El 9 d'octubre de 1977, després de les primeres eleccions democràtiques, el Plenari de Parlamentaris valencians va acordar proclamar el 9 d'Octubre com «Dia Nacional del País Valencià». A la vesprada, després de la signatura del "Compromís Autonòmic del País Valencià" entre els partits valencians amb representació parlamentària –UCD, PSOE i PCPV-PCE, entre d'altres–, es va celebrar a la ciutat de València una de les manifestacions més multitudinàries de la seua història en la qual varen participar, segons algunes estimacions, més de 600.000 persones.

Ara, el Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat (MuVIM), dependent de l'Àrea de Cultura de la Diputació de València, exhibeix, fins el 7 de gener, la mostra 9 d’Octubre de 1977. Retrats d’una il·lusió. Una selecció de fotografies realitzades pel col·lectiu de fotoperiodistes «El Cameraman» —integrat per Jorge Crespo, Rafael de Luis Casademunt i Carlos Errando—durant el transcurs d'aquella jornada. En les mateixes es recullen molts dels episodis que varen protagonitzar aquell 9 d’Octubre, com ara el ple extraordinari de parlamentaris que va tenir lloc a l'Ajuntament de València, la processó cívica, a més de la gran manifestació.

«Aquesta és, per damunt de tot, una exposició honesta —ha assegurat el director del MuVIM, Rafael Company—, en què no s'ha actuat de manera esbiaixada ni apriorística, respectant totes i cadascuna de les diferents sensibilitats que es varen donar cita en aquella mobilització de tan enormes dimensions. Diferents sensibilitats i percepcions sobre el que havia estat —i el que havia de ser—l'autonomia política dels valencians».

Per la seua part, el responsable d'exposicions del museu, Amador Griñó, ha incidit en la rellevància social de la mostra, plantejada com «un document històric i fotoperiodístic que representa un moment fundacional en la construcció de la il·lusió col·lectiva de l'autogovern. Es tracta, per tant, d'un manifest visual, d'un mite fundacional i d'una part inextirpable de la nostra memòria», ha apuntat.

De fet, el fotògraf i membre fundador de «El Cameraman», Rafa de Luis, ha relatat la seua experiència cobrint els actes d'aquell dia, destacant «la impactant imatge de la convivència de banderes de tots els colors i les multituds de gent omplint pacíficament els carrers», ha subratllat. Tot això, a més, «va ocórrer sense haver d’eixir corrent davant dels grisos», ha remarcat.

Polítics clau i persones anònimes

En moltes d'aquestes imatges que conté la mostra es poden identificar alguns dels polítics que varen tenir un paper rellevant en el procés d'elaboració i posterior desenvolupament del primer Estatut d'Autonomia aprovat l’any 1982. Figures com Joan Lerma —futur president de la Generalitat—, Ignacio Carrau —president llavors de la Diputació de València—, Miguel Ramón Izquierdo —alcalde de València i després fundador d'Unió Valenciana—, Pilar Bravo, Francesc de Paula Burguera —llavors diputat d'UCD per València—, Emèrit Bono, José Antonio Noguera de Roig, Antonio García Miralles i un llarg etcètera de personalitats que varen participar activament en els avatars polítics de la Transició i la negociació de l'Estatut d'Autonomia.

Però, en la selecció d'imatges, el MuVIM ha volgut subratllar la presència dels rostres anònims d'aquella ciutadania que va participar en un acte d'afirmació col·lectiva que va unir a la immensa majoria dels valencians i les valencianes malgrat la profunda divisió d'opinions que tenien sobre el seu passat històric i el seu futur polític.

Precisament, per aquesta heterogeneïtat va resultar tan excepcional aquella manifestació que, tot just ara fa 40 anys, va treure al carrer a milers de valencians i valencianes que pensaven de manera radicalment diferent —sobre el nom i l'extensió del seu territori, sobre l'ensenya més adequada per identificar-lo, sobre el caràcter i la filiació de la llengua que parlen—per tal de demanar una mateixa cosa amb una sola veu: un Estatut d'Autonomia.

Aprofitant el 40 aniversari d'aquella diada, el MuVIM ofereix una selecció fotogràfica —però també un homenatge—a aquell extraordinari episodi polític de convivència i connivència. No debades, la tolerància és una de les divises de la Il·lustració: Hobbes, Locke, Spinoza, Voltaire o Montesquieu —entre molts altres—varen fer d'ella la pedra angular de qualsevol possibilitat de convivència pacífica entre els homes.

La Diputació de València manté el pas ferm en l'aposta per la Igualtat, que aplica en tots els àmbits de gestió i que en les últimes setmanes ha viscut dues fites històriques com la participació, amb 50 mesures i la coordinació de tres àrees, en el Pacte Valencià contra la Violència de Gènere, i l'aprovació en el plànol provincial del primer Pla d'Igualtat en la història de la institució.

L'activitat en matèria d'Igualtat no cessa des de l'àrea que dirigeix Isabel García, i aquest dimarts s'ha donat un nou impuls a la faceta formativa, un dels pilars que vertebra la gestió de la institució que presideix Jorge Rodríguez. La pròpia Isabel García ha inaugurat en el MuVIM el curs semipresencial d'elaboració i engegada de Planes d'Igualtat, al que han assistit tècnics municipals i personal polític que a partir d'ara poden completar el curs en línia, a través de la plataforma disposada per la Diputació.

El curs està destinat a personal i càrrecs electes de les entitats locals de la província de València encarregats d'elaborar i/o d'implementar els plans d'igualtat. Amb aquesta formació es pretén dotar als ajuntaments d'un instrument per a l'elaboració dels seus propis Planes d'Igualtat. D'aquesta manera, es pretén sensibilitzar i formar al personal polític i tècnic d'àmbit municipal promovent processos de reflexió que generen transformació social cap a una ciutadania més equitativa, igualitària i inclusiva.

La diputada Isabel García, que ha realitzat la presentació d'aquestes jornades formatives, ha recordat que des de principi de legislatura i des de l'àrea d'Igualtat van prendre com a objectiu prioritari "formar tant al personal tècnic com al polític en matèria de violència de gènere i d'Igualtat".

El passat any, aquest curs formatiu va estar centrat en la violència de gènere i va servir per a conscienciar i formar al personal per a prevenir i saber actuar davant aquesta xacra social. Un assumpte prioritari si es té en compte que, com recorda Isabel García, "la violència de gènere és la major de les desigualtats".

Així mateix, la diputada ha recordat que "portem dos anys treballant plans d'igualtat en els municipis i hem aconseguit implantar aquests plans en un 50% de la província de València, quan fins ara solament un 10% comptava amb ells". No obstant açò, García ha insistit que "el nostre objectiu des de l'àrea d'Igualtat és aconseguir que al final de legislatura el 100%, o almenys el 95% dels municipis, compten amb aquests plans d'igualtat".

Curs de formació sobre Planes d'Igualtat Municipals

El curs de formació del Pla d'Igualtat Municipal, que enguany compta amb la gran novetat de la formació en línia, té una durada de 40 hores i s'impartirà des d'aquest mateix dimarts 3 d'octubre fins al pròxim 1 de desembre, amb dues sessions presencials, la inauguració i la que clausurarà el curs l'1 de desembre, de 09:00 a 19:00 hores. Ambdues sessions presencials tindran lloc en el Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat (MuVIM).

Durant la presentació, dues de les ponents i formadores del curs, Ana Julián i Angoixes Bertomeu, amb una llarga trajectòria formativa en matèria d'Igualtat, han informat als 150 participants que han assistit a la presentació del curs sobre el funcionament de la plataforma i el pla de treball.

La Diputació de València va realitzar el llançament de l'oferta del curs el passat 1 de setembre i va rebre més de 300 sol·licituds. S'espera que en 2018 es realitzen 5 edicions més sobre aquestes jornades formatives.

El diputat de Cultura, Xavier Rius, presenta aquest dijous, 5 d'octubre, en roda de premsa les partitures i el CD que es lliuraran a les societats musicals dintre el programa Retrobem la Nostra Música, el qual aquest any compleix la seua 39ena edició.

Junt al diputat Xavier Rius, estaran presents en aquest acte de presentació els assessors musicals Vicent J. Soler i Pablo Sánchez Torrella.

Les partitures corresponen als números del 66 al 70 de la col·lecció publicada per l'Àrea de Cultura de la Diputació per a les bandes de música. Mentre que els compositors de les peces seleccionades han estat Juan B. Meseguer, Hugo Martínez, Miguel E. de Tena, Pascual Martínez i Joan Manuel Gómez de Edeta.

El CD, que rebran les societats musicals que sol·liciten la seua participació en el programa Retrobem la Nostra Música, inclou un total de cinc peces interpretades pels guanyadors de cadascuna de les categories del Certamen Provincial de Bandes de l'any 2016, que varen ser la Sociedad Musical Santa Cecilia de Requena, la Unió Musical de Carlet, la Filharmònica Alcudiana, l'Agrupació Musical de Beneixida i la Lira Musical de Salem.

NOTA ALS MITJANS

Dia: Dijous, 5 d’octubre de 2017.

Hora: 12:00 hores.

Lloc: Sala de premsa de la Diputació de València. Pl. de Manises, núm. 4. València.

El diputat de Medi Ambient, Josep Bort, assistirà aquest dijous dijous, 5 d’octubre, a la inauguració de la Jornada de mobilitat elèctrica en l’àmbit municipal que té lloc a Paterna.

A aquesta inauguració, el diputat estarà acompanyat per Alfredo Quijano, vicepresident de l’Institut Tecnològic d’Energia (ITE); i Júlia Company, directora general de l’Institut Valencià de Competitivitat Empresarial (IVACE).

Aquesta jornada va dirigida a càrrecs i tècnics d’ajuntaments de les comarques valencianes. Durant el matí es parlarà d’instal·lació d’infraestructures de recàrrega, adquisició de vehicles i projectes d’investigació i desenvolupament d’aquest tipus de vehicles.

NOTA ALS MITJANS

Dia: 5 d’octubre de 2017.

Hora: 09.15 hores.

Lloc: Institut Tecnològic de l’Energia (ITE). Av. Juan de la Cierva, núm. 24. Parc Tecnològic. Paterna.

El president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez, inaugura aquest dijous 5 d'octubre l'exposició ‘Coneix la Diputació’, que podrà visitar-se en la seu de la Corporació provincial en la plaça de Manises entre el 5 i el 15 d'octubre. La mostra explica a la ciutadania els serveis que presta la Diputació i els més de 200 anys d'història d'una institució moderna. Acompanyarà al president el diputat d’Administració General, Pepe Ruiz. 

NOTA ALS MITJANS

Dia: Dijous, 5 d’octubre de 2017

Lloc: Saló de Plens Diputació de València, plaça Manises, 4 

Hora: 10:00 hores 

Mig centenar de veïnes i veïns del municipi de Domeño han visitat aquest dimecres els edificis de la Diputació de València acompanyats pel diputat de Carreteres de la institució provincial, Pablo Seguí. Aquesta activitat forma part del programa cultural ‘Els dimecres ens veiem a la Dipu’, que s'ha estrenat al setembre amb l'inici de curs.

Els visitants han ocupat els escons del saló de plens de la Corporació per a escoltar les explicacions sobre el funcionament de la institució. Allí, el diputat Pablo Seguí ha recordat als assistents que esta iniciativa “dóna a conéixer una institució que ajuda als municipis a millorar la seua qualitat de vida”. La visita ha continuat en el Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat (MuVIM).

Aquesta iniciativa s'emmarca dins del full de ruta elaborat pel president de la Diputació, Jorge Rodríguez, amb la idea que la institució deixe de ser desconeguda per a la ciutadania i que es done a la població l'oportunitat de descobrir tots els serveis que es presten. El diputat Pablo Seguí ha explicat als assistents el funcionament de la Corporació i ha ressaltat “el valor del treball que es fa en aquesta casa, sempre dedicats als ajuntaments”.

Una ruta històrica i institucional

El programa 'Els dimecres ens veiem a la Dipu' naix com a resposta al bon acolliment del programa 'Açò és la Dipu', de similars característiques. D'aquesta manera, ara s'ofereix als municipis una possibilitat més de conéixer una part del patrimoni històric i cultural i es fomenta alhora el ple desenvolupament i integració social de les dones i les persones majors de la província de València.

Aquesta nova ruta està dirigida a col·lectius de dones i persones majors de 65 anys, jubilats i acompanyants, que canalitzaran les seues sol·licituds a través dels seus respectius Ajuntaments o associacions municipals, els i les quals col·laboraran en l'organització de les activitats. Es podrà participar en aquest programa fins el proper mes de novembre.

L'activitat consisteix en la realització d'una visita guiada a través de la qual es dóna a conéixer el patrimoni més emblemàtic de la Diputació de València i els seus museus i exposicions, entre els quals es troben els Palaus de la Batlia i Scala, el MuVIM i/o els serveis i museus del Centre Cultural La Beneficència.

L'atur afecta a quasi un 20% de la població, segons l'Institut Nacional d'Estadística. Compromesa amb acabar amb una de les majors preocupacions de les llars valencianes, la Diputació de València continua promocionant el programa d'inserció sociolaboral per a majors de 30 anys, aquesta vegada en la comarca de La Safor.

