El desig de Jorge Rodríguez que el patrimoni artístic de la Diputació fóra compartit pels valencians ha començat a complir-se després dels quatre mesos que ‘Memòria de la Modernitat’ ha romàs exposada en el Museu Florencio de la Font de Requena. El president de la Diputació de València ha fet balanç aquest dijous d'una mostra que encara podrà veure's en la vila requenense fins al diumenge i que ha acumulat prop de 7.000 visites des de la seua inauguració el 26 de maig.

En paral·lel, l'exposició ‘Coneix la Diputació’, instal·lada en el Temple de Sant Nicolás, on ha tingut lloc l'acte de clausura d'aquesta primera escala de ‘Memòria de la Modernitat’, ha rebut més de 4.800 visites. Amb aquestes exposicions de caràcter itinerant, la Diputació “pretén donar a conèixer a les valencianes i els valencians tots els serveis que ofereix i acostar la seua història i el seu patrimoni a tots els racons de la província”, ha assenyalat Rodríguez.

Per al president de la Corporació provincial, que ha estat acompanyat pel diputat d'Administració General i Patrimoni, Pepe Ruiz, i l'alcalde de Requena. Mario Sánchez, “aquestes mostres, dins del programa ‘La Diputació en les Comarques’, serveixen per a acostar als ciutadans una institució moderna que no pot apreciar-se si no es coneix”. En el cas de ‘Memòria de la Modernitat’, Rodríguez ha destacat a més la importància d'aquesta selecció de més de 100 obres del patrimoni provincial que “ha ajudat a reescriure la història de l'art valencià amb ajuda de la Universitat de València”.

El diputat d'Administració General i responsable de l'àrea de Patrimoni, Pepe Ruiz, ha posat en valor el volum de visites d'ambdues exposicions, prop de 12.000 en una comarca amb 30.000 habitants, i ha fet un repàs a totes les activitats que han tingut lloc en els últims mesos a Requena dins d'aquest programa sociocultural de la Diputació, amb la finalitat d'acostar la institució a les comarques valencianes.

A més de les mostres, Requena ha comptat amb visites guiades teatralizadas a l'entorn de les exposicions, tallers infantils per a ajudar als xiquets a descobrir l'art, tastos de vins dels cellers de la zona en maridatge amb les obres d'art de ‘Memòria de la Modernitat’ i concerts amb grups valencians del programa musical Sona la Dipu.

En paraules de l'alcalde de Requena, Mario Sánchez, “aquestes activitats han sigut un regal per a Requena, que ens reforça en la idea de posar en el mapa nostra àmplia oferta cultural, els nostres encants paisatgístics i patrimonials i els nostres vins i caves, potenciant el turisme cultural, gastronòmic i d'oci de Requena”. Al voltant de 250 persones de les pedanies de Requena han pogut descobrir els tresors artístics de la Diputació amb les quatre rutes d'autobusos disposades per l'àrea de Patrimoni provincial.

L'alcalde ha celebrat la resposta de tota la comarca a aquest projecte sociocultural de la Diputació de València que ha arrancat a Requena i que ha tractat d'arribar a tots els racons de la comarca. “Durant quatre mesos, Requena s'ha convertit en la capital cultural de la província gràcies a la Diputació”, ha conclòs Mario Sánchez, qui ha cedit el testimoni a la vicealcaldesa d'Alzira, Isabel Aguilar, que ha donat la benvinguda a ‘Memòria de la Modernitat’ a la capital de la Ribera, on s'inaugurarà el pròxim 2 de novembre.

Hi ha imatges disponibles en el FTP de Dival.

Coincidint amb els actes commemoratius del 9 d’Octubre,la Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació, en col·laboració amb l’ISIC-IVITRA –Divisió d’Estudis Àrabs i Islàmics– de la Universitat d’Alacant i l’Institut Egipci d’Estudis Àrabs i Islàmics presenten aquest divendres, 29 de setembre, en roda de premsa la versió traduïda a l’àrab del Llibre dels Feits del rei en Jaume I. Un treball capital de la historiografia europea que mitjançant aquesta nova versió pretén contribuir a l’entesa cultural i l’apropament intercultural partint d’un passat històric compartit.

Durant l’acte de presentació intervindran la vicepresidenta de la Diputació de València, Maria Josep Amigó; el conseller Cultural de l’Ambaixada d’Egipte en Espanya i director de l’Institut Egipci d’Estudis Àrabs i Islàmics, Basem Daoud; el director de l’ISIC-IVITRA de la Universitat d’Alacant, Vicent Martines; el coordinador de l’equip internacional responsable de la traducció i edició del volum, Francisco Franco-Sánchez; a més del traductor, Mostapha Jarmouni.

