La diputada de Memòria Històrica, Rosa Pérez Garijo, ha presentat aquest dimecres el programa “La Memòria a la biblioteca”, una iniciativa que portarà a les biblioteques de la província de València 700 monografies, novel·les gràfiques i documentals perquè disposen de “informació de qualitat, gratuïta i adequada als diferents públics sobre els fets esdevinguts durant la Guerra i posterior repressió”.

Un total de 93 municipis s'han acollit al projecte, que pretén ser plurianual, després que totes les biblioteques i agències de lectura de la província de València reberen la invitació de la Diputació. 

La selecció d'obres confeccionada per la Delegació de Memòria Històrica de la Diputació té per objectiu aconseguir que qualsevol persona de la província puga obtenir, pels seus propis mitjans i sense cost algun, informació de qualitat sobre aquest període històric.

Entre els títols seleccionats existeixen premis nacionals, obres editades mitjançant ‘crowdfunding’, còmics, DVD i obres de prestigiosos historiadors i investigadors valencians, reflex de l'interès de la Delegació de Memòria Històrica per “mostrar una àmplia gamma de visions i acostaments a la Guerra Civil i la repressió franquista”.

A l'hora de seleccionar les obres s'ha tingut en compte, a més del contingut, l'existència d'aspectes multimèdia o la seua plasmació en còmic para persones adultes, ja que aquests formats permeten arribar a públics menys donats a la lectura de monografies.

Paral·lelament, aquesta línia d'actuació busca donar suport a les associacions que publiquen obres de qualitat i a les editorials compromeses amb aquest camp de recerca. Sempre que ha sigut possible, la proposta de compra dels exemplars s'ha fet directament a l'editor per a evitar distribuïdors i intermediaris.

Aquest projecte ronda els 13.000 euros i l'adhesió dels establiments a la campanya no tindrà cost algun, ja que no es tracta d'una subvenció en espècie.

No necessàriament totes les biblioteques rebran la selecció completa de llibres, ja que prèviament s'ha acarat que no els tingueren entre els seus fons, però com a màxim deixaran de rebre un d'ells.

“La Memòria en la biblioteca” celebrarà la seua engegada aquest dijous amb un acte obert al públic en el saló d'actes del MuVIM, a les 19 hores, on s'emetrà el documental “Vencidxs” en presència del seu director, productor i guionista, Aitor Fernández i amb els testimoniatges d'alguns dels seus protagonistes.

D'altra banda, la diputada de Memòria Històrica ha anunciat que la delegació que gestiona està ultimant el projecte “La memòria a l’escola” en col·laboració amb la Conselleria d'Educació, que portarà en 2017 als centres educatius un documental realitzat per la Diputació. 

“Era molt important que els joves en els instituts, els estudiants de l'ESO i Batxiller, saberen quina és la història recent del país. Hi ha estudiants d'últim any de carrera que no saben que va haver-hi un colp d'estat ni una guerra civil, i és preocupant”, ha declarat Pérez Garijo.

Cicle de Memòria Històrica en el Teatre Escalante

El director del Teatre Escalante, Josep Policarpo, ha presentat el cicle Memòria Històrica, paral·lel a la programació familiar, amb el qual el centre obri la seua programació aquest mes de desembre al públic adult per primera vegada en el seu recorregut de més de tres dècades.

“Hi ha quatre espectacles extraordinaris, dels que alimenten l'interior i són pura poesia. En una societat com l'actual, plena de soroll, val la pena”, ha assenyalat Josep Policarpo, director del Teatre Escalante. Les obres, que examinen el món amb una visió crítica, es representaran del 20 al 22 de desembre en el Teatre El Musical, espai al que s'ha traslladat la programació fins que acaben les obres de l'edifici. 

El cicle s'obrirà amb “La pedra fosca”, de Centre Dramàtic Nacional i Lazona Teatre, una vibrant peça sobre la memòria com a espai de justícia i la necessitat de redempció reconeguda amb cinc Premis Max. De la mà de Meriyanes Produccions, recorrerem en “Kilòmetres” la història d'una família i el seu particular periple dins del marc de la Guerra Civil. 

Dues peces breus d'autores valencianes tancaran aquest cicle amb “A mí nunca me cortó la cabeza”, de Lupa Teatre, i “Yo maté a Carmencita Polo”, de Mafalda Bellido. Guadalupe Sáez, autora de la primera obra, ha assenyalat la necessitat d'abordar la memòria històrica a través de la ficció teatral per a “tancar aqueixes ferides i seguir avant”, i Mafalda Bellido ha destacat que els espectacles d'aquesta temàtica “apel·len a un sentiment enterrat i enfronten al públic cara a cara amb ell” a través de la ficció i l'humor.

