La Diputació de València ja ha engegat més de la meitat dels 99 projectes de transparència planificats per als quatre anys de la present legislatura, segons es desprèn de la rendició de comptes realitzada pel diputat de Transparència i Govern Obert, Roberto Jaramillo, i el Cap del Servei de Transparència, Ricard Martínez.

“Hem fet un pas més per a complir els compromisos que vam adquirir: vam dir que anàvem a rendir comptes al final de cada any del treball que estàvem realitzant”, va declarar el diputat aquest dijous amb motiu de la rendició de comptes que es va exposar en una Jornada GO sobre transparència i corrupció.

“El pla estratègic tenia 99 projectes per a 4 anys i una de les xifres més importants que estem donant és que, d'eixos 99 projectes, més de la meitat, el 54%, els hem posat ja en funcionament”, va destacar Jaramillo. 

L'Estratègia GO (Govern Obert) es va aprovar en el ple de la Diputació el 27 d'abril i va ser guardonada com el millor projecte de govern obert d'Iberoamèrica per Novagob.

Jaramillo va recordar que a la seua arribada a la Diputació, la Delegació de Transparència va assumir el seu “dret a no saber-ho tot”, per la qual cosa va enquestar als ajuntaments per a conèixer la seua situació i les seues preocupacions respecte a aquest àmbit. 

Les enquestes, va relatar el diputat, van reflectir un grau de compliment de la Llei de Transparència molt baix i la necessitat d'ajuda, especialment en els municipis més menuts. “El problema no era la voluntat política, sinó que no hi havia suficients recursos”, va reconèixer. 

De fet, el servei més sol·licitat a la Diputació ha sigut el de formació per als funcionaris, seguit de l'atenció a dubtes i consultes, i l'assessorament en l'organització i presa de decisions.

“Utilitzàrem eixa base per a realitzar l'Estratègia GO, que es divideix en 6 àrees de treball i 99 projectes, uns 20 dels quals van eixir d'un procés participatiu amb els ajuntaments i la societat civil”, va dir Jaramillo.

Dels 99 projectes que pretenen enfortir la cultura de govern obert i l'obertura de la Diputació, 26 estan finalitzats, 8 estan en marxa, 13 porten retard i 6 estan avançats respecte a les dates compromeses. 

Dificultats en la implementació dels projectes

La Delegació ha trobat dificultats en l'elaboració i implantació de guies de transparència per als ajuntaments, així com en la creació de normativa interna i en els procediments de drets d'accés, projectes que queden pendents.

Respecte al dret d'accés a la informació, Ricard Martínez va asseverar que, encara que la reelaboració d'informació sol·licitada per la ciutadania té com a preu una lentitud que a voltes “angoixa” a l'usuari, s'ha procurat evitar “al màxim” que açò impedisca obtenir-la.

L'execució econòmica és un altre dels punts per millorar segons la Delegació de Transparència, que atribueix aquest fet a un equip encara incomplet.

“És un projecte que hem assumit amb els nostres treballadors, sense externalitzar i amb recursos propis. No s'ha executat tot el pressupost, però és preferible pagar eixa pena que balafiar els diners”, va convenir el Cap de Servei.

Assoliments en matèria de transparència i govern obert

La Delegació considera que s'han executat amb èxit els projectes de l'àrea de Transparència d'assistència als ajuntaments, publicació d'obsequis i viatges d'alts càrrecs, i el programa de portals Transparència 1000.

En aquest sentit, s'han realitzat 130 assistències amb un període mitjà de resposta de tres dies hàbils; s'han publicat 667 obsequis i 45 viatges d'alts càrrecs, i més de la meitat dels ajuntaments (47) de municipis inferiors a mil habitants estan adherits al programa i treballant en els seus portals de transparència.

De fet, la valoració del servei en les sessions de treball de Transparència 1000 és de 9,8 sobre 10, amb totes les sol·licituds ateses dins del terme i el 21% dels portals ja llests per a carregar informació abans de la data acordada.

Altres assoliments que destaca la Delegació són la signatura del protocol de col·laboració al costat de 30 administracions per a crear plataformes de participació ciutadana per a tots els ajuntaments de la província, i les aliances per al treball en xarxa amb la Generalitat, les universitats, la Xarxa d'Entitats Locals i la Fundació Democràcia i Govern Local.

Finalment, Martínez va posar de relleu les iniciatives de Cultura GO, com el Telegram GO i els projectes de formació; la creixent presència en xarxes socials de la Delegació i el seu premi Novagob a la millor iniciativa de Govern Obert.

Jaramillo va manifestar la voluntat de la Diputació de rendir comptes en matèria de transparència cada any, com a mínim, i va assegurar que tant les dificultats com els assoliments serveixen per a aprendre i millorar el servei de la Delegació.

“Rendir comptes és constatar, amb dades i nombres, que fas el treball que has dit que anaves a realitzar. És explicar el que s'ha fet bé i malament, i els motius”, va resumir el diputat. 

“Hi ha coses que es poden fer amb voluntat política i no requereixen més esforç que un equip treballant en això”, va concloure.

El Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat (MuVIM) ja té a punt la seua exposició permanent de referència, L'aventura del pensament. Resolts els problemes tècnics inicials per part de l'empresa adjudicatària, i després d'una intensa reforma —que ha inclòs la digitalització i modernització de les instal·lacions i l'ampliació de continguts—, la mostra tornarà a obrir les seues portes al final de la propera setmana.

Multitud de centres escolars i instituts de la Comunitat Valenciana es troben pendents de fer efectives les seues reserves i, durant els darrers mesos, s'havien interessat pacientment per la marxa de les obres de l'exposició. El museu vol agrair aquesta actitud prioritzant, en un primer lloc, a aquests grups a l'hora de reservar les dates i hores de visita.

El MuVIM també vol correspondre, de la mateixa manera, a la fidelitat demostrada pels centenars de particulars que han expressat el seu suport personant-se en les instal·lacions, telefonant, etc. Igualment, el museu vol destacar la professionalitat i dedicació dels treballadors de manteniment i de diversos departaments de la Diputació de València, que han supervisat minuciosament el procés de reforma de l'exposició.

El públic que desitge visitar L'aventura del pensament ha de tenir en compte que els torns han canviat respecte l'etapa anterior: ara el recorregut dura una hora i deu minuts (front els 55 minuts d'abans) i, per tant, l'entrada de grups es realitzarà cada 40 minuts. Romanen inalterables els horaris generals de visita de l'exposició: de dimarts a dissabte pel matí (de 10 a 14 hores) i per la vesprada (de 16 a 20 hores), i els diumenges pels matins (de 10 a 14 hores).

De l'Edat Mitjana a la ciència actual

L'exposició mostra per mitjà de 15 sales el recorregut històric de les idees que van des del teocentrisme de l'Edat Mitjana, passant per l'ideal de la raó propi de la Il·lustració, fins a concloure en el desenvolupament de la ciència actual.

Tot això amb el suport d'innovadors sistemes de descripció (efectes especials, projeccions, elements arquitectònics i representacions), que produeixen en el visitant una sensació de presència física i mental en cadascun dels ambients i períodes que es descriuen; des de l'aventura intel·lectual i cultural dels monestirs medievals, com a seus de la saviesa d'aquell període històric, passant per una de les fites més notables com la invenció de la impremta, fins a les troballes més importants assolides per la ciència.

L'últim dels àmbits, el de la ciència, és on s'ha concentrat la major part de les novetats visuals, ja que el museu ha afegit conceptes molt actuals i assumits, com les noves tecnologies i la globalització.

L'Ajuntament d'Estivella aprofitarà enguany el Pla Provincial d'Obres i Serveis de la Diputació de València per a seguir avançant en el pla de millora de l'accessibilitat de la localitat, que busca, en paraules de l'alcalde, Rafael Mateu, « que tots els veïns puguen utilitzar sense problemes les instaŀlacions i els serveis municipals».

