La Diputació de València fa un pas més en el tancament de Divalterra i l'assumpció de les funcions de la fins ara mercantil per part de la pròpia corporació i el Consorci Provincial de Bombers. Este dimarts, la Comissió Informativa Especial per a la Transformació del Sector Públic de la Diputació ha abordat els detalls de la dissolució de Divalterra recollits en un dictamen que s'ha aprovat amb els vots de l'equip de govern i que ha comptat amb les aportacions i el suport dels representants dels treballadors.

Els sindicats han recolzat esta proposta de dissolució de l'empresa en la comissió negociadora que s'ha celebrat abans de la Comissió Especial. En esta última, Vox i La Vall ens Uneix s'han abstingut i el PP i Ciutadans han votat en contra d'un dictamen que ara han de confirmar el ple i la Junta General que es convocaran en breu.

El dictamen comença informant que la Diputació, en l'exercici de la seua potestat d'autoorganització, ha iniciat l'expedient per a la gestió, per part de la pròpia entitat, de les competències i funcions de la província que en l'actualitat gestiona la mercantil Divalterra, així com la consegüent dissolució i extinció de l'empresa. Al seu torn, sol·licita al Consorci Provincial de Bombers que assumisca la gestió del servei provincial de prevenció d'incendis forestals mitjançant les Brigades Forestals.

Tant la Diputació com el Consorci de Bombers adscrit a la mateixa continuaran prestant tots els serveis que en l'actualitat presta Divalterra, amb la mateixa infraestructura i plantilla de l'empresa. S'establirà una data d'acceptació en la qual tindrà lloc la transmissió dels béns, drets i obligacions de Divalterra a l'ens provincial i el Consorci, així com el personal, vehicles, equipament informàtic, material d'oficina i mobiliari de caràcter inventariable.

En el dictamen tractat en la comissió especial per al tancament de Divalterra s'informa també que la Diputació finançarà íntegrament el cost del servei que assumisca el Consorci Provincial de Bombers, amb la finalitat de no posar en risc la sostenibilitat financera de l'ens adscrit a la corporació.

Liquidadors i transferència de serveis

El full de ruta inclou la proposta a la Junta General de Divalterra de la dissolució de la societat, que porta aparellat el nomenament dels liquidadors que gestionaran els serveis de l'actual mercantil fins a la data d'acceptació definitiva en la qual la Diputació i el Consorci assumisquen totes les competències.

Quant a la Diputació, es farà càrrec de la promoció turística de la província de València, de la qual fins ara s'encarregava el Patronat des de Divalterra; de la informació territorial que s'oferix als ajuntaments a través de l'eina ‘Geoportal Dival’; de la coordinació i dinamització de la Xarxa d'Agències de Desenvolupament Local de la província; del servei de comunicació i el registre de documents de Divalterra; i de l'assessorament jurídic, transparència i protecció de dades de l'empresa pública.

Per part seua, el Consorci Provincial de Bombers assumirà la gestió directa de les brigades forestals i dels més de 500 empleats que fan treballs de silvicultura i prevenció d'incendis, sota un comandament únic que ja venia prenent les decisions en matèria de prevenció i extinció d'incendis.

En la data en què es determine l'assumpció de funcions, la Diputació i el Consorci se subrogaran en tots els convenis de col·laboració, contractes i acords subscrits per la mercantil Divalterra, i assumiran els contractes temporals d'obra i servei del personal laboral de Divalterra que es trobe en esta situació. De la mateixa manera, els processos de selecció de personal que s'hagen iniciat hauran de finalitzar-se.

Raons del tancament

L'escrit exposat este dimarts en la comissió especial per al tancament de Divalterra inclou els motius que han portat al president Gaspar i l'equip de govern provincial a escometre el procés de dissolució de l'empresa creada en 1988 amb el nom d’Imelsa. Segons recull el text, “esdeveniments recents que analitza la Justícia i la inadequació de la naturalesa jurídica i l'objecte social de l'empresa a les activitats que en l'actualitat realitza han portat al ple de la Diputació, constituït en Junta General de Divalterra, al convenciment que la societat mercantil no és la fórmula més adequada de gestió”.