Títols escollits per al programa “La Memòria en la biblioteca”
 

La vicepresidenta de la Diputació de València Maria Josep Amigó ha mantingut una reunió amb la secretària autonòmica d'Hisenda, Clara Ferrando, per a elaborar un full de ruta que servisca perquè la consolidació de la futura agència tributària valenciana, l'actual Institut Valencià d'Administració Tributària (IVAT), camine cap a la integració dels serveis de gestió tributària amb les diputacions valencianes.

Segons ha manifestat Maria Josep Amigó, «es tracta d'un camí que comencem ara i que redundarà en més eficàcia de la gestió dels tributs valencians i la millora de la lluita contra el frau. No té sentit que les administracions autonòmica, provincial i local no actuen coordinades». En aquest sentit, la vicepresidenta ha advocat perquè «l'agència tributària pròpia coordine i lidere la reestructuració de les oficines de recaptació valencianes» —ha dit.

L’IVAT té previst convertir-se a mig termini en un ens de dret públic amb personal propi i independent de la Conselleria d'Hisenda i Model Econòmic a imatge de l'agència tributària estatal, que té aquesta personalitat jurídica des del 1991. L'objectiu és millorar la gestió dels tributs propis i cedits i augmentar la persecució del frau en la recaptació de sectors com el joc o els impostos mediambientals, de titularitat autonòmica.

La secretària autonòmica d'Hisenda, Clara Ferrando, ha recordat que «disposar d’una agència tributària valenciana constitueix un dels mandats incorporats al programa de govern subscrit en el Pacte del Botànic com a base de la governabilitat» —ha dit.

Coŀlaboració amb la Diputació

Actualment els ajuntaments no tenen capacitat per a executar recaptacions fora del seu terme municipal, de manera que una multa de trànsit imposada per la policia local d'un municipi no pot executar-se per embargament si l'infractor no té un compte bancari en el mateix terme municipal, ni els impostos impagats de gestió municipal. En aquest sentit, Clara Ferrando ha explicat que, «si un veí d'una localitat no paga l'IBI, l'IAE, l'impost de circulació o una llicència d'obres, l'ajuntament no pot executar el cobrament. Ara ha de fer-ho l'agència estatal amb la repercussió que això representa per a les arques municipals. El mateix ocorre amb la recaptació executiva que l'agència estatal presta a la Generalitat, per la qual ens cobra uns 3,5 milions cada any, que podríem invertir en una estructura pròpia de recaptació» —ha dit.

L’IVAT té previst a mig termini establir convenis amb les diputacions i els municipis que ho desitgen per a millorar la coordinació dels serveis. El primer conveni amb municipis se firmarà amb l'Ajuntament de València per a millorar la recaptació executiva de multes i es farà extensible a la resta d'ajuntaments de la comunitat autònoma que ho soŀliciten. Amb la Diputació de València es treballa en un model de coordinació que es puga també fer extensible a les diputacions d’Alacant i Castelló.

Maria Josep Amigó ha explicat que «la coordinació de l’IVAT i els serveis tributaris de la Diputació de València permetrà acostar els serveis als ciutadans i l'administració electrònica als contribuents, gestionar més eficaçment els expedients i racionalitzar les estructures per a aprofitar sinergies».

Actualment, treballen en l’IVAT 266 persones, entre personal auxiliar i administratiu, inspectors i agents tributaris. L’IVAT té tres seus en els edificis PROP de Castelló de la Plana, València i Alacant. El seu treball es complementa amb les 62 oficines liquidadores repartides arreu del territori valencià, que gestionen el 70% de les operacions de caixa.

Per la seua banda, el Servei de Gestió Tributària de la Diputació de València (SGT) té 147 treballadors, dels quals 66 estan en els serveis centrals de València i 81 en les oficines territorials distribuïdes per la província. El SGT té vuit oficines pròpies a València, Sagunt, Gandia, Xàtiva, Llíria, Utiel, Ayora i Chiva, i cinc compartides amb els ajuntaments de Moncada, Gandia, Albaida, Bétera i Vilamarxant.

La Diputacióha acordat amb els sindicats UGT, CCOO i CSIF la reestructuració del personal de la SGT per a incorporar dotze nous oficials, que facilitaran el camí cap a una agència tributària valenciana única. La intenció de l’IVAT és ampliar també el seu personal per a adquirir una estructura similar a la d'altres agències tributàries autonòmiques.