Els darrers anys, el consistori havia posat el focus en l'adaptació dels carrers del municipi rebaixant voreres i facilitant el trànsit a persones amb mobilitat reduïda i les que porten carrets o cadires de bebè. Una volta assolit açò, el primer edil explica que el següent objectiu era fer totalment accessible el centre cultural, un immoble construït fa vint-i-cinc anys, que alberga, entre altres, la llar del jubilat, la biblioteca municipal i una sala multiusos per a exposicions i conferències. Per a assolir aquest objectiu, ha sigut clau l'augment experimentat per les ajudes procedents de la Diputació de València amb els plans provincials, que han suposat per a Estivella passar de rebre fins al 2014 una mitjana de 42.000 euros a l'any a més de 160.000 euros el 2016, entre el PPOS i el Pla d'Inversions Financerament Sostenibles. Aquest increment notable ha possibilitat que l'Ajuntament destine enguany un total de 69.852,98 euros a desenvolupar la segona fase d'adaptació accessible del centre cultural, començada l'any passat amb la construcció d'una rampa per a evitar les escales d'entrada i accés a la planta baixa. L'actuació ara programada contempla l'adaptació dels lavabos de les plantes baixa i primera perquè els puguen utilitzar persones amb mobilitat reduïda, i la instaŀlació d'un ascensor a l'interior de l'edifici.

L'alcalde d'Estivella considera que aquesta inversió és especialment important, ja que actualment «l'única forma d'accedir a la biblioteca o a les conferències i exposicions que es programen en la sala multiusos és per les escales, i açò suposa una gran barrera per a alguns veïns, que podrem salvar amb l'ascensor».

La major dotació del PPOS per al 2016 permetrà a l'Ajuntament d'Estivella invertir enguany 18.752 euros en condicionar els vestuaris del camp de futbol municipal, on, com ha explicat l'alcalde, s'arreglaran les instaŀlacions elèctrica i de fontaneria i se substituiran les actuals portes de fusta per altres metàŀliques més segures.

Per al president de la Diputació, Jorge Rodríguez, el plantejament d’Estivella en la planificació de les seues inversions avala els nous criteris i l'augment de dotació econòmica aplicats en els plans provincials a fi de dotar els ajuntaments de més autonomia, «ja que són ells els que millor saben quines són les necessitats dels seus veïns i com poden millorar-les» —ha dit. Una volta adaptat el centre cultural, només quedarà pendent en matèria d'accessibilitat la reforma de l’Ajuntament. «A dia de hui —ha declarat Rafael Mateu—, l'atenció al públic es fa en la planta baixa, però els serveis tècnics, els despatxos de l’alcaldia i les regidories, i el saló d'actes estan en plantes superiors i tenen dificultats d'accés per a les persones amb mobilitat reduïda». No obstant això, la instaŀlació d'un ascensor requereix una actuació estructural complexa per raó de la configuració actual de l'edifici, per això l'alcalde ha reconegut que encara hauran d'esperar per a poder fer-la.

La Diputació de València ha renovat amb caràcter indefinit la seua coŀlaboració amb la Universitat Nacional d'Educació a Distància (UNED), que, entre el centre Alzira-València Francisco Tomàs i Valiente i les subseus de Sagunt, Gandia, Ontinyent i Xàtiva, té 9.000 alumnes.

El compromís de la Diputació, presidida per Jorge Rodríguez, anirà més enllà de l'aportació econòmica, que enguany és de 300.000 euros.

El consorci del centre, del qual formen part la Diputació de València i l'Ajuntament d'Alzira, ha aprovat la modificació dels seus estatuts per a, segons ha destacat la diputada d'Educació, Mercedes Berenguer, «consolidar l’aposta ferma de la Diputació per l'ensenyament en la universitat pública i la seua presència en les comarques de la província». La subvenció provincial està destinada a compensar la part que els ajuntaments no puguen aportar, perquè «la implantació de seus universitàries en les comarques afavoreix el desenvolupament social i econòmic dels municipis» —en paraules de Jorge Rodríguez, que es reuní a mitjan any amb el rector de la UNED, Alejandro Tiana, per a consolidar la implicació de la institució en l'expansió comarcal de la Universitat.

