La Diputació de València aposta per recuperar i reconèixer els espais fluvials com a «espais públics de primer ordre per a la ciutadania que revitalitzen el patrimoni natural». Així s’ha expressat el diputat de Medi Ambient, Josep Bort, durant la seua recent visita a les actuacions d’adequació efectuades a la conca del riu Sellent al seu pas per Bolbaite i on va estar acompanyat per l’alcaldessad’aquest municipi de la Canal de Navarrés, Carolina Mas. Uns treballs emmarcats dintre del Programa d’Espais Degradats impulsat per part de la corporació provincial i que han permès condicionar la zona i habilitar un mirador des del qual gaudir de les vistes que presenta aquest enclavament.

Josep Bort ha manifestat que «és molt important treballar per revitalitzar el patrimoni natural dels nostres pobles» amb l’objecte «d’apropar-los a la ciutadania i reconèixer els espais fluvials com a espais públics de primer ordre», ha explicat. En aquest mateix sentit, el responsable de l’Àrea de Medi Ambient ha recordat que «durant les darreres dècades el desenvolupament urbà ha donat l’esquena a rius i barrancs», a l’hora que ha celebrat que en l’actualitat «aquesta visió està canviant i comencen a ser percebuts com a espais que conviden al goig i gaudi de la natura per part de la ciutadania», ha destacat.

Així mateix, Josep Bort ha emfatitzat que aquesta actuació s’emmarca dintre del Programa d’Espais Degradats impulsats per l’Àrea de Medi Ambient de la corporació provincial «que tan bona acollida està tenint entre els consistoris de les comarques valencianes i al qual, cada vegada, se sumen un major nombre de demandes per poder escometre aquest tipus d’actuacions, d’un muntant econòmic no excessivament elevat, però amb un ressò i impacte social i mediambiental molt important per al gaudi de la ciutadania», ha indicat. 

Millora d’accessos i reparació del berenador

La conca del riu Sellent al seu pas per Bolbaite constitueix una parcel·la de titularitat municipal, en la qual s’ha construït un mirador des del qual gaudir de les vistes que presenta l’enclavament, a més de servir d’accés des de la carretera de Navarrés cap a la zona de banys del riu. Així mateix, també s’han escomès treballs de millora dels accessos al riu, la mateixa zona de banys i s’han recuperat les vies cap a les dues coves existents en la riba oposada.

Entre els treballs escomesos, s’ha procedit a  efectuar diverses reparacions al berenador i zona d’esbarjo, a més de procedir al desbrossament i neteja de les dues vessants de la muntanya. 

El projecte ha comptat amb un pressupost que ascendeix fins els 44.109 euros, dels quals la Diputació de València ha aportat el 85% del total dels recursos (37.492 euros) i el Consistori el 15% restant (6.616 euros).

Tot va començar en la Mitja Marató de València, quan Yara Serrano, presidenta de l'Associació Valenciana d'Esports Electrònics, va comentar a la diputada d'Igualtat, Joventut i Esports, Isabel García, la possibilitat de realitzar un esdeveniment per abordar el paper de les dones en el món dels videojocs. Així va nàixer el Challenge Play for Women, el primer esdeveniment a Espanya que analitza la participació femenina en aquest món, també conegut com ‘Gaming’, un sector que ha experimentat un fort creixement en els últims anys, amb prop de 18 milions d'usuaris en territori nacional, dels quals 7.483.000 són dones.

“És important visibilitzar una realitat que no hem de deixar passar per aconseguir la Igualtat real. Des de la Diputació de València anem a impulsar aquest sector en tota la província”, ha assenyalat Isabel García, qui des del primer moment va decidir apostar per la iniciativa. Una cita en el complex cultural La Petxina en la qual s'ha volgut posar en valor l'aportació de totes aquelles dones que han sigut pioneres formant part del desenvolupament d'aquest món del ‘Gaming’. “Allò que no s’esmenta no existeix. Les dones podem i hem d’estar en els esports electrònics. Aquest esdeveniment és el primer pas per a treballar en aquest aspecte”, ha declarat Yara Serrano.

Un dia sencer dedicat als videojocs i a la participació de les dones en el sector, amb la presència de jugadores professionals, com Eva María Alonso, tres vegades campiona d'Europa Female ESL, i Ana Oliveras, exdirectora del Baskonia I-Sports Club i actualment en Nintendo Espanya: “Per a mi açò és una absoluta passió. Anys de treballar dur, de xarrades i baralles amb els meus pares per a poder estar hui ací i explicar-vos la meua història”. Oliveras ha reconegut que la seua atracció cap al Gaming va començar precisament a València fa anys en la Campus Party i des d’aleshores ha treballat “per ser igual que els altres”, encara que ha precisat que es tracta d'una batalla que no acaba.

Com ella, algunes joves presents en l'esdeveniment amb ganes de dedicar-se a la seua major passió, malgrat les xifres que mostren que encara queda camí per recórrer; la major part dels assistents al Challenge Play for Women han sigut xics. Carolina Alventosa porta cinc dels seus 18 anys jugant al League of Legends. Li va enganxar l'estratègia del joc i ho va conéixer a través de la recomanació d'un amic. Assegura que normalment se sent integrada, encara que a voltes ja té assumit que la van a valorar menys per ser dona: “Si ets xica et parlen més, per a lligar bàsicament. Alguns diuen que ets pitjor per ser dona, però allò es veu venir”.