La secretària autonòmica d’Hisenda ha dit que «Galícia, amb una població de 2,7 milions habitants, té una agència tributària on treballen 305 persones, mentres que, a la Comunitat Valenciana, amb 5 milions d'habitants, tenim 266 treballadors. La inversió en personal inspector redunda directament en un increment dels ingressos perquè el frau es redueix». Per això, Clara Ferrando ha insistit en que «volem un cos d'inspectors professionals, amb plaça d'oposició, per assegurar un servei de qualitat. A més, estem treballant per a implementar l'administració digital. Estar al corrent de les obligacions tributàries ha de ser cada dia més fàcil per al ciutadà, per això cada vegada són més els tràmits que es poden fer per internet».

Els grups guanyadors de Sona la Dipu 2015, Badlands i Holy Paul, presenten aquest dissabte 17 de desembre els discos, en suport vinil, en els quals han gravat els seus temes amb el premi atorgat per la Diputació.

L'esdeveniment serà en la Sala República, situada en el Polígon Industrial de Mislata, a les 21:30, i en ell actuarà també l'artista Iván Ferreiro, qui presenta per primera vegada a València el seu nou disc Casa.

Durant enguany, tant Badlands i Holy Paul, com altres grups participants en el concurs, han realitzat múltiples concerts al costat d'artistes de reconegut prestigi tant en la província com a Espanya, materialitzant així l'aposta de la Corporació per la promoció de les bandes valencianes i emergents.

Sona la Dipu ha estat present en els festivals més importants del país i destaquen les actuacions en el Get Mad, Primavera Sound, el Festival de les Arts, el Canet Rock, el Festival Cabo de Plata, Low Festival, Arenal Sound, Fuzzville, Granada Sound, Vinya Rock, Deleste Festival, Rototom i el Sevilla Interestelar.

El diputat de Transparència i Govern Obert, Roberto Jaramillo, ha dit aquest dijous que la cultura de la transparència «es normalitza en les institucions públiques» que rendeixen comptes i expliquen la seua gestió segons indicadors i objectius.

En la inauguració de la jornada GO «Ètica i transparència, adéu a la corrupció?» que se celebra entre el 15 i el 16 de desembre, Jaramillo ha destacat l'esforç de la Diputacióde València per a impulsar una cultura de govern obert, el fi de la qual és «estendre la transparència, la participació ciutadana i la rendició de comptes institucional» en la província de València. «En el departament, i amb motiu de la celebració del dia internacional contra la corrupció, havem volgut aportar coneixement al debat sobre la necessitat de desplegar ferramentes contra aquest flagell» —ha dit. «La transparència i la rendició de comptes són algunes d'aquestes ferramentes, i per això compareixem en la jornada donant compte de la nostra gestió al llarg del 2016» —ha afegit.

Roberto Jaramillo intervindrà amb el cap de Servei de Transparència de la Diputació, Ricard Martínez, amb una ponència sobre rendició de comptes, i en concret sobre els resultats de la gestió en el desplegament de l'estratègia per a enfortir la cultura de la transparència i l’obertura de la Diputació de València.

La jornada ha començat amb un debat sobre el relat de la corrupció en els mitjans a través de les paraules de l'escriptor Sergi Castillo, autor del llibre Yonkis del dinero, i els periodistes Juan Nieto i Ignacio Calle, d'El Mundo i La Sexta respectivament.

Castillo ha explicat que, quants més diaris circulen, menys corrupció hi ha, i «en la societat valenciana hi ha hagut un gran dèficit d'informació que l'ha afavorida», cosa que se suma a la falta de recursos dels mitjans per a fer periodisme d’investigació.

Nieto ha dit que els periodistes investiguen per «compromís personal» davant de la falta de recursos, i ha revelat que, molts d'ells, els han «marginats, pressionats i oferits comissions» les administracions en el transcurs del seu treball en informar sobre casos de corrupció.

A la vesprada, els catedràtics de Ciències Polítiques i de l'Administració Carles Ramió, de la Universitat Pompeu Fabra (Barcelona), i Manuel Villoria, de la Universitat Rey Juan Carlos (Madrid), reflexionaran sobre la sociologia de la corrupció i l'ètica en el govern. Com a colofó a les seues ponències, es projectarà el documental Corrupció: l'organisme nociu en presència del seu director, Albert San Feliu.

El 16 de desembre, la professora titular de Dret Penal de la Universitat de València Ángeles Jareño analitzarà el marc juridicopenal i els seus límits per a casos de corrupció, i Adoración Cano, de la Unió Progressista de Fiscals, explicarà les propostes de l'organització per a fer front als delictes relacionats amb la corrupció.

Clouran les jornades ho posaran els agents socials contra la corrupció, