La Diputació de València, a través de l’Àrea de Medi Ambient, destinarà 710.123,598 euros a 45 localitats de les comarques del Racó d’Ademús, la Vall d’Aiora-Cofrents, La Serrania, la Foia de Bunyol i la Plana d’Utiel-Requena amb el propòsit d’afavorir la inversió municipal en gestió forestal sostenible i prevenció d’incendis. Aquests recursos formen part de la primera línia d’ajudes impulsada per part de la Corporació provincial amb el propòsit d’incentivar la conservació, millora i aprofitament de la massa forestal, així com el desenvolupament d’actuacions de prevenció i extinció d’incendis. Una iniciativa que compta amb un pressupost global d’1.570.000 euros.

La vicepresidenta de la Diputació, Maria Josep Amigó, ha lamentat «la situació d’abandonament, quant a polítiques de prevenció, que durant els darrers anys han sofert les muntanyes dels nostres municipis». En contraposició, «l’actual equip de govern de la Diputació ens creiem el nostre territori i pensem que paga la pena treballar per la seua conservació i el seu aprofitament», ha remarcat la vicepresidenta. Es per això, «tractem de canviar la situació d’abandonament i manca generalitzada de gestió forestal existent fins ara, per impulsar la planificació i control dels treballs desenvolupats per les brigades de la Diputació, que havien dibuixat un escenari molt negre i molt inflamable per al futur del nostre territori».

Per la seua part, el diputat de Medi Ambient, Josep Bort, ha explicat que amb aquesta convocatòria «se salda un deute pendent amb els municipis, perquè aquests puguen implementar polítiques valentes i començar a desenvolupar eines de gestió que permeten canviar les dinàmiques d’abandonament que pateixen els nostres boscos i les nostres muntanyes». Així mateix, Bort ha justificat que aquestes accions siguen executades pels consistoris «perquè ningú millor que els ajuntaments per desenvolupar polítiques de gestió forestal sostenibles i de prevenció d’incendis, donat que disposen d’un coneixement proper de la realitat de la superfície forestal municipal».

Gestió municipal dels recursos

La convocatòria per a la concessió de subvencions orientades a la gestió forestal sostenible presenta dues línies d’ajudes independents i compatibles. D’una banda, es destinaran recursos per a la realització de treballs i inversions encaminades a la conservació, millora i aprofitament forestal. Per a aquests comesos, Ademús rebrà 8.826 euros; Casas Altas percebrà 10.316 euros; Casas Bajas 8.065 euros; Castielfabib 16.426 euros; la Puebla de San Miguel 13.362 euros; Torrebaja 7.556 euros; Vallanca 9.747 euros; Jalance 10.931 euros; Aiora 5.517 euros; Cofrents 9.142 euros; Jarafuel 10.043 euros; Teresa de Cofrents 6.956 euros; Zarra 9.818 euros; Bunyol 11.281 euros; Chiva 12.536 euros; Dos Aguas 7.441 euros; Siete Aguas 16.048 euros; Yátova 13.257 euros; Chera 11.269 euros; Sinarcas 13.917 euros; Utiel 15.914 euros; Venta del Moro 8.818 euros; Villagordo del Cabriel 10.432 euros; Alcublas 9.206 euros; Alpuente 14.282 euros; Aras de los Olmos 11.160 euros; Benagéber 11.852 euros; Bugarra 8.631 euros; Calles 12.202 euros; Chelva 24.531 euros; Chulilla 10.422 euros; Domedo 16.879 euros; Gestalgar 7.696 euros; Higueruelas 8.124 euros; Loriguilla 11.668 euros; Losa del Obispo 7.261 euros; Pedralba 7.990 euros; Sot de Chera 11.338 euros; Titaguas 11.555 euros; Tuéjar 20.540 euros; Villar del Arzobispo 6.064 euros; i la Yesa 8.084 euros.

Aquestes ajudes s’adrecen a municipis forestals amb un cens inferior als 20.000 habitants i amb més de 25 hectàrees de superfície forestal de titularitat municipal. Els beneficiaris perceben una quantitat fixa de 5.000 euros i altra variable en funció de criteris objectius, com ara la població, la planificació forestal, les actuacions previstes en espais protegits o la superfície forestal de titularitat pública acreditada.