La Universitat Nacionald'Educació a Distància depén del Ministeri d'Educació, Cultura i Esport,  va nàixer fa trenta-vuit anys i ja té 225.000 alumnes en tot el món. A nivell local, es va instaŀlar a Alzira el 1986 i més tard va establir la seu provincial en la Misericòrdia de València, on continua en l'actualitat després de diverses remodelacions.

Aquesta universitat pública imparteix graus de lletres i ciències, i màsters i doctorats, està present en seixanta-dos centres a Espanya i també té seus en altres llocs com Londres, Roma, Paris, Brusseŀles, Munic, l’Amèrica Llatina i els Estats Units.

En la reunió de Mercedes Berenguer amb el director del centre Alzira-València, Alejandro Cerdà, l'alcalde d'Alzira, Diego Gómez, i professors i alumnes de la UNED, també ha participat el diputat de Cooperació Municipal, Emili Altur, qui ha coincidit amb Berenguer en destacar la importància de treballar per l'accés de la població a la universitat pública.

El president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez, ha pogut comprovar que l'Àrea d'Economia de la Corporació provincial, que inclou el Servei de Gestió Tributària (SGT), està preparada per a formar part de la futura Agència Tributària Valenciana, un projecte impulsat per la Generalitat amb la implicació de les diputacions i que cerca unificar els diferents serveis de recaptació tributària autonòmics i provincials.

En opinió de Rodríguez, “estem preparats per a l'arribada d'eixa agència única pilotada per les tres diputacions”. El president de la corporació valenciana ha destacat l'aposta per l'administració electrònica i ha valorat la reestructuració del SGT de la Diputació que presideix com “un pas més en la col·laboració entre diputacions i la col·laboració amb la Generalitat, però sobretot en la millora dels serveis a la ciutadania”. “Si paguem tots, pagarem menys”, ha afegit el president.

Jorge Rodríguez ha incidit en la “necessitat de ser eficaces i fer més amb menys”, la qual cosa es reflecteix en una reducció dels costos i una millora del servei que es presta als municipis. “La fi última és donar el millor servei a les persones”, ha conclòs el màxim responsable de la institució provincial.

El SGT gestiona al voltant de 3 milions de rebuts i un volum econòmic de 358 milions d'euros, que és la quantitat total que suma el cobrament de tots els tributs cedits pels ajuntaments a la Corporació provincial, perquè aquesta s'encarregue de gestionar-los i garantisca que els diners arriben a cada consistori.

Reestructuració del servei

A causa de l'increment dels rebuts derivats pels municipis al SGT de la Diputació perquè els treballadors de la Corporació gestionen el seu cobrament, l'àrea d'Economia ha acordat, de forma consensuada amb tots els sindicats, una reestructuració que facilitarà una gestió eficaç i orientada al contribuent. En paraules del diputat d'Hisenda, Toni Gaspar, “es tracta de racionalitzar i professionalitzar un servei que atén les necessitats dels ajuntaments, les delegacions dels quals han augmentat de forma considerable, al mateix temps que fem un pas més cap a l'agència tributària única que pretén la Generalitat”.

La reorganització del servei i la implantació de nous mitjans tècnics van a permetre la modernització no solament del SGT sinó també dels municipis, ja que es va a aconseguir acostar el servei als ajuntaments, en particular als més xicotets. El nou model de gestió permetrà també aproximar més els serveis als ciutadans, a través d'una major descentralització de les oficines territorials, oferint una major rapidesa d'atenció i resposta als contribuents.

La intenció, segons ha explicat Toni Gaspar, és “no solament ser una administració tributària que es preocupa dels ingressos dels ajuntaments, sinó també de facilitar als ciutadans dels municipis el compliment de les seues obligacions tributàries”.

