Els municipis de Silla, Beniparrell i Alcàsser han unificat esforços per a tractar de millorar el desenvolupament de les zones logístiques d'aquests tres enclavaments de L'Horta. L'impuls es donarà a través de la Càtedra Divalterra, un estudi fruit de la col·laboració entre la Diputació de València i la Universitat Politècnica de València (UPV).

L'encàrrec d'aquest pla estratègic industrial és el resultat de la reunió mantinguda aquest dijous entre els alcaldes de Silla i Beniparrell, l'alcaldessa d'Alcàsser, i el president de la Diputació, Jorge Rodríguez, qui ha estat acompanyat pel director de l'àrea d'estudis i planificació estratègica de Divalterra, Miguel Ángel Ferri.

Rodríguez ha assegurat una vegada més que l'objectiu de la institució és “ajudar als ajuntaments a tenir els millors accessos i serveis en els polígons per a generar activitat econòmica i llocs de treball”, i un dels primers passos consisteix a definir un pla conjunt, com el qual ja van sol·licitar en el seu moment els municipis de Cheste, Loriguilla i Riba-Roja.

“Aquesta és un àrea industrial potent i té una importància estratègica rellevant”, ha sentenciat Ferri des del punt de vista tècnic. “No obstant açò, és un àrea industrial que ja té unes quantes dècades i presenta algunes manques. “A part del manteniment diari es requereix una visió de futur que ajude als responsables municipals a marcar la seua línia d'actuació a llarg termini”. Açò servirà per a poder desenvolupar estratègies d'actuació i cercar el finançament corresponent.

Silla, Beniparrell i Alcàsser: una situació industrial estratègica

Silla, Beniparrell i Alcàsser es troben en una posició privilegiada, en l'enllaç de les autovies A-7 i AP-7 amb la V-31, amb una línia de ferrocarril que passa per les seues zones industrials, prop de l'aeroport i ben connectades amb el port de València. La distància a aquests eixos i infraestructures és, sens dubte, un dels punts forts d'aquest projecte.

En el cas de Silla, el seu alcalde, Vicente Zaragozà, ha posat l'accent en la proximitat d'aquests tres municipis i la necessitat de pensar en comú. “Som tres poblacions pròximes i volíem un projecte base per a desenvolupar els tres polígons i fins i tot unir-los per la proximitat que tenen entre si”. “La finalitat és sol·licitar ajudes supramunicipals a la conselleria, al ministeri i a la Unió Europea. Som tres poblacions que treballaran totes a una per a posar en valor el seu teixit industrial”.

Beniparrell compta en l'actualitat amb 1.948 habitants i té set polígons, la qual cosa li suposa tenir 530 empreses situades allí. No obstant açò, “els polígons estan fets pols quant a asfaltat, clavegueram, col·lectors…”, enumera Salvador Masaroca, alcalde del municipi. “És una bona notícia que es faça aquest projecte per a poder pal·liar en la mesura del possible totes aquestes deficiències”.

“La nostra ubicació és estratègica, per açò tenim 530 empreses, perquè estem a 10 minuts de València i la canalització de la logística és molt bona. Però encara podríem tenir-ne més si els polígons estigueren com haurien d'estar”, ha lamentat l'alcalde. “Ara mateix moltes empreses estan fugint perquè no troben atractiu per l'estat en el qual es troba el polígon”.

L'agilitació de tràmits i línies d'actuació que permetria l'estudi faria possible donar “un pas endavant” i “potenciar” uns polígons els quals, segons l'alcalde de Beniparrell, han passat “vint-i-tants anys” sense rebre cap tipus d'atenció “i açò és una equivocació”.

L'alcaldessa d'Alcàsser, Eva Zamora, ha valorat de forma “molt positiva” una reunió que servirà per a “unificar criteris al voltant dels nostres polígons industrials”. “Un pla estratègic per a tenir on poder agarrar-nos i quines estratègies, activitats i inversions hem de fer perquè aqueixos polígons es modernitzen i siguen capdavanters dins d'Espanya i Europa”.

Hi ha imatges disponibles en el FTP de Dival.

La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació, dependent de l’Àrea de Cultura de la Diputació de València, oferirà aquest divendres, 20 d’octubre, una roda de premsa amb motiu del lliurament dels premis literaris València i València Nova 2017.