Entre els treballs i inversions que contempla aquesta línia d’ajudes es troba l’adequació d’elements de la xarxa viària forestal –sendes, camins i pistes forestals–; la retirada i eliminació d’espècies invasores; la recollida de residus; el manteniment de poblacions forestals; la creació de punts de reserva d'aigua per abeuradors i usos complementaris a la gestió forestal sostenible; o les inversions en àrees recreatives, hàbitats d’interès, sendes i miradors, entre d’altres intervencions.

D’altra banda, en relació a les actuacions i inversions de prevenció d’incendis forestals subvencionables, el municipi de Caudete de las Fuentes es veurà beneficiat amb 25.554 euros; mentre que Requena percebrà un total de 35.947 euros. Així mateix, Venta del Moro disposarà en aquest capítol d’altres 28.881 euros; Dos Aguas 28.127 euros; Yátova 27.683 euros; Aras de los Olmos rebrà altres 26.769 euros; Benagéber 26.949 euros; i Bugarra 26.027 euros. La distribució d’aquesta partida compta amb una assignació fixa de 25.000 euros per localitat, mentre que la resta de disponibilitat pressupostària ha estat distribuïda en funció de la població i la superfície forestal de titularitat pública acreditada.

Entre les actuacions que contempla aquesta segona línia d’ajudes es contempla el manteniment d’infraestructures de prevenció d’incendis forestals, punts de reserva d’aigua per a l’extinció forestal i línies de defensa contra incendis –àrees de tallafocs, faixes auxiliars o interfície urbana-forestal–; habilitar vies forestals; o l’adquisició d’eines, maquinària i complements forestals per a la realització de tasques de prevenció d’incendis.

Contribuir a la formació i transferència de coneixement als municipis valencians, afavorint la territorialització de la formació. És el principal objectiu del programa ‘Benestar, Formació, Territori’, impulsat per la Diputació de València i la Universitat de València, una iniciativa organitzada per segon any i que en aquesta ocasió se centrarà en ètica, valors cívics i ciutadania.

“Es tracta d'una aposta que vam tenir des del principi, la de poder traslladar el coneixement als municipis i tenir en compte les seues demandes”, ha assenyalat la diputada de Benestar Social, Salut i Educació, Mercedes Berenguer, qui ha mantingut una reunió amb els vicerectors de la institució acadèmica, Jorge Hermosilla i Mavi Mestre, i la catedràtica Adela Cortina.

En les jornades s'informarà i debatrà sobre les reflexions que estan tenint lloc en el camp de l'ètica en relació a qüestions com la diversitat funcional, els valors de la ciutadania per a la convivència i els drets humans. “Resulta essencial aproximar-se al territori com a construcció social, acostant-nos tant a grans poblacions com a xicotets municipis”, ha apuntat Jorge Hermosilla, vicerector de Participació i Projecció Territorial.

Per la seua banda, la catedràtica d'Ètica i Filosofia Política de la Universitat de València, Adela Cortina, ha indicat que “resulta fonamental ressaltar què valors es posen en primer terme en una societat en la qual es diu que s'han perdut”. Al costat d'ella, l'altra persona encarregada de coordinar aquest programa serà la vicerectora d'Ordenació Acadèmica, Professorat i Sostenibilitat, Mavi Mestre, qui ha assegurat que “si col·laborem entre institucions el resultat sempre és millor, ja que arribem a més persones i contribuïm a la transferència de coneixement”.

La primera cita del programa ‘Benestar, Formació, Territori’ començarà el pròxim 2 de novembre a Gestalgar i recorrerà altres cinc municipis de diferents comarques: Alzira, Picassent, Burjassot, Alfafar i l'Eliana, tot amb la idea de fer arribar a localitats de diferents característiques, població i entorn tots aquells coneixements que es generen en l'àmbit universitari i que d'aquesta forma estaran accessibles a la ciutadania.

La regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Beniarjó ha convocat el 38é Premi de Poesia ‘Senyoriu d’Ausiàs March’, un dels certàmens literaris de major prestigi dintre del territori valencià, que compta amb el recolzament de l’Àrea de Cultura de la Diputació de València.

El diputat de Cultura, Xavier Rius, ha recordat que aquesta convocatòria «està integrada dintre de la nova línia d’ajudes orientada a concursos i premis literaris engegada recentment des del Servei d’Assistència i Recursos Culturals (SARC)», i a través de la qual el consistori de Beniarjó percebrà 3.464,73 euros de la Diputació per a la seua celebració.

En aquest sentit, Rius ha assegurat que mitjançant la posada en funcionament d’aquesta nova dotació pressupostària «aconseguim ampliar l’oferta que presta la Diputació de València als nostres municipis i Mancomunitats, donant resposta a una de les seues demandes en matèria cultural, a més de potenciar els projectes d’àmbit municipal i comarcal adreçats a la literatura». És per això, ha reiterat el suport del seu departament «a totes aquelles iniciatives que persegueixen la promoció i projecció de la cultura».

El certamen literari de poesia ‘Senyoriu d’Ausiàs March’ estàdotat amb un premi en metàl·lic de 3.500 euros i la publicació de l’obra guanyadora en una editorial de reconegut prestigi. El jurat de la present edició està conformat per Teresa Pascual, Joan Navarro, Ricard García, Pau Sif i Josep Lluís Roig.

D’acord amb les bases de la convocatòria, les obres presentades hauran d’estar escrites en valencià i ser inèdites en qualsevol suport, no haver estat premiades amb antelació, ni tampoc estar pendents de cap veredicte d’altres premis o certàmens. El termini per a la presentació d’originals finalitza el proper dia 24 de novembre. Aquests s’hauran de remetre, per part dels interessats, al mateix Ajuntament de Baniarjó.

Un llegat de més de tres dècades

El municipi de Beniarjó celebra aquest certamen des de fa més de tres dècades. La idea originària va sorgir durant els primers anys de l’etapa democràtica amb l’objectiu de promoure l’ús del valencià, homenatjar la prestigiosa figura d’Ausiàs March i donar a conèixer aquesta localitat de la comarca de la Safor.

Al llarg d’aquest temps, el prestigi del Premi de Poesia ‘Senyoriu d’Ausiàs March’ s’ha anat incrementant progressivament fins a convertir-se en un dels guardons més prestigiosos de les Lletres Valencianes. No gratuïtament, personalitats tan importants com Vicent Andrés Estellés n’han format part del jurat. A més, alguns dels poetes que foren mereixedors del premi durant els anys 80 i 90 del segle passat, en el present són autors de primer nivell dintre del panorama literari valencià i estatal.

L’objectiu de la Regidoria de Cultura i Educació de Beniarjó, encarregada de la convocatòria del premi, és anar més enllà, tractant de bastir un projecte cultural al voltant del certamen, en col·laboració amb els centres escolars, les associacions del municipi i Saforíssims Societat Literària. Entre els reptes d’aquest nou plantejament, hi ha els de millorar la difusió del premi i de l’obra premiada; aconseguir una major identificació entre el premi i el veïnat del municipi i la comarca; ampliar l’activitat literària; i, en darrer terme, aprofitar per diversificar l’oferta lúdica, cultural i turística del municipi.

La delegació del diari Levante-El Mercantil Valenciano en el Camp de Morvedre ha celebrat el 25 aniversari de la seua edició comarcal amb una gala en el centre cultural Mario Monreal de Sagunt, en la qual han participat, entre uns altres, el president de la Generalitat, Ximo Puig, i el president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez, així com consellers, alcaldes i representants del món polític, social, cultural i econòmic.

Jorge Rodríguez ha felicitat als treballadors i periodistes de l'edició comarcal, els que estan i els que han estat al llarg d'aquests anys, pel seu treball al llarg d'aquest quart de segle, i ha destacat l'aposta de Levante-EMV per la “informació de proximitat que ha ajudat a vertebrar les comarques valencianes, la qual cosa ens ajuda a conéixer-nos i valorar el que ens uneix i identifica”.

El president de la Diputació ha valorat el projecte comarcal de Levante-EMV, una mostra més de “salut democràtica”. En opinió de Rodríguez, “no es pot construir una societat democràtica sense mitjans de comunicació”, per açò anima als periodistes, en la seua aposta per la pluralitat, a “exercir el seu treball fins a les últimes conseqüències, cosa que acaben agraint la societat i els lectors”.

El responsable provincial ha lliurat un dels premis que el diari Levante-EMV ha concedit en reconeixement a la trajectòria de persones i col·lectius de la comarca del Camp de Morvedre. En concret, el guardó al mèrit esportiu, que ha recaigut en el Fertiberia Balonmano Puerto de Sagunto. En la gala han estat també presentes els diputats Toni Gaspar i Josep Bort.

Hi ha imatges en el FTP de Dival

“Hem provat la sensibilitat que tenim des de la Diputació pels drets dels estrangers”, ha resumit el diputat de Cooperació, Emili Altur, després de la seua eixida de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de València (ICAV). El representant provincial s'ha reunit amb el degà Rafael Bonmatí per a tractar la pròrroga del servei d'orientació jurídica per a ciutadans sense recursos, a més d'ampliar-la al Centre d'Internament per a Estrangers (CIE).

