10.000 habitants. Esta mesura estarà acompanyada per la construcció i reforma de centres d'atenció primària específica i atenció secundària, d'acord amb el Mapa de Necessitats i el Pla d'Infraestructures de Serveis Socials, que seran finançats mitjançant convenis de col·laboració entre l'administració autonòmica, provincial i local.

Així, la Generalitat finançarà la construcció, reforma, equipament i manteniment dels centres d'atenció primària bàsica en els municipis de més de 15.000 habitants mentre que la Diputació s'encarregarà dels de menys d'eixa població. Les decisions sobre este pla es prendran conjuntament entre la Generalitat i la Diputació de València a través de les taules tècniques de coordinació i cooperació social.

D'altra banda, amb la finalitat de garantir la qualitat de l'atenció prestada a través d'estos serveis, la Diputació participarà en aquells espais d'estudi que es generen específicament en el Laboratori de Serveis Socials de La Ribera Alta. A més, la corporació provincial participarà en els treballs que està duent a terme la Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives per a la preparació del Decret que definirà les Tipologies de Centres i Serveis, en concret en aquelles que afecten les realitats rurals.

Finalment, mitjançant el protocol la Generalitat incorporarà els plans anuals en matèria de formació de les diputacions provincials en un pla quadriennal autonòmic de formació de les persones professionals del sistema públic valencià de serveis socials, segons objectius i metes comunes al qual s'afegiran, a més, la resta de departaments autonòmics i administracions amb competències en la matèria.

El Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat (MuVIM), dependent de la Diputació de València, acollirà un dels cursos d'estiu programats pel Centro Asociado UNED Alzira-Valencia ‘Francisco Tomás y Valiente’.

Amb ‘Humor i erotisme: Berlanga a grandària natural’, UNED València se suma a les propostes commemoratives de l'Any Berlanga. L'activitat, que es desenvoluparà del 30 de juny al 2 de juliol en el museu propietat de la Diputació, reunirà diversos especialistes, com a escriptors, cineastes, crítics i professors universitaris, entorn de la figura del genial realitzador, els quals brindaran una visió lúdica i lleugera que s'acomoda molt bé als cursos d'estiu.

L'oferta formativa s'ha presentat este dimecres en una roda de premsa que ha comptat amb la presència de la diputada provincial de Benestar Social, Pilar Sarrión; el director del MuVIM, Rafael Company; el director del Centro Alzira-Valencia de la UNED, Alejandro Cerdà; i la coordinadora d'Extensió Universitària i Cursos d'Estiu del Centro Alzira- Valencia, Begoña Sáez.

Pilar Sarrión ha subratllat la importància que té esta universitat per a “fer arribar l'educació a tots els racons de la província, així com d'estos cursos d'estiu, que, després de la situació sanitària més complexa del passat any per la pandèmia, ara podran gaudir persones que necessiten normalitzar de nou una activitat quotidiana i educativa”.

A més l'activitat sobre Berlanga, s'han presentat altres dos cursos que completen el programa d'estiu de la UNED. Es tracta de ‘Iniciació a l'observació i impactes sobre ocells', una introducció al món dels ocells que inclou tallers pràctics sobre observació i identificació; i “Imperium. Recorrent l'Imperi Romà”, que té com a objectiu descobrir als assistents els diversos territoris que componen l'Imperi Romà a través de les seues activitats i/o productes més significatius.

Una trentena d'ajuntaments valencians de menys de 500 habitants ha delegat ja en la Diputació les funcions de planejament i gestió urbanística, ús del sòl i edificació, patrimoni municipal i contractació, entre altres. Un equip compost per una desena de persones de l'àrea d'Assessorament Municipal presta assistència tècnica a estos municipis, un servei que la corporació provincial pretén desenvolupar per a arribar als consistoris de menys de 1.000 habitants.

Al començament de la legislatura, l'àrea que dirigix Amparo Orts va plantejar a Presidència parar atenció directa als 48 municipis de la província amb menys de 503 habitants. El president Gaspar no sols va acceptar la proposta, sinó que va instar Assessorament Municipal a oferir el servei als 83 municipis valencians que no arriben al miler d'habitants. El primer pas va ser iniciar l'assistència tècnica amb els consistoris de menys de 500 habitants que han anat delegant funcions en la corporació provincial, una trentena en l'actualitat, i planificar l'ampliació del servei mentre es continuen sumant els pobles més xicotets que encara no ho han fet.

La diputada d'Assessorament Municipal, Amparo Orts, explica que “les funcions tècniques que assumixen funcionaris de la Diputació en matèria de gestió urbanística, patrimoni municipal o contractació són molt importants per al desenvolupament d'estos municipis, i els de més de 500 habitants han mostrat interés a rebre també este servei, per a això continuarem gestionant els recursos humans i tècnics necessaris”.

El servei d'Assistència Tècnica a Municipis ha presentat un programa de desenvolupament que va sol·licitar el president de la institució, Toni Gaspar, amb l'objectiu d'ampliar el servei i arribar als 83 municipis amb menys de 1.000 habitants de la província, “els que més necessiten que la Diputació s'implique en la seua gestió diària per a afavorir el seu creixement i facilitar funcions que competixen als consistoris i que en molts casos no disposen de personal qualificat per a poder escometre”.

Tres fases

El full de ruta per a ampliar el servei d'assistència tècnica als 35 ajuntaments d'entre 500 i 1.000 habitants establix tres fases que podrien modificar-se i que han de comptar amb l'informe favorable d'Intervenció i Personal, àrea que treballa en la creació d'un Pla Estratègic de Recursos Humans. El procés permetrà passar d'una població global de 14.000 persones a la qual s'oferix actualment el servei als 38.000 habitants que sumen els 83 municipis valencians per davall del miler d'habitants.

La primera de les fases proposades suposaria incrementar l'atenció a altres 17 municipis menors de 650 habitants; la segona fase inclouria a 11 ajuntaments de fins a 800 habitants; i l'última fase ampliaria el servei als huit consistoris d'entre 800 i 1.000 habitants, tot això comptant amb arquitectes, arquitectes tècnics, enginyers tècnics industrials, TAG especialistes en urbanisme i administratius que oferixen el servei als ajuntaments des de la pròpia Diputació.

Serveis prestats

Els tècnics d'Assessorament Municipal consideren que la incorporació de nous municipis al servei d'assistència tècnica comportarà el previsible increment de consultes urbanístiques en municipis amb gran importància de les segones residències, com Gestalgar, Guardamar o Higueruelas; les gestions relacionades amb població disseminada i aldees; o el patrimoni cultural de poblacions com Alpuente que molts municipis de més de 20.000 habitants no tenen.

Entre els serveis que oferix la Diputació destaquen, en matèria urbanística, la informació conforme al planejament vigent, l'assessorament sobre llicències i ordres d'execució, informes sobre alineacions i rasants, autoritzacions per a ocupació d'edificis, parcel·lació o segregació i informes de declaració de ruïna i en expedients sancionadors, entre altres qüestions tècniques.

En l'àmbit patrimonial, la Diputació emet informes sobre desperfectes i deficiències del patrimoni municipal i sobre expedients de responsabilitat patrimonial. També es gestiona la recuperació de béns patrimonials i la valoració d'alienacions i permutes. I entre les funcions relacionades amb la contractació, s'oferix assessorament sobre la redacció de plecs o memòries destinades a la contractació d'obres i els informes tècnics necessaris per a tramitar i sol·licitar subvencions.

L’ETNO. Museu Valencià d'Etnologia i l'Associació Valenciana d'Antropologia (AVA) han lliurat el Xé Premi d’investigació Joan Francesc Mira. Un guardó que, en la present edició, ha premiat dos treballs: Tatou Henua Ko Rapa Nui. Nuestra tierra, Rapa Nui: Hacia una descolonización del patrimonio, de  Carles Jornet Aguareles, i La destrucción creativa de Velluters: Urbanismo neoliberal, gentrificación y turistificación en un barrio de Valencia, de Hernán Fioravanti Álvarez.

A l’acte de lliurament del premi, celebrat l’ETNO. Museu Valencià d’Etnologia, hi han assistit Xavier Rius, diputat de Cultura de la Diputació de València; Francesc Tamarit Llop, director de L’ETNO. Museu Valencià d’Etnologia; María José García Hernandorena, presidenta de l’Associació Valenciana d’Antropologia; Anna Pons Soriano, directora d'Oficina de Caixa Popular; i Joan Francesc Mira i Casterà, escriptor i antropòleg.

L’acte ha convocat així mateix als premiats de les nou edicions anteriors i ha servit per retre homenatge a Joan Francesc Mira, investigador, antropòleg, precursor de l’antropologia valenciana i primer director de l’ETNO. Museu Valencià d’Etnologia.

Carles Jornet és llicenciat en antropologia social per la Universitat Autònoma de Barcelona (2011) i ha cursat un postgrau d’ etnicitat i moviments indígenes contemporanis a la Universidad de Chile (2013). La seva investigació s’ha desenvolupat principalment a l’illa de Rapa Nui, també coneguda com Illa de Pasqua, abordant temàtiques tan diverses com els processos de patrimonialització, els conflictes interètnics o el dret internacional indígena. Entre 2013 i 2016, convisqué amb la població indígena rapanui i participà en diversos projectes de recerca vinculats al patrimoni cultural i l’arqueologia de Rapa Nui. De volta a Barcelona l’any 2016, inicia els estudis de màster en antropologia i etnografía a la Universitat de Barcelona. L’any 2018 és guardonat amb el “VIII Premi Temps, espai i forma” pel treball final de màster “Te ma’u hatu o te kā’iηa: Els soberans de la terra. La fricció patrimonial al Parc Nacional Rapa Nui”.