El Llibre dels Feits del rei en Jaume I traduït a l’àrab ha estat desenvolupat al si de l’ISIC-IVITRA –Divisió d’Estudis Àrabs i Islàmics—, per un equip internacional i interdisciplinar d’arabistes, a més d’especialistes en història del Xarq Al-Andalus i en història de la Corona d’Aragó.

NOTA ALS MITJANS

Dia: Divendres, 29 de setembre de 2017.

Hora: 11:30 hores.

Lloc: Sala de premsa de la Diputació de València. Pl. de Manises, núm. 4. València.

El programa musical de la Diputació de València, el Sona la Dipu, arranca la tardor amb energia i molta música. A la celebració aquest cap de setmana passat de She’s The Fest, amb bandes com GEM, Odd Cherry Pie i The Seafood Special, s'uneix aquesta setmana la presentació del nou disc de Tardor, semifinalistes de Sona la Dipu 2016, que tindrà lloc en el Palau de la Música aquesta nit a les 21:00 hores. El quintet estrenarà en directe el seu nou àlbum, “Patraix”, on fa un homenatge a València.

Però hi ha més dates que apuntar en el calendari, demà divendres 29 de setembre arranca el TruenoRayo Fest on participen Mireia Vilar, finalista de Sona la Dipu enguany, i Meridian Response, guanyadors de l'edició del 2016. Al llarg del divendres i el dissabte l'espai Les Naus de València, acollirà aquest festival que té com a objectiu recolzar a la música que naix des d'una perspectiva més independent.

Finalment, el dissabte 30 serà el torn de Siberia en el Go Festival d'Ontinyent i el diumenge 1 d'octubre de Pronoise, semifinalistes de l'última edició de Sona la Dipu, en el festival Lluna Negra (el Campello). Totes les dates i notícies s'aniran actualitzant en la nova web de Sona la Dipu www.sonaladipu.es

El president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez, acompanyat per l'alcalde d'Atzeneta d'Albaida, José Hermenegildo Descals, visita aquest divendres 29 de setembre el municipi de la Vall d'Albaida per a conèixer l'estat del camp de futbol muncipal després de l'actuacions dutes a terme per la corporació provincial en la instal·lació esportiva i el seu entorn.

NOTA ALS MITJANS

Dia: Divendres, 29 de setembre de 2017

Lugar: Ajuntament d'Atzeneta d'Albaida (Carrer Bot, 20)

Hora: 19:00 hores

El president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez, acompanyat pel diputat d’Administració General, Pepe Ruiz, presenta aquest divendres 29 de setembre els actes programats per la Corporació provincial amb motiu de la celebració del 9 d’Octubre, Dia de la Comunitat Valenciana.

NOTA ALS MITJANS

Dia: Divendres, 29 de setembre de 2017

Lugar: Sala de Premsa Diputació de València, plaça Manises, 4

Hora: 13:00 hores

La Diputació de València ha impulsat enguany 222 projectes innovadors a través de les beques de postgrau del programa de Gestió i Retenció del Talent. Per a posar-los en valor, la institució provincial ha organitzat una jornada en el Centre Cultural La Beneficència, al que han assistit alcaldes i representants municipals, així com tutors i becaris del programa.

“El més important és que es poden crear noves oportunitats i que el talent jove es puga revertir a la societat”, ha assenyalat el president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez, qui ha assegurat que aquest programa “és un dels que em sent més orgullós, ja que permet compartir el talent, especialment davant una realitat tan complexa com l'actual, en la qual es necessiten perfils interdisciplinaris”.

Per la seua banda, el diputat de Projectes Europeus, Bartolomé Nofuentes, ha incidit en la necessitat de fer projectes forts “perquè puguen tenir continuïtat en el futur”. De fet, des de l'àrea es treballa en la creació d'una xarxa de talent amb els municipis i les empreses, així com en l'obtenció de finançament europeu per al seu desenvolupament. En la convocatòria d'enguany són 222 els projectes que s'estan implantant en municipis valencians en àrees com la transparència o la innovació.

‘Chatterplant’ i un jardí etnobotànic a Aras de los Olmos

En l'acte s'ha presentat el projecte ‘Chatterplant’, a càrrec de l'equip València UPV IGEM, un grup d'estudiants de la Universitat Politècnica de València que participen en la present edició de l’iGEM (International Genetically Engineered Machine), un concurs de biologia sintètica d'àmbit internacional que funciona com una gran incubadora de joves talents.

El projecte consisteix a construir alguna cosa semblat a un ordinador agrícola, una interfície que permeta la comunicació amb les plantes a partir d'estímuls, de manera que es puga intervenir en el seu comportament per a, per exemple, retardar la seua floració o detectar canvis d'estrès en els vegetals. Bartolomé Nofuentes ja va rebre al grup el passat mes de maig i s'estudien línies de col·laboració, com la cerca de finançament europeu per al desenvolupament de la recerca.

