La Diputació de València participa en la 35ª edició d’Expojove amb un estand d'activitats lúdic-esportives, amb el qual la institució provincial pretén promoure la pràctica de l'esport d'una forma entretinguda i amena entre els més xicotets. El principal atractiu en la parada de la Corporació és la gran varietat d'opcions d'entreteniment, que abasta totes les edats. “La convocatòria està sent un èxit, amb una alta participació de xiquets i joves”, destaquen des de lÀrea de Joventut i Esports que dirigeix Isabel García.

L’estand de la institució provincial està dividit entre les pràctiques purament esportives, les lúdiques i les dirigides als més xicotets, sempre tenint en compte la perspectiva de gènere. “Les activitats vetlen per la Igualtat entre xiquets i xiquetes, evitant que siguen sexistes i hi haja estereotips per raons de gènere”, ha assenyalat la diputada Isabel García. Com a novetat, els professionals contractats són menors de 30 anys que porten més de 6 mesos en l’atur i persones discapacitades, en una aposta de la Corporació per afavorir l’ocupació en aquests sectors de població.

En l’expositor de la Diputació es poden practicar diferents esports amb el rocòdrom, una zona per a tirar penals i llançar a canastra, una pista de bàdminton i un circuit de bicicletes i patinets. D'altra banda, per als qui cerquen diversió d'una forma diferent existeix una gimcana, tallers de ball amb la reproducció de diferents coreografies i un escenari per a cantar en playback. Enguany les cançons més demandades pels xiquets són les melodies de la pel·lícula ‘Frozen’ i ‘La bicicleta’ de Shakira.

Tampoc podien faltar les activitats enfocades al públic més jove. Els més xicotets trobaran el seu propi espai per a divertir-se amb una piscina de boles, una zona de pintacares i una altra per a desenvolupar tota la seua creativitat artística, amb taules dedicades al dibuix i la pintura. Una àmplia oferta amb la qual la Diputació de València pretén potenciar la pràctica esportiva i un estil de vida saludable des de la infància.

Expojove és ja una cita tradicional per a milers de famílies durant el període de vacances de Nadal. Un lloc ple d'activitats, teatre, música, entreteniment i ciència. Durant aquests dies xiquets, pares, mares i iaios tenen al seu abast una proposta diferent amb la qual acomiadar l'any. Pot visitar-se en Fira València fins al pròxim 4 de gener, d'11:00 a 20:00, menys els dies 31, que estarà obert de 10:00 a 14:00, i l'1 de gener, de 16:00 a 21:00 hores.

Un total de tres associacions i huit consistoris de la província de València escometran 14 projectes de recuperació de la memòria històrica gràcies a les ajudes de la Diputació de València, la Junta de Govern de la qual va aprovar aquest dijous l'adjudicació de les primeres subvencions d'aquest tipus en la història de l'ens provincial, quantificades en 213.000 euros.

La diputada delegada de Memòria Històrica, Rosa Pérez Garijo, ha ressaltat la importància d'aquestes ajudes “perquè les mesures previstes en la Llei de Memòria Històrica siguen efectives d'una vegada i facilitar que puga arribar-se a la veritat, la justícia i la reparació per a les víctimes del franquisme, encara que siga quasi quaranta anys després de la transició democràtica. Perquè per a passar pàgina cal llegir-la”.

El 77% de les ajudes, un total de 164.751,94 euros, correspon als projectes d'excavació de fosses i exhumació i identificació de víctimes proposats per les associacions Associació Científica Arqueoantro, Familiars Víctimes del Franquisme de la fossa 113 de Paterna i els ajuntaments d'Ontinyent i Chiva. 

Per la seua banda, l'Associació Cultural Ateneu Republicà de Paterna i el consistori de Quart de Poblet es veuran beneficiats per la partida de la subvenció destinada a la instal·lació d'elements testimonials i plaques commemoratives de la memòria històrica, que suma 33.717,43 euros entre tres projectes.

La línia destinada a la retirada de vestigis franquistes la copen els ajuntaments de Quart de Poblet, Albaida, Chiva, Rabelbunyol, Jalance, Alpuente i Paiporta, els projectes dels quals rebran un muntant total de 14.531,13 euros.

Projectes seleccionats per la Diputació

L'ens provincial ha adjudicat les ajudes després d'avaluar el total de 42 projectes rebuts per a les tres línies de subvenció, que han desbordat les expectatives de la Delegació de Memòria Històrica, seguint criteris tècnics i objectius i atenent al pressupost disponible. 

Quant a la primera línia de subvenció, l'Associació Científica Arqueoantro rebrà 58.325,4 euros per a l'excavació i exhumació de la fossa 82 del cementeri de Paterna; l'agrupació Familiars Víctimes del Franquisme de la fossa 113 de Paterna dedicarà els 62.348,10 al mateix escomès en la fossa 113, i l'Ajuntament de Chiva emprarà 35.213,98 euros en l'exhumació i identificació de 42 restes cadavéricos també en el cementeri de Paterna. 

L'Ajuntament d'Ontinyent, per la seua banda, rep 8.864,46 euros per a un projecte de localització, recuperació i identificació de restes dels afusellats en el cementeri municipal d'aquesta localitat de La Vall d'Albaida.

En l'àmbit de la segona línia de subvenció, l'Associació Cultural Ateneu Republicà de Paterna és adjudicatària de subvencions per a dos projectes, un per a la neteja i endreçament de la zona del Terrer de Paterna (16.650 euros) i un altre per a una actuació de les mateixes característiques centrada en el camí de la zona del Terrer (12.676,50). 

El tercer projecte seleccionat és el de la instal·lació d'elements testimonials de la memòria històrica, de l'Ajuntament de Quart de Poblet (4.390,43).

Finalment, la línia d'actuació per a la retirada de vestigis franquistes l'han copat els consistoris: Quart de Poblet (1.099,62 euros) i Albaida (2.474,21) executaran la retirada de símbols en aplicació de l'article 15 de la Llei 52/2007, de Memòria Històrica.

Rafelbunyol (5.127,84) i Paiporta (3.256,40) s'ocuparan de la retirada de vestigis franquistes, com Chiva (834,77), que retirarà la placa “Grup La Pau” situada en el carrer Ramón y Cajal de la localitat.