Representants d'aquesta unió entre administracions s'han reunit aquest matí a Gandia per a tractar la possible implantació del pla, promogut per la Diputació a través de la seua empresa pública Divalterra,  juntament amb les institucions locals.

Aquest servei, que ja està en marxa en els municipis de l'Horta Sud i València, garanteix que un mínim del 50 % dels usuaris trobaran treball. El programa se centra en l'acompanyament de cerca d'ocupació per part d'assessors especialitzats; a més, es realitzen dinàmiques en grup per a posar en pràctica competències com presentar-se en una entrevista de treball, redactar el currículum o conèixer què cerquen les empreses del sector.

“Les institucions públiques hem d'unir esforços per a acabar amb l'atur de llarga durada”, ha emfatitzat el diputat de Cooperació Municipal i responsable de l'àrea de Promoció Econòmica de Divalterra, Emili Altur, durant la reunió amb l'alcaldessa de Gandia, Diana Morant, i el president de la mancomunitat de municipis de La Safor, Tomás Ferrandis. A la trobada també han acudit la regidora d'Ocupació i Promoció Econòmica de l'Ajuntament de Gandia, Alicia Izquierdo, i el director de Promoció Econòmica de Divalterra, Josep Melero.

La Diputació de València ha iniciat els estudis per a la consolidació i millora del pont d'accés a Loriguilla, amb l'objectiu de facilitar el desenvolupament industrial del municipi i fomentar així la creació de nous llocs d'ocupació. Així li'l va traslladar ahir el Diputat de Carreteres, Pablo Seguí, a l'alcalde del municipi, Sergio Alfaro, durant la trobada que van mantenir i en el qual el primer edil va manifestar que l'estat actual del pont pot suposar un obstacle per a la instal·lació de noves empreses en el municipi.

En l'actualitat, Loriguilla compta amb 250.000 metres quadrats de polígon industrial desenvolupat, i, segons explica Alfaro, hi ha un milió de metres quadrats addicionals en demanda. L'alcalde assegura que açò es deu a la ubicació estratègica del municipi, al costat de la A-3, i molt prop d'altres dues poblacions d'alt desenvolupament industrial com Riba-roja i Xest, amb les quals precisament s'ha unit en un projecte comú per al desenvolupament d'una gran zona logística, amb el suport de la Diputació de València i la Universitat Politècnica de València (UPV), a través de la Càtedra Divalterra.

"Aquesta ubicació ha propiciat que moltes empreses d'entitat s'hagen interessat per instal·lar-se en el municipi, amb el consegüent impacte positiu que tindria en el desenvolupament local i la creació d'ocupació", ha destacat el primer edil, qui, no obstant això, ha matisat que perquè aquestes iniciatives acaben consolidant-se, "és necessari garantir uns bons accessos d'entrada i eixida, alguna cosa que, amb la situació actual del pont, que fa de coll de botella, no és possible", ha recalcat l'alcalde de Loriguilla, Sergio Alfaro.

Alfaro considera per aquest motiu "fonamental" que es realitze una actuació sobre aquest pont, alguna cosa en el que ha trobat el compromís del titular de Carreteres, qui ha explicat que els tècnics ja han començat a treballar per a trobar "una solució que permeta reforçar l'estructura i eixamplar en la mesura del possible els carrils de circulació, de manera que es garantisca la seguretat en el trànsit de tot tipus de vehicles", ha assenyalat el diputat de l'àrea de Carreteres, Pablo Seguí.

L'alcalde de Loriguilla va voler recordar que per a un ajuntament que arrossega un deute heretat de 15 milions d'euros, quan el pressupost municipal és d'amb prou faenes 2, els ingressos procedents d'un desenvolupament industrial controlat com el que s'està plantejant, a més de suposar un notable impuls a les possibilitats d'ocupació en la zona, "poden significar la diferència entre poder desenvolupar les infraestructures i serveis que necessiten els veïns i veïnes o no fer-ho", ha recalcat Sergio Alfaro, alcalde de Loriguilla.

El diputat de Projectes Europeus i de l'àrea de Gestió i Retenció del Talent de la Diputació de València, Bartolomé Nofuentes, ha iniciat, amb la seua visita a la població d'Andilla, la ronda de reunions amb els 222 municipis que participen en el programa de beques de postgrau de Gestió i Retenció del Talent de la institució provincial.

D'aquesta manera, Nofuentes ha conegut en primera persona el projecte de fort calat social que ha dut a terme el municipi en el marc d'aquest programa, un estudi per a la creació d'habitatges tutelats, destinats tant a persones majors com a persones amb diversitat funcional, en el qual ha treballat la postgraduada en Educació Social Gemma López.