En la mateixa, intervindran el diputat de Cultura; Xavier Rius; el director de la Institució Alfons el Magnànim, Vicent Flor; a més de comptar amb la presència dels nou autors guardonats: Maria Carme Rafecas; Dimas Prychyslyy; Josep Maria Balbastre; David Hernández; Daniel Fopiani; Pasqual Alapont; Álvaro Bermejo; Javier Cigüela i Albert Toldrà.

Junt amb els autors i els llibres publicats es presentaran també els quadres realitzats pel pintor Manuel Boix expressament per a ser entregats a cadascun dels premiats.

La gala literària en la qual es lliuraran els guardons dels premis València i València Nova 2017 tindrà lloc aquest divendres, a les 19:30 hores, en la sala Gregori Mayans del MuVIM. En un acte que estarà presentat per l’actriu valenciana Marta Chiner.

NOTA ALS MITJANS

Dia: Divendres, 20 d’octubre de 2017.

Hora: 12:00 hores.

Lloc: Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat (MuVIM). C/ Quevedo, núm. 10. València.

La Diputació de València i la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport ampliaran la col·laboració encetada entre ambdues administracions per engegar un segon Pla Municipal de Manteniment d’Escoles, mitjançant el qual escometre diferents actuacions de conservació i manteniment a les escoles públiques d’Educació Infantil i Primària de les comarques valencianes. Així s’ha abordat durant la reunió de treball mantinguda per la vicepresidenta de la Corporació provincial, Maria Josep Amigó, i el conseller Vicent Marzà.

Maria Josep Amigó ha destacat que aquesta trobada ha servit «per continuar en la nostra dinàmica de col·laboració interinstitucional» que mantenen la Diputació de València i Consell, i que en l’àmbit estrictament educatiu ja s’ha concretat en els darrers temps en la injecció, per part de la Corporació provincial, de 16,8 milions d’euros per al programa Xarxa Llibres; i altres set milions corresponents al primer Pla Municipal de Manteniment d’Escoles.

En aquest sentit, la vicepresidenta ha manifestat «el compromís pressupostari de la Diputació de València en donar continuïtat en 2018 a un segon Pla Municipal de Manteniment d’Escoles». Així mateix, Maria Josep Amigó ha incidit en que la dotació econòmica d’aquest programa «encara està per determinar» però que, en qualsevol cas, «no serà inferior als set milions del present exercici, perquè entenem que l’ensenyament públic i de qualitat constitueix una prioritat màxima per al Govern del Botànic, i des de la Diputació volem contribuir-hi amb aquestes ajudes», ha subratllat.

La competència del manteniment dels col·legis d'Educació Infantil i Primària «correspon als ajuntaments, però no sempre aquestes administracions compten amb els recursos suficients per poder mantenir en òptimes condicions un parc d'escoles generalment envellit», ha indicat la vicepresidenta. És per això, «el que fem des de la Diputació és contribuir econòmicament amb uns ens locals molt infrafinançats, possibilitant que aquestes ajudes continuen tenint una important component territorial, de manera que puguen beneficiar el major número de municipis possible i que contemplen la realitat comarcal».

En aquest sentit, Maria Josep Amigó ha recordat que la implementació del primer Pla Municipal de Manteniment d’Escoles va contribuir a la millora de l’eficiència energètica en els col·legis, mitjançant la substitució de portes i finestres en un total de 44 centres educatius radicats en 44 nuclis poblacionals diferents i distribuïts entre 14 comarques valencianes. Unes actuacions que varen tenir incidència sobre prop de 14.000 alumnes i que es varen realitzar comptant amb l’assessorament tècnic de la Conselleria d'Educació i atenent a criteris objectius quant a la prioritat en el tipus d'actuacions i la consideració de criteris d'equilibri territorial i poblacional.

«Rescatar persones»

Per la seua part, el conseller Vicent Marzà ha ressaltat que amb aquest tipus de col·laboracions «es posa de manifest que tant el Consell com la Diputació de València tenim les mateixes prioritats: la nostra ciutadania. Hem vingut a rescatar persones, i colze a colze, treballem per a fer-ho realitat».

Així mateix, Marzà ha aprofitat l’ocasió per «agrair a la Diputació la seua aposta per donar suport als municipis en el manteniment d’escoles. Una bona educació necessita de centres educatius en òptimes condicions. És en busca d’aquest propòsit que impulsem aquest segon Pla Municipal de Manteniment d’Escoles amb la Diputació i, alhora, engeguem amb el món municipal el pla Edificant, refermant així la col·laboració institucional per treballar per a les persones», ha remarcat el conseller.