Amb aquesta visita, el president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez, manté la seua particular ruta per les diferents dependències de la institució. Un camí que va iniciar al principi de la legislatura i que li ha portat, entre unes altres, a l’IVAF, el Consorci Provincial de Bombers, l'Àrea de Carreteres, l'Escola de Viticultura i Enologia de Requena i ara al departament d'Economia que dirigeix el diputat Toni Gaspar, amb seu en el carrer del Mar.

*Disponibles imatges de vídeo en FTP Diputació de València

La Junta Directiva de la Xarxa de Municipis Valencians cap a la sostenibilitat, amb el diputat de Medi Ambient, Josep Bort, com a vicepresident, s'ha reunit per a aprovar els comptes de 2015 i presentar el pressupost per a 2016. Els assistents a la reunió han subratllat la importància d'utilitzar la Xarxa com una eina de difusió de les activitats mediambientals que es duen a terme des dels municipis.

Josep Bort aposta per aprofitar aquesta xarxa de municipis i convertir-la en una eina de gran utilitat, dinamitzant les comissions de treball, organitzant activitats formatives amb jornades, seminaris, tallers i visites, i elaborant documents col·lectius per a difondre i facilitar la informació.

El diputat de Medi mbient va explicar durant l'elecció de la nova Junta Directiva que la Xarxa “ha de ser un punt de referència i trobada per a tots els que estem treballant pel desenvolupament sostenible dels nostres pobles i ciutats”.

En aquesta trobada, s'ha aprovat l'admissió a la xarxa d'ajuntaments dels municipis de Bèlgida i Palmera, de manera que la Xarxa pansa a tenir 263 socis.


A més, la Junta Directiva ha aprovat la Memòria d'activitats de l'exercici 2015, entre les quals destaca l'edició de publicacions redactades pel Servei de Medi ambient de la Diputació, com són les relatives als horts urbans, la segona impressió de la Guia de Paratges Naturals Municipals de la província de València o l'estudi sobre el paisatge en accessos urbans. La Xarxa també ha dut a terme durant enguany activitats de sensibilització mediambiental en col·legis, el disseny de la nova web, la col·laboració amb el projecte Arunwood de la xarxa de municipis forestals i el pla de suport als municipis per al desenvolupament sostenible i la correcta gestió dels residus.

La Xarxa de Municipis cap a la Sostenibilitat té com a fi potenciar l'avanç dels municipis cap al desenvolupament sostenible, mitjançant l'aplicació de les Agendes 21 Local i donar a conèixer les activitats i projectes d'aqueixes localitats en relació amb la protecció del medi ambient.

El Consorci Provincial de Bombers de València ha rendit homenatge aquest matí a 66 bombers que s’han jubilat en els últims anys. L’acte ha tingut lloc al Centre Cultural La Beneficència de València i en el mateix han participat el director general de l’Agència de Seguretat i Resposta a les Emergències de la Generalitat, José María Ángel, la vicepresidenta de la Diputació de València, Maria Josep Amigó, el president del Consorci de Bombers, Josep Bort i el gerent Josep Ballester, per a recolçar als bombers jubilats.

L’inspector en cap d’aquesta institució, José Miguel Basset, ha donat la benvinguda als seus companys i posteriorment han intervingut la resta d’autoritats, agraint el seu treball i tota una vida de dedicació al Consorci de Bombers de València.

Durant l’acte, els homenatjats han pujat un a un a l’escenari i se’ls ha lliurat una insígnia en reconeixement a la seua tasca com a bombers. També s’ha projectat un vídeo amb imatges de serveis de l’època, amb el qual s’han emocionat especialment. Després de l’acte oficial s’han unit tots per a fer-se la tradicional foto de grup i, en finalitzar la trobada, s’ha servit un vi d’honor a tots els assistents i els seus familiars.