En este sentit, la decisió es pren tenint en compte l'informe conjunt de Secretaria i Intervenció de 23 de març de 2021, que considera “necessària la transformació del sector públic de la Diputació” i apunta que “la solució més convenient és la dissolució i extinció de l'organisme autònom Patronat Provincial de Turisme i la societat mercantil Divalterra S.A. i que la Diputació recupere les funcions i serveis que els té encomanats, excepte la de prevenció d'incendis forestals”.

26.5.2021

La Setmana de l'Enginyeria Civil i el Medi Ambient, (SICMA per les seues sigles en castellà), organitzada per l'Escola de Camins de la Universitat Politècnica de València, que enguany celebra la seua 27a edició, torna a ser notícia, concretament pel que fa a la participació de personal de l'Àrea.

Tal com us vam dir, en la present edició s'ha optat per la modalitat a distància, i per a això es publiquen una sèrie de vídeos que substitueixen a les habituals xarrades i conferències presencials. Hui volem presentar una nova comunicació que té com a objectiu remarcar la importància de la conservació de les carreteres.

(Polsa en la imatge per a veure el vídeo)

El nostre company Alfredo Muñoz, exposa la necessitat de la conservació, com a complement implícit de la construcció, i mostra els avantatges que aporta, alhora que explica els seus aspectes fonamentals als quals cal afegir, en el nostre cas, les particularitats inherents a les carreteres de titularitat provincial.
Als detalls tècnics apuntats, afig una especial referència a la gestió de la conservació que, segons explica la nostra companya Laura Martínez, en l'Àrea d'Infraestructures compta amb una eina fonamental: gvSIG Roads.
Aquesta aplicació informàtica, que s'ha convertit en l'eina central del treball de gestió de la conservació, permet manejar una gran quantitat de dades sobre cada una de les vies, i facilita molt el treball diari.

Un any més, L’ETNO. Museu Valencià d’Etnologia es converteix en punt de referència de la música folk valenciana i del món. Després de l'èxit de les últimes edicions, amb més de 1.000 espectadors, el museu presenta de nou el Festival Etnomusic, una proposta que en 2021 complirà 18 anys d'història.

El festival s’ha presentat hui al Centre Cultural de la Beneficència amb l’assistència del diputat de Cultura, Xavier Rius, el director d’Etnomusic, Francesc Cabañés, l’assessor musical, Paco Valiente i els artistes Germans Penalba i Eduard Navarro.

En la seua intervenció el diputat de Cultura, Xavier Rius, ha destacat el projecte Etnomusic als pobles, “que enguany s’estrena amb actuacions a les localitats de Gandia, Requena i Xàtiva amb l’objectiu d’arribar als municipis, i Etnomusic Perifèric, amb concerts dirigits al públic més jove”, tot emmarcat amb el lema Tribus ibèriques.

El Festival Etnomusic forma part del cicle d'activitats culturals que cada any organitza el museu al voltant de la cultura tradicional i la diversitat cultural. El projecte té com a objectiu presentar la música tradicional valenciana des d'una perspectiva actual, i donar a conèixer propostes musicals de tot el món que vinculen la tradició i la innovació. Dues característiques que entronquen amb la forma en la qual L’ETNO. Museu Valencià d’Etnologia aborda la divulgació de la cultura tradicional valenciana: una lectura rigorosa del passat recent des de la mirada del present, en la qual es concep la cultura popular i tradicional com un patrimoni viu i canviant, mantingut per la comunitat.

L’edició de 2021 Etnomusic presenta tres novetats significatives que afecten tant al programa com a l’ampliació territorial del projecte, i que es consolidaran en edicions futures.

Etnomusic als pobles: davant de l’èxit que estos concerts tenen en la ciutat de València, des de l’área de Cultura de la Diputació de València s’ha considerat oportú incloure el festival dins el Programa d’Activitats Culturals que des d’esta institució es proposa als municipis. Este programa pretén que propostes com l’Etnomusic arriben a la majoria de les comarques de la província,  per tal que la ciutadania de la província puga accedir a una programació diversa i de qualitat. El 2021 Etnomusic als pobles es realitzarà als municipis de Gandia, Requena i Xàtiva.