* MATERIAL DE VÍDEO DISPONIBLE EN EL FTP DE LA DIPUTACIÓ.

La Diputació de València destinarà 900.000 euros del superàvit del pressupost provincial a escometre actuacions de rehabilitació i reforma de la façana del Teatre Principal. Així ho ha traslladat la vicepresidenta de la Corporació provincial, Maria Josep Amigó, al consellerd’Educació, Investigació, Cultura i Esport, Vicent Marzà, durant la reunió de treball mantinguda per fer seguiment dels projectes en els que treballen conjuntament la Diputació i la Conselleria.

Durant la trobada, Maria Josep Amigó ha aprofitat per informar el conseller de que a la sessió plenària celebrada el passat mes de juliol, la Diputació de València va acordar una modificació de crèdit que inclou consignar 900.000 euros del superàvit del pressupost provincial per a la reforma de la façana del Teatre Principal de València. Un immoble propietat de la Diputació, però que l’Institut Valencià de Cultura també usa per a la realització de part de la seua programació cultural i artística.

En concret, els treballs a realitzar inicialment consistiran en la neteja i condicionament de la façana principal, a més d’actuar sobre la coberta per tal de segellar algunes escletxes i evitar filtracions. Maria Josep Amigó ha reconegut que «tot i que la inversió hauria de realitzar-se per escometre una remodelació més profunda del centre cultural, aquest constitueix un primer pas de l’Àrea de Patrimoni per aconseguir la recuperació integral de l’immoble», ha explicat la vicepresidenta.

En aquest sentit, Maria Josep Amigó ha recordat que el projecte inicial per a la reforma de la façana del Teatre Principal «data de l’any 2004, tot i que estava oblidat i sense executar». És per això, ha explicat que aquest «serà actualitzat per part dels tècnics de la Diputació per tal d’adaptar-lo a les actuals necessitats i condicions en les quals es troba el recinte cultural».

Per la seua part, el conseller Vicent Marzà ha celebrat «el compromís de la Diputació de València amb un dels espais escènics més importants del nostre territori», donat que «el treball conjunt, tant en la infraestructura com en la programació, en el continent i en el contingut, fan possible que el Teatre Principal visca una nova etapa de qualitat amb una oferta escènica a l’alçada del públic i del seu sector», ha refermat.

El responsable de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport també ha incidit en que «des de l’inici de la present legislatura, la reforma del Teatre Principal ha estat un objectiu del nostre departament». És per això, ha aprofitat per «agrair a la Diputació de València que recupere un projecte de l’any 2004 no executat i que destine part del seu romanent pressupostari a millorar aquest important contenidor cultural».

Les Arts Volant visitaran nous municipis

Maria Josep Amigó i Vicent Marzà també han anunciat la predisposició d’ambdues institucions de donar continuïtat al programa d’òpera itinerant als municipis Les Arts Volant. Un projecte que, mitjançant el conveni de col·laboració subscrit per l’Àrea de Cultura de la Diputació de València i el Palau de Les Arts Reina Sofía, ha fet possible en aquest 2017 la representació d’una òpera professional a un total de deu municipis de les comarques valencianes.

Un ‘camió-escenari’ dotat de tot el material necessari per a la representació d’una òpera –decorats, il·luminació i so– ha permès apropar l’òpera Bastià i Bastiana, de Mozart, als municipis de Càrcer, Benaguasil, Montaverner, Guardamar de la Safor, Albuixech, Castielfabib, Albalat dels Tarongers, Sueca, Picanya i Alginet.

Una producció que ha comptat amb els cantants del Centre Plácido Domingo i on l'Intendent del Palau de Les Arts, Davide Livermore, ha estat el director d'escena.

* MATERIAL DE VÍDEO DISPONIBLE EN EL FTP DE LA DIPUTACIÓ.

La compositora Claudia Montero portarà aquest proper dissabte, 21 d'octubre, a les 19:30 hores, fins el Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat (MuVIM) el concert d'arpa Evocacions, una ciutat del sud, en el marc del cicle «El Compositor, HUI» que organitza aquest museu depenent de l'Àrea de Cultura de la Diputació de València.

Claudia Montero és una de les més prominents i destacades compositores d'Amèrica Llatina. Ha estat guardonada amb dos Grammy Llatins, el primer pel seu «Concierto para Violín y Orquesta de Cuerdas»(2014), i el segon pel seu «Cuarteto para Buenos Aires»(2016), tots dos en la categoria de Millor Composició Clàssica Contemporània.