Tornejos, simuladors i tallers de Gaming

Analitzar el paper de les dones en el sector del Gaming, debatre sobre la participació femenina en les competicions de videojocs i en el món del còmic, així com sobre la seua influència i col·laboració en la creació de continguts, han sigut les principals temàtiques de les ponències impartides en el Challenge Play for Women, en les quals a més de les jugadores Eva María Alonso i Ana Oliveras han participat Índia Barco, directora de competició en ESL Espanya i ESL Llatinoamèrica; Sara Oukhatou, responsable del canal femení de YouTube amb més subscriptors; i Ada Díez, experta en sexualització de la imatge de la dona.

A més, els assistents han pogut participar en tres tornejos diferents: el FIFA 17 en les categories sub 16 i absoluta i el de League of Legens mixt, així com provar els simuladors de cotxes, experimentar la realitat virtual amb unes ulleres especials, o passar el temps en l'arena de pc’s, jugant al Pin Ball, entre altres jocs. L'oferta s'ha completat amb tallers sobre Gaming i edició de continguts, una manera diferent d'acostar-se al sector dels videojocs des d'un punt de vista professional i molt lúdic.

*Disponibles imatges de vídeo en FTP Diputació de València

Rotllets del miracle, 'baghrir’ marroquins, ‘cupcakes’ anglesos i ‘empolvados’ xilens. Els alumnes del CEIP Rafael Juan Vidal d'Ontinyent solien gaudir d'aquestes receptes en família fins que va arribar ‘l’esmorzar intercultural’, una tradició que convida als xicotets a ‘menjar-se el món’ mentre comparteixen els dolços elaborats al costat dels seus pares i mares, els mestres i fins i tot les netejadores i cuineres del centre.

L'aparador gastronòmic que projecta aquest esdeveniment cada any està retratat en ‘Dolços del món a l’escola’, un llibre multicultural de receptes —capturades per la càmera del reconegut fotògraf Xavier Mollà— que va endolcir el 50 aniversari de l'escola, en 2014, i que enguany llança una tercera edició patrocinada per la Diputació de València.

L'entorn del centre va pensar en “el més dolç del barri de Sant Rafel”, els seus xiquets i xiquetes, que provenen en la seua majoria de països com el Marroc, Romania, Anglaterra, Xina, Ucraïna o Bulgària, per a fer realitat aquesta publicació que ha sigut premiada pels Gourmand and World Cookbook Awards com el millor llibre de cuina del món en l'aspecte social i el tercer millor mundial en la categoria de pastes.

“La comunitat educativa es va bolcar amb aquesta idea i van començar a presentar receptes, que es van anar provant i de les quals seleccionàrem 22”, relata Joan Mira, el director del CEIP Rafael Juan Vidal. El resultat és una col·lecció de receptes de diferents cultures i de la comarca de La Vall d'Albaida que comparteixen tant ingredients com resultats deliciosos.

La col·laboració del professorat, el personal no docent i els pares i mares, que també protagonitzen les pàgines del llibre, va ser clau per a editar-lo i també per a convertir l'esmorzar en una tradició plenament arrelada en la cultura del centre que, com molts altres, és un reflex a escala de la societat espanyola per la seua multiculturalitat. 

Per al fotògraf Xavier Mollà, ‘Dolços del món a l’escola’ expressa la “idea brillant” d'unir nacionalitats a través de la gastronomia i els dolços. I els petits ‘xefs’ ho corroboren: per a Marwa Tahri, marroquina, el més divertit va ser cuinar “tots junts” i compartir els dolços, mentre que Rubén Revert, espanyol, valora haver-ho passat “bé amb els amics” alhora que “cadascun aportava un menjar”. De tot es gaudeix, com explica Felicity Roses, anglesa: “No m'agrada cuinar, però m'agrada menjar-m'ho”.

Aquesta publicació, que la Diputació de València farà arribar a tots els municipis de la província de València i als seus més de 1.300 centres educatius, exemplifica el “meravellós treball del CEIP Rafael Juan Vidal i el seu esforç per demostrar que la multiculturalitat constitueix una font de riquesa extraordinària per a l'educació dels nostres xiquets i xiquetes”, en paraules del president de la Corporació, Jorge Rodríguez.

L’apadrinament institucional de la publicació, en la qual també col·labora l'Ajuntament d'Ontinyent, suposa un pas més “per fer de la multiculturalitat una font de riquesa i un valor fonamental en l'educació de la societat des de la infància”, afegeix Rodríguez.

‘Dolços delmón a l’escola’ és una manera de conèixer el món de la forma més dolça possible, però solament fa falta escoltar la cridòria alegre d'un pati d'escola per a comprovar que les diferents cultures canten a una sola veu des de la innocència de la infància. 