Els consistoris de Jalance (972,48) i Alpuente (765,81) duran a terme projectes relacionats amb substitució de les denominacions dels carrers.

Primera convocatòria i previsions desbordades

En total, aquesta primera convocatòria en matèria de memòria històrica de la Diputació de València ha subvencionat a 8 entitats locals amb 63.000 euros i a 3 associacions amb 150.000 per a la realització de 14 projectes.

No obstant açò, les 42 candidatures enviades per 26 municipis i 3 associacions, que suposaven una inversió total de més de 400.000 euros, han superat les previsions de l'ens provincial, que tindrà en compte la demanda d'aquest tipus d'actuacions en la província.

Mentre que sí s'han pogut adjudicar tots els projectes sol·licitats relatius a excavació de fosses, la Delegació de Memòria Històrica s'ha vist obligada a desestimar els projectes de retirada de vestigis franquistes i instal·lació d'elements testimonials enviats per 18 consistoris i una associació per a ajustar-se al pressupost establit.

La primera gran decisió de Jorge Rodríguez al capdavant de la Diputació de València ha marcat l'activitat de la institució durant l'any que ara acaba, i també la dels ajuntaments de la província, que han activat la seua maquinària, demostrant el potencial del municipalisme, per a donar resposta al repte de traure endavant els centenars de projectes subvencionats pel Pla d'Inversions Sostenibles, amb una partida inicial de 70 milions i un apèndix de 12 per a reforçar les actuacions en els municipis més xicotets.

Rodríguez va descobrir un romanent de 72 milions d'euros que no havien sigut gestionats per l'anterior equip de govern i va tenir clar des del primer moment que eixos diners havien de destinar-se a millorar la vida en els municipis abans que acabara en els bancs, la seua destinació més probable. En al voltant d’un parell de mesos, aquesta decisió consensuada amb la totalitat de l'equip de govern de la Diputació, amb el PSOE, Compromís, Esquerra Unida i València en Comú, es va transformar en 1.200 projectes d'obra que han servit per a crear o mantenir més de 2.400 llocs de treball en les comarques valencianes.

Els 70 milions d'euros finalment licitats en els 266 municipis de la província han servit per a millorar l'asfaltat dels carrers, les xarxes d'aigua potable, les canalitzacions per a evitar inundacions o l'accessibilitat de les voreres i els edificis públics, però també per a rehabilitar escoles i centres socials, adequar instal·lacions esportives o millorar l'equipament i els serveis en general dels ajuntaments i municipis.

En resum, “actuacions que escapen del concepte d'obres faraòniques d'una altra època i se centren a resoldre problemes reals dels ciutadans, en molts casos reivindicacions històriques dels ajuntaments que portaven anys sense atendre's, bé per manca de recursos o simplement per desinterès”, explica el president de la Diputació, Jorge Rodríguez.

El PIFS, que a mitjan 2016 va tenir un segon lliurament dirigit als més de 180 municipis de menys de 5.000 habitants de la província, representa l'essència dels nous gestors de la institució, que insisteixen en la idea de “fer més amb menys” i optimitzar al màxim els recursos disponibles. El model escollit per a la distribució de les ajudes i plans provincials es basa en “criteris objectius” i “garantint en primer lloc les necessitats bàsiques dels municipis més xicotets, sense discriminar a cap en funció del color polític”, segons la vicepresidenta, Mª Josep Amigó.

En paraules d'Amigó, “són les corporacions municipals les que han de decidir en què inverteixen, i des de la Diputació hem d'acompanyar-los i escoltar-los per a millorar dia a dia l'eficàcia de la gestió amb els seus suggeriments”. En eixa línia es manté l'equip de govern provincial, com demostra l'aprovació del Pressupost General per a 2017, que reforça l'autonomia dels alcaldes i alcaldesses.

Tant el president com la vicepresidenta coincideixen a l'hora d'assenyalar que aquest Pressupost “és el més municipalista de la història de la Diputació”, amb la inclusió d'una aportació de 20,6 milions al Fons de Cooperació de la Generalitat, que posarà un altre tant amb destinació als ajuntaments de la província, i l'augment de les partides socials, amb noves línies per al manteniment de col·legis i centres de dia, així com l'increment de la partida per a inclusió social.

En xifres globals, els municipis rebran al llarg de 2017 més de 75 milions d'euros en transferències incondicionades, que podran destinar a inversions però també a despesa corrent, “una reivindicació històrica del *municipalisme”, segons recorda el diputat d'Hisenda, Toni Gaspar. Eixes transferències arribaran als municipis a través del Fons de Cooperació compartit amb el Consell, amb 41,2 milions d'euros, i d'un Pla Provincial d'Obres i Serveis (PPOS) que, almenys, garanteix els 34 milions dels quals va disposar el passat any, i que tractarà d'incrementar-se amb el romanent del present exercici.

«Apropar la cultura a la ciutadania i consolidar la Institució Alfons el Magnànim com a centre d’Investigació». Aquestes són les premisses que durant aquest 2016 han guiat la Institució Alfons el Magnànim – Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació i que tindran continuïtat al llarg del proper exercici, segons ha explicat el seu director Vicent Flor.

Flor ha incidit en que la principal pretensió d’aquest contenidor cultural dependent de l’Àrea de Cultura de la Diputació de València radica en que la Institució Alfons el Magnànim «parle del present, atenga i es preocupe dels problemes actuals de la nostra societat», a més «d’esdevenir un ens que actue com a agitador cultural», ha explicat.

En aquest sentit, la Institució Alfons el Magnànim ha iniciat un procés de  modernització, escenificat a través de la seua adaptació a les noves tecnologies i l’era digital, a més de presentar col·leccions més modernes i multidisciplinars, establir connexions i col·laboracions amb les comarques d’Alacant i Castelló i apostar per una renovació de la imatge corporativa de la institució per tal d’apropar-la a un públic més divers.

Al llarg del 2016, la Institució Alfons el Magnànim ha editat al voltant de dues desenes de llibres de temàtica diversa i orientats a públics amb interessos diferents. Una producció que ha estat molt a prop de duplicar el nombre de vendes registrades en relació a les xifres dels exercicis precedents. Uns indicadors que porten Vicent Flor a afirmar que aquestes dades «acrediten que  la cultura interessa», encara que admet que «en ocasions resulta desconeguda».