En l’obra premiada “Tātou henua, Ko Rapa Nui; Nuestra tierra, Rapa Nui. Hacia una descolonización del patrimonio”, tracta el reclam de les poblacions indígenes del dret ancestral sobre els territoris i el patrimoni cultural ubicats dins del Parc Nacional Rapa Nui (PNNR, Patrimoni Mundial de la Humanitat – UNESCO). L’obra analitza els processos de patrimonialització que precedixen este capítol de conflictivitat, elucidant l’origen d’un procés de descolonització del patrimoni amb el traspàs de responsabilitats sobre la gestió del parc nacional cap a la institució indígena Ma’u Henua.

Hernán Fioravanti és antropòleg social i activista del moviment veïnal de Ciutat Vella. Ha conclòs recentment la seva tesi doctoral, un treball en el qual analitza el procés de transformació del barri valencià de Velluters i les respostes desplegades per diferents moviments socials. El seu treball, La destrucción creativa de Velluters,  se centra en qüestions com els impactes de l'urbanisme neoliberal en l'escala local, les dinàmiques de gentrificació i turistificació, els conflictes per l'espai públic, les memòries i identitats barrials o els moviments socials urbans.

El Premi d’investigació Joan Francesc Mira es convoca cada any amb l'objectiu de contribuir a la investigació, l'estudi i la difusió de l'antropologia sociocultural a la Comunitat Valenciana, a més de promocionar a els joves investigadors i estudiants de l'àmbit antropològic. Els treballs presentats poden tractar qualsevol temàtica, sempre que es realitzen des d'una perspectiva antropològica.

Durant 10 anys el premi ha guardonat treballs de diversa índole antropològica i cultural: conflictes del món rural, la visibilització del treball femení,  la transformació del treball agrari, el patrimoni industrial, el fenomen fester, l’emigració valenciana als Estats Units o el moviment obrer valencià.

L’obra, «Composición» (1978), considerada clau en la trajectòria personal de l'artista Ángela García, guanyadora de l'última edició dels premis Alfons Roig, ha sigut donada este dijous al patrimoni artístic de la Diputació de València. L'acte de lliurament, que ha tingut lloc en el Saló de Plens de la corporació provincial, l'ha formalitzat la mateixa pintora, i en ell han estat presents els diputats de Patrimoni, Andreu Salom, i de Cultura, Xavier Rius.

El quadre, una pintura acrílica sobre llenç de grans dimensions (100x200), forma part de la sèrie ‘Labores’ que l'artista va desenvolupar entre 1975 i 1980. ‘Composición’ va suposar un punt d'inflexió en la vida professional d'Ángela García, ja que es considera l'inici del període abstracte. Segons les seues pròpies paraules, “l'obra que hui deixe com a llegat a la Diputació de València té un gran valor per a mi, ja que va ser una de les pintures que finalment em va conduir a començar un nou període marcat per l'abstracció”.

La donació de l'obra és de gran interés per a la Diputació, que actualment té com a línia estratègica incrementar l'aportació artística de la dona als seus fons. En este sentit, el diputat Andreu Salom ha incidit “en la rellevància d'una pintura que pertany al denominat pop feminista, la qual enriquix i diversifica els fons de la corporació. L'interessant de la seua carrera no sols és que siga una dona artista, sinó que tota la seua obra està enfocada a la visibilització de les dones”.

Per la seua part, el diputat de Cultura, Xavier Rius, ha manifestat el seu agraïment a l'artista, "per la generositat d'una donació que ha nascut de la iniciativa de la mateixa artista, i a més per a triar una obra clau en la seua trajectòria personal".

Trajectòria professional i Premi Alfons Roig

Ángela García Codoñer, nascuda a València en 1944, va cursar estudis a l'Escola de Belles arts en Sant Carles, i posteriorment va poder començar una línia de treball molt original i fructífera, basada en l'experimentació amb el color i les formes, i amb influències del pop saxó. Amb el temps, l'artista valenciana inicia un progressiu allunyament de la figuració per a endinsar-se en un camp molt més lliure marcat per l'abstracció. Sempre, en totes dues formes d'acció, l'obra d'Ángela García ha estat impregnada per un feminisme reivindicatiu i d'un apoderament del rol de les dones.

Catedràtica de Expressió Gràfica Arquitectònica, Ángela García, que va arribar a ser alumna del mateix Alfons Roig, va ser proclamada guanyadora de la passada edició dels Premis Alfons Roig a la trajectòria artística, en un acte que va tindre lloc a l'octubre de 2020 en el monestir de Corpus Christi de Llutxent.