L'Ajuntament de La Granja de la Costera ha decidit que siguen els veïns i veïnes els que decidisquen de quina forma es duu a terme l'ampliació del cementeri municipal, una actuació de “especial urgència”, atès que en l'actualitat queden ja pocs nínxols disponibles, i que es podrà executar gràcies a una ajuda de la Diputació de València, que destinarà 37.000 euros al projecte. Aquesta ajuda se sumarà a una altra de 124.000 euros per a la remodelació de l'avinguda Diputació, situada a l'entrada del poble, amb la qual la Corporació provincial dóna compliment al compromís que es va aconseguir amb La Granja de la Costera en l'anterior legislatura però que mai es va arribar a complir.

Sobre la primera d'aquestes actuacions, la remodelació del cementeri, l'alcalde de la localitat, Carlos Garrido, ha explicat que hi ha sobre la taula dues possibilitats, que són les que se sotmetran a la consulta popular. Una d'elles contempla replantejar l'interior del recinte per a construir els nous nínxols en la part central, la qual cosa, segons Garrido, podria eliminar la visibilitat i sensació d'amplitud que ara té. L'altra passaria per realitzar un annex al cementeri actual, per a açò el consistori hauria d'adquirir els terrenys adjacents. D'optar-se per aquesta via, podria ocórrer que la inversió de la Diputació de València no fóra suficient per a cobrir la totalitat del cost, davant la qual cosa Garrido ja ha avançat que l'ajuntament destinaria al seu finançament part de les ajudes dels plans provincials del pròxim any. 
 

“En qualsevol cas, seran els veïns i veïnes de La Granja de la Costera els que decidiran quina de les dues vies veuen més convenient, ja que considerem que es tracta d'una actuació d'especial sensibilitat en la qual és important comptar amb l'opinió dels veïns”, ha assegurat l'alcalde.

Garrido ha avançat a més la intenció de l'ajuntament de completar la remodelació, que s'espera que estiga acabada per a l'estiu, amb la creació d'una zona d'aparcament exterior per a vehicles. “El cementeri –ha explicat l'alcalde– es troba fora del casc urbà i, encara que no està especialment lluny, sí hi ha una distància considerable com perquè hi haja persones que necessiten acudir amb cotxe, i ara mateix no hi ha cap lloc en el qual es puga deixar en condicions de seguretat”.

Augment de l'espai per als vianants en l'avinguda Diputació

A més de la reforma del cementeri, les ajudes de la Diputació de València faran possible també en el pròxim any escometre l'esperada reforma de l'avinguda Diputació, un passeig situat a l'entrada del municipi que es va a reformar a fi de duplicar l'espai destinat al gaudi dels veïns i veïnes. El projecte contempla una inversió global de 150.000 euros, dels quals 124.000 euros els aportarà la corporació provincial a través d'una ajuda que es va comprometre l'any 2014, durant l'anterior legislatura, però que no obstant açò mai es va arribar a concedir. 

En concret, l'actuació contempla ampliar l'àrea destinada al trànsit per als vianants fins a pràcticament duplicar-la, restringir el trànsit de vehicles, eliminar un encreuament perillós i instal·lar jocs infantils. “Volem transformar aquesta avinguda situada a l'entrada de la nostra població, en una zona més segura i funcional, pretenent aconseguir que siga en un espai confortable, tranquil i de trobada per a les persones, de manera que puguen gaudir en el carrer i fer poble”, ha assegurat Carlos Garrido. 

L'alcalde de La Granja de la Costera ha volgut agrair al president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez, la seua disposició a recuperar aquest antic compromís i d'aquesta forma, segons ha dit, “pal·liar l'abandó total que el nostre poble havia patit els últims 9 anys per part de la institució provincial”. “Nosaltres, com la majoria dels municipis xicotets, arrosseguem multitud de deficiències que amb els nostres recursos ordinaris no podem atendre i sense l'ajuda d'altres institucions, i més concretament de la Diputació, és impossible donar resposta a totes les necessitats que van sorgint”, ha declarat Carlos Garrido, qui afig: “Hi ha certes actuacions que costen els mateixos diners independentment que es facen en un municipi o un altre, per la qual cosa si no rebem aqueixa ajuda addicional per a poder escometre-les, s'acaba provocant la creació de ciutadans de primera i ciutadans de segona en funció d'on residisquen”. 

En aquest sentit, el primer edil aplaudeix el canvi de criteris operat en la Diputació de València que, segons ha dit, “està suposant un vertader respir per a aquests municipis més xicotets, com La Granja de la Costera, que hem vist com ha augmentat notablement els diners que rebem per a inversions a través dels plans provincials i que, a més, en casos d'especial necessitat, estem podent comptar amb un altre tipus d'ajudes”.

El ple de la Diputació de València ha aprovat aquest dijous, amb els vots a favor dels diputats del PSOE, Compromís, Esquerra Unida, València en Comú i Ciutadans i els vots en contra dels diputats del PP, el Pressupost General per a 2017, que en paraules del president, Jorge Rodríguez, “reforça l'autonomia dels alcaldes i alcaldesses, introdueix una aportació de 20,6 milions d'euros per al Fons de Cooperació Municipal de la Generalitat i incrementa les partides socials amb nous programes per a manteniment de col·legis i centres de dia en la província”. Rodríguez ha destacat l'alt grau de “consens” per a donar llum verda a un pressupost que “ha tractat d'integrar les aportacions de tots els grups i que manté la mà estesa a qui vulga seguir sumant”.

El diputat d'Hisenda, Toni Gaspar, ha explicat durant el ple del mes de desembre que “les diferents àrees han hagut de fer un esforç encomiable per a donar resposta a una reivindicació històrica dels alcaldes i alcaldesses, com era l'aportació de recursos per part de la Generalitat i els governs intermedis perquè pogueren destinar-los a inversions o a despesa corrent, que és el que va a permetre el Fons de Cooperació al que el Pressupost de la Diputació destina 20,6 milions d'euros, la mateixa quantitat que la Generalitat”.

Aquesta aportació que reforça l'autonomia dels ajuntaments no és l'única novetat d'un pressupost que garanteix i incrementa les partides socials amb 7 milions d'euros per al manteniment de col·legis en els municipis valencians i 5,6 per al manteniment i construcció de centres de dia, així com un augment de 3,1 milions d'euros en transferències als ajuntaments de menys de 10.000 habitants per a donar cobertura a casos de primera necessitat.

Amb un muntant global de 434.797.469 euros, el Pressupost de la Diputació de València per a 2017 ha sigut aprovat per cinc dels sis partits que conformen el ple de la Corporació provincial, PSOE, Compromís, EU i València en Comú, membres de l'equip de govern, i Ciudadanos, que des de l'oposició ha aportat les seues esmenes perquè siguen tractades al llarg de l'exercici.

Precisament el portaveu de Ciudadanos, José Enrique Aguar, ha destacat la inclusió en el Pressupost per al pròxim any de “el pla estrella del Fons de Cooperació que portava 20 anys reclamant el municipalisme”. En la mateixa línia s'ha expressat el portaveu socialista en la Diputació, Pablo Seguí, qui ha qualificat aquest document com “el pressupost més municipalista de la història d'aquesta institució”.

“La prova més evident que aquest pressupost reforça l'autonomia local són els més de 75 milions d'euros que arribaran als ajuntaments per a inversió o despesa corrent, front als 34 milions de l'any passat”, ha apuntat Seguí. Mentre, el portaveu de Compromís, Xavi Rius, ha defensat “la pluralitat que facilita acords més amplis que, com en aquest cas, dóna lloc a un pressupost més social front al marc conceptual caduc que cada administració ha de lluir més que les altres”. “Es tracta de traure el màxim partit als recursos dels quals disposem”, ha afegit Rius.

Per la seua banda, la portaveu d'EU, Rosa Pérez, ha posat en valor l'augment de la partida d'Inclusió Social, en col·laboració amb la Generalitat Valenciana, i ha considerat que “hem fet els deures”. En paraules del portaveu de València en Comú, Roberto Jaramillo, “és un fet constatable que s'ha acabat amb el dirigisme i que els ajuntaments decideixen les seues inversions, i aquest pressupost reflecteix eixos criteris clars a l'hora de subvencionar als municipis”.

Els únics vots en contra al Pressupost de 2017 han arribat dels diputats del PP, ja que la seua portaveu, Mª Carmen Contelles, ha considerat que “les decisions per a establir en què s'inverteix les estan prenent altres administracions”. En resposta a la portaveu ‘popular’, el diputat d'Hisenda, Toni Gaspar, ha assenyalat que “els diners són de tots els ciutadans i no d'una administració en concret, per açò preferim col·laborar amb la Generalitat i oferir millors serveis a les persones al fet que existisquen governs que fan la guerra pel seu compte, malgrat estar dirigits pel mateix partit”.

Noves aportacions per a serveis bàsics

En l'apartat social del Pressupost s'inclouen els 106.307.538 euros per a l'Hospital General i les aportacions al Psiquiàtric de Bétera, l'Institut Valencià d’Audiofonología (IVAF), les escoles agrícoles i forestals i les ajudes als municipis per a serveis socials bàsics com la cobertura a la pobresa energètica, que s'incrementa en un poc més de 3 milions d'euros.

Entre les noves línies que reforcen els serveis bàsics i l'aposta en matèria social, a més del Fons de Cooperació, destaquen els 5.600.000 euros que es van a destinar a la construcció de centres de dia i centres socials, tant en obres de millora com en nova construcció, i els 7.000.000 euros amb destinació al manteniment de les escoles públiques dels municipis valencians.

També s'incrementa la partida per a Serveis Socials Generals, amb una aportació de 9.471.736 euros que suposen 3,1 milions més en transferències als ajuntaments de menys de 10.000 habitants per a donar cobertura a casos de primera necessitat.

Les àrees de Cooperació i Carreteres són les que més ajusten les seues partides per a permetre aquestes noves inversions socials, si bé equilibraran els seus pressupostos amb el superàvit, que “fruit de l'experiència d'aquest primer any de gestió, destinarem de forma planificada a aquestes dues àrees, que és on es pot invertir de forma més eficaç”, ha apuntat Toni Gaspar.

D'aquesta forma, encara que aquestes dues àrees troncals de la Diputació partisquen amb un pressupost inferior al de 2016, la compensació amb el romanent una vegada entrat l'exercici permetrà a Carreteres mantenir el seu programa de reforç de seguretat en la xarxa viària provincial i a Cooperació mantenir, fins i tot incrementar, la dotació del Pla Provincial d'Obres i Serveis (PPOS).

