Les brigades forestals de la Diputació de València dedicaran la totalitat de la seua jornada de treball a la vigilància durant els dies de Setmana Santa i Pasqua. L'objectiu és detectar incendis en la seua fase inicial, permetent així una major rapidesa de resposta per a evitar la propagació ràpida del foc.

Les brigades de Divalterra s'integren així en el dispositiu especial que estarà actiu entre el 18 i el 29 d'abril, i que va ser presentat per l'Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències al costat de la direcció general de Prevenció d'Incendis de la Conselleria de Medi Ambient.

El dispositiu, que comptarà també amb efectius del Consorci Provincial de Bombers de la Diputació, estableix un pla per a la protecció de les muntanyes amb l'objectiu de previndre incendis forestals i d'informar i conscienciar a visitants i usuaris sobre les normes que han de respectar.

A més de la suspensió temporal dels treballs de silvicultura preventiva, els brigadistes de la Diputació realitzaran labors divulgatives, informant i conscienciant als visitants de la muntanya sobre les normes que han de respectar, a més d'evitar l'acumulació de fems en zones forestals i facilitar el correcte ús recreatiu d'aquests espais.

600 efectius

La plantilla de brigades forestals que gestiona Divalterra està composta per prop de 575 brigadistes, distribuïts en 56 brigades dobles, cadascuna composta per cinc persones, i el personal associat als equips de màquines. Aquests efectius especialitzats en prevenció es divideixen en 10 zones geogràfiques, amb un coordinador forestal al capdavant de cadascuna d'elles.

Les mobilitzacions d'emergència, sempre a petició del Consorci Provincial de Bombers, es duen a terme per personal tècnic amb el suport de la Sala de Control, en la qual es té comunicació contínua amb totes les brigades forestals, així com amb la resta d'organismes implicats en la lluita contra el foc.

El Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat (MuVIM), depenent de l’àrea de Cultura de la Diputació de València, obri hui les portes de l’exposició ‘Dubón. Un artista republicà (1909-1952)’, que es podrà visitar fins al 14 de juliol.

Es tracta de l’ultima exposició d’una tríada que conforma, juntament amb ‘Pierre Verger. Un viatge fotogràfic per l’Espanya republicana (1935)’ i ‘Per les altes bastides de les flors. Moda i República’, el cicle ’14 d’abril’, amb el qual el MuVIM tanca un projecte que es va iniciar en 2016 amb ‘La modernitat republicana a València. Innovacions i pervivències en l’art figuratiu (1928-1942)’.

Un entorn en el qual podem ubicar a Lluís Dubón, el qual ja va estar present amb dues obres en aquella exposició de “La Modernitat republicana”, i que ara es torna a revisar com a protagonista de l’exposició monogràfica ‘Dubón. Un artista republicà (1909-1952)’, comissariada per Néstor Morente.

Dubón va ser un artista pioner del disseny gràfic valencià des de la seua participació en l'Exposició regional de 1909, on va obtenir la prestigiosa Medalla de Plata del certamen, tot i que després va patir l'ostracisme del règim franquista per estar estretament vinculat amb el moviment republicà. El MuVIM recupera amb aquesta mostra la memòria artística d'un pintor valencià poc conegut per al gran públic i que pot visitar-se a partir de hui.

Néstor Morente, comissari de l’exposició, ha volgut destacar el treball de l’artista valencià i ha afirmat que aquesta exposició “presenta, per primera vegada, l’antologia d’un pintor i dissenyador gràfic valencià que havia passat desapercebut per ser republicà, però l’obra del qual, malgrat tot, és molt coneguda en l’àmbit visual”. Per a Morente, la mostra és “un viatge a la València vista a través dels ulls de Dubón, una València que inaugurà la modernitat creativa i artística de la República”. Morente ha volgut cloure afirmant que “queda molt per fer per la memòria històrica de les víctimes, les vides de les quals, com la de Dubón, van canviar per a sempre en 1939”.

La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació publica el seu catàleg de novetats en què anuncia els nous llibres per a aquesta primavera amb la intenció de presentar-los al públic a la Fira del Llibre que es durà a terme a partir del pròxim 25 d’abril. Aquestes novetats es caracteritzen per tractar problemes actuals de la nostra societat com el paper de les dones en el franquisme, la distribució de la riquesa o la complexitat de les societats multiculturals.

“Aquest és un catàleg amb una gran varietat temàtica que reflecteix la complexitat dels problemes que predominen en la nostra societat. Per exemple, novetats com Polítiques de l’enemistat d’Achille Mbembe o Karl Polanyi. Una vida a l’esquerra de Gareth Dale conviden als lectors a reflexionar sobre els reptes als quals ens enfrontem”, explica Vicent Flor, director de la Institució. “Un altre tema rellevant per als valencians és el finançament i la distribució de la riquesa, assumpte tractat al llibre Regiones ricas, regiones pobres de Joaquín Azagra”, afegeix sobre l’assaig que aborda els conflictes que experimenta l’economia valenciana.

A més, el catàleg del Magnànim també constitueix una aposta per oferir al públic una combinació d’autors valencians de referència com Jaume Pérez Montaner o Josep Piera, així com obres d’investigadors joves menors de 35 anys com Vega Rodríguez, Lucas Marco o Purificació Mascarell, entre d’altres. Flor també assegura que “s’ha impulsat la difusió d’estudis històricocomarcals com Els comtes de Bunyol, de Maria Lluïsa Muñoz Altabert.

Les dones valencianes sota el franquisme

Entre les novedoses publicacions del Magnànim trobem Les dones fortes de Maria Lacueva, un exercici de recuperació de memòria històrica: aquest llibre pretén oferir una aproximació qualitativa i quantitativa a la realitat narrativa de les dones valencianes sota el règim franquista.  Amb aquesta obra l’autora se suma a tot un seguit d’estudis que han demostrat l’existència d’una genealogia  de lletraferides actives en un període especialment difícil per a la literatura en valencià.

D’altra banda, Polítiques de l’enemistat de Mbembe, un assaig sobre com les polítiques de replegament i de tancament de les societats occidentals per a aturar la immigració tenen el seu origen en els abusos colonials que aquests països mateixos van perpetrar. Amb la mateixa línia, la biografia Karl Polanyi. Una vida a l’esquerra de Gareth Dale apropa el lector a la realitat d’un dels antropòlegs més rellevants del segle passat i a l’evolució del seu pensament polític en una època turbulenta.

En el camp de la poesia destaca la publicació de dues obres completes de poetes valencians de renom. D’un costat, al nou catàleg del Magnànim trobem Defensa d’una forma de Jaume Pérez-Montaner, que convida al lector a endinsar-se al món poètic de l’autor fent un recorregut des de les seues primeres obres fins a les últimes. D’altra banda, Poesia completa de Josep Piera  obre una finestra que transporta al lector a un Mediterrani dibuixat i eternitzat mitjançant els versos del poeta de Beniopa. A més, el catàleg també compta amb Ciutadà. Poema líric nord-americà de l’autora afroamericana Claudia Rankine, tota una reflexió sobre com es manifesta el racisme a les diferents esferes de la societat.

Altres títols destacats són Crònica parcial d’Enric Banyuls, Memòria de la destrucció. La crema de Xàtiva i altres urbicidis de Purificació Mascarell, El rector Vicente Blasco García de Maria Llum Juan, A la recerca dels orígens. El passat iber en l’imaginari col·lectiu valencià de Tono Vizcaíno, Fer País. Comunismo valenciano y problema nacional de Vega Rodríguez Flores o El Magnànim: setanta anys de cultura valenciana de Gustau Muñoz. Totes aquestes obres podran ser adquirides a la Fira del Llibre o en la pàgina web de la institució.

Programació per a la Fira del Llibre

El Magnànim ha preparat diverses activitats per a la Fira del Llibre entre les quals destaquen les signatures i les presentacions de llibres. El dia 27 a les 17 hores, Vicent Torrent firmarà exemplars de la segona edició de La música popular. Per la seua part, Maria Lacueva, autora de Les dones fortes. La narrativa valenciana sota el franquisme atendrà els lectors i firmarà el seu darrer llibre el 28 a les 12 hores. Ambdós actes es duran a terme a la caseta Alfons el Magnànim-Àrea de Cultura de la Diputació de València.

Ja l’1 de maig serà el torn de Lucas Marco, qui primer firmarà el seu últim llibre, Simplemente es profesionalidad. Historias de la Brigada Político Social de València, a les 17 hores i, a les 18 hores, el presentarà al Pati del Museu de Ciències Naturals. En aquest acte, participaran, a banda de l’autor, Joaquim Bosch, magistrat i portaveu territorial de Juezas y Jueces para la Democracia i Esther López Barceló, investigadora en memòria històrica i ex diputada autonòmica. Finalment, el dia 3 de maig Marc Granell, Jaume Pérez-Montaner i Josep Piera firmaran exemplars de les seues obres completes a les 17 hores. En acabar, a les 18 hores, Vicent Camps recitarà alguns dels poemes més destacats dels tres poetes valencians.

La mobilitat elèctrica, l’eficiència i l’autoconsum energètics han sigut els protagonistes del cicle de jornades comarcals mediambientals que ha desenvolupat la Diputació de València, junt amb FEMEVAL i ASELEC, i que ha conclòs amb una última sessió celebrada al Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat (MuVIM) de València. La vicepresidenta de la Diputació, Maria Josep Amigó, i el diputat de Medi Ambient, Josep Bort, acompanyats per representants de FEMEVAL i ASELEC, han sigut els encarregats d’iniciar i concloure la jornada.

En la seua intervenció, la vicepresidenta Amigó ha destacat “la decidida aposta de l’àrea de Medi Ambient de la Diputació per posar en marxa accions concretes, viables i eficients per aconseguir resultats efectius en la lluita contra el canvi climàtic des de l’àmbit local, seguint la màxima de pensar en global i actuar en local”.

Amigó ha posat de relleu també que “el major èxit de la institució en aquest àmbit ha sigut la concessió de subvencions per a la compra de vehicles elèctrics i instal·lació de punts de recàrrega destinades als ajuntaments de la província”. En aquest sentit, ha incidit que “la mobilitat elèctrica, l’autoconsum i l’eficiència energètica són polítiques efectives per a reduir les emissions de CO₂ als municipis”.

El diputat Josep Bort ha incidit per la seua banda al començament de la jornada en “posar de manifest que el canvi climàtic és una realitat del present”. El diputat ha subratllat que “aquestes jornades serveixen, a més, per mostrar tot el treball que ja s’està fent des de la Diputació amb els municipis per mitigar el canvi climàtic i per a adaptar-nos a ell”.

En aquesta línia, “la Diputació difon i promou l’adhesió dels municipis valencians al Pacte de les Alcaldies pel Clima i l’Energia de la Unió Europea, que en aquests anys han passat de 15 a 222 municipis adherits, i hui hem lliurat, a més, els Plans d’Acció pel Clima i l’Energia sostenible als primers municipis”, ha afegit Bort.

El programa de l’encontre, que s’ha celebrat entre les 11 i les 14 hores, ha inclòs tres conferències sobre mobilitat elèctrica, gestió energètica i autoconsum dirigides a representants municipals, personal tècnic dels consistori i membres d’associacions i col·lectius civils. També s’ha instal·lat una carpa informativa a l’entrada de l’espai junt amb alguns vehicles elèctrics de la Diputació.

Aquesta sèrie de jornades forma part de les accions divulgatives i promocionals que, com a coordinador territorial del Pacte de les Alcaldies pel Clima i l’Energia de la Comissió Europea, desenvolupa l’àrea de Medi Ambient de la Diputació. En aquesta segona edició, les sessions s’han celebrat als municipis de l’Eliana, Albalat dels Sorells, Utiel, Carcaixent, Vallada, Potries i València.

La Diputació subvenciona la compra de vehicles elèctrics

La institució provincial aposta per la mobilitat elèctrica i ofereix als municipis valencians un segon pla d’ajudes a la compra de vehicles elèctrics i instal·lació de punts de recàrrega dotat amb un pressupost d’1 milió d’euros. Aquestes inversions de 2019 es sumen al primer programa de subvencions que es va desenvolupar en 2018 amb uns fons de 750.000 euros, 1.750.000 euros totals entre els dos exercicis. 

L’àrea de Medi Ambient de la Diputació, a més, farà un altre pas en l’impuls de les polítiques de sostenibilitat i trànsit cap a un model econòmic baix en carboni, i llançarà enguany una línia de subvencions dotada amb 150.000 euros per a la realització de certificacions energètiques als edificis municipals.

Les excavacions arqueològiques dutes a terme al carrer Portal de València de La Font de la Figura han descobert un extraordinari fragment d’època ibèrica que ha estat depositat al Museu de Prehistòria de la Diputació de València, per a la seua anàlisi, estudi, catalogació i restauració. A l’acte de dipòsit ha assistit el diputat de Cultura, Xavier Rius; l’alcalde de La Font de la Figuera, Vicent Muñoz; el president de la Cooperativa la Vinya, promotora de les actuacions arqueològiques, José Fita; el director de les excavacions, realitzades per l’empresa ESTRATS-Treballs d’Arqueologia, David López Serrano; la directora del Museu de Prehistòria, María Jesús de Pedro; i el conservador del museu, Jaime Vives-Ferrándiz.

El diputat de Cultura, Xavier Rius, ha anunciat que “a petició de l’alcalde, Vicent Muñoz, he donat instruccions als tècnics i tècniques del Museu de Prehistòria de València d’estudiar la viabilitat de, una vegada la peça estiga restaurada, realitzar una exposició al voltant d’aquest peça tan important i singular al municipi de La Font de la Figuera”.

Una peça d’un valor excepcional

L’escultura representa un cos d’au amb les ales plegades sobre una base que té en relleu les dues potes. A la part frontal de la base hi ha gravat un animal, possiblement un carnívor. El cap i l’extrem de la cua no s’han conservat. La datació provisional de la peça es situa entre els segles V i IV abans de Crist. Les escultures d’aus conegudes, fins al moment, del període ibèric són excepcionals. Així, al sud-est peninsular només es coneixen els exemplars trobats a la necròpolis del Corral de Saus (Moixent), molt propera a la troballa de La Font, i del Monastil d’Elda (Alacant).

L’escultura ibèrica és un clar marcador social de les elits. Mostra l’esforç en la mobilització de recursos i artesans especialitzats per destacar i singularitzar monuments funeraris amb animals i éssers mitològics, com ara les sirenes (aus amb cap de dona). El fragment de La Font de la Figuera es podria vincular, doncs, a un monument funerari localitzat a l’entorn de La Cervera, on ja es coneixia un assentament que va ser ocupat entre els segles VI i IV abans de Crist.

De forma paral·lela a l’estudi i publicació científica de la peça, per part de la direcció de les excavacions, es posaran en marxa els treballs de restauració i catalogació per part dels tècnics i les tècniques del Museu de Prehistòria de València, amb l’objectiu final de la futura posada en valor de l’escultura en les millors condicions de conservació.

Ajudes destinades a ajuntaments de fins a 30.000 habitants i entitats locals menors de la província de València.

Termini per a la presentació de sol·licituds: del 19 d'abril al 13 de maig del 2019

BOP de dijous 18 d'abril del 2019 (veure anunci)

BOP de dimecres 11 de desembre de 2019 (veure anunci)

Ajudes per als ajuntaments i les entitats locals menors adherits a la Xarxa de Municipis Protegits contra la Violència de Gènere destinades a dur a terme les obligacions adquirides amb l'adhesió.

Termini de presentació de sol·licituds: del 19 d'abril al 13 de maig del 2019

BOP de dijous 18 d'abril de 2019 (veure anunci) 

Les brigades forestals de la Diputació de València treballen en la segona fase de l'obertura d'una àrea tallafocs a Domeño, concretament en el paratge el Roche, una zona en procés de regeneració. Els treballs dels efectius de Divalterra a Domeño Viejo consisteixen a eliminar la vegetació en una superfície superior a les 12 hectàrees mitjançant tasques de desbrossament i poda selectiva d'arbres i arbustos, respectant les espècies de major interés.

