El doctor Froilán Sánchez es defineix a si mateix com un afortunat. Després de quasi trenta anys desenvolupant la seua labor com metge rural, primer en terres extremenyes i més tard en el municipi valencià de Rotglà i Corberà, porta ja una dècada atenent els veïns i veïnes de Xàtiva. És precisament per la seua dilatada trajectòria en aquest àmbit per la qual la Diputació de València i la Fundació del Col·legi de Metges de València (ICOMV) han atorgat al metge de Salamanca el premi a la ‘Millor Trajectòria Professional de Metge Rural’. 

“La vida d'un metge rural no és fàcil, de vegades et sents sol davant qualsevol problema o imprevist”, assegura el doctor Sánchez. És per aquesta raó que per a ell, la diferència fonamental amb la seua labor actual siga el suport dels companys. “Actualment la vida del metge rural ja no és tan dura, jo la recomane a qualsevol persona que acabe la carrera, és on realment veus l'autenticitat de les persones i on aprens a traure't les castanyes del foc”.

Els criteris del ICOMV per a la concessió d'aquest guardó, que compta amb una dotació de 6.000 euros, han sigut la valoració de l'assistència primària en el medi rural; els anys de dedicació a aquest àmbit; els premis i distincions rebudes; i el reconeixement social en el seu àmbit assistencial. En aquest últim punt, Froilán Sánchez està especialment orgullós: “els meus veïns m'estan envoltant i estic més que feliç amb aquesta acollida”, afirma el doctor. 

L'acte de lliurament del premi se celebra aquest divendres a les 19 hores en el Saló Alfons el Magnànim del Centre Cultural la Beneficència, al qual assistirà, entre altres personalitats, la presidenta de la fundació de l'Il·lustre Col·legi de Metges de València, Mercedes Hurtado, i el diputat de Projectes Europeus, Bartolomé Nofuentes.

Aldaia acollirà demà, dissabte 13 d’abril, la 20a edició de la Trobada d’Escoles en Valencià de l’Horta Sud, que aquest any es presenta amb l’eslògan “Som i serem paraules”, en homenatge al lexicògraf i activista cultural Francesc Ferrer i Pastor. El diputat de Cultura, Xavier Rius, assistirà a aquestes trobades el proper dissabte, a les 11.00 hores, al centred’Aldaia.

Unes trobades que, tal com indica el manifest d’Escola Valenciana, reivindiquen i celebren un model educatiu arrelat en el plurilingüisme i la multiculturalitat, i inspirat en els grans corrents pedagògics que busquen respostes per als reptes socials del segle XXI. 

NOTA ALS MITJANS

Dia: Dissabte, 13 d’abril de 2019

Lloc: Centre ciutat, Aldaia

Hora: 11.00 hores

Podran sol·licitar estes subvencions els ajuntaments, les mancomunitats i les entitats locals menors de la província de València, sempre que reunisquen els requisits establits.

Resolució de la convocatòria subvencions destinades a Smart City 2019. BOP de dimarts 29 d'octubre 2019 (veure anunci)

El termini de JUSTIFICACIÓ d'estes subvencions és fins al 15 de desembre de 2019.

El termini de presentació de sol·licituds serà des del 16 d'abril fins al 30 de maig de 2019. 

BOP de dilluns 15 d'abril de 2019 (veure anunci)

Un any més el Museu Valencià d’Etnologia (MUVAET), depenent de l’àrea de Cultura de la Diputació de València, es converteix en punt de referència per a la música folk i del món a la ciutat de València.  Després de l’èxit de la darrera edició, on més de 2.500 persones gaudiren dels concerts, el MUVAET presenta el nou programa del Festival Etnomusic, una aposta musical amb setze anys d’història.

El Festival Etnomusic forma part dels cicles activitats culturals que organitza el Museu cada any al voltant de la cultura tradicional i la diversitat cultural. El projecte té com objectiu presentar música tradicional valenciana des d’una perspectiva actual, així com donar a conèixer propostes musicals d’arreu del món que vinculen tradició i innovació.

L’Etnomusic Primavera 2019 consta de 7 concerts (tots en dijous), des del 9 de maig al 20 de juny. Com ja és habitual, el programa està compost per grups valencians (Aljub, Pep Gimeno Botifarra en col·laboració amb Ahmed Touzani), grups del territori nacional (Uxía, Hamsa Hamsa, La Banda Morisca) i dos formacions internacionals (el sextet de Marcelo Mercadante i el concert homenatge Les Dames de la Cançó Àrab).

Programació Etnomusic 19’

Tots els concerts es realitzaran a l’aire lliure, al pati del Centre Cultural la Beneficència a partir de les 20:15 h. L’aforament és limitat i l’accés gratuït, prèvia recollida d’entrades en el vestíbul del museu o a través de la web del museu, des del dimarts anterior a cada concert.

Uxia

Dijous, 9 de maig

Uxia és considerada la gran dama de la música gallega i una de les majors divulgadores de la seua poesia. En 30 anys de carrera artística ha renovat la música tradicional gallega connectant-la amb les cultures atlàntiques.

Aljub

Dijous, 16 de maig

Amb l'espectacle «16 anys en 16 cançons», Aljub commemora els seus setze anys de trajectòria. La formació es revisita i s'autoversiona, triant diverses cançons representatives del seu treball i afegint algunes de noves, sempre fidels al so que li ha caracteritzat: instruments amb sonoritats orientals, ritmes d'amalgama i solos instrumentals.

Botifarra & Ahmed Touzani

Dijous, 23 de maig

En aquest espectacle, Pep Gimeno Botifarra, col·labora amb el cantant i violinista marroquí Ahmed Touzani fent una fusió de la música valenciana i magribina. Després d’anys de col·laboracions esporàdiques s’han decidit a muntar un projecte exuberant, amb una sonoritat riquíssima.

Marcelo Mercadante

Dijous, 30 de maig

El tango habita en l'univers del bandoneó i la música de Marcelo Mercadante. Un univers on també es dóna recer al gust per altres músiques, com el jazz, el flamenc, el rock i totes aquelles sonoritats tradicionals i actuals.

Hamsa Hamsa

Dijous, 06 de juny

Hamsa Hamsa és un grup nascut a la ciutat de Barcelona i format per músics arribats de diferents mons musicals. La seua música es basa en la tradició musical sefardita i de l'Orient Mitjà, encara que també beuen del flamenc, el jazz i la música balcànica.

Homenatge a les dames de la cançó àrab

Dijous, 13 de juny

Les Dames de la Cançó Àrab és un homenatge a Umm Kulzum, Fairuz i Asmahan, tres figures inqüestionables de la cultura musical àrab contemporània, que compta amb l'extraordinària veu de la cantant síria Linda al-Ahmad i la direcció musical de Hames Bitar.

La Banda Morisca

Dijous, 20 de juny

La Banda Morisca està formada per músics de diferents procedències que convergeixen en les músiques d'arrel i tradició, amb la inquietud d'experimentar i evocar l'herència cultural de l'antic al-Àndalus i el seu reflex en el so de l'Andalusia actual, el Magrib i el Pròxim Orient.

LaInstitució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d'Estudis i d'Investigacions i l’editorial Sargantana presentaran el dimarts, 16 d’abril de 2019, a les 19 hores, a la llibreria Soriano (c/ Xàtiva, 15 València) el llibre Memòria d’un poeta de la Renaixença. Rafael Ferrer i Bigné (1836-1892), de Jaime Millás, una coedició doble, ja que es presenta en valencià i castellà. En l'acte de presentació, a més de l'autor, intervindran l’editora Paz Navarro i el subdirector del Magnànim i també editor, Enric Estrela.

Rellevància de la publicació

Rafael Ferrer i Bigné (València 1836-1992), advocat de formació, no va exercir de manera contínua aquesta professió, i ja en la dècada de 1860 es va dedicar a la investigació històrica i a l’escriptura i va formar part del grup literari vinculat a la Renaixença. Destaca sobretot la seua amistat amb Teodor Llorente i Vicent W. Querol, la qual cosa li va permetre col·laborar en La Opinión i formar part de la redacció que va posar en marxa el diari Las Provincias. També, gràcies a l’estreta relació amb Llorente, accedí a ocupar la presidència de Lo Rat Penat.

Ferrer i Bigné només va publicar un assaig d’investigació en la seua vida, encara que tenia preparades altres propostes editorials com tampoc va arribar a publicar en format de llibre els seus nombrosos articles i poesies publicats en la premsa més destacada de la seua època. En qualsevol cas, va conservar una bona quantitat de materials en el seu arxiu que Millás s’ha encarregat de posar en valor. Esta biografia és de gran importància per a explicar nous aspectes del moviment cultural i identitari de la Renaixença valenciana.

Jaime Millás (València 1949) és periodista i escriptor. Ha treballat en premsa escrita com Triunfo y El País i posteriorment en Radio Nacional de España (RNE). Com a gestor cultural ha sigut director de Teatres de la Generalitat Valenciana i subdirector de la Ciutat d’Arts Escèniques de Sagunt. Ha publicat diversos assaigs, entre els quals destaquen Manuel Millás. Sainets valencians (1871-1891) i Crónicas de la transición valenciana (1972-1985), ambdós publicats per la Institució Alfons el Magnànim.

L'equip d'arqueòlegs de Arqueoantro que treballa en l'excavació de la fossa 115 del Cementeri de Paterna, a la recerca de les restes de represaliats de la dictadura franquista, presentarà aquest dimarts les primeres troballes en aquesta fossa, que es va obrir a principis de mes amb l'esperança d'exhumar les restes de 157 víctimes.

NOTA ALS MITJANS

Dia: Dimarts, 16 d’abril de 2019

Lloc: Cementeri de Paterna

Hora: 10.00 hores.

L'equip d'arqueòlegs d’Arqueoantro que treballa en l'excavació de la fossa 115 del Cementeri de Paterna, a la recerca de les restes de persones represaliades durant la dictadura franquista, ha presentat aquest dimarts les primeres troballes, en concret la recuperació de deu cossos. La fossa 115 es va obrir a principis de mes amb l'esperança d'exhumar les restes de 157 víctimes.

Aquesta excavació, que s'està duent a terme amb la línia d'ajudes de la Diputació de València, ha sigut impulsada a través de 12 famílies integrades en l'associació de familiars de víctimes. Entre les restes s'esperen trobar 153 homes i 4 dones de més de mig centenar de municipis valencians, així com de la localitat de Lorca, a Múrcia; Molluela, a Saragossa; i Madrid, que van ser assassinats en tres dies diferents, el 19 i 23 de desembre de 1939 i el 8 de març de 1940.

El responsable d’Arqueoantro, Miguel Mezquida, ha destacat que aquesta podria ser la fossa excavada que més cossos continga en la Comunitat Valenciana. “Dos dels deu cossos recuperats fins al moment es trobaven en caixes. Ara estem encara acabant d'excavar la primera línia d'ossos, el normal és que trobem entre 15 i 17 cossos en aquesta primera capa, i segons les nostres estimacions, podria tindre aproximadament uns sis o set metres d'altura”, ha explicat.

En aquest sentit, Mezquida ha indicat que les actuacions que s'estan desenvolupant actualment en aquesta fossa número 155 s'allargaran, en principi, fins a mitjan mes de juliol i, així mateix, ha assenyalat la necessitat de “crear un banc d'ADN de víctimes que facilite i millore les identificacions”.

Amb aquestes actuacions ja són una desena els nínxols i fosses que han sigut oberts mitjançant subvencions de la corporació provincial. Entre els anys 2016 i 2018, la Diputació ha destinat 1.138.000 euros a exhumacions, principalment en el cementeri de Paterna, i 225.000 euros s'han utilitzat per a la retirada de plaques, construcció de monòlits i identificació de llocs i edificis simbòlics. Amb el pressupost de 2019 s'aconsegueix una xifra rècord que sobrepassarà el milió i mig d'euros i facilitarà l'exhumació de 750 cossos de represaliats per la dictadura franquista.

El president de la Diputació, Toni Gaspar, i la diputada de Memòria Històrica, Rosa Pérez Garijo, així com familiars de les víctimes, han assistit a la presentació d'aquestes troballes que s'han donat en les dues primeres setmanes de treballs en aquesta fossa 115 del Cementeri de Paterna.  

Les II jornades comarcals mediambientals sobre energia, canvi climàtic i mobilitat que desenvolupa la Diputació de València celebraran demà, dimecres 17 d’abril, la sessió de cloenda del cicle al MuVIM de València. La vicepresidenta de la Diputació, Maria Josep Amigó, i el diputat de Medi Ambient, Josep Bort, seran els encarregats d’obrir i concloure aquesta última sessió.

La jornada es realitzarà entre les 11 i les 14 hores al MuVIM i en ella s’abordaran distints aspectes sobre energia, canvi climàtic i mobilitat elèctrica. El diputat Josep Bort iniciarà la nova sessió a les 10.45 hores, mentre que la vicepresidenta de la institució, Maria Josep Amigó, tancarà l’encontre a les 13.45 hores.

Aquest cicle de sessions forma part de les activitats de promoció i divulgació que realitza la Diputació, en col·laboració amb FEMEVAL i ASELEC, com a coordinadora del Pacte de les Alcaldies pel Clima i l’Energia.

NOTA ALS MITJANS

Dia: Dimecres, 17 d’abril de 2019

Lloc: MuVIM, Carrer Quevedo, 10, València

Hora: 10.45 hores

L’àrea de Modernització de la Diputació de València ha donat el tret d’eixida a la nova convocatòria de les subvencions d’Smart Cities, dintre del programa Connecta València, per a fer dels municipis valencians uns municipis intel·ligents. Ahir es va publicar al Butlletí Oficial de la Província (BOP) i els interessats ja poden realitzar la presentació dels projectes fins al 30 de maig de 2019.

Aquest nova convocatòria compta amb un pressupost total de 750.000 euros, tres vegades més que l’anterior convocatòria que comptava amb 250.000 euros, amb un màxim de 30.000 euros per iniciativa i un percentatge mínim d’aportació del 80% per part de la institució provincial. Aquesta subvenció estarà destinada a la compra, instal·lació, configuració i integració de dispositius intel·ligents que envien les seues dades a la plataforma de Diputació.

L’objectiu d’aquesta convocatòria és continuar amb l’estratègia de divulgació de les Smart Cities, amb l’objectiu final d’aconseguir territori intel·ligent. A més, aquesta plataforma està pensada per a ciutats grans com menudes, així com per a entitats locals menors i mancomunitats.

Aquesta línia d'ajudes va en línia amb l'estratègia de la Diputació de València per a dotar d'intel·ligència als serveis municipals mitjançant la instal·lació d'una plataforma Smart de codi obert, que es posa a la disposició de tots els ajuntaments de la província en manera Cloud de forma gratuïta, i a la qual podrà accedir cada entitat local de forma totalment individualitzada en manera multientitat, d'aquesta manera es pretén trencar la bretxa que fins ara només permetia als grans ajuntaments disposar d'una plataforma Smart.

En total ja hi ha 27 municipis intel·ligents

La plataforma que ja està en funcionament en 27 ajuntaments, els quals estan fent integracions, i cada integració i desenvolupament podrà ser reaprofitat per la resta dels municipis, el que es tradueix en un estalvi en costos i eficiència. A més, cada ajuntament disposa de la seua pròpia entitat, amb un accés independent a les dades de la seua localitat.

La Fundació d'Investigació de l'Hospital General Universitari (FIHGUV) compleix 20 anys de trajectòria com a centre gestor de la investigació biomèdica del Consorci Hospital General Universitari de València i el seu departament de salut, del qual forma part la Diputació de València.

Amb motiu d'aquesta celebració, la Fundació ha convocat els seus premis del 20 Aniversari, amb els quals es concediran dos contractes per a la realització de dues beques postformació especialitzada per al desenvolupament d'un projecte d'investigació a l'empara d'un grup consolidat i de contrastada capacitat científica.

En el 20 aniversari, celebrat aquest dimarts en el saló d'actes de l'Hospital General, la responsable de l'àrea de Benestar Social de la Diputació i presidenta del patronat de la Fundació, Mercedes Berenguer, ha volgut felicitar els investigadors pel treball que desenvolupen diàriament en favor de la salut dels ciutadans.

Durant aquestes dues dècades, la Fundació ha gestionat més de 600 projectes d'investigació, 1.200 assajos clínics i estudis observacionals i aproximadament 3.800 articles científics.

El 19 d'abril de 1999 es va constituir el que és hui la Fundació d'Investigació de l'Hospital General de València, encara que llavors funcionava com a Unitat de Docència i Investigació de l'Hospital General, actuant com un servei més del centre hospitalari.

En 2005 es converteix en fundació d'investigació com a tal, i a partir d'aquest any fins a 2007 es duen a terme les obres d'adequació i reforma per a situar-la en la quarta planta del pavelló B de l'Hospital General de València, construint-se un animalario i les actuals sales blanques.

“En l'actualitat, la FIHGUV compta amb una completa infraestructura per a gestionar la investigació dels 36 grups que té aquest hospital, quatre dels quals disposen de laboratoris propis en les instal·lacions de la Fundació”, ha assenyalat Raquel Gálvez, gerent de la FIHGUV. “És també una fundació involucrada en innovació, un exemple d'això és la gestió de la línia d'investigació dedicada a la cirurgia robòtica que, amb el finançament de l'Agència Valenciana de la Innovació, es desenvolupa en aquest hospital”, ha afegit la gerent.

D'altra banda, com a fundació compromesa amb la igualtat, en aquest últim any s'ha elaborat i aprovat el primer pla d'igualtat de la FIHGUV, amb un cronograma d'actuacions a favor de la no discriminació per raó de gènere i la igualtat d'oportunitats.

En l'acte de celebració, els caps dels quatre principals laboratoris de la Fundació han intervingut per a presentar les seues principals línies d'investigació. Així, Carlos Camps, cap del laboratori d'Oncologia Molecular; Empar Lurbe, cap del laboratori de Pediatria, Goitzane Marcaida, directora científica del Biobanco i Juan Gilabert, cap del laboratori de Biomarcadors en Reproducció, Ginecologia i Obstetrícia, han sigut els encarregats d'oferir les diferents ponències de l'acte.