Així mateix, durant la jornada s'ha conegut el projecte ‘Diseño de la Ruta Botánica y de los aprovechamientos forestales. Organización del Jardín Etnobotánico’ del municipi d’Aras de los Olmos, una idea desenvolupada en un dels 222 projectes que enguany s'estan duent a terme sota el paraigua de les beques de postgrau del programa de Gestió i Retenció del Talent de la Diputació de València.

El Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat (MuVIM), dependent de l'Àrea de Cultura, presenta l'exposició Alfons Roig i la Generació del 27, la qual treu a la llum materials inèdits i escrits privats de Juan Gil-Albert, María Zambrano, Miguel Hernández, Emilio Prados, Vicente Aleixandre, José Bergamín, José Luis Cano i el mateix Alfons Roig, tractant de reconstruir la trama inextricable que els va mantenir a la superfície durant el llarg naufragi polític espanyol.

En 2017 es commemoren els 30 anys de la mort d'Alfons Roig a Gandia i els 90 anys de l'anomenada Generació del 27, la generació de la II República. Molts dels membres d'aquesta generació desafortunada varen patir la dictadura de Franco en forma d'exili, de silenci o de mort. Alfons Roig es va acostar tant a uns com a la família d'altres donant consol, demanant perdó i fent de pont entre l'exili i la pàtria perduda.

Aquesta mostra recull les relacions entre el professor Alfons Roig i tot un seguit de figures clau de la Generació del 27 que, en plena dictadura, varen continuar amb la seua tasca creativa des de l'exili (interior i exterior). Un mapa de relacions, viatges, correspondència i diaris íntims que desvetllen l'entramat de connexions entre aquests escriptors republicans i la important figura d'un Roig catalitzador, compromès i amic.

Trenta-dos anys després de la generosa donació d'Alfons Roig a aquesta casa, se submergeix el MuVIM de nou en una revisió del seu fons documental —ara de la mà de la investigadora Rosa Mascarell Dauder—amb l'objectiu de mapejar les infinites connexions que varen establir des dels seus diferents exilis alguns dels màxims representants d'aquesta generació de la república i de l'amistat amb el pare Roig, revelant el costat més humà i íntim d'aquesta figura i d'uns creadors sacsejats i valents sobre els quals sempre és oportú tornar.

Comissariada per la investigadora Rosa Mascarell Dauder, que va ser secretària personal i documentalista de María Zambrano durant els últims anys de vida de la filòsofa, l'exposició, que estarà oberta al públic fins al 12 de novembre, conté una trentena de cartes inèdites de les figures destacades de la Generació del 27; incorpora una àmplia selecció de targetes, escrits i diaris íntims que mostren les relacions d'aquests escriptors amb Roig; més de 50 llibres clau de la Història de l'art, la literatura i el pensament; així com una reproducció dels 23 exemplars de la Revista republicana Hora de Espanya, publicada a València i Barcelona entre gener de 1937 i novembre de 1938.

L'exposició es divideix en quatre blocs que repassen els llums i les ombres de la història més turbulenta i fosca del nostre país a partir les biografies dels escriptors del 27, pres les seves relacions amb Roig com a eix articulador de tot el discurs.

Alfons Roig calidoscòpic

La quantitat i varietat d'exemplars de llibres, cartes i documentació que s'exhibeix a la mostra ens permeten apropar-nos a la figura d'Alfons Roig redescobrint a un home i un pensador modern i compromès, amb gustos i interessos diversos i amb facetes que passen per les de confessor, amic de xerrades disteses i amables, o despert conversador amb interessantíssimes opinions sobre art, espiritualitat, religió i poesia.

Un projecte cultural

L'exposició forma part d'un projecte més gran amb el qual el museu, pretén contribuir a la projecció de la figura d'Alfons Roig i les seues aportacions al món de l'art i la literatura, posant en aquesta ocasió el focus sobre la seua relació amb els intel·lectuals republicans.

A la mostra l'acompanyen unes Jornades, que tindran lloc els dies 27 i 28 d'octubre al MuVIM i a Llutxent, respectivament, i que reuniran a diversos especialistes i amants de la Generació del 27 al voltant de la figura de Roig; a més de la publicació d'un llibre i catàleg que recull una sèrie d'assajos i recents investigacions realitzades a partir de la porta oberta per Mascarell en descobrir aquesta xarxa d'amistats comuns.