Segons ha explicat Maite Estevan Mieres, agent d'Ocupació i Desenvolupament Local i tutora del projecte, es tracta d'un servei imprescindible en un municipi en el qual “la mitjana d'edat està entre els 70 i 80 anys i la majoria són persones que han enviduat i els seus fills, d'aquelles que tenen, viuen fora, per la qual cosa estan soles”.

Amb poc més de tres-cents habitants, en aquesta localitat de Los Serranos resulta inviable construir una residència, per la qual cosa es va plantejar la possibilitat de condicionar les pròpies cases dels usuaris perquè, les que estigueren en millors condicions, es convertiren en habitatges tutelats perquè convisqueren junts.

Després d'un exhaustiu treball de recerca en el qual Gemma López va analitzar totes les opcions viables per a poder crear els habitatges tutelats, estudiant les diferents necessitats i inconvenients, finalment, es va plantejar l'adquisició, a través d'una permuta, de la Casa Abadía, l'antiga casa del capellà.

“S'ha fet una anàlisi en profunditat de les necessitats del municipi i s'ha creat un projecte concorde a açò amb un immens treball com a base”, ha assenyalat per la seua banda Nofuentes. El diputat ha afegit que “aquest és l'esperit amb el qual ha nascut el programa de Gestió del Talent, posar en valor als nostres joves, donant-los entrada al món laboral, mentre els municipis es beneficien dels seus coneixements”.

El projecte ha finalitzat “superant totes les expectatives”, segons ha assegurat Maite Estevan, qui ha explicat que “només falta la inversió econòmica perquè l'habitatge tutelat siga una realitat”. Així mateix, la tutora ha agraït a la Diputació la creació de programes com el de Gestió i Retenció del Talent “ja que permeten triar des dels municipis les iniciatives que anem a dur a terme, segons les nostres necessitats”.

El diputat de Medi Ambient, Josep Bort, ha intervingut a la taula “Polítiques estructurals de paisatge: De la planificació estratègica al paisatge local” d’Iberflora, esdeveniment celebrat a Fira València. A aquesta taula també han intervingut Josep Lluis Ferrando Calatayud, Director general d’ordenació del territori, urbanisme i paisatges de la Generalitat Valenciana i Antoni Marzo Pastor, Director general de medi natural i d’avaluació ambiental de la Generalitat Valenciana.

A aquesta intervenció Bort ha remarcat que “la definició de la infraestructura Verda deu ser prèvia a la planificació de les noves demandes de sòl i ha d’abastar totes les escales del territori”.

A més el diputat ha emfatitzat que a nivell local a l’hora de redactar el Pla d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Paisatge de la Comunitat Valenciana, els municipis tenen “l’obligació de fer un Estudi de Paisatge del seu terme municipal i una de les principals parts d’aquest estudi és la definició de la Infraestructura Verda Municipal”. 

Parlant del treball de la Diputació juntament amb els municipis, Bort ha mencionat que tot i que normalment la Diputació treballa a escala municipal en determinats projectes es pot col·laborar amb diversos ajuntaments per treballar a escala supramunicipal.

Quin treball fa la Diputació actualment?

Durant aquesta intervenció el diputat ha mencionat que a escala supramunicipal “estem treballant en alguns elements vertebradors com l’eix fluvial del Carraixet que pot unit la mar amb el Parc Natural de la Calderona o la Ruta de l’Aigua junt amb la Sèquia Reial del Xúquer, que pot unir diverses comarques entre sí”.

Pel que fa a l’escala municipal Bort ha remarcat que és “indispensable delimitar la Infraestructura Verda”, la qual haurà de ser prèvia a qualsevol plantejament d’un nou desenvolupament urbanístic.

Noves iniciatives

Les noves iniciatives de la Diputació per a la Infraestructura Verda són els Plans de Verd Urbà Sostenible (PVUS). Aquests plans son una mesura que té com a objectiu, segons el diputat, “millorar la qualitat de vida de la ciutadania a partir de l’increment del verd als municipis i la seua transformació i gestió cap a la sostenibilitat”.

Sobre els PVUS ha mencionat que: “Pot ser una fulla de ruta municipal per a la Infraestructura Verd urbana que permetrà als ajuntaments introduir criteris de sostenibilitat i eficiència”

Per a concloure la seua intervenció Bort ha remarcat: “Volem que els municipis tinguen un verd urbà que els identifique, que parle d’ells i a més siga ric, divers, biodivers i sostenible”.