Els 41,2 milions del Fons de Cooperació que arribaran aquest pròxim any als municipis valencians i el PPOS, que en 2016 va tenir una dotació de més de 34 milions d'euros, duplicaran eixes transferències directes als ajuntaments, amb les quals d'una banda es mantenen les inversions i per altra s'obri la porta a alleujar la delicada situació d'alguns consistoris en matèria de despesa corrent.

Principals partides

Al marge dels 106 milions d'euros per a l'Hospital General, els 20,6 del Fons de Cooperació, els 12,6 en manteniment de centres de dia i escoles públiques i els 9,5 per a Serveis Socials Generals, el Pressupost de la Diputació de València per a 2017 inclou 25.530.043 euros per a Cooperació; 28.326.155 euros per a l'Àrea de Patrimoni; 34.040.456 euros per a Carreteres; 19.818.542 euros per a Cultura; 15.354.653 euros per a Educació; 24.513.040 euros per a Medi ambient i 25.355.981 euros com a aportació al Consorci Provincial de Bombers.

Altres partides són els 5.872.050 euros per a Joventut i Esports; 9.256.673 euros per a Modernització i Informàtica; 5.952.061 per a Assessorament Municipal; 3.749.811 per a Turisme; 1.745.000 euros per a Gestió del Cicle Integral de l'Aigua; 1.458.263 euros per a Teatres; 1.000.000 euros per a Igualtat; 873.224 euros per a Memòria Històrica i 817.472 euros per a Transparència.

La partida destinada a Inclusió Social en els pressupostos de la Diputació de València per a 2017, que abasta els Serveis Socials Generals i el Centre Ocupacional, s'incrementarà en conjunt un 43,3% i passarà de 7 a 10,1 milions d'euros, segons ha aprovat aquest dijous el Ple de l'ens provincial.

La partida de Serveis Socials Generals experimenta un increment del 49,6%, ja que suma 3.144.367 euros més respecte al pressupost de 2016 (6.327.369 euros). L'aportació total serà de 9.471.736 euros per a la cobertura de casos de primera necessitat en els ajuntaments de menys de 10.000 habitants, i l'increment pressupostari es destinarà al reforç dels equips socials de base mitjançant la contractació de personal per part dels ajuntaments.

No obstant açò, i a causa de l'ajust de 15 milions en el pressupost global de la casa, la partida destinada al Centre Ocupacional de la Diputació, l'adhesió del qual a la Xarxa de la Generalitat està ja en marxa, serà de 644.383,78 euros, 83.943,14 menys que en 2016.

La diputada delegada d'Inclusió Social, Rosa Pérez Garijo, ha destacat que l'increment pressupostari en l'àmbit dels Serveis Socials “respon al fet que la Diputació ha apostat, conjuntament amb la Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives, per un nou model social que pose per damunt de tot a les persones, substituint un model assistencialista per un altre basat en la justícia social”. 

“En aquesta nova etapa, basada en la cooperació institucional, des de la Delegació d'Inclusió Social ens farem càrrec de tots els municipis de la província fins a 10.000 habitants, a més d'unificar els diferents programes i afavorir la implementació de polítiques de prevenció i intervenció social”, ha afegit.

Pérez Garijo també ha assenyalat que en el primer any de legislatura s'han fet els “deures pendents” respecte a la reestructuració dels serveis socials: la Diputació assumeix les seues competències pròpies en encarregar-se dels municipis de fins a 10.000 habitants, i corregeix anomalies per les quals s'encarregava de municipis amb una xifra d'habitants superior, que corresponen a la Generalitat. 

Nou model de serveis socials

Pérez Garijo ha posat l'accent en el canvi respecte a el “panorama desolador” al que es va enfrontar la nova Diputació, amb un model assistencial caracteritzat especialment pels seus serveis públics externalitzats i per les múltiples convocatòries de subvencions que incrementaven la burocràcia i “tenien una nul·la incidència en la resolució dels problemes socials”, a més de l'escassa participació dels professionals. 

En aquest sentit, la diputada ha assegurat que a través del nou model de Drets Socials, de cort municipalista, es pretén desenvolupar i enfortir els serveis socials públics, universals i de qualitat, partint dels principis de normalització, accessibilitat universal i no discriminació i aplicant la màxima transparència i la participació, així com la coordinació amb la Conselleria d'Inclusió, que considera “fonamental”.

El pilot valencià Eliseo Martínez ha sigut el guanyador de la Beca Santander Joves Promeses 2016, que amb una quantitat de 30.000 euros té com a objectiu ajudar als pilots de karting en la seua carrera esportiva. Es tracta d'un reconeixement al pilot més destacat de l'esport base espanyol, en funció dels resultats obtinguts i del programa esportiu presentat per a la temporada 2017.

Un guardó que confirma l'aposta que enguany ha fet la institució provincial per aquesta jove promesa, ja que des de l'Àrea d'Esports s'ha ajudat amb 50.000 euros al pilot per a impulsar la seua carrera esportiva; una subvenció que marca el suport que la Corporació provincial dóna als joves esportistes, en la seua intenció de posar el seu gra d'arena perquè qualsevol talent puga desenvolupar la seua carrera.

La destinació d'aquest premi, d'acord als plans de futur d'Eliseo, serà el Campionat d'Espanya de Fórmula 4 i el certamen homòleg que es desenvolupa a Itàlia. D'aquesta manera, el pilot valencià donarà el salt al monoplaça després d'una temporada d’èxit de karting, on ha sigut el millor rookie de Sènior-KZ2, alçant-se amb el subcampionat.

Eliseo Martínez va nàixer fa 15 anys a L'Eliana i competeix en la màxima categoria de Karting. Amb 12 anys es va proclamar Campió d'Europa de l'Euro Series i Campió del Món del “WSK Master Series”. És quatre vegades Campió d'Espanya de Karting i té la seua mirada posada en la Fórmula 1. De fet, està considerat per molts com el futur Fernando Alonso valencià. El pilot rebrà el premi en la Gala de Campions de la Real Federació Espanyola d'Automobilisme.

La Diputació de València, amb l'ànim de fomentar la investigació i la divulgació, convoca per al 2017 estos premis en les modalitats següents:

-Assaig.

-Poesia en valencià i castellà.

-Narrativa en valencià i castellà.

BASES

El termini de presentació de sol·licituds del 7 de febrer de 2017 fins al 28 d'abril de 2017.

El Pla Provincial d'Obres i Serveis (PPOS) de la Diputació de València destina 3.264.367 euros als municipis de La Safor, que invertiran les ajudes en actuacions de condicionament de les instal·lacions municipals i dotació d'equipament per a les mateixes, adequació de l'enllumenat públic i de la xarxa de proveïment d'aigua, i en la millora de les vies públiques.

Per municipis, Ador rebrà 91.769 euros que invertirà íntegrament en la reposició de la xarxa d'aigua potable i la pavimentació del carrer del Carmen. Per la seua banda, Alfauir comptarà amb 84.524 euros de la Diputació per a adquirir mobiliari urbà, dur a terme millores en l'ajuntament, instal·lar el clos perimetral del solar municipal del carrer Gandia i remodelar la placeta del mateix carrer.

Els 75.247 euros que el pla deixa en Almisserà es dedicaran, per la seua banda, a l'execució de vint nínxols en el cementeri i al condicionament de la segona planta de l'ajuntament per a convertir-ho en un magatzem i un arxiu i a la instal·lació d'un elevador en el mateix edifici.

El municipi d'Almoines destinarà 109.866 euros del PPOS a l'adequació del gimnàs i de l'escola Sant Jaume, a l'adquisició de mobiliari urbà, d'un desfibril·lador per a un vehicle policial i de taules i cadires per a la sala d'usos múltiples La fàbrica, així com a la millora de parcs municipals, del gimnàs a l'aire lliure i de les pistes i vestuaris del poliesportiu. A més, construirà una pista de ‘skate’, repararà el terreny del camp de futbol municipal i la zona exterior del col·legi El Castell i instal·larà una tanca en el recorregut del circuit ferroviari del parc del Trenet i una zona de barbacoa en el parc Rio Serpis.

Les actuacions a L'Alqueria de la Comtessa, que rep 103.322 euros del pla, passen per la reforma de l'edifici municipal, l'adequació de les instal·lacions esportives municipals, la millora i equipament dels espais públics i la renovació del cablejat i dels punts de llum en els carrers del municipi. Per la seua banda, Barx utilitzarà l'ajuda de 87.375 euros íntegrament en la reducció de capacitat i en la rampa d'accessibilitat a la piscina municipal. Bellreguard invertirà els 130.264 euros del pla íntegrament en la renovació de la plaça de la Ribera de la platja.

En el cas de Beniarjó, l'ajuda del qual ascendeix a 102.638 euros del Pla provincial, es preveu la rehabilitació de les piscines del poliesportiu municipal i de l'habitatge del cementeri, la renovació del enllumenat públic en diversos carrers del municipi i la urbanització de la vorera i dels exteriors de l'escola d'educació infantil. Benifairó de la Valldigna tindrà 92.650 euros per a reformar la plaça Pintor Sorolla, renovar l'asfaltat del camí Rajolar i per a la reposició de voreres en el casc urbà.

El total de 94.890 euros que rep Beniflà s'invertiran en les obres complementàries i la rehabilitació en els edificis d'usos múltiples; mentre que Benirredrà destinarà l'ajuda de 102.305 euros del PPOS al condicionament i millores d'infraestructures municipals i la demolició i construcció de nínxols en el cementeri.

En la mateixa línia, el PPOS deixarà 63.423 euros a Castellonet de la Conquesta per a dur a terme la primera fase de la construcció del magatzem municipal i l'enllumenat del parc Oliveres; altres 103.014 euros a Daimús que s'invertiran en la instal·lació de proteccions solars en el poliesportiu municipal, la reposició del mobiliari urbà en el pas marítim i en el clos i condicionament del solar en el magatzem municipal.

També a La Safor, La Font d’en Carros rebrà 126.246 euros del PPOS per a dur a terme la segona fase de l'obra del bar del poliesportiu municipal i la repavimentació de la calçada de la urbanització Tossal gros i adjacents. Per la seua banda, Guardamar invertirà íntegrament l'ajuda de 71.757 euros en la construcció d'un edifici polivalent cultural.
 

En el cas de Lloc Nou de Sant Jeroni, l'ajuda del qual ascendeix a 81.617 euros del Pla provincial, es preveu la construcció de la rampa per a suprimir les barreres arquitectòniques de la plaça de l'església, i la reforma de la plaça Safor i de la primera planta de l'ajuntament. Miramar durà a terme una única actuació, i destinarà els 106.850 euros de l'ajuda a la renovació de l'aigua potable, de l'enllumenat, del sanejament i de la xarxa de pluvials en el carrer Tamarits.

Quant a Oliva, municipi al que corresponen 203.847 euros del Pla provincial, centrarà les seues actuacions en l'ajardinament exterior en l'edifici Casa de la Festa, la col·locació de sòl antilliscant a l'interior del mercat municipal, la rehabilitació del col·lector i de dos habitatges municipals per a ús social així com en el dipòsit de proveïment d'aigua en el complex poliesportiu municipal.

També en la comarca de La Safor, el municipi de Palma de Gandia invertirà els 92.862 euros del PPOS íntegrament en la remodelació de la Plaça Nova. Palmera destinarà els 87.724 euros a la millora de l'accés i ampliació del cementeri i a la substitució del clavegueram del carrer Juan Carlos I. Per la seua banda, Piles realitzarà una única actuació com és la reurbanització del tram final de l'Avinguda del Mar, per a la qual rep 98.422 euros.

Amb una quantia de 89.221 euros, Potries condicionarà el parc del poliesportiu municipal i el jardí Sanchis Guarner, i instal·larà un ascensor en l'ajuntament. Rafelcofer aprofitarà el PPOS per a eliminar les barreres arquitectòniques en les vies públiques, peatonalitzar el carrer Maestro Cebrián i renovar la il·luminació pública en el carrer Botànic Cabanilles i Ausiàs March.

Seguint amb la inversió del PPOS per al bienni 2016-2017, el municipi de Real de Gandia rebrà 97.181 euros per a adequar la zona de jocs del parc 25 d'abril i pavimentar i il·luminar el parc Avinguda de la Pau; mentre que Ròtova invertirà els 91.273 euros del pla en la instal·lació de l'aire condicionat en el centre mèdic i de la canalització de pluvials en el carrer Venerable, en el tancament de l'escala en l'edifici del camp de futbol, en el monòlit de la ruta dels Rius – Raus i en el subministrament de prestatgeries metàl·liques per a l'arxiu municipal.

Quant a Sant Antonio de Benagéber, el consistori del municipi ha informat que els euros es destinaran íntegrament a dur a terme la quarta fase del clavegueram Montesano. Simat de la Valldigna realitzarà l'adequació d'infraestructures de proveïment d'aigua potable i sanejament, així com la substitució de canonades, amb l'ajuda de 120.410 euros del PPOS.

Tavernes de la Valldigna tindrà 177.331 euros que es destinaran íntegrament a la millora de l'accessibilitat en l'encreuament del carrer Mitja Galta i el carrer La Barca. Quatre actuacions abordarà Vilallonga que rep 118.017 euros per a habilitar el pàrquing Quasi, finalitzar l'edifici Estació, adequar els embornals del Camí de Forna i instal·lar torres d'il·luminació en el camp de futbol.

Quant a la localitat de Xeraco, l'ajuda del PPOS (130.860 euros) s'invertirà en l'adquisició de múltiples elements, com són un vehicle elèctric, lluminàries led per al poliesportiu municipal, un analitzador de la qualitat elèctrica, camí Emploma, càmeres de seguretat per als edificis públics de la platja i una màquina d'aigua d'alta pressió.

L'últim dels municipis de La Safor que participa en el PPOS és Xeresa, que destinarà els 92.470 euros d'ajuda provincial a condicionar l'accés al casc urbà pel carrer L’Estació, finalitzar i engegar l'alberg municipal en l'avinguda del mar i reparar els vials en el casc urbà.

El doble d'ajudes que en 2015

El nou PPOS repartirà enguany 34 milions d'euros, el doble que en 2015, entre 261 municipis, 26 mancomunitats i tres entitats menors, la qual cosa suposa pràcticament la totalitat de la província. 

Tots els municipis rebran una assignació major a la d'anys anteriors, en un pla que simplifica els tràmits burocràtics i incorpora criteris perquè la fórmula de repartiment siga més justa i transparent. 

D'aquesta forma es compleix l'objectiu anunciat pel president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez, que en el ple d'investidura va avançar la voluntat de la nova Corporació de “concentrar més recursos en el PPOS i respectar l'autonomia dels alcaldes a l'hora de decidir les inversions que necessiten els seus municipis, posant fi a 20 anys d'arbitrarietat”. 

En la mateixa línia, la vicepresidenta de la Diputació, Mª Josep Amigó, va assegurar que la nova fórmula de repartiment de les ajudes “portarà el PPOS a tots els ajuntaments amb independència del seu color polític”

Per la seua banda, el diputat de Cooperació Municipal, Emili Altur, va explicar com una de les novetats del Pla “el període ampli per a sol·licitar les ajudes i l'avançament del 85% dels diners amb l'adjudicació dels projectes”.

Criteris per a calcular les ajudes

A més del nombre d'habitants i la superfície, criteris que es mantenen, també s'han afegit el percentatge de desocupació en cada municipi, l'existència de nuclis històrics, el cost dels serveis, tant els obligatoris com els no obligatoris, i l'adhesió al Pacte d'Alcaldes. Gràcies a aquest últim criteri, el nombre de municipis valencians adherits al pacte de l'organisme europeu que lluita contra el canvi climàtic ha passat de 13 a 54, una xifra que s'espera augmente en els pròxims mesos.

El nou Pla Provincial d'Obres i Serveis es va pactar amb tots els grups polítics amb representació en la Diputació de València i va ser aprovat en sessió plenària amb el vot a favor de tots els partits excepte del PP, que es va abstenir. 

La Diputació de València tanca un any en el qual, per primera vegada, ha comptat amb una àrea de Govern dedicada específicament a la Transparència i el Govern Obert. El Servei de Transparència de l'ens provincial va ser creat a l'octubre de 2015, com a concreció de la voluntat ciutadana després de les eleccions de maig d'eixe mateix any.

La Delegació de Transparència i Govern Obert, encapçalada pel diputat Roberto Jaramillo i en la qual s'emmarca aquest Servei, va començar a exercir les seues tasques en 2016 amb l'objectiu de dissenyar una Estratègia que enfortira la cultura de transparència i l'obertura de la Corporació. 

El procés de desenvolupament d'aquesta Estratègia de Govern Obert (GO) es va basar en els pilars que han definit el projecte: l'obertura a la participació ciutadana de la fase de disseny, i el debat públic amb ajuntaments, personal de la Diputació de València, reconeguts experts, agents socials i ciutadans, que va suposar la incorporació de 292 aportacions. 

El primer any d'execució de l'Estratègia GO ha estat centrat en solucionar la greu manca de suport assenyalada pels Ajuntaments de la província de València en el compliment de la Llei de Transparència, tal com van indicar en les enquestes realitzades per la Delegació. 

L'aprovació de la Llei 2/2015, de Transparència, Bon Govern i Participació Ciutadana de la Comunitat Valenciana no havia sigut acompanyada d'un suport als municipis, fins al punt que el 82% d'ells situaven el seu nivell de compliment per baix del 50%, fet que atribuïen principalment a la falta de personal, de formació, de recursos econòmics i tècnics.

Per aquest motiu, la Delegació de Transparència i Govern Obert ha celebrat reunions de treball i conscienciació amb els càrrecs electes de tots els municipis, així com dues rondes de formació per comarca per a les quals ha comptat amb recursos propis i amb la col·laboració de professors de la Universitat de València. 

Així mateix, al llarg de l'any es van desenvolupar tres Jornades GO en les quals es va analitzar l'estat actual de la transparència junt amb la Conselleria de la mateixa branca; la importància del periodisme de dades i el paper de les polítiques de Govern Obert en la lluita contra la corrupció. 

A açò se sumen dos intensos i participatius seminaris sobre tècniques per a implantar polítiques de Govern Obert i metodologia per a resoldre els problemes de protecció de dades en la transparència. Els resultats d'aquestes activitats estan oberts al públic i disponibles en el Canal Govern Obert Diputació de València.

La labor de divulgació impulsada per la Diputació ha conviscut amb la prestació d'assistència directa a més de 40 municipis menors de 1.000 habitants per a la publicació dels seus portals de transparència i amb la resposta a centenars de consultes. En aquest projecte s'ha col·laborat en la millora tècnica del Portal de Transparència en el Núvol, impulsat pel Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques i la Federació Espanyola de Municipis i Províncies, en els grups de les quals de treball s'ha incorporat personal de l'ens provincial. 

En la mateixa línia de suport tecnològic, la Diputació ha desenvolupat ferramentes de transparència que seran propietat de la Corporació i debades per a tots els Ajuntaments de la província que les sol·liciten.

En aquest sentit, es troba operativa una ferramenta en matèria d'obsequis i viatges, i en 2017 es desenvoluparan un portal per a la transparència d'alts càrrecs i una plataforma de participació online, fruit de la col·laboració amb l'Ajuntament de Madrid, que utilitzaran 18 municipis d'Espanya i dues diputacions, inclosa la valenciana. 

La Delegació de Transparència i Govern Obert ha rendit comptes al desembre, una labor que realitza en temps real a través d'internet. En la seua compareixença, el diputat Roberto Jaramillo va recordar que a la seua arribada a la Diputació, la Delegació va assumir el seu “dret a no saber-ho tot”, per la qual cosa va enquestar als ajuntaments per a conèixer la seua situació, i es va manifestar crític amb la necessitat de millorar la qualitat de l'actual Portal de Transparència de la Diputació de València.

Després de l'aprovació del Pressupost General per a 2017, la Delegació continuarà desplegant l'Estratègia per a enfortir la cultura de transparència i obertura de la Diputació de València que, sense deixar de costat la labor iniciada, aprofundirà en l'impuls de la participació i el Govern Obert.