Així mateix, Flor  ha avançat que l’aposta de la Institució Alfons el Magnànim per al 2017 es troba en editar 40 volums, que inclouran des d’una antologia de textos del periodista José Vicente Aleixandre publicats a Levante-EMV al voltant del futbol, una aproximació a la pràctica esportiva durant la Guerra Civil, la producció poètica completa de Teodoro Llorente en valencià, un volum sobre la Central Nuclear de Cofrents, la traducció al valencià dels diàlegs de Lluís Vives, les obres poètiques completes de Marc Granell, així com un llibre envers la producció del compositor ontinyentí Josep Melcior Gomis, traduccions i la presentació d’una nova plana web per a la Institució. 

Centre de producció pròpia

Durant 2016 s’ha començat a consolidar l’aposta per convertir la Institució Alfons el Magnànim en un Centre d’Investigació amb producció pròpia, amb volums que abracen totes les àrees del coneixements. Una vessant que s’articula a partir dels quatre instituts constituïts a l’ens.

En aquest sentit, la pretensió de l’Institut de Ciències Socials i de la Cultura per a 2017 és promoure un estudi al voltant de l’estructura social que presenta la Comunitat Valenciana. D’altra banda, l’Institut de Ciències Físico-Naturals, que dirigeix el professor Vicent Martínez, va a posar en marxa una col·lecció de divulgació científica que estarà acompanyada d’audiovisuals de curta durada. Des de l’Institut d’Història es va a promulgar un congrés que versarà al voltant dels moviments feixistes i nacionalistes. Mentre que des de l’Institut d’Humanitats es va a traduir per al proper exercici una biografia del filòsof i crític alemany Walter Benjamin. Es tracta, en definitiva, «de complementar les publicacions editades i produïdes per la Institució Alfons el Magnpanim amb congressos i xerrades que engloben des de literatura, fins a la ciència política o l’astronomia», ha indicat Flor.

Nova etapa de la revista Debats

Durant el present exercici la Institució Alfons el Magnànim ha iniciat una nova etapa de la revista Debats, sota la direcció del sociòleg Joaquim Rius – Ulldemolins. Aquesta publicació pretén combinar la reflexió acadèmica i rigorosa amb la voluntat de transformació social i servei públic a la societat valenciana. Pel que ha apostat per la renovació completa i integral dels seus números.

El primer número d’aquesta nova etapa (130/1) va estar presentat el passat mes d’octubre. El mateix, sota el títol Comunitats imaginades en el segle XXI, va constituir un monogràfic dedicat a l'obra i figura intel·lectual del recentment desaparegut professor Benedict Anderson, i comptà amb textos de Craig Calhoun, director de la London School of Economics and Political Science, entre d’altres treballs de prestigi.

El darrer número de Debats (130/2), proposa un interessant monogràfic sobre Cultura i estat: autonomia creativa, lluita política i instrumentalització. 

Al llarg de 2016, la Diputació de València s'ha apuntat uns quants tants en la promoció de l'esport en Igualtat i inclusiu i l'ocupació de l'activitat física com a eina per a la transformació de la societat i la igualtat entre sexes. 

En paraules de la diputada de Joventut, Esports i Igualtat, Isabel García, “els eixos principals de la nostra actuació han sigut el foment i la promoció de l’esport base, participatiu i femení”. 

L'Àrea de Joventut, Esports i Igualtat s'ha bolcat en el manteniment d'una cultura de l'esport valencià no solament a través de les subvencions a clubs i esportistes de la província, sinó també de la creació de certàmens, el suport constant al talent o la millora d'infraestructures esportives.

Exemple d'açò va ser l'aposta per la Tornada Ciclista a Espanya, en la qual la divuitena etapa va recórrer les comarques valencianes des de l'interior fins al litoral, amb eixida a Requena i meta a Gandia; un gran espectacle esportiu que va deixar un benefici econòmic de més de mig milió d'euros en la província, quadruplicant la inversió de la Diputació per a portar la carrera a València. 

Sense abandonar el món del ciclisme, el segon esport amb més afició en terres valencianes després del futbol, l'àrea que dirigeix Isabel García ha sigut determinant en l'organització, al costat de la Federació autonòmica, de la primera Volta a València Fèmines, que es va disputar a la fi de maig en els municipis de la Pobla Llarga, Puçol i El Puig amb la participació d'un centenar de dones i gran assistència d'afeccionats.

La Diputació va recolzar també altres competicions amb una història naixent i gran projecció i recorregut en el futur, com la carrera 10K Femenina-Dia de la Dona Esportista, que va celebrar al març la seua segona edició. O esdeveniments com el recent Challenge Play for Women, una convenció pionera a Espanya que conjumina l'esport electrònic, una tendència en alça, amb la participació femenina.

I, per descomptat, es reforça la implicació en circuits esportius consolidats, com les Carreres Populars que veuen cada any incrementat el seu impacte en les diferents cites que tenen lloc en els municipis valencians, i que en el present exercici ha experimentat un creixement del 20% en la participació femenina, gràcies en bona mesura a l'acord de la Diputació amb l'associació ‘Nosaltres Esportistes’, que promou els hàbits esportius de la dona des d'un punt de vista lúdic. 

L'acolliment dels esdeveniments esportius dirigits a les dones va en augment, com van demostrar els 8.000 afeccionats que es van donar cita en les graderies del Ciutat de València per a presenciar el derbi futbolístic entre a València CF i el Llevant UD femenins. La diputada Isabel García va acudir en representació de la Diputació, patró de la Fundació Alce UD Cent Anys, amb la qual l'ens provincial col·labora en pro de l'esport de base a través d'un conveni. 

La relació de la diputada amb els responsables de tots dos clubs no és nova, doncs la institució ha col·laborat amb el València CF i el Llevant UD en diferents campanyes de sensibilització social contra la violència de gènere, o en accions solidàries com la de recaptar fons per als municipis afectats pels incendis del passat estiu. 

I és que les ajudes als ens i les federacions esportives són una eina de canvi, gràcies als quals la Diputació sent com a seus els assoliments que es porten a casa els esportistes: aquest mateix mes, el València Club de Judo ha proclamat al seu equip femení campió d'Europa.