Després de dos tiratges complets esgotats i de rebre el reconeixement dels Gourmand World Cookbook Awards com un dels millors llibres de cuina del món en l'àmbit social, la Diputació de València ha apadrinat el llançament de la tercera edició del llibre Dolços del món a l’escola, amb l'objectiu que puga arribar a tots els municipis valencians i a tots els centres educatius de Primària i Secundària, així com a les Escoles d'Adults.

Amb aquesta publicació, elaborada pel CEIP Rafael Juan Vidal, d'Ontinyent, la institució provincial pretén fer un pas més en la seua aposta “per fer de la multiculturalitat una font de riquesa i un valor fonamental en l'educació de la societat des de la infància”, tal com ha destacat el President, Jorge Rodríguez.

Dolços del món a l’escola apareix a primera vista com un llibre de receptes, en aquest cas de postres típiques del Marroc, Ucraïna, Xile, Anglaterra i Romania, a més de dolços de la comarca de la Vall d'Albaida. No obstant açò, entre les seues pàgines amaga el treball de tota una comunitat escolar, la que formen el professorat, el personal no docent, les mares i els pares i l'alumnat del CEIP Rafael Juan Vidal, per educar en la diversitat cultural i transformar les diferències en motius per a l'enriquiment i la integració. 

Un exemple d'açò és l’esmorzar intercultural que des de fa temps el centre organitza una vegada a l'any i en el qual els xiquets i xiquetes porten a classe plats propis de la seua cultura per a compartir-los amb la resta de companys. En estos esmorzars precisament es va inspirar el claustre del CEIP Rafael Juan Vidal per a donar vida al llibre, que es va publicar, coincidint amb la celebració del seu 50 aniversari, al desembre de 2014. Segons expressa el director del col·legi, Joan Mira, en l'elaboració del receptari van participar moltes persones, des de personal del centre fins a mares i pares. “Tots hem treballat per a fer realitat aquest llibre pensant en “el més dolç” del Rafael: els nostres alumnes i alumnes”, recorda.

L'edició va comptar amb la col·laboració de l'Ajuntament d'Ontinyent i amb la participació del fotògraf Xavier Mollà, encarregat de la maquetació i el disseny i autor de les imatges dels dolços i de les persones que il·lustren les seues pàgines. Ara, en aquesta tercera edició, la Diputació de València entra de ple en el projecte, promovent la seua màxima difusió i fent possible que arribe a tots els col·legis, instituts i escoles d'adults, així com als ajuntaments, amb l'objectiu que servisca d'inspiració i element canalitzador d'aquesta multiculturalitat que comparteixen tants i tants centres. D'aquesta manera, la institució provincial pretén “destacar el meravellós treball del CEIP Rafael Juan Vidal i el seu esforç per demostrar que la multiculturalitat constitueix una font de riquesa extraordinària per a l'educació dels nostres xiquets i xiquetes”, ha declarat Jorge Rodríguez.

Guanyador en els Gourmand World Cookbook Awards

Al gener d'enguany, el llibre Dolços del món a l’escola va resultar guanyador de la secció en català dels Gourmand World Cookbook Awards i seleccionat entre els 5 millors llibres de pastisseria del món realitzats en l'àmbit social. 

Fundats en 1995 per l'empresari Edouard Cointreau, els Gourmand World Cookbook Awards registren una participació cada any de prop de 3.000 llibres, que aspiren a les diverses categories. En l'edició de 2015, aspiraven a aquests guardons publicacions procedents de 209 països diferents.

La diputada de Memòria Històrica, Rosa Pérez Garijo, ha anunciat que les subvencions a projectes de recuperació de la memòria històrica convocades el passat mes de novembre han “desbordat les previsions” de la seua primera convocatòria i han rebut sol·licituds de 27 municipis i tres associacions de la província de València per a un total provisional de 39 actuacions, ja que continuen arribant candidatures per correu.

“La convocatòria de subvencions ha sigut un absolut èxit, atès que ha deixat palesa la demanda que hi ha en societat per a obtenir veritat, justícia i reparació”, ha explicat la diputada sobre aquestes primeres ajudes a la recuperació de memòria històrica en la història de la Diputació.