Les altres dues novetats afecten al programa de concerts. La llarga trajectòria d’Etnomusic, la qualitat de les propostes presentades en estos anys i la fidelitat del públic assistent, fan possible l’adopció de dues noves iniciatives:

·        El repte de proposar cada any tema/lema que emmarque el programa de concerts. El 2021 el tema triat és TRIBUS IBÈRIQUES, lema adoptat per esta edició del qual Eliseo Parra n’és l’autor i que recorda al disc “Tribus Hispanas” (2008), que suposà un punt d’inflexió en la carrera del músic val·lisoletà i que es va convertir en un álbum emblemàtic en les dues últimes dècades en el folk peninsular. Com es veu a continuació, la present edició del festival aposta per un programa exclusivament ibèric en el qual es mostren propostes que representen tots els bagatges musicals tradicionals d’España i Portugal: Eduard Navarro-Ensemble Duna i els Germans Penalba de València; Eliseo Parra de Castella; Sara Correia de Portugal; Gaizca Project, grup que auna la tradició galega, vasca i catalana.

·        Etnomusic perifèric. Concerts dirigits a un públic mes jove, realizats en un horari diferent (dissabte a les 22:00h) que presentarà grups que, partint del folk i la música tradicional, aborden lectures innovadores que porten els estils clàssics a territoris més “perifèrics”, aproximant-los a altres músiques (rock, jazz, punk), incorporant instruments majorment electrificats,o introduint tecnologies inusuals en la música folk/tradicional com ara sintetitzadors, ordinadors, musica programada, etc. En esta secció de l’Etnomusic actuaran Rosario La Tremendita (flamenc-fusió) i Antropoloops (tractament de loops basats en cants i oralitat tradicional del mediterrani). 

Els concerts es realitzaran atenent a les recomanacions sanitàries que les autoritats vagen publicant en relació al control de crisi de la COVID-19 que poden afectar als horaris dels concerts, els aforaments, ús de les mascaretes etc.

Les entrades poden recollir-se a partir del dimarts anterior a cada concert (màxim 2 entrades per persona) en el vestíbul de L‘ETNO. Museu Valencià d’Etnologia, o a través de la pàgina web

http://www.letno.es/ca/content/etnomusic-2021.

L'accés és lliure fins a completar aforament.

El primer exercici del procés per a cobrir 35 places d'administratiu per oposició lliure en la Diputació de València es realitzarà el dissabte 19 de juny en l'estadi Ciutat de València. El feu levantinista obrirà les seues portes a les 7.45 hores per a acollir als 5.444 aspirants d'una prova que comptarà amb totes les mesures de prevenció anticovid, traslladades per la Diputació a la Direcció General de Salut Pública abans de signar l'acord amb el Levante UD.

En moments de pandèmia en els quals han d'extremar-se les mesures de seguretat, les graderies de l'estadi granota es convertiran en l'aula a l'aire lliure que donarà cabuda als milers d'opositors inscrits per a la prova. Des de la corporació provincial estimen que podrien presentar-se una mica més de 4.000 candidats, encara que “no hi hauria cap problema per a situar a les més de 5.000 persones que han cursat la sol·licitud, amb una distància de seguretat de metre i mig en totes les direccions, l'ús obligatori de la mascareta, control de temperatura a l'entrada i dispensadors de gel hidroalcohòlic per tot l'estadi”, expliquen des de l'àrea d'Administració General.

El contracte d'arrendament signat entre la Diputació i el Levante UD contempla l'ús de les instal·lacions i de l'equip informàtic de l'estadi per a assignar als aspirants la zona o sector al qual hauran d'accedir per a realitzar la prova, una informació que rebran dies abans de l'examen. El Levante oferirà a més el servei d'assistència mèdica, seguretat i neteja i desinfecció abans i després de la prova, mentre que la Diputació disposarà d'un equip humà que pot arribar a les 200 persones, funcionaris de la institució, que s'encarregarà de la logística i el correcte desenvolupament de l'exercici.

La diputada de Personal, Pilar Molina, ha destacat “l'excepcionalitat d'esta prova que, per volum d'aspirants, ens ha portat a buscar un espai que igual no és el més còmode, però sí prou ampli per a garantir la seguretat de totes les persones participants, en un moment en què la salut pública és la prioritat en l'organització d'actes multitudinaris”. Molina ha agraït la seua col·laboració al Levante UD i ha considerat que finalment “la Diputació disposarà de l'espai més segur per a reprendre el pols dels processos d'ocupació pública necessaris en qualsevol institució”.

Videomarcadors i megafonia

La prova s’iniciarà a les 8.30 hores del dissabte 19 de juny i els aspirants disposaran de 60 minuts per a entregar l'exercici, que estarà integrat per 75 preguntes tipus test i serà el primer d'esta oposició lliure que cobrirà 35 vacants de personal administratiu en la corporació provincial. Cada aspirant rebrà un tauler de cartó rígid de 4 mil·límetres de gruix per a donar suport a l'exercici i tindrà dos cadires lliures a dreta i esquerra, així com la fila inferior i superior. El personal de la Diputació informarà dels detalls de la prova per la megafonia de l'estadi, i en els videomarcadors estarà visible en tot moment el temps restant per a entregar-la.

Una vegada completada esta primera prova, la Diputació haurà de fixar les dates dels altres dos exercicis dels quals consta l'oposició, supervisada per un tribunal compost per funcionaris de la institució. En paral·lel, la corporació té en marxa un altre procés per a cobrir 14 places d'administratiu per concurs oposició que es troba a l'espera de comunicar la data per al primer exercici.

La vicepresidenta de la Diputació i responsable de l’àrea de Medi Ambient, Maria Josep Amigó, amb l’alcaldessa d’Ador, Manela Faus, i els regidors Juan Mascarell i Josep Estruch, han visitat l’abocador clausurat ubicat en el terme municipal de la localitat, que ha estat adequat com espai natural amb una ajuda de l’àrea de Medi Ambient de la Diputació de València.

Les obres, amb una subvenció de més de 16.000 euros, s’han centrat en la rehabilitació de la zona amb la neteja de l’espai i l’adequació de la vegetació, a més de la col·locació d’una porta a l’entrada per evitar abocaments incontrolats i l’ús no permés de trànsit de vehicles en la zona.

Segons ha destacat la vicepresidenta de la Diputació, Maria Josep Amigó, “el poble d’Ador ha convertit un antic abocador en un espai que s’obri a noves possibilitats d’ús per part de la ciutadania. Són els pobles i ciutats els que ens diuen quines són les seues necessitats i des de la Diputació donem resposta”.

Per la seua part l'alcaldessa, Manela Faus, ha agraït la visita i ha incidit en l'estudi de les possibilitats que oferix l'espai natural després de la rehabilitació després de ser clausurat l'abocador i estar netejat, adequat i tancat al trànsit.

La Diputació de València va invertir 90 euros per habitant en les ajudes concedides als municipis de la província en el període 2017-2019, enfront dels 83 euros de la Diputació de Castelló i els 65 de la corporació alacantina. Són algunes de les principals dades recollides en l'informe d'auditoria operativa de la Sindicatura de Comptes sobre les inversions de les tres diputacions en les entitats locals.

L'òrgan de control econòmic de la Comunitat xifra en 230 milions d'euros les ajudes totals destinades a inversions municipals per la Diputació de València en este període, enfront dels 119 milions d'Alacant i els 48 milions d'euros de Castelló. Només un 2% dels projectes finançats per la corporació valenciana, que manté la seua aposta per l'autonomia local, van ser contractats directament per la pròpia institució, un percentatge similar al de Castelló (5%) i molt allunyat del de la Diputació d'Alacant, que en eixos tres anys va adjudicar prop del 60% de les obres que va finançar a la província.

Quant a les ajudes nominatives, la Diputació les va reduir en 13 milions d'euros entre 2017 i 2019, una tendència que es manté a la baixa en la línia de la gestió del president Toni Gaspar, que ha culminat el procés d'eliminació de la discrecionalitat en la concessió d'ajudes, al mateix temps que reforça l'aposta per l'autonomia local, el repartiment just entre els municipis de “uns diners que no són de cap institució sinó de les valencianes i valencians” i la reducció progressiva de burocràcia per a agilitar els pagaments i modernitzar una institució “pròpia del segle XXI”.

Major objectivitat i equitat

L'esforç inversor i l'eficiència en l'execució de les obres finançades no són les úniques potencialitats que la Sindicatura de Comptes atribuïx a la Diputació de València. L'òrgan de control apunta en el seu informe que la corporació valenciana “manté el seu grau d'objectivitat i equitat” en una distribució de les ajudes “més específica”, al mateix temps que valora positivament les fórmules polinòmiques de repartiment, que es publiquen en les bases de la convocatòria tal com va recomanar la Sindicatura.

València i Castelló milloren l'objectivitat en els criteris de concessió, mentre en la Diputació d'Alacant “la distribució de les ajudes per a inversions és menys objectiva a causa de l'increment de les ajudes directes”. L'informe recull, en part, la tendència de la corporació valenciana cap a l'eliminació de les ajudes directes. En el cas de l'àrea de Presidència, en els últims cinc anys s'han reduït un 90%, passant dels 2,1 milions de 2015 als 144.000 euros registrats al tancament de 2020.

En l'apartat de novetats respecte al trienni anterior, la Diputació incorpora un avançament del 50% en el finançament de cada projecte en el moment en què els ajuntaments acrediten l'adjudicació de l'obra. Segons l'auditoria de l'òrgan autonòmic, la institució valenciana reduïx el temps de pagament, no contempla sobrecostos en els projectes finançats i a penes es registren sol·licituds rebutjades. En estos casos, el romanent es reinvertix en els ens locals.

Una altra millora detectada per la Sindicatura i recollida en el seu informe és l'avanç en la supervisió de les actuacions finançades. El Pla d'Inversions 2018-19 preveu efectuar visites d'inspecció a totes les obres i projectes. En total, 1.270 sol·licituds acceptades, amb 1.221 obres adjudicades i 1.098 finalitzades, un 86,5% del total, en el moment d’entrega del butlletí remés per la Sindicatura de Comptes.

Conclusió positiva

En resum, la Sindicatura conclou que la Diputació de València manté l'objectivitat en el repartiment de les ajudes dels seus plans provincials, valora positivament les noves fórmules utilitzades per l'àrea de Cooperació Municipal que dirigix Carlos Fernández Bielsa, i considera que la institució millora el control del procés d'execució de les obres amb revisions físiques per a fer un seguiment de les actuacions finançades.

L'òrgan autonòmic valora l'adopció de mesures encaminades a complir les seues recomanacions, com l'ampliació dels terminis d'execució durant la pandèmia i la inclusió del cost efectiu dels serveis en els municipis a l'hora de distribuir les ajudes. A més, el president Gaspar, en la seua aposta per reforçar el control intern de la Diputació i comptar amb els informes dels habilitats nacionals com a “oportunitats per a millorar”, ha impulsat de nou el Pla Estratègic de Subvencions amb la finalitat de determinar l'objectiu, termini i cost de cada ajuda, al mateix temps que es treballa en un departament de subvencions que permeta unificar criteris i millorar l'eficiència.

Esforç inversor

L'esforç inversor de la corporació valenciana que destaca la Sindicatura en el període 2017-19 ha tingut continuïtat en els dos últims anys, en els quals la Diputació de València ha tornat a duplicar les ajudes del seu Pla d'Inversions amb un programa bianual per a 2020 i 2021 dotat amb 150 milions d'euros, 10 d'ells per a grans ciutats, amb el qual s'han finançat més de 2.000 actuacions de millora d'infraestructures i serveis en els municipis valencians.

El pla d'inversions més ambiciós de la història de la institució no és l'única línia de transferències directes als ajuntaments perquè disposen dels recursos necessaris en l'exercici de l'autonomia local per la qual aposta la Diputació. A este programa inversor se sumen els 40 milions d'euros anuals que la corporació valenciana aporta al Fons de Cooperació Municipal de la Generalitat, i que duplica la quantitat que destina el Consell als municipis de la província.

La Diputació de València, a través de la Unitat de Normalització Lingüística, ha col·laborat en l’edició del manual de la Plataforma per la Llengua sobre el vocabulari bàsic per al sector dels comerciants d'origen xinés, que vol contribuir a la seua integració social facilitant l'accés al coneixement del valencià.

El manual inclou com a recursos per a millorar el coneixement del valencià els vocabularis comercials per a restaurants, bars i cafeteries, editats per la Diputació de València, així com els materials del Diccionari Normatiu Valencià de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.

Per a la diputada de Normalització Lingüística, Dolors Gimeno, “és una satisfacció comprovar que els materials realitzats per la Unitat de Normalització de la Diputació poden ser utilitzats en projectes tan interessants com el manual de vocabulari bàsic en valencià per als comerciants xinesos. Les llengües són instruments d’acollida i és molt necessària la promoció del valencià entre parlants de llengües no oficials”.