Fites com la primera partida de dones en la història del Trinquet de Pelayo, que van protagonitzar sis jugadores el passat mes d'abril, o els tornejos d'Hoquei 6 Nacions i Internacional Junior d'aquest esport minoritari són part de la “aposta per l'esport inclusiu i el suport a la participació femenina en totes les competicions i categories”, segons paraules de la diputada Isabel García.

Finalment, la Diputació ha destinat 4,1 milions d'euros a adequar i rehabilitar poliesportius i camps de futbol i construir pistes d'atletisme i parcs esportius, entre altres accions, en 34 municipis de la província, una actuació que abans de res serveix “per a vertebrar les comarques valencianes”, en paraules del president de l'ens provincial, Jorge Rodríguez.

L'Ajuntament de Llíria, en col·laboració amb la Diputació de València, va a portar a terme una adequació de l'espai dels Mausoleus Romans a fi de situar en eixa zona la nova oficina municipal de Turisme i convertir-la en punt vertebrador de les rutes turístiques de la localitat. L'actuació compta amb un pressupost global proper als 150.000 euros, dels quals la institució provincial aportarà 100.000, a través del Pla d'Infraestructures Turístiques, la qual cosa permetrà realitzar l'obra d'adequació, que inclou la recuperació de la planta entresòl de l'edifici. Per la seua banda, el consistori assumirà els costos derivats de l'equipament i engegada de la nova oficina.

Tal com ha explicat l'alcalde de Llíria, Manuel Civera, els Mausoleus Romans són un dels elements patrimonials més singulars de la població. “En un municipi que destaca per guardar vestigis latents de les diferents cultures que la van habitar, aquest edifici s'erigeix en el seu centre com a element a partir del qual es pot articular una visita que recórrega des de l'antiga Edeta fins a l'islàmic barri de la Sang, passant per la zona romana o per la Llíria renaixentista i barroca”, detalla Civera.

La ubicació de l'oficina de Turisme en el si d'aquest immoble, que ofereix un espai d'uns 300 metres quadrats, tindrà per al primer edil de Llíria un doble efecte, doncs, “a més d'oferir la informació als visitants des d'un lloc més ampli, digne i d'acord amb la seua finalitat, servirà per a traslladar al visitant ja des de la seua mateixa arribada a Llíria a un entorn màgic, en el qual no solament se li explicarà la història sinó que també la podrà veure i fins i tot sentir”.

El primer edil ha afegit que els mausoleus permeten així mateix, per la seua ubicació, connectar les visites d'índole històrica-patrimonial amb l'altre gran patrimoni edetà: la música, representada per les seues dues societats musicals les seus de les quals es troben també molt properes.

L'obertura de la nova oficina turística el pròxim any servirà a més per a commemorar el centenari del descobriment en el municipi del Camp de Túria del mosaic romà dels 12 treballs d'Hèrcules, que en l'actualitat s'exhibeix en el Museu Nacional d'Arqueologia.

1,5 milions d'euros d'inversió en 21 municipis valencians

A més de la intervenció a Llíria, el Pla d'Infraestructures Turístiques 2016, elaborat per la Diputació de València en col·laboració amb l’Agència Valenciana del Turisme, inclou altres 20 actuacions en les comarques valencianes que suposen una inversió global d'1,5 milions d'euros. Es tracta d'acords subscrits pel Patronat de Turisme de València amb 21 ajuntaments i l'AVT, per a emprendre nous projectes estratègics que “emanen del propi territori, ja que responen a demandes locals en aquest àmbit, en benefici de la nostra competitivitat turística”, tal com va explicar la diputada de Turisme, Pilar Moncho, durant la presentació del Pla, a la qual van assistir, entre uns altres, l'alcalde de Llíria i el regidor de Turisme, Ferran Pina.

Entre les actuacions subvencionades s'inclouen des de les millores en el Castell de Xàtiva a la restauració i adaptabilitat de les infraestructures en la platja a Gandia, el reforç del cicloturisme a Quart, la rehabilitació de l'alberg de Teresa de Cofrents i la intervenció en el Museu de la Seda de Montcada.

Per al president de la Diputació, Jorge Rodríguez, aquest pla és una mostra més que la col·laboració entre institucions permet “arribar a més persones i amb millors serveis”, en aquest cas, “potenciant el valor turístic de les comarques valencianes, que moltes vegades es converteix en el motor que tira del nostre territori quan altres sectors es paralitzen a causa d'una mala conjuntura econòmica”.

La Delegació d'Inclusió Social, Teatres i Memòria Històrica que gestiona la diputada Rosa Pérez Garijo tanca 2016 amb un balanç dels avanços aconseguits en el primer any de la legislatura 2015-2019, que ha servit per a fer els “deures pendents”.

En opinió de la Diputada Delegada d'Inclusió Social, Teatres i Memòria Històrica, Rosa Pérez Garijo, “si es mira cap a arrere i s'observa tot el que hem fet, podem dir amb orgull que ha valgut la pena el camí recorregut”.

Inclusió social: cap a un nou model

En matèria d'Inclusió Social, la Diputació va comptar amb un pressupost de 6,3 milions d'euros per a 2016. El gruix, de 4.750.000 euros (un 20% més que en l'exercici anterior), va ser destinat a les ajudes al sosteniment dels Serveis Socials Generals a les 187 Entitats Locals que li corresponien d'acord amb la distribució acordada en el seu moment amb el Consell, dins del Pla Concertat de Prestacions Bàsiques amb les Corporacions Locals. 

Per a assignar-les, la Diputació es va remetre a criteris objectius: el reforç dels equips socials de base, el pressupost que l'entitat local dedica als serveis socials en relació al pressupost total, el nivell d'execució i avaluació de cada programa en exercicis anteriors i les necessitats objectives del municipi, originades per la seua problemàtica social. 

Notablement, es va crear el programa d'ajudes contra la pobresa energètica que, amb un pressupost de nova creació de 620.000 euros, va suposar una línia de finançament addicional al programa d'emergència social per als municipis i, a més, va complementar a les mesures promogudes Direcció General d'Inclusió Social de la Generalitat.