Per a optimitzar els treballs, atés que és una zona de difícil accés i dificultat d'execució, els brigadistes combinen el treball manual amb la desbrossadora de gran potència RoboPower, que manegen els efectius dels equips especialitzats en Màquines. Aquestes desbrossadores es dirigeixen per ràdiocontrol i permeten condicionar zones de difícil accés, amb molta càrrega de vegetació, a més de triturar les restes. En l'anterior fase es van condicionar més de 150.000 metres quadrats. 

Així, els treballs d'aquesta àrea tallafocs d'ordre 1, inclòs en els plans de prevenció d'incendis forestals de demarcació, tindran una amplària total de 49 metres, comptant amb el vial de quatre metres d'amplària, i una longitud total de 5,5 quilòmetres.

Aquesta infraestructura, recolzada sobre un camí que en alguns trams discorre en línia de màxim pendent, es comunica amb un altre tallafocs de primer ordre que descendeix del paratge del Cub, també en el terme municipal de Domeño, fins a l'àrea recreativa de Jórgola. La zona d'actuació presenta una massa contínua de matoll vell d'elevada perillositat en cas d'incendi per la seua alta inflamabilitat.

Facilitar les comunicacions

Les àrees tallafocs són infraestructures de prevenció que tenen com a objectiu dificultar la propagació dels incendis forestals, servint també com a zones de suport per als mitjans d'extinció. Així mateix, el bon estat d'aquestes superfícies facilita les comunicacions per als vehicles d'emergència.

Els efectius de Tuéjar i Benagéber i els membres dels equips de Màquines estan executant aquesta tasca per a la prevenció d'incendis des d'el mes de gener passat, donant resposta a la sol·licitud de l'Ajuntament de Domeño de gestionar la vegetació en aquest espai de terreny forestal amb la finalitat de limitar els possibles conats d'incendis o controlar-los més fàcilment.        

L'exposició ‘Tresors de la Diputació. Art al Palau dels Scala’, que ha rebut ja més de 5.000 visites des que es va inaugurar el passat 7 de març, podrà visitar-se de manera gratuïta durant els dies festius de Pasqua, això és, del 19 al 22 i del 27 al 29 d'aquest mes d'abril. Amb obres de grans mestres com Sorolla, Genovés, Miró i Kandinsky, entre altres destacades figures, la mostra exhibeix part de les joies artístiques que conformen el patrimoni de la corporació provincial, compost per més de 4.000 pintures, escultures, dibuixos i gravats.

Aquesta selecció estarà oberta al públic en el Saló de Reines o Respecte de la corporació provincial fins al mes de juny tots els caps de setmana i festius, amb excepció de l'1 de maig, en horari de 10 a 14 i de 16 a 20 hores. Amb obres d'Equipo Crónica, Manolo Valdés, Yturralde, Sempere, Millars o Ángeles Marco, la Diputació ha convertit el Saló de Reines en una sala d'exposicions, on exhibeix prop de 40 peces de diferents corrents, des de la tradició fins a l'avantguarda, donant cabuda als nous llenguatges artístics.

Aquesta iniciativa suposa un pas més en la democratització d'aquests tresors que es va iniciar amb la creació de l'Oficina Tècnica de Restauració, Investigació i Difusió del Patrimoni Artístic, en la present legislatura. En l'actualitat hi ha al voltant de 200 obres “rodant pels municipis valencians”, segons el comissari d'aquesta exposició, Salva Calabuig. I és que la Diputació apropa el seu patrimoni a les comarques amb altres mostres, com són ‘Memòria de la Modernitat’, que ara es troba a Sagunt després d'acumular prop de 50.000 visites en el seu pas per Requena, Gandia, Alzira i Ontinyent, o ‘Dones en Marxa, situada al Castell d'Alaquàs.

Indumentària valenciana

De manera paral·lela, el Palau dels Scala acull l'exposició ‘Les comarques valencianes i la seua indumentària’ fins al 30 d'abril. Aquesta mostra inclou una vintena de peces de València i les seues comarques, des de l'Horta fins a La Safor, passant pel Camp de Morvedre i La Ribera, així com vestits típics de les zones d'interior, com són Els Serrans, Requena, la Vall d'Albaida, el Camp de Túria, la Vall d'Aiora o la Foia de Bunyol.