La guia inclou lèxic de la roba, lèxic de la fruita i la verdura i lèxic del bar i el restaurant, així com expressions freqüents, salutacions i relacions interpersonals. L'edició ha sigut possible gràcies al suport de la Generalitat Valenciana i l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.

El Servei de construcció i Control de la qualitat ha preparat, un any més, la seua Memòria anual de les actuacions realitzades durant l'any 2020, amb les principals tasques, activitats, dades i indicadors econòmics gestionats pel servei.

La Memòria mostra les activitats que són resultat de les inversions realitzades amb una part del pressupost adscrit a l'Àrea d'infraestructures, alhora que fa palesa la vocació de servici d'aquesta.

Inclou fotografies, gràfics, dades  i l'evolució comparada amb altres anys.

És el reflex del que s'ha dut a terme, que no hauria estat possible sense l'engranatge dels altres serveis de l'Àrea d'Infraestructures, als quals agraeixen la col·laboració.

Es pot consultar la Memòria polsant sobre el títol, més avall.

El diputat de Desenvolupament Rural i Polítiques contra la Despoblació, Ramiro Rivera, ha realitzat una visita a la comarca del Valle d'Ayora-Cofrentes amb l'objectiu de donar a conéixer als alcaldes de la zona la labor que està duent a terme la Diputació de València per a acabar amb la problemàtica de la despoblació a l'interior de la província.

Ramiro Rivera ha mantingut una trobada, en el ple de l'Ajuntament de Teresa de Cofrentes, amb els alcaldes de Cortes de Pallás, David Herrera; Jarafuel, Fernando García; Ayora, José Vicente Anaya; Zarra, Ángel Pérez; i Teresa de Cofrentes, Francisco Cebrián; a més de la regidora de Cofrentes, Fulvia Coluccia.

La reunió ha servit per a presentar als responsables dels ajuntaments de la comarca els diferents projectes que està impulsant la Delegació de Desenvolupament Rural de la corporació provincial, entre els quals destaquen els plans de desenvolupament integral.

Es tracta de plans de cooperació territorial, amb solucions globals per a problemes comuns de diversos municipis, enfocats al repte demogràfic. El propòsit és evitar actuacions individuals dels municipis i apostar per la col·laboració entre actors i amb el teixit productiu, empresarial i associatiu.

Altres actuacions a destacar són la imminent elaboració d'un estudi de mobilitat per a la comarca, els plans d'ajudes de concurrència competitiva, i l'impuls d'habitatges socials. També s'ha informat els edils sobre el nou Fons de Despoblació, la nova distribució del qual està ara acabant de perfilar-se per part de la Generalitat.

“La Diputació té com a objectiu fonamental ajudar als municipis més xicotets i a les comarques d'interior perquè compten amb serveis i oportunitats que incrementen l'atractiu d'estes zones”, ha declarat el diputat.

Visita als municipis

Ramiro Rivera ha començat a Cofrentes la seua ruta per la comarca. Acompanyat pel seu alcalde, Salvador Honrubia, ha visitat el balneari de la localitat, que ocupa 210 persones de la zona, fonamentalment dones. Així mateix, s'han abordat nous projectes, vinculats a la salut i el benestar, per a aprofundir en la creació d'ocupació i en la lluita contra la despoblació.

La visita ha continuat a Jarafuel al costat del primer edil del municipi, Fernando García, on s’han analitzat els principals problemes en matèria sanitària, de comunicacions i d'ocupació que té la localitat. Rivera s'ha interessat pel nucli urbà, l'empedrat del qual s'ha renovat i homogeneïtzat amb ajuda dels plans d'inversió de la Diputació.

Després de la reunió amb els alcaldes a Teresa de Cofrentes, el diputat provincial ha finalitzat el recorregut per la comarca a Ayora. Acompanyat per l'alcalde, José Vicente Anaya, han visitat la base que té Divalterra en este municipi, on han pogut conversar amb els brigadistes. En la visita també han participat els alcaldes de Teresa de Cofrentes, Francisco Cebrián, i Zarra, Ángel Pérez.

En el Valle d'Ayora-Cofrentes li corresponen un total de 3.390.646 euros del Pla d'Inversions 2020-2021 de la Diputació. Així mateix, la comarca rebrà enguany un total de 621.338 euros del Fons de Cooperació en el qual la Diputació participa al costat de la Generalitat.