Així mateix, la Diputació va incrementar un 30% el muntant de les ajudes per als menjadors escolars d'estiu, de 500.000 a 652.808,59 euros. La cobertura ha sigut para tots els municipis de la província: si ja rebien ajuda de la Conselleria, l'ens provincial la completava amb el 40% restant i en el cas d’aquells que no havien sol·licitat la subvenció autonòmica o s'havien quedat fora per no arribar a 20 menors, es va fer càrrec de la totalitat de l'ajuda.

La col·laboració amb la Generalitat s'ha fet palesa amb la implementació del nou model social valencià, segons el qual la Diputació es farà càrrec dels municipis de fins a 10.000 habitants, reforçant els equips socials de base. A més, s'han iniciat els tràmits perquè el Centre Ocupacional siga inclòs en la Xarxa de centres del govern autonòmic. 

Una nova etapa en matèria de Teatres

Per la seua banda, la Diputació ha ampliat la seua producció teatral pròpia a tres coproduccions en lloc d'una per a la temporada 2016/2017: “Les aventures de T. Sawyer” (La Teta Calva – Xavo Giménez), “Els viatgers dels temps” (Pot de Plom – Xavi Castillo) i “Vives” (Punto G – Gabi Ochoa).

A aquestes coproduccions se sumen “Happy End”, amb l’Institut Valencià de Cultura (exhibida en el Teatre Principal del 2 al 25 de desembre) i “En la Orilla” de Rafael Chirbes, amb el Centro Dramático Nacional, K Producciones, La Pavana i Emilia Yagüe Producciones, que s'estrenarà al maig de 2017.

A més, per primera vegada s'ha realitzat una gira de les produccions pròpies del Teatre Escalante en els teatres de gestió pública de la província (aquesta temporada “El Geperut de Notre-Dame”, de Bambalina, i la següent, “L’Aneguet Lleig”, d’Albena) per a posar en valor aquests espectacles de gran format i qualitat escènica i per a arribar a més públic.

L'històric Teatre Escalante ha començat una nova etapa amb l'elecció per concurs del seu director artístic, Josep Policarpo, i amb el nou contracte de l’Escola de Teatre, reorientada cap a la inclusió social i la professionalització de les arts escèniques valencianes. 

A causa del tancament del teatre per deficiències estructurals, es va signar un conveni amb l'Ajuntament de València –exemple de col·laboració institucional- per a traslladar la programació al Teatre El Musical, la qual cosa va permetre que la programació de temporada es poguera executar segons el previst. 

La col·laboració amb la Generalitat també es deixa veure en el nou conveni de cogestió del Teatre Principal, de caràcter plurianual, així com amb la participació en el finançament de les exhibicions del Festival Sagunt a Escena (50.000 euros) i amb una programació pròpia de les obres “El Rey” i “Pinoxxio”.

D'altra banda, la Diputació ha cedit els seus teatres per a la programació del Festival Tercera Setmana i l'Informal European Theatre Meeting (Teatre Escalante).

Reivindicació de la Memòria Històrica

Finalment, la Delegació de Memòria Històrica va abordar l'exercici amb un pressupost de 356.000 euros en la Secció, de nova creació. El gruix d'aquesta partida (213.000) es va destinar a convocar subvencions –les primeres d'un ens provincial a la Comunitat Valenciana– per a projectes d'excavació de fosses, retirada de símbols franquistes i instal·lació de plaques commemoratives, l'acolliment de les quals ha desbordat les previsions de la Diputació. 

En aquest sentit, l'ens provincial ha atès per primera vegada les consultes ciutadanes sobre la localització dels seus avantpassats víctimes de desaparicions forçades o les actuacions per a exhumar les fosses comunes. Aquest fet és l'embrió d'una futura oficina d'atenció a les víctimes, tasca que fins ara s'ha derivat cap als centres i agents especialitzats, el treball dels quals ha pogut satisfer la seua necessitat d'informació i en algun cas trobar les restes dels seus avantpassats.

En l'àmbit educatiu, s'han convocat tres beques de recerca d'un any amb un pressupost de 37.000 euros per a aprofundir sobre els fets esdevinguts en la postguerra, i s'ha dut a terme el programa ‘La memòria a la biblioteca’ (13.000 euros), que ha assortit amb material literari i audiovisual sobre la Guerra Civil i la dictadura franquista a les biblioteques dels 93 municipis que així ho han sol·licitat. 

D'altra banda, la Diputació ha produït el documental “Fills del silenci”, que en col·laboració amb la Conselleria d'Educació es portarà als centres de secundària en 2017 dins del programa “La memòria a l’escola”. Així mateix, la Delegació ha engegat un projecte propi d'entrevistes i filmació de llocs vinculats amb la memòria històrica de la província de València i ha organitzat el projecte expositiu “No va haver-hi pau després de la guerra” amb la Universitat de València.

Finalment, la Diputació va aprovar en el seu ple del 18 de juliol una moció de revocació d'honors i distincions atorgats per l'ens a personatges i entitats vinculats a la dictadura franquista (entre ells Francisco Franco, Pilar Primer de Rivera o la Secció Femenina de Falange i les J.O.N.S) i, a la fi d'any, una proposició de suport institucional a l'anomenada “querella argentina”, que investiga els crims del franquisme.

El Pla Provincial d'Obres i Serveis (PPOS) de la Diputació de València destina 3.075.366 euros als municipis de La Vall d'Albaida, que invertiran les ajudes en actuacions d'adequació de voreres, camins i carrers, adquisició d'equipament, reformes en les instal·lacions públiques, millores en les instal·lacions elèctriques i en la xarxa de proveïment d'aigua.

Per municipis, Atzeneta d'Albaida rebrà 93.555 euros que invertirà en l'adequació de la zona d’esbarjo i del jardí en el Regit, i a finalitzar les obres i la instal·lació elèctrica en l'edifici de muntanya. Per la seua banda, Agullent comptarà amb 108.147 euros de la Diputació per a habilitar la sala d'exposicions en la casa de la cultura, millorar les condicions acústiques de la llar de jubilat i de local de la Font Jornada i en la repavimentación d'un tram del carrer Mestre Tormo.

Albaida invertirà una ajuda de 141.398 euros en l'adequació de voreres i illetes, el condicionament del solar Cristo de la Fe i l'adquisició d'equipament informàtic. A més, destinaran aquesta partida a la demolició de la nau de la Torre, l'enllumenat en l'Ermita del Roser, les obres en l'escola infantil municipal La Vila, en el mercat municipal, parcs, pintura vials, adquisició de senyals i revisió de parcs infantils, i a la substitució de la coberta en la casa Els Mestres i el condicionament de l'escala i la coberta Plaza Mayor.