La Diputació de València va convocar el passat mes de novembre tres línies de subvenció quantificades en 213.000 euros per a projectes d'exhumació de víctimes de la Guerra Civil, retirada de símbols franquistes i instal·lació d'elements testimonials de la memòria històrica, que podien ser sol·licitades per associacions privades sense ànim de lucre, ajuntaments i mancomunitats de la província.

Les entitats sol·licitants han presentat un total de 39 projectes que suposen una inversió de 480.000 euros, una xifra que doblega la prevista en els pressupostos i que servirà per a orientar la xifra destinada en futures convocatòries.

“No teníem antecedents d'una convocatòria d'aquestes característiques, però ara disposem d'informació per a ajustar la de l'any que ve i poder respondre més adequadament a les necessitats dels municipis i les entitats memorialistes”, ha assenyalat Pérez Garijo.

La publicació de la resolució amb l'adjudicació de les subvencions es realitzarà previsiblement abans del 31 de desembre.

El gruix de la càrrega econòmica de les subvencions sol·licitades, quasi la meitat de la inversió benvolguda, correspondria a les excavacions de fosses comunes i han sigut demandades, en línies generals, per les associacions.

Moltes de les actuacions de les sol·licituds rebudes se situen en el cementeri de Paterna, on per exemple es demana treballar en el adecentament dels terrenys on es produïen els afusellaments.

Per la seua banda, la majoria dels ajuntaments han enviat sol·licituds destinades al canvi de la denominació de carrers, la retirada de vestigis franquistes i la instal·lació d'elements testimonials de la memòria històrica.

Es tracta de la primera convocatòria de subvencions d'aquest tipus realitzada per una diputació a la Comunitat Valenciana i suposa un complement pràctic a la línia d'ajudes en matèria de Memòria Democràtica de la Generalitat Valenciana.

Beques de recerca en memòria històrica

La Diputació de València ha convocat tres beques de recerca en l'àmbit de la memòria històrica que aborden aspectes relacionats amb la repressió i el control social en la província de València durant la postguerra.

Les beques tindran una durada d'un any amb possibilitat d'una única pròrroga per un altre període màxim de dotze mesos, i els sol·licitants hauran d'estar en possessió de la titulació de Grau en Història o Humanitats.

L'extracte de la convocatòria s'ha publicat aquest dimecres en el Butlletí Oficial de la Província i el termini de presentació de sol·licituds és de trenta dies naturals a partir del mateix.

El Pla Provincial d'Obres i Serveis (PPOS) de la Diputació de València destina 1.974.556 euros als municipis de L'Horta Sud, que invertiran les ajudes en actuacions d'asfaltat i pavimentació dels seus carrers, de millora d'accessibilitat i eliminació de barreres arquitectòniques, i en la rehabilitació i adequació de les infraestructures municipals.

Per municipis, Albal rebrà 170.275 euros que invertirà en l'eliminació de barreres arquitectòniques, millores mediambientals i la renovació de la xarxa d'aigua potable en diferents carrers de municipi. A més, part d'aquesta partida es destinarà a la normalització d'elements de sanejament en el Poliesportiu Municipal Santa Ana.

Alcàsser invertirà una ajuda de 151.806 euros en l'adquisició d'un elevador portador de fèretres per al cementeri, la substitució de la il·luminació en el parc L’Alter, l'adquisició i reforma local per a l'ampliació de serveis socials, la construcció d'un bany unisex accessible en el Parc de la Trobada i la reforma de l'escenari del centre cultural.

En la mateixa línia, el PPOS deixarà 201.394 euros a Alfafar per a realitzar obres d'asfaltat i accessibilitat en carrers i avingudes del municipi i per a urbanitzar la zona verda del barri La Fila; i altres 178.632 euros a Benetússer que s'invertiran en l'adequació de pavimentació en el centre urbà i a l'entorn del mercat, i en la millora d'accessibilitat en l'avinguda Paiporta.