És membre de la xarxa globlal International Alliance Women in Music, de la Latin Recording Academy i de la Recording Academy. Des de 2002 resideix a València, on va obtenir un Màster en Estètica i Creativitat Musical a la Universitat de València. Actualment pertany al cos de catedràtics de la Generalitat Valenciana.

El recital de Claudia Montero serà el tercer concert de «El Compositor, HUI». Un cicle dirigit artísticament pel professor i compositor Vicent Roncero, i que és una realitat gràcies a l'estreta col·laboració entre el MuVIM i el Conservatori Superior de Música Joaquín Rodrigo de València, que naix amb l'objectiu de divulgar la música contemporània —sobretot aquella composada a partir de la segona meitat del segle XX—i posar en valor la figura del compositor, una figura clau que, segons Roncero, no compta actualment amb el merescut reconeixement.

Cadascuna de les sessions de «El Compositor, HUI» ofereix al públic l'oportunitat d'assistir a un concert de música contemporània compartint espai i impressions amb el seu compositor o compositora, que després de la interpretació analitzarà les claus de la seua obra i el seu treball amb els assistents.

Totes les peces són interpretades per l'Antara Grup del CSMV (Conservatori Superior de Música de València), en un projecte pedagògic dirigit per Voro García i Carlos Amat que reuneix els alumnes del conservatori per interpretar música de nova creació, afavorir sinergies de col·laboració amb altres centres d'ensenyament musical superior i ajudar a la visibilitat d'aquests futurs professionals.

La vicepresidenta de la Diputació de València, Mª Josep Amigó, assistirà aquest dissabte a l’acte de clausura de les Jornades Territorials. Aquestes jornades se celebren al saló de plens de l’Ajuntament d’Enguera els dies 20 i 21 d’octubre.

En aquesta trobada, acompanyaran a la vicepresidenta, Óscar Martínez Poquet, alcalde d’Enguera i Pep Aparicio Guadas, membre de l’Institut d’Estudis Territorials el Caroig.

A aquestes jornades titulades “El territorio como bien común. Agricultura, ganadería, silvicultura... en el macizo del Caroig” es pretén donar visibilitat, reconèixer i posar en valor les iniciatives existents al territori, relacionant-les entre sí i projectant-les cap al futur.

NOTA ALS MITJANS

Dia: Dissabte, 21 d’octubre de 2017.

Hora: 13:45 hores.

Lloc: Saló de plens de l’Ajuntament d’Enguera. C/ Dr. Albiñana, núm. 1. Enguera.

La diputada de Memòria Històrica, Rosa Pérez Garijo, presentarà el pròxim dilluns, 23 d'octubre, les claus sobre el congrés internacional 'Des de la capital de la República. Noves perspectives i estudis sobre la Guerra Civil espanyola', organitzat per la Diputació i la Universitat de València i que tindrà lloc en la Facultat de Geografia i Història del 25 al 27 d'octubre.

Durant l'acte intervindran el director de la càtedra interuniversitària de Memòria Democràtica del País Valencià, Javier Navarro, i la directora del congrés, Marta García, els qui explicaran els detalls de la programació i els professors de nombroses universitats internacionals que participaran en l'esdeveniment.

NOTA ALS MITJANS

Dia: 23 d’octubre de 2017

Lloc: Sala de Premsa de la Diputació de València. Plaça Manises, 4

Hora: 12.00 hores

La Diputació de València, des de l'àrea d'Assessorament Municipal que coordina la diputada Conxa García, ha visitat Emperador, un xicotet municipi de l'Horta Nord, catalogat com el municipi més reduït d'Espanya, amb una superfície de 30.600 metres quadrats. Per contra, és un dels més densament poblats, amb 690 habitants.

Emperador està eximit de comptar amb un secretari interventor donat el seu escàs pressupost. "Dins de l'àrea d'Assessorament Municipal tenim entre 15 i 16 pobles que no disposen d'aquesta figura, i una de les tasques de la Diputació és posar a la disposició d'aquests municipis, que no compten amb els recursos necessaris, un secretari interventor, doncs resulta imprescindible en tots els ajuntaments", ha explicat Conxa Gracía.

Un secretari interventor exerceix funcions com a assessoria jurídica, fe pública i comptabilitat. Es tracta, per tant, d'una de les persones més importants, jurídicament, d'un ajuntament i ha de donar fe que tot el que es faça és correcte. "Un ajuntament no pot funcionar sense un secretari interventor, que és qui porta els comptes del consistori, acords, tot el que es faça en l'ajuntament ha de passar per les seues mans", afig la diputada.

Vicente Frontera és un dels secretaris interventors que la Diputació posa a la disposició d'aquests xicotets municipis i vas agafar a Emperador des de fa 22 anys. "Vinc una vegada a la setmana per a exercir una funció d'assessorament jurídic i econòmic, a més de portar el control de la comptabilitat i els pressupostos".

Millores en el municipi gràcies a l'ajuda de la Diputació

Durant la visita, Alberto Bayarri, alcalde d'Emperador, ha mostrat a la diputada d'Assessorament Municipal algunes de les millores que s'han realitzat en l'ajuntament gràcies a l'ajuda que presta la Diputació. En concret, l'edificació d'un centre social que s'annexiona al mateix ajuntament que també ha sigut remodelat. Per a açò, segons comenta el mateix alcalde, "es van ajuntar diversos plans, en concret dos PPOS i un IFS, per a poder realitzar la infraestructura".

Aquestes obres han dotat tant a l'ajuntament i al centre social de diferents dependències per al gaudi dels veïns i veïnes del xicotet municipi, que ara compta amb un centre mèdic, ludoteca, biblioteca i lloc del jubilat i un gimnàs municipal on poder gaudir de diferents activitats.

"Amb l'última subvenció hem unit els dos edificis perquè semblara tot un, estem molt contents amb l'ajuda que ens aporta la Diputació", declara l'alcalde del municipi més xicotet d'Espanya. "La Diputació ho és tot per als pobles xicotets; sense la seua ajuda no serien el que són, ni molt menys", recalca Alberto Bayarri.

Davant la demanda de la societat per a obtindre veritat, justícia i reparació, que el passat any “va desbordar totes les previsions” segons la responsable de l'àrea de Memòria Històrica, Rosa Pérez Garijo, la Diputació de València respon amb una nova injecció d'ajudes.

Hui s'ha publicat en el Butlletí Oficial de la Província (BOP) una nova convocatòria de subvencions per a projectes de recuperació de memòria històrica, la segona en el que va d'any, per un import de 300.000 euros. En total, la Corporació provincial destinarà en 2017 533.000 euros a Ajuntaments, entitats i associacions sense ànim de lucre de la provincia de València.

"Hem de reparar a les víctimes d'una de les èpoques més fosques de la història d'Espanya", ha recordat Pérez Garijo. Així mateix, la diputada ha manifestat la seua satisfacció per la nova Llei de Memòria Democràtica aprovada ahir en Les Corts, a més de recordar els objectius aconseguits fins ara per l'àrea que lidera que ha permès, entre altres coses, la instal·lació de memorials i l'exhumació de fosses comunes com la 113 del cementeri de Paterna, “una de més grans d'Espanya”.

El termini de presentació de sol·licituds començarà demà i finalitzarà el pròxim 20 de novembre. La quantitat global de les ajudes augmenta quasi un 30 per cent respecte a l'anterior, fins als 300.000 euros, dels quals 150.000 seran destinats als Ajuntaments i 150.000 als familiars i entitats sense ànim de lucre.

La Delegació de Memòria Històrica ha informat que es mantenen les tres línies d'ajuda aprovades en 2016, per la qual cosa podran ser subvencionades les activitats d'indagació, localització, exhumació, identificació i trasllat, si escau, de les restes de les persones desaparegudes violentament durant la guerra civil i la repressió posterior; la instal·lació d'elements testimonials en reconeixement d'edificis, llocs i espais geogràfics vinculats a la memòria històrica; així com la retirada de símbols i vestigis franquistes. 

La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació ha presentat les obres i autors guardonats en la present edició dels Premis València i València Nova 2017 de literatura, els quals rebran el seu reconeixement aquesta mateixa vesprada en una gala literària que acollirà el Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat (MuVIM).

El diputat de Cultura, Xavier Rius, ha aprofitat l’ocasió per donar l’enhorabona als premiats, als quals ha agraït «el seu esforç i dedicació per realitzar aportacions que ens ajuden a créixer com a societat». Així mateix, Rius ha incidit en la «singularitat» d’aquest certamen literari, destacant «l’àmplia diversitat de modalitats», alhora que ha subratllat que «els Premis València i València Nova són un element clau per a la recuperació del prestigi de la Institució Alfons el Magnànim».