Els 81.496 euros que el pla deixa a Alfarrasí es dedicaran a la construcció d'una pista d'atletisme, un camp de futbol, la reforma del camp municipal de futbol i en la reparació del frontó municipal. Part d'aquesta partida també es destinarà al parc d'activitats juvenils en el paratge L'Ermita i a la substitució del tram de xarxa d'aigua potable en Camí Benissuera.

Respecte a Aielo de Malferit, el consistori del municipi ha informat que els 120.945 euros es destinaran als nínxols en el cementeri nou, el pas baden sobre el riu Clariano i la reforma de la piscina municipal. Per la seua banda, a Aielo de Rugat, es destinaran 74.619 euros a reformar el consultori mèdic.

Amb una quantia de 88.246 euros, Bèlgida pavimentará el carrer Abadia, reformarà els vestuaris de la piscina municipal i renovarà la instal·lació hidràulica en el dipòsit capçalera de la xarxa d'aigües per a consum humà. Bellús utilitzarà l'ajuda de 77.817 euros per a crear una zona verda en el carrer Sant Gregorio, pintar el dipòsit municipal d'aigua, impulsar un programa informàtic sobre el control d'aigua, reformar la Casa Abadia i les Casetes dels Mestres i reurbanitzar el carrer 9 d'octubre.

Quant a la localitat de Beniatjar, l'ajuda del PPOs de 72.726 euros s'invertirà en l'adaptació de vestuaris i instal·lacions, en el nou sistema de desguàs de la piscina municipal, en la nova xarxa de sanejament d'habitatges amb titularitat municipal, en la renovació del sistema de ventilació i extracció de fums en el bar de l'edifici multiusos, i en la reparació de cobertes i desguassos del cementeri municipal. Benicolet, que rep 80.463 euros, realitzarà actuacions de rehabilitació de la pista poliesportiva i de millores en els edificis i instal·lacions públiques, com el Parc de l'Entrada, la Casa de la Cultura i el dipòsit d'aigua.

Per la seua banda, els 139.239 euros que el PPOS deixa a Benigànim es destinaran a la construcció de condícies públiques i obres de millora de l'accessibilitat a la gradería de l'edifici del trinquet de poliesportiu municipal i a la parcel·la escolar del col·legi CEIP Beata Inglés. Benigànim també invertirà l'ajuda en obres de millora en l'automatització i optimització de la instal·lació de reg en parcs i jardins, en obres per a la reducció del volum i impermeabilització i revestiment del got de la piscina coberta municipal i en la reforma i condicionament dels banys i vestuaris en el parc de la Beata Inés.

El municipi de Benissoda destinarà 80.607 euros del PPOS a la construcció d'una marquesina en la piscina municipal, la instal·lació de mobiliari en el parc del safareig, el projecte de pavimentació de la Plaça de l'Ajuntament, la reforma interior i adaptació de l'accés per a persones amb mobilitat reduïda en el local municipal dels jubilats, la renovació de la instal·lació hidràulica en dipòsit de capçalera de la xarxa d'aigües per a consum humà i la senyalització viària en diverses avingudes del municipi.

Benissuera destinarà l'ajuda de 70.344 proviniente del PPOs al condicionament de la nau multiusos i la xarxa elèctrica en el col·legi públic i de l'ajuntament. Per la seua banda, Bocairent invertirà 143.587 euros en el condicionament de la planta baixa del Mercat Municipal, l'adequació de la zona per als vianants en el carrer Palleter, la instal·lació de serveis públics en el Parc de l’Estació i de pluvials en diferents carrers de municipi, la millora de la il·luminació i la reparació de la façana nord d'ajuntament.

En la mateixa línia, el PPOS deixarà 74.890 euros a Bufali per a la reforma de la font de la bassa, la renovació de les instal·lacions elèctriques de l'enllumenat exterior en diversos carrers del municipi i la millora dels jocs i instal·lacions en el parc del carrer la Pau; altres 64.349 euros a Carrícola que s'invertiran en el condicionament de l'accés al garatge en l'edifici de la casa consistorial, adequació del centre social per a serveis d'assistència social, actuacions de condicionament i restauració de les àrees naturals del barranc d'Atzeneta i l'Ombría del Benicadell, enjardinament de l'àrea d'acampada Racó dels Oliveres, dotació de funcionalitat del forn de llenya municipal i la substitució de la canonada d'aigua de reg en el camí de Bèlgida.

Els 106.112 euros que el PPOS injecta a Castelló de Rugat es destinaran al condicionament de l'antic gimnàs perquè siga d'ús públic i a l'adquisició d'un ascensor en les antigues escoles. Per la seua banda, l'ajuda de 114.903 es destinarà a Fontanars dels Alforins a l'accés i millora de la cambra d'instal·lacions de la piscina municipal, la rehabilitació de la coberta de l'ajuntament, la renovació de l'enllumenat públic i de les instal·lacions i control en dipòsit capçalera i xarxa de distribució de la xarxa d'aigües de consum humà.

Altres 73.884 euros corresponen a Guadasséquies les actuacions de la qual passen per condicionar el parc de Sant Miquel, ampliar la xarxa d'aigües pluvials, millorar la instal·lació de baixa tensió i zones verdes, adquirir aires condicionats per al centre mèdic i lluminària per a l'enllumenat públic, i a la construcció d'una barbacoa en la zona recreativa.

El total de 105.430 euros que rep Llutxent es destinaran a l'adequació del parc municipal de l'avinguda Poldeportivo i la instal·lació d'equipament infantil i esportiu, així com a l'execució de 32 nínxols dobles en el cementeri municipal; mentre que L'Olleria, invertirà íntegrament l'ajuda de 143.336 euros del PPOS en la segona fase del parc i de la zona verda de la Font Vella. El municipi de Montaverner també invertirà de manera íntegra l'ajuda de 99.075 euros en la primera fase de l'adequació de la zona esportiva, amb la construcció d'un espai multiusos i de pistes esportives.