Durant la trobada, Altur i Bonmatí han discutit els detalls per a estendre el servei d'intermediació hipotecària, finançat des de 2016 per la Diputació de València. El degà del col·legi ha mostrat les dades i estadístiques “que avalen el seu bon funcionament per a la protecció de deutors sense recursos i la mediació entre les famílies”.

“Estem compromesos a repetir el conveni amb els advocats del Centre de Mediació, i al seu torn ampliar aquest servei per a immigrants”, ha comentat Altur. Aquest servei es ve facilitant, segons indica l'informe del Servei d'Orientació Jurídica (SOJ), tres dies a la setmana per un grup de voluntaris del col·legi d'advocats en el CIE de València. Així mateix, el delegat de Cooperació Municipal ha incidit en la necessitat de “protegir els drets humans, sobretot cap als col·lectius més desfavorits”.

El degà ha traslladat a Altur la “precarització” laboral i la necessitat de regularitzar l'assistència prestada als estrangers la qual, a més d'informar als mateixos de la seua situació jurídica, detecta tambél'existència de menors d'edat indegudament considerats majors i possibles víctimes de tracta d'éssers humans.

La Diputació de València assumeix el repte de contribuir a la difusió de la pilota com a referent de l'esport valencià i assegurar el seu futur ajudant a crear afició des de la base. La diputada d'Igualtat, Joventut i Esports, Isabel García, ha assistit a la inauguració del Congrés 'La Pilota Valenciana: reptes per al segle XXI', que ha tingut lloc en la seu de la Fundació Universitat-Empresa de la Universitat de València (ADEIT).

El congrés, organitzat per La Generalitat i la Universitat, a través de la Càtedra de Pilota Valenciana, amb la col·laboració de la Fundació Esportiva Municipal, té com a objectiu marcar el camí a seguir per a la futura promoció de la pilota i la creació i consolidació d'estructures que asseguren la seua pràctica entre els valencians i les valencianes. Fins al dissabte, s'abordarà la situació actual de la pilota i els reptes que ha d'afrontar perquè aquest esport siga un referent esportiu per a les valencianes i valencians al llarg del present segle.

La diputada Isabel García ha destacat la importància de reivindicar aquest esport: "no necessitem tirar d'hemeroteca per a tenir clara la tradició de la pilota i una història que va lligada a la història d'aquest poble", ha assenyalat la responsable de l'àrea d'Esports de la Corporació provincial.

Durant la seua intervenció, Isabel García ha posat l'accent que "ja ha començat aqueix gran repte que la pilota no siga solament un esport tradicional, sinó una disciplina que es practique de forma habitual, des de les escoles, amb xiquetes i xiquets" i ha insistit que des de la Diputació "seguirem recolzant als qui practiquen aquest esport en tot el que estiga al nostre abast, en la línia actual de col·laboració amb la Federació de Pilota i la participació en tornejos i esdeveniments en els quals es compte amb nosaltres".

Dins de la política d'igualtat que duu a terme la Diputació, García no ha volgut oblidar el paper de la dona, que cada vegada està més present en l'àmbit esportiu i ha destacat una major presència de jugadores de pilota, "alguna cosa que es veu reflectit en cites històriques com aqueixa primera partida de dones en el Trinquet de Pelayo, i que veiem cada setmana en els tornejos i partides que es juguen en els pobles valencians".

A més, ha finalitzat la seua intervenció recalcant que des de la Institució provincial "ens agraden els reptes que defensen les nostres tradicions, els hàbits saludables, l'esport i la igualtat".

La Diputació de València, a través de l’Àrea de Medi Ambient, destinarà 105.598 euros a huit localitats de la Ribera Alta amb el propòsit d’afavorir la inversió municipal en gestió forestal sostenible i prevenció d’incendis. Aquests recursos formen part de la primera línia d’ajudes impulsada per part de la Corporació provincial amb el propòsit d’incentivar la conservació, millora i aprofitament de la massa forestal, així com el desenvolupament d’actuacions de prevenció i extinció d’incendis. Una iniciativa que compta amb un pressupost global d’1.570.000 euros.

La vicepresidenta de la Diputació, Maria Josep Amigó, ha lamentat «la situació d’abandonament, quant a polítiques de prevenció, que durant els darrers anys han sofert les muntanyes dels nostres municipis». En contraposició, «l’actual equip de govern de la Diputació ens creiem el nostre territori i pensem que paga la pena treballar per la seua conservació i el seu aprofitament», ha remarcat la vicepresidenta. Es per això, «tractem de canviar la situació d’abandonament i manca generalitzada de gestió forestal existent fins ara, per impulsar la planificació i control dels treballs desenvolupats per les brigades de la Diputació, que havien dibuixat un escenari molt negre i molt inflamable per al futur del nostre territori».

Per la seua part, el diputat de Medi Ambient, Josep Bort, ha explicat que amb aquesta convocatòria «se salda un deute pendent amb els municipis, perquè aquests puguen implementar polítiques valentes i començar a desenvolupar eines de gestió que permeten canviar les dinàmiques d’abandonament que pateixen els nostres boscos i les nostres muntanyes». Així mateix, Bort ha justificat que aquestes accions siguen executades pels consistoris «perquè ningú millor que els ajuntaments per desenvolupar polítiques de gestió forestal sostenibles i de prevenció d’incendis, donat que disposen d’un coneixement proper de la realitat de la superfície forestal municipal».

Gestió municipal dels recursos

La convocatòria per a la concessió de subvencions orientades a la gestió forestal sostenible presenta dues línies d’ajudes independents i compatibles. D’una banda, es destinaran recursos per a la realització de treballs i inversions encaminades a la conservació, millora i aprofitament forestal. Per a aquests comesos, Antella rebrà 7.234 euros; Catadau percebrà 7.455 euros; Guadassuar 6.088 euros; Llombai 10.929 euros; Tous es veurà beneficiat amb 16.831 euros; i Turís amb 5.985 euros.

Aquestes ajudes s’adrecen a municipis forestals amb un cens inferior als 20.000 habitants i amb més de 25 hectàrees de superfície forestal de titularitat municipal. Els beneficiaris perceben una quantitat fixa de 5.000 euros i altra variable en funció de criteris objectius, com ara la població, la planificació forestal, les actuacions previstes en espais protegits o la superfície forestal de titularitat pública acreditada.

Entre els treballs i inversions que contempla aquesta línia d’ajudes es troba l’adequació d’elements de la xarxa viària forestal –sendes, camins i pistes forestals–; la retirada i eliminació d’espècies invasores; la recollida de residus; el manteniment de poblacions forestals; la creació de punts de reserva d'aigua per abeuradors i usos complementaris a la gestió forestal sostenible; o les inversions en àrees recreatives, hàbitats d’interès, sendes i miradors, entre d’altres intervencions.

D’altra banda, en relació a les actuacions i inversions de prevenció d’incendis forestals subvencionables, Alzira es veurà beneficiada amb 25.838 euros; mentre que la Pobla Llarga percebrà un total de 25.237 euros. La distribució d’aquesta partida compta amb una assignació fixa de 25.000 euros per localitat, mentre que la resta de disponibilitat pressupostària ha estat distribuïda en funció de la població i la superfície forestal de titularitat pública acreditada.

Entre les actuacions que contempla aquesta segona línia d’ajudes es contempla el manteniment d’infraestructures de prevenció d’incendis forestals, punts de reserva d’aigua per a l’extinció forestal i línies de defensa contra incendis –àrees de tallafocs, faixes auxiliars o interfície urbana-forestal–; habilitar vies forestals; o l’adquisició d’eines, maquinària i complements forestals per a la realització de tasques de prevenció d’incendis.

El Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat (MuVIM), dependent de l’Àrea de Cultura de la Diputació de València, acull aquest proper diumenge, a partir de les 10:00 hores, un taller d’edició de Viquipèdia, organitzat pels voluntaris d’Amical Wikimedia i que estarà centrat en la difusió de continguts i recursos relatius a la Il·lustració.

Aquesta iniciativa està orientada a ‘viquipedistes’ habituals, curiosos i gent que no coneix el funcionament d’aquesta popular enciclopèdia en línia, però té interès en conèixer-la millor, els quals es reuniran per aprendre a editar i difondre el coneixement lliure i multilingüe. L’entrada serà lliure i gratuïta fins a completar l’aforament, i serà necessari que els participants vagen acompanyats dels seu propi dispositiu electrònic, ja siga l’ordinador portàtil, la tauleta, o qualsevol altre.

Aquest projecte conjunt entre Amical Wikimedia –l’associació que aglutina als ‘viquipedistes’– i el mateix MuVIM –l’únic centre a Europa dedicat específicament a la difusió del Moviment Il·lustrat–, tractaran de fer casar l’era de la informàtica amb el Segle de les Llums.

La Il·lustració va estar un moviment intel·lectual que al segle XVIII va fer possible el desenvolupament del pensament cap a una visió alliberadora de l’home i, a la seua vegada, un corrent preocupat per la generació i difusió del coneixement que va donar lloc al projecte de L'Encyclopédie.

Evidentment, des del segle XVIII i fins el present han canviat moltes coses. El compendi del coneixement del segle XXI ja no és L'Encyclopédie, donat que actualment s'han diversificat els suports de publicació on disposar del coneixement elaborat, amb infinitat de bases de dades i portals de difusió de la producció científica. No obstant això, amb el propòsit de gestionar millor la informació i que aquesta resulte accessible per a la major quantitat d’usuaris, existeix un projecte basat en L'Encyclopédie, però convenientment adaptat als nostres dies: la Viquipedia, l’enciclopèdia on-line col·laborativa.

Aquesta sessió forma part d’un ‘Viquiconcurs’, consistent en una selecció de 12 temes, que van des de Francisco Pérez Bayer al libertinisme de Lucilo Vanini. És tracta d’un concurs multilingüe, on es pot participar en qualsevol de les prop de 300 edicions idiomàtiques que comprèn l’enciclopèdia on-line. 

Un centenar de veïns i veïnes de les localitats d’Andilla i Albal han visitat aquest dijous els edificis de la Diputació de València, acompanyats per la diputada de Benestar Social, Salut i Educació, Mercedes Berenguer, com a part del programa cultural Açò és la Dipu.

Amb l’alcalde de Albal, Ramón Marí, la regidora de Serveis Socials del mateix municipi, Lola Martínez, y el tinent d’alcalde d’Andilla, José Enrique Salvador, la diputada de Benestar Social ha recordat que la Diputació representa a tots els ciutadans. “Treballem conjuntament amb els municipis, colze a colze”, ha assegurat la diputada, qui ha afegit que “es tracta de dignificar el treball que es fa i de donar resposta a les persones”.

Els visitants han ocupat els escons dels diputats per a escoltar les explicacions sobre el funcionament de la institució que la pròpia diputada els ha presentat. “Aquesta és una bona manera de conéixer el nostre patrimoni i de mantenir una vida activa i saludable”, ha assegurat la diputada.

Així mateix, Mercedes Berenguer ha ressaltat l'important patrimoni de la Diputació de València i que, en les seues paraules, “val la pena conéixer, ja que en ocasions estem més familiaritzats amb municipis d'altres països i no coneixem la nostra terra”.

Una ruta històrica i institucional

El component cultural del programa Açò és la Dipu és el factor dominant en aquestes visites, que arranquen en el carrer Navellos i tenen com a parades els palaus de Batlia i l'Escala, els jardins de l'antic Hospital General de València, el Centre Cultural la Beneficència i l'Institut Valencià d'Audiofonología (IVAF). 

Així, els participants tenen l'oportunitat de conèixer la història i el funcionament de la Diputació com a institució, les característiques arquitectòniques dels edificis que componen la seu principal, situada en la plaça Manises, i descobrir alguns aspectes de la història de València i el seu centre històric, des del segle XV fins ara. 

Amb aquesta iniciativa, des de l'àrea del Benestar Social de la Diputació “volíem que la gent coneguera l'entorn històric dels edificis que componen la Diputació, explicant quan es van fer, en quin context i amb quina finalitat, i després, lògicament, que conegueren el seu interior”, ha explicat Mercedes Berenguer. Les visites continuaran tots els dilluns, dimarts i dijous fins al final del mes de novembre.

Comença la recaptació dels tributs de les entitats locals que han delegat en la Diputació aquesta funció.

Entre els dies 29 d'octubre i 29 de desembre de 2017, ambdós inclusivament. 

Els contribuents hauran d'efectuar el pagament en aquestes dates en qualsevol de les següents entitats de crèdit col·laboradores, en els horaris d'obertura i tancament de caixa que tinguen establits:

- Banco Bilbao Vizcaya Argentaria, - Caixabank,
- Banco Santander, - Caixa Ontinyent,
- Banco Popular Español, - Cajamar,
- Bankia, - Caixa Popular
- Banc Sabadell, - Caixa Rural de Torrent,

També poden pagar a través d'internet en la pàgina web de la Diputació de València: www.dival.es/gestion-tributaria/content/pagament-de-tributs.

BOP divendres, 27 d'octubre de 2017 (vore anunci)