Es tracta d'una col·lecció que també pot visitar-se de forma gratuïta els caps de setmana i festius, de 10 a 14 i de 16 a 20 hores, i pertany a la valenciana Victoria Liceras, metgessa de professió, que porta més de 40 anys col·leccionant peces d'indumentària tradicional valenciana. Liceras compta en la seua col·lecció amb més de 2.000 vestits i accessoris originals, sobretot dels segles XVIII i XIX, així com altres dissenys de moda internacional que ajuden a entendre l'origen de la vestimenta que hui dia continuem veient en les festes de les nostres ciutats i pobles.

L’equip gestor de la Reial Societat d’amics del País, encapçalat pel seu director, Vicent Cebolla, han realitzat una visita guiada pel Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat (MuVIM), centre depenent de la Diputació, junt amb el diputat de Cultura, Xavier Rius, i pel director del MuVIM, Rafael Company.

Aquesta visita guiada s’ha celebrat per a que els gestors de  l’actual Reial Societat pogueren observar in situ les obres exposades al MuVIM, com l’exposició permanent ‘L’Aventura del Pensament’, la maqueta ‘València segons el Pare Tosca' i conèixer també la gran biblioteca en la qual compta aquest museu, atès que els membres de l’àrea de Cultura ja visitaren el passat dos d’abril la biblioteca de la Reial Societat d’amics del País.

Tal com ha expressat el diputat de Cultura, Xavier Rius, el que es pretén entre ambdues institucions “és buscar complicitats i complementar les biblioteques per aconseguir posar en valor l’interés dels valencians i valencianes, i també, repercutir de manera molt favorable a augmentar el valor patrimonial”.   

Així, el que es pretén des de l’àrea de Cultura és arribar a un acord de col·laboració amb la Reial Societat Econòmica d’Amics del País, perquè els professionals del MuVIM i la resta de membres que conformen l’àrea de Cultura puguen accedir al gran fons bibliogràfic de la Societat, mentre l’àrea de Cultura participarà en el manteniment de la biblioteca i en la recuperació d’algun exemplar.

Per la seua banda, el director del MuVIM, Rafael Company, ha assenyalat que “des del MuVIm sempre hem pensat a tenir una relació privilegiada amb la Reial Societat d’amics del País atès que és una fundació de l’època de la Il·lustració i perquè ha sigut i és una entitat benemèrita que se n’ha ocupat sempre del benestar de la societat valenciana”. Company, a més, ha destacat que el “nou MuVIM torna a ser un espai dedicat a la història del pensament i ens publicitem com el museu de les idees” i és per aquesta raó per la qual creu que “ha arribat el moment de fer veritable la relació entre ambdues institucions”.

També, és important conformar un acord de col·laboració amb la Societat atès que des del seu naixement, l’any 1776, han passat personalitats destacades de les arts i les ciències econòmiques valencianes, com per exemple, Antoni Josep Cavanilles, Navarro Reverter, Pérez Bayer o, Marqués de Campo, els quals deixaren part del seu llegat i que es conserva a la biblioteca de la Societat. El seu director, Vicent Cebolla, durant la visita ha assenyalat que aquesta Societat “és la Societat il·lustrada més antiga de València i el MuVIM precisament el museu de la Il·lustració, per tant és un lloc adient per establir relacions de col·laboracions”.

Exposicions al MuVIM

Els interessats i les interessades que visiten el MuVIM podran gaudir de les següents exposicions: ‘Pierre Verger. Un viatge fotogràfic per l’Espanya republicana (1935)’; l’obra ubicada al CUB del MuVIM, ‘Per les altes bastides de les flors. Moda i República’; i l’exposició ‘Dubón. Un artista republicà (1909-1952)’, la qual ja es pot visitar. També, el vitrall del museu amb l’exposició ‘Davantals Vivencials’ de María José Planells, i l’exposició que s’exhebeix al vestíbul de la guanyadora de la II Beca Fragments "–Voldria que sempre fóra així– va dir ell. –Sempre és només un moment– va respondre ella." de Laura Silleras.