Continuant amb els municipis de La Vall d'Albaida, Montitxelvo invertirà 84.412 euros en la primera fase de l'estabilització del camí del Corral de Cocovi, la millora de l'eficiència hídrica de la xarxa de proveïment d'aigua potable i la rehabilitació de l'ajuntament. Per la seua banda, Otos destinarà l'ajuda de 84.254 euros a la reforma dels vestuaris del poliesportiu i el condicionament de la sala d'usos múltiples i la reforma de la calle Església.

Les actuacions en Palomar, que rep 92.403 euros del pla, se centren el magatzem de la piscina municipal, el manteniment de la xarxa viària municipal i la instal·lació elèctrica en diversos carrers del municipi i en el poliesportiu, on també es millorarà el seu accés, així com la zona d'ombrege en el càmping municipal. A més, es destinaran partides als nínxols en el cementeri municipal, obres voreres i de manteniment de la xarxa d'aigua.

En el cas de Pinet, l'ajuda del qual ascendeix a 69.943 euros del Pla Provincial, es preveu la instal·lació de l'enllumenat públic en l'accés al poliesportiu municipal i la reforma de les seues condícies, així com la tercera fase de la reurbanització de la calle església.

Quatre actuacions abordarà La Pobla del Duc, que rep 106.774 euros, com són l'adquisició i adaptació del vehicle per a transport de persones, la reforma de l'escenari de l'auditori municipal, el realç i fonamentació del centre social i la millora d'acabats a l'entorn dels vestidores de la piscina municipal.

El municipi de Ràfol de Salem destinarà 70.068 euros del PPOS al condicionament de la cafeteria de l'hostal rural municipal i a l'asfaltat de diversos carrers. Per la seua banda, Rugat comptarà amb 74.699 euros de la Diputació per a l'electrificació de l'àrea recreativa i de dos camins municipals, l'equipament d'aire condicionat del local multiusos i la pavimentació i remodelació de camins i voreres.

Els 84.299 euros que el PPOS injecta a Salem es destinaran exclusivament a la renovació de la xarxa d'aigua potable en carrers i instal·lacions municipals. En el cas de Sempere, invertirà els 65.588 del pla provincial en la quarta fase del camí lavador, que inclou completar la vorera, la instal·lació del subministrament d'aigua, l'enllumenat públic i l'energia elèctrica.

L'últim dels municipis de l'Horta Sud que participen en el PPOS és Terrateig que destinarà els 79.553 euros d'ajuda provincial a intervencions en l'adequació del menjador escolar, l'adquisició de terrenys per a ampliar el poliesportiu, la construcció de nínxols en el cementeri municipal i la renovació de la xarxa arterial aigua potable.

El doble d'ajudes que en 2015

El nou PPOS repartirà enguany 34 milions d'euros, el doble que en 2015, entre 261 municipis, 26 mancomunitats i tres entitats menors, la qual cosa suposa pràcticament la totalitat de la província. 

Tots els municipis rebran una assignació major a la d'anys anteriors, en un pla que simplifica els tràmits burocràtics i incorpora criteris perquè la fórmula de repartiment siga més justa i transparent. 

D'aquesta forma es compleix l'objectiu anunciat pel president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez, que en el ple d'investidura va avançar la voluntat de la nova Corporació de “concentrar més recursos en el PPOS i respectar l'autonomia dels alcaldes a l'hora de decidir les inversions que necessiten els seus municipis, posant fi a 20 anys d'arbitrarietat”. 

En la mateixa línia, la vicepresidenta de la Diputació, Mª Josep Amigó, va assegurar que la nova fórmula de repartiment de les ajudes “portarà el PPOS a tots els ajuntaments amb independència del seu color polític”

Per la seua banda, el diputat de Cooperació Municipal, Emili Altur, va explicar com una de les novetats del Pla “el període ampli per a sol·licitar les ajudes i l'avançament del 85% dels diners amb l'adjudicació dels projectes”.

Criteris per a calcular les ajudes

A més del nombre d'habitants i la superfície, criteris que es mantenen, també s'han afegit el percentatge de desocupació en cada municipi, l'existència de nuclis històrics, el cost dels serveis, tant els obligatoris com els no obligatoris, i l'adhesió al Pacte d'Alcaldes. Gràcies a aquest últim criteri, el nombre de municipis valencians adherits al pacte de l'organisme europeu que lluita contra el canvi climàtic ha passat de 13 a 54, una xifra que s'espera augmente en els pròxims mesos.

El nou Pla Provincial d'Obres i Serveis es va pactar amb tots els grups polítics amb representació en la Diputació de València i va ser aprovat en sessió plenària amb el vot a favor de tots els partits excepte del PP, que es va abstenir. 

Si hi ha algú que ha viscut en primera persona la desigualtat de gènere són les dones que practiquen esports tradicionalment practicats per homes, cas del futbol. “En alguns camps ens han manat a fregar i a cuidar als xiquets, entre altres comentaris masclistes, però ací seguim perquè ens apassiona el futbol”. Són paraules de Marta Peiró, jugadora del València CF.

Marta és professional, igual que les seues companyes del València CF i del Llevant UD, però a diferència dels seus homòlegs masculins, és conscient que ha de llaurar-se un futur per a sobreviure. Ho explica la també valencianista Georgina Carreras, que en el temps lliure que li deixa el futbol és fisio a domicili i monitora de menjador: “Hem de lluitar en el dia a dia molt més que un home, no solament en el tema esportiu sinó en l'àmbit del treball”. I la seua companya Marta quantifica eixe esforç extraordinari: “Una dona ha de lluitar un 200% més per a complir el mateix objectiu que un home”.

El missatge d'ambdues jugadores ho arreplega el president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez: “És evident que hi ha una discriminació en l'esport femení i que les institucions valencianes no podem ser alienes a eixa realitat”. La Diputació, a través de l'Àrea d'Igualtat que dirigeix la diputada Isabel García, ha engegat diferents línies d'actuació per a treballar en la cerca de la Igualtat efectiva sobre la qual el president basa la seua acció de govern.

“La nostra responsabilitat és visibilitzar el futbol femení i que aquestes xiques tinguen ajudes a l'altura de les que tenen els equips masculins”, assenyala Isabel García, la gestió dels quals al capdavant de l'àrea d'Esports se centra en el foment i promoció de l’esport base, participatiu i femení.