Seguint aquesta mateixa línia, el responsable de l’Àrea de Cultura ha apuntat que «aquesta heterogeneïtat d’autors i d’obres ajuden a dotar-nos, com a societat, d’un bastió capaç de multiplicar les línies discursives existents i defugir de qualsevol intent d’implantar el pensament únic».

Per la seua part, el director de l’institut, Vicent Flor, ha remarcat que aquesta convocatòria de 2017 «constitueix l’edició amb major nombre de premiats i obres publicades». En aquest sentit, Flor ha insistit, de forma molt especial, en «la consolidació dels Premis València Nova –aquells orientats als joves autors menors de 30 anys– com també de la modalitat d’assaig». Prova d’aquest fet, ha esgrimit Flor, «ha estat l’increment en un 40% del total d’obres presentades a la convocatòria d’enguany».

Nou guardonats

D’acord amb els veredictes dels diferents jurats, seran reconeguts amb aquests premis l’assagista Albert Toldrà per la seua reflexió crítica sobre la sexualitat Plaer de la carn. Sexe i temperament a la cultura medieval; Pasqual Alapont rebrà el premi de narrativa en valencià per la novel·la El mal que m’habita,«una història que emana d’una ferida del passat», ha explicat el mateix autor.Álvaro Bermejo s’ha fet mereixedor del guardó de narrativa en castellà per Las maléficas de Etxalar, «un treball que camina entre la frontera de la realitat i el desig».En poesia, Josep Maria Balbastre i l’obra Iconòstasi serà reconeguda en la modalitat de lírica en valencià, mentre que David Hernández ho farà en la seua modalitat en castellà pel poema d’amor Lo que tu nombre tiene de aventura.

Pel que fa als premis València Nova, orientats als autors menors de 30 anys, les distincions són per a Javier Cigüela, per l’assaig Excluidos y transparentados: del panóptico a la pantalla digital, el qual analitza les formes de vigilància i exclusió que tracten d’imposar els estaments de poder en cada època. Daniel Fopiani obté el reconeixement de narrativa en castellà per La carcoma. Així mateix,també es reconeixeràa Mari Carmen Rafecas i la seua obra Blanc breu en la modalitat de poesia en valencià; i Dmytro Prychyslyy, amb Molly House, rebrà el guardó a la millor poesia en castellà.

Edicions Bromera ha estat l’encarregada de la publicació dels llibres premiats en les modalitats de narrativa i poesia en valencià; Versátil Ediciones ho ha fet amb els llibres de narrativa en castellà; Ediciones Hiperión s’ha encarregat dels premiats en les categories de poesia en castellà; i la mateixa Institució Alfons el Magnànim ha editat els dos llibres d’assaig, que passen a formar part de la col·lecció Estudis Universitaris.

Junt amb els autors i els llibres publicats també s’han presentat els quadres realitzats pel pintor Manuel Boix expressament per a ser entregats a cadascun dels premiats.

Recepció i gala literària

Els distints autors premiats han visitat la seu de la Diputació de València, on han estat rebuts per la vicepresidenta de la Corporació provincial, Maria Josep Amigó. La vicepresidenta ha traslladat el reconeixement de la Corporació provincial a tots els guardonats, a més de posar en valor, com a presidenta del jurat, la qualitat de les diferents obres presentades a la convocatòria del Magnànim.

La gala literària en la qual es lliuraran els premis València i València Nova 2017 tindrà lloc aquesta mateixa vesprada, a les 19:30 hores, al MuVIM, en una cerimònia que congregarà a nombroses personalitats del món de la cultura i la política valenciana. Entre aquests, està confirmada la presència del president de Les Corts Valencianes, Enric Morera; el secretari autonòmic de Cultura, Albert Girona; el secretari autonòmic de Justícia, Ferran Puchades; la vicepresidenta de la Diputació de València, Maria Josep Amigó; el diputat de Cultura, Xavier Rius; i els també diputats Emili Altur, Josep Bort, i Mamen Peris; així com el president de l’Acadèmia Valenciana de Llengua, Ramon Ferrer.

L’acte estarà conduït per l’actriu valenciana Marta Chiner i comptarà, a més, amb l’actuació musical del grup Dòmisol Sisters.

* MATERIAL DE VÍDEO DISPONIBLE EN EL FTP DE LA DIPUTACIÓ.