El pròxim dissabte 12 de juny a les 18:30h -centenari del naixement de Berlanga- l’escriptor i periodista Manuel Vicent visitarà el MuVIM per a parlar del director valencià i presentar la pel·lícula El verdugo (1963), que es projectarà a continuació. L’entrada és gratuïta i es podrà arreplegar des de les 17:30h en el vestíbul del museu.

En l’última obra de Manuel Vicent, 'Ava en la noche' (Alfaguara, 2020), Luis García-Berlanga és un dels tants personatges que es creuen en la vida del jove protagonista, David, sòsia de l’autor, que emigra de València a Madrid per convertir-se en director de cine. Al llibre, Manuel Vicent recull la història real que, segons sembla, va inspirar Berlanga i Azcona el guió de El verdugo: el cas de Pilar Prades, àlies «L’Envenenadora de València». Condemnava a garrot, les circumstàncies que envoltaren el seu ajusticiament foren molt semblants a les que aparixen al final de la pel·lícula de Berlanga.

Va ser, de fet, l’última dona ajusticiada pel règim franquista. Per això, pel simple fet de ser dona, va esperar fins l’últim moment un indult del mateix Franco que mai no va arribar. Li deien Pilar Prades i va enverinar la senyora a la que feia de criada amb el verí que s’usava per a matar formigues. El cas va adquirir una gran notorietat mediàtica en aquella Espanya de finals dels anys 50. Fou sentenciada a mort el 9 de novembre del 1957. El Tribunal Suprem corroborà la sentència i el Consell de Ministres es donà per assabentat. En no arribar cap mesura de gràcia, tot semblava definitivament resolt.

El botxí sense atributs

Els problemes, però, arribaren dos anys després, a l’hora d’aplicar-li el garrot, «con el ataque de epilepsia del director de la cárcel un momento antes de la ejecución, el auxilio que le prestó la condenada a muerte y el rumor que después se extendió por la ciudad de que el verdugo sin agallas para ejecutar la pena capital tuvo que ser asistido y animado por aquella mujer agarrotada». Així ho conta Manuel Vicent en Ava en la noche, l’última de les seus obres. O, més ben dit, això diu que va escriure el protagonista del llibre en un exercici escrit per a entrar a l’Escuela Oficial de Cinematografía de Madrid. Curiosament, Vicent situa com a president del tribunal examinador al mateix Berlanga. És la manera que té l’autor de posar en contacte la realitat (de Pilar Prades) amb la ficció (que construirien després Berlanga i Azcona).

El director emmascarat

Berlanga «es va divertir molt més emmascarant-se que fent pel·lícules», assegura Manuel Vicent: «va tirar la suficient tinta de calamar al voltant de la seua figura perquè ningú, a l'hora de definir-ho, estiguera segur de si es tractava d'un tipus gandul o treballador, cast o erotòman, despert o despistat, actiu o abúlic, esnob o faller».

Per a Vicent, el cinema de Berlanga entronca directament en els sainets del valencià Eduard Escalante: «muntava en cada rodatge un xicotet circ envoltat d'amics de confiança, a la manera d'un caprici de señorito, cosa que al final va donar com a resultat un món propi, intel·ligent, fresc i intuïtiu, entre la sàtira riallera i el sarcasme negre, sobretot quan es va produir el contacte explosiu amb el genial guionista Rafael Azcona».

Convertir el caos en inspiració

Manuel Vicent ho té clar: «el talent de Berlanga radicava en el caos. Ser lliure enmig la confusió i donar l'aparença d'excés quan en realitat s'està lligat a una fèrria disciplina: eixa ha sigut la seua obra d'art. Amb la llibertat, el caos, el talent i el sarcasme, Berlanga va construir un joguet intel·ligent amb marca de fàbrica, amb el qual ha passat a la història», assegura Vicent abans de desvetlar el secret de la «fòrmula» Berlanga: «convertir el caos en inspiració: això és exactament la Mediterrània».

Acompanyat per Joan Carles Martí —comissari de la mostra «Visca Berlanga! Una història de cine», que es pot visitar al museu fins el 19 de setembre—, Manuel Vicent parlarà en el MuVIM d’estes i moltes altres coses que envolten la vida i l’obra de Berlanga. Serà el pròxim dissabte 12 de juny, just el dia exacte en què, cent anys enrere, va nàixer al carrer Sorní de la ciutat de València el director valencià.

I serà a les 18:30 h, abans de la projecció de El verdugo. L’entrada és lliure i gratuïta, però les places limitades, ateses les restriccions encara vigents per la pandèmia. Les entrades estaran a disposició del públic des d’una hora abans de l’inici de l’acte, a les 17:30h. Es recomana arreplegar-les amb antel·lació per a no quedar-se’n sense elles.