Per al diputat de Cultura, Xavier Rius, “encara que els tres museus de l’Àrea de Cultura es troben situats a la ciutat de València, la vocació de projectar-se cap a fora és evident. L’extensió dels museus cap al territori és inequívocament més clara i sòlida que mai, perquè aquesta projecció compta ara amb major complicitat i participació dels pobles receptors”, ha assegurat. És per això, “no puc amagar també la satisfacció que em provoca saber la contribució que fan els treballadors i treballadores dels museus en aquesta projecció cap a fora. Tinc constància per les diverses visites que hi faig i pels agraïments dels municipis on recalen”, ha apuntat.
Quant al nombre de visitants, “tant en 2016 com en 2017 hem pogut consolidar i estabilitzar els 400.000 visitants al conjunt dels tres museus, després d’uns anys de declivi i pèrdua de visitants, al meu entendre per un excessiu control polític de les programacions, i per derivades emocionals de la crisi econòmica”, ha assenyalat el diputat Xavier Rius.
Prehistòria bolcat sobre el públic i el territori
El Museu de Prehistòria de València és un centre dedicat a la presentació, a la interpretació i a la difusió dels importants materials arqueològics que atresora. La seua fundació fou avalada per la Diputació de València el 1927, juntament amb el SIP, que és el Servei d’Investigació Arqueològica que ha bastit el seu corpus científic i acadèmic. L’any 1982 la Diputació crea també el Museu Valencià d’Etnologia, i juntament amb el primer es traslladen tots junts a l’enorme edifici de la Beneficència, al carrer Corona de València, restaurat poc després.
Hui els dos museus mantenen peculiaritats i característiques ben diferenciades, a més de tenir diferents direccions i programes, però tots dos comparteixen el valor de ser referents per al públic valencià, tant en la faceta didàctica com en la investigació.
El centre, sota la direcció d’Helena Bonet, ha consolidat de manera clara els programes per al públic familiar en cap de setmana, amb visites a la carta, tallers i biblioteca infantil, que tradicionalment es feien entre els dies laborables. Una aposta per la conciliació familiar i per activitats compartides entre mares i pares i els seus fills. Ara la programació s’estén pràcticament a qualsevol dia, i concentra en dissabte i diumenge molta més activitat orientada a visibilitzar el museu i les seues col·leccions. Un món a l’abast d’estudiants i persones majors, que permet estendre el coneixement sobre el patrimoni arqueològic dels valencians.
Per altra banda, el museu de Prehistòria té una clara vocació de treball sobre el territori, atès que la procedència dels seus fons ve de prospeccions i jaciments tan consolidats com la Cova de Bolomor o l’agrupació de jaciments ibers amb els quals el museu treballa de manera coordinada amb els ajuntaments de cada zona. Així, la coneguda com a “Ruta dels Ibers”, és un circuit format pels jaciments de La Bastida de les Alcusses, a Moixent; el Puntal dels Llops, a Olocau; Kelin, a Caudete de las Fuentes, o Castellar de la Meca, a Aiora. La Lloma de Betxí, a Paterna o Sant Miquel, a Llíria, són altres indrets on es realitza activitat orientada al públic.
Cal destacar l’impuls i la participació que ha tingut l’anomenada “Iberfesta”, una rememoració anual ludicofestiva del món dels ibers a la localitat d’Olocau, on cada vegada hi participen més persones, i de la qual es deriven prop de 12.000 visites comentades al jaciment del Puntal dels llops. També és molt destacable la cada vegada més visitada cova de Bolomor, a Tavernes de la Valldigna, amb visites comentades que en 2017 han arribat als 6.000 visitants. En resum, el conjunt de jaciments dependents del museu han tingut un total de 30.000 visites guiades o comentades al llarg de 2017.
Etnologia activa la recuperació del patrimoni
El Museu Valencià d’Etnologia és un espai dedicat a la recuperació de la memòria del nostre territori. Treballa en diferents vectors, com són la projecció de l’exposició permanent del museu, així com un seguit d’exposicions temporals que poc després de ser mostrades a les sales de la Beneficència passaran, moltes d’elles, a formar part de la cartera d’exposicions itinerants en trànsit continu per tot el territori valencià, moltes vegades fins i tot fora de l’àmbit provincial. Per al Museu Valencià d’Etnologia la vocació de visitar el territori i de aportar materials que ajuden a construir un relat és ben clara. No debades la primera itinerant tingué lloc ja fa 30 anys, en plena efervescència del naixement de les cases de cultura.