A més la mostra, com és habitual en el MuVIM després de l'èxit de l'adaptació de «La Modernitat Republicana» a aquest format, es planteja com una de les noves exposicions itinerants que el museu i la Diputació ofereixen als municipis de les comarques valencianes per dotar els seus equipaments d'activitat cultural apropant les seues produccions a tota la ciutadania. En aquest sentit, Alfons Roig i la Generació del 27 farà una primera parada a Gandia el proper 17 de novembre.

El president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez, i la consellera de Sanitat Universal i Salut Pública, Carmen Montón, presenten aquest dilluns en la seu de la Corporació provincial el programa d'inversions en centres sanitaris d'Atenció Primària, en el qual participen ambdues institucions.

A l'acte assistiran també la diputada de Salut, Educació i Benestar Social, Mercedes Berenguer, i els gerents dels departaments de salut de Sagunt, Clínic-Malvarrosa, Arnau de Vilanova, La Fe, Requena, Hospital General, Doctor Peset, Gandia i Xàtiva-Ontinyent.

NOTA ALS MITJANS

Dia: Dilluns, 2 d’octubre de 2017

Lloc: Pati de la Scala de la Diputació de València. Plaça Manises, 4

Hora: 11:00 hores  

L’Ajuntament de Vallés contractarà dues persones a partir d'aquesta tardor per a cobrir el manteniment dels serveis essencials del municipi. El personal contractat realitzarà tasques pròpies d'una quadrilla municipal com la neteja de carrers, l'execució d'obres menors i treballs de jardineria.

“Si no fóra per aquesta ajuda, hauria de ser jo qui haguera de traure temps per a agranar els carrers i buidar les papereres”, remarca l'alcalde de la localitat, José Javier Sisternes. “Sense l'ajuda de la Diputació de València no podríem subsistir com a poble”.

Vallés és un municipi de 145 habitants situat en la comarca de La Costera, a uns 5 quilòmetres de Xàtiva. La desocupació en el municipi afecta a prop d'un 19% de la població i els comptes municipals no permeten que l'equip de govern puga disposar d'una quadrilla pròpia.

Els 7.000 euros que aporta la Corporació provincial serveixen per a poder crear dos contractes de mitja jornada amb una durada de quatre mesos, una col·laboració entre Ajuntament i Diputació que ja s'ha produït en altres ocasions.

Un impuls econòmic essencial per als municipis

“Aquesta ajuda és la salvació de l'Ajuntament, que es trobava en una situació econòmica insostenible”, subratlla Sisternes. El consistori es va trobar en 2015 amb un deute que arribava als 122.000 euros, segons explica el mateix alcalde. Una quantia que superava el pressupost anual de l'entitat local, que se situa al voltant dels 100.000 euros.

“L'impuls de la Diputació ens ha permès reduir en dos anys més de la meitat del deute, fins als 51.000 euros en els quals es troba actualment”, explica Sisternes, que preveu que la xifra seguisca reduint-se fins als 20.000 euros al final de la legislatura. “Açò ens permetrà valer-nos per nosaltres mateixos a partir de 2018 i, esperem, no necessitar novament l'ajuda de la Diputació”.

El ple de la Diputació de València ha aprovat la creació d'una Junta de Portaveus que integrarà tant a l'equip de govern com a l'oposició, amb la finalitat d'aconseguir un major grau de consens i millorar el funcionament de la institució, en la línia de transparència en la qual treballa l'equip de govern que dirigeix Jorge Rodríguez.

A proposta de Presidència, aquesta iniciativa està prevista en la Llei de Règim Local i es tracta d'un òrgan consultiu amb el qual fer partícips a tots els grups polítics de temes d'interès i actualitat relacionats amb la institució, especialment aquells que es tracten mensualment en els plens, cercant el major grau possible de consens.

El president de la Diputació, Jorge Rodríguez, ha destacat “no solament l'aposta per la transparència, mantenint informats de temes d'interès per als ciutadans a tots els grups, sinó també per tractar d'aconseguir acords més amplis, que representen a més persones, sempre amb la intenció de sumar”.

Entre les funcions d'aquesta Junta de Portaveus destaquen l'accés a les informacions que Presidència proporcione per a fer partícips als membres de tots els grups; canalitzar les peticions dels grups en relació amb el seu funcionament i participació en els debats corporatius; consensuar el règim dels debats en sessions determinades; i fixar els temps en aquests debats.

La Junta de Portaveus estarà presidida pel president de la Diputació, i la integraran a més la vicepresidenta i els portaveus dels sis grups polítics amb representació en la institució. En totes les reunions estarà present el secretari general de la Corporació. Aquesta junta ha de ser convocada amb una antelació mínima de 48 hores respecte al ple, excepte en casos d'urgència, i els acords adoptats, que no podran obligar a tercers, sí que podran formalitzar-se en document escrit.