La Corporació provincial no solament presta ajudes a clubs i esportistes, tant de base com d'elit; també és patró de la Fundació Levante UD i ha col·laborat amb els dos principals equips de futbol de la ciutat en diferents campanyes de sensibilització social contra la violència de gènere. Una lluita real que cerca que les dones que practiquen esport no senten eixa ràbia a la qual fa al·lusió la jugadora del Llevant UD Clara Marín: “Fem el mateix que els homes, però no se'ns reconeix. La diferència la marca la societat”.

El cas de la seua companya Sonia Prim reflecteix la realitat de moltes dones que estan en l'elit del futbol femení. Als seus 32 anys, segueix en actiu “perquè gaudisc entrenant i em fa feliç”, encara que té clar que “quan acabe aquesta temporada m'hauré de cercar els fesols per a poder viure”. Afortunadament, alguna cosa està canviant, com demostra la presència de 8.000 persones en l'estadi Ciutat de València en el derbi disputat recentment entre els dos equips de la capital. La mitjana d'assistència a un partit de futbol femení és de 300 persones.

L’Àrea de Cultura de la Diputació de València ha consolidat al llarg d’aquest exercici 2016 la seua aposta d’obrir les portes dels museus a la Viquipèdia. Una col·laboració amb Amical Wikimedia iniciada durant la tardor del 2015 i que ha comptat amb el treball de Francesc Josep Fort, primer viquipedista resident de tota la Comunitat Valenciana, en un projecte que va començar en la Biblioteca del Museu Valencià d’Etnologia i que actualment s’ha exportat a la resta de museus i centres d’estudis: el Museu Valencià de la Iŀlustració i de la Modernitat (MuVIM), el Museu de Prehistòria de València i la Institució Alfons el Magnànim – Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació. 

El diputat de Cultura, Xavier Rius, ha remarcat que a la nostra societat «som allò que editem»i ha explicat que «el coneixement no és propietat de ningú, i els principis amb els quals treballa la Viquipèdia venen a obrir encara més el sentit integrador i socialitzador d’aquest enorme finestral», ha incidit. 

Les coŀlaboracions entre viquipedistes i entitats culturals, conegudes en la Viquipèdia com GLAM (Galleries, Libraries, Archives and Museums), són una realitat a Europa i la resta del món des de fa anys. Contenidors tan prestigiosos com el MOMA de Nova York, el British Museum, el Palau de Versalles o el Museu Picasso de Barcelona han desenvolupat diversos projectes d’aquest tipus. La seua feina consisteix en organitzar el material didàctic que atresoren les institucions culturals per a generar articles de qualitat, ja siga relacionant-lo directament amb el museu o amb aspectes més concrets tractats en alguna de les seues exposicions o publicacions.

Museu Valencià d’Etnologia

Durant el 2016 s’ha reprès la tasca ja iniciada entre abril i juliol de l’any anterior. En aquest cas, el projecte es va centrar en alliberar el fons audiovisual de l’expert en musica tradicional valenciana Fermín Pardo, integrat per un total de 390 cintes de cassette digitalitzades amb patrimoni oral-musical del nostre poble. Els fitxers s’han convertit al format ogg (llicència lliure) per tal que estiguen accessibles de forma online i a través de Wikimedia Commons, plataforma multimèdia de lliure accés als continguts.

Dels 390 cassettes que integren aquesta col·lecció s’han aconseguit digitalitzar al voltant de 75, el que es correspon amb un total de 150 arxius que es troben ja disponibles i accessibles a través de la popular enciclopèdia en línia.

Així mateix, el passat mes de novembre el Museu Valencià d’Etnologia va estar escenari de la primera viquitrobada celebrada en territori valencià. Una reunió que va permetre debatre envers el coneixement obert, lliure i compartit i que comptà amb la presència de ponents com Pau Giner, únic valencià que treballa a la Fundació Wikimedia com a responsable del programari de traducció, Ester Bonet amb l’Espai Viquidones, o el mateix Francesc Josep Fort.

Igualment, la Biblioteca del Museu Valencià d’Etnologia es convertirà en el curt termini en un dels primers centres valencians en disposar del certificat «biblioWiki» una vegada aquests es posen en curs. Es tracta d’una iniciativa d'Amical Wikimedia que persegueix el treball col·laboratiu de les biblioteques actives a Viquipèdia per tal de facilitar l’accés al coneixement.

MuVIM

La tasca desenvolupada al Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat (MuVIM) al llarg dels darrers mesos en aquest camp ha estat orientada a la seua biblioteca, especialitzada en el coneixement de la Il·lustració i de la Modernitat i que compta amb un original de l’Encyclopédie, l’obra de D’Alembert i Diderot que data del 1751. En aquest sentit, l’objectiu radica en ampliar el coneixement existent envers  la Il·lustració i l’enciclopedisme. Alhora, també s’ha treballat amb els continguts generats a partir de les exposicions temporals del MuVIM, com ara la mostra dedicada a la figura del pintor valencià Francesc Sempere Fernández de Mesa (Albaida, 1915-1996), més conegut artísticament pel pseudònim de Messa, i que s’exhibeix actualment al museu.

Museu de Prehistòria de València

Des de que s’iniciara la col·laboració entre Amical Wikimedia i aquest contenidor de la Diputació de València s’han alliberat imatges del catàleg i del fons fotogràfic, la major part en blanc i negre, relatives a les primeres excavacions realitzades pel Servei d’Investigació Prehistòrica, depenent del museu. Materials que han servit per a la difusió dels primers articles relatius al Museu de Prehistòria de València a través de l’enciclopèdia online.

Institució Alfons el Magnànim

El recent treball conjunt amb la Institució Alfons el Magnànim – Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació ha permès tenir accés a més de 150 instantànies, a més d’efectuar la cobertura de la conferència oferida per part del politòleg i escriptor alemany Raul Zelik, qui participà el passat setembre en una de les edicions dels Debats del Magnànim.

Una col·laboració que, a més, ha possibilitat prestar assessorament a la institució en relació a l’ús de les llicències creative commons per a la nova etapa de la revista Afers. Unes consideracions que també s’han portat a la pràctica per tal d’estandarditzar i difondre els materials confeccionats per part de la Unitat de Normalització Lingüística de la mateixa Diputació de València.