Hui el museu compta amb un equip professional dedicat en exclusiva a moure exposicions per diversos municipis. Així en 2016 s’aconseguí muntar 30 exposicions en pobles, mentre que en 2017 han estat 36 exposicions itinerants, en una activitat frenètica per tal de satisfer les demandes dels municipis.
També, promogut des del Museu Valencià d’Etnologia, el festival anomenat Etnomusic, amb músiques del món i actuacions de gran nivell s’ha convertit en un referent en la programació cultural de l’any, fins al punt que de les 8 actuacions de 2017 es passarà a prop de 12 per al 2018.
La Beneficència i les activitats externes
Pel que fa a les visites als museus del Centre Museístic de la Beneficència, cal incidir que comparteixen una entrada general única que permet l’accés a qualsevol sala, permanent o temporal. El còmput total d’entrades als dos museus suma 127.807 visites al llarg de 2017. Si a més afegim les activitats externes del Museu de Prehistòria (39.040 visites) i les del Museu Valencià d’Etnologia (30.350 visites), obtenim un impacte de públic de 194.397 persones que han gaudit de les exposicions o activitats dels dos museus.
Programació social i recuperació de públic al MuVIM
Aquesta etapa del museu s’inicia des de finals de 2015, amb la nova direcció de Rafael Company. En aquest període el museu ha pogut reobrir i actualitzar la sala permanent, que es trobava clausurada i amb una tecnologia que ha passat per complet de sistemes analògics a digitals. Malgrat els anys, l’exposició permanent continua mantenint un discurs propositiu envers la condició humana. La mostra reclama sempre l’atenció dels visitants més joves, no debades les visites a “L’aventura del pensament” són una de les claus de volta de la didàctica del centre, i per exemple, en l’actual 2018 ja hi ha visites concertades a cinc mesos vista.
Per altra banda, els exercicis 2016 i 2017 han estat fonamentals per a assentar els públics i iniciar un període de col·laboració fluïda entre altres institucions, com ajuntaments i universitats. Així, en 2016 s’ha pogut preparar una ambiciós projecte com fou la mostra “L’estètica republicana a València”, que juntament amb la resta d’activitats i mostres del museu, permeté retornar públics al centre, i superar, des de feia molts anys, la xifra dels 200.000 visitants/any tant en 2016 com en 2017. Per al director del museu “actualment no estem treballant per a forçar l’increment dels visitants, sinó per mantenir una programació de qualitat, estable i prou atractiva per a sorprendre en allò estètic i colpir en els valors socials. Eixe és el nostre horitzó immediat”
Així, el museu mostra una nova vessant social amb dues activitats anuals que giren en torn a l’enorme vitrall del hall. Totes dues accions es produeixen en torn a activitats fetes per dones, i amb clau de dona per a visibilitzar dues fites importants del calendari: el dia de la dona (en març) i el dia contra la violència de gènere (en novembre). Després de tres accions en aquesta línia, les fites ja han quedat consolidades com a referents culturals i reivindicatius del museu.
Finalment, un aspecte també de la nova etapa del MuVIM ha estat el de la seua projecció cap al territori, amb experiències com la col·laboració amb el municipi de Titaguas per a promocionar la figura del botànic Simón de Rojas, o l’adaptació a format d’itinerància d’algunes de les exposicions més reeixides, com són la de “L’estètica de la República” que en la seua versió itinerant ja ha visitat un total de 6 localitats i en té altres tantes en perspectiva.
La darrera exposició anomenada “Jo sóc. Dones Rapades”, és un recent projecte de gran implicació social i que contribueix, des de l’activisme artístic i performatiu a la recuperació de la memòria històrica . “Jo Sóc” és un projecte obert i en continua evolució, des de punts de vista arriscats i totalment innovadors. S’està estudiant la possibilitat de fer itinerar l’exposició.