 

Beniparrell invertirà una ajuda de 104.320 euros en el condicionament del Camí del Barranco, en la connexió del centre de transformació, propietat de l'ajuntament, al poliesportiu i a la casa cultura, així com en la instal·lació de l'enllumenat públic en camí Barranco.

Altres 185.820 euros corresponen a Catarroja, les actuacions de la qual passen per rehabilitar els vestuaris en el camp de futbol Mundial 82 i reparar l'Escola d'Adults i el Taller d'Arts Plàstiques.


Els 88.260 euros que el pla deixa en Lloc Nou de la Corona es dedicaran, per la seua banda, a equipar l'edifici de l'ajuntament, mobiliari de despatxos i llar del jubilat, així com a electrodomèstics, i a l'equipament de l'edifici Plaza Mayor 18, amb mobiliari per a biblioteca, audiovisuals i l'adequació d'instal·lació elèctrica. A més, destinarà part de la seua ajuda a rehabilitar el magatzem i pàrquing del carrer Font Baixa Pol. 14, mitjançant l'adequació de soleres, sostres, portes, instal·lació elèctrica i escomesa des del pàrquing, així com a rehabilitar la façana i el magatzem en l'edifici Plaza Mayor 18.

Quant a la localitat de Massanassa, l'ajuda del PPOs de 153.547 euros s'invertirà en la construcció d'una zona de pic – nic en el poliesportiu municipal, la reparació del frontó del poliesportiu municipal i la urbanització de la Plaça Constitució i el Carrer Major.

Paiporta, que rep 186.509 euros, realitzarà actuacions de reurbanització en els carrers Sant Roc, La Pau, Sant Francisco i el Carrer de la Penya. Per la seua banda, Sedaví comptarà amb 169.990 euros de la Diputació per a la reposició de la xarxa de clavegueram del carrer València i la realització d'obres en punts crítics de la xarxa general de sanejament. Finalment, els 180.284 euros que el PPOS injecta a Silla es destinaran a l'habilitació del local cívic social Parc de L’Alteró.

El doble d'ajudes que en 2015

El nou PPOS repartirà enguany 34 milions d'euros, el doble que en 2015, entre 261 municipis, 26 mancomunitats i tres entitats menors, la qual cosa suposa pràcticament la totalitat de la província. 

 

Tots els municipis rebran una assignació major a la d'anys anteriors, en un pla que simplifica els tràmits burocràtics i incorpora criteris perquè la fórmula de repartiment siga més justa i transparent. 

D'aquesta forma es compleix l'objectiu anunciat pel president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez, que en el ple d'investidura va avançar la voluntat de la nova Corporació de “concentrar més recursos en el PPOS i respectar l'autonomia dels alcaldes a l'hora de decidir les inversions que necessiten els seus municipis, posant fi a 20 anys d'arbitrarietat”. 

En la mateixa línia, la vicepresidenta de la Diputació, Mª Josep Amigó, va assegurar que la nova fórmula de repartiment de les ajudes “portarà el PPOS a tots els ajuntaments amb independència del seu color polític”

Per la seua banda, el diputat de Cooperació Municipal, Emili Altur, va explicar com una de les novetats del Pla “el període ampli per a sol·licitar les ajudes i l'avançament del 85% dels diners amb l'adjudicació dels projectes”.

Criteris per a calcular les ajudes

A més del nombre d'habitants i la superfície, criteris que es mantenen, també s'han afegit el percentatge de desocupació en cada municipi, l'existència de nuclis històrics, el cost dels serveis, tant els obligatoris com els no obligatoris, i l'adhesió al Pacte d'Alcaldes. Gràcies a aquest últim criteri, el nombre de municipis valencians adherits al pacte de l'organisme europeu que lluita contra el canvi climàtic ha passat de 13 a 54, una xifra que s'espera augmente en els pròxims mesos.

El nou Pla Provincial d'Obres i Serveis es va pactar amb tots els grups polítics amb representació en la Diputació de València i va ser aprovat en sessió plenària amb el vot a favor de tots els partits excepte del PP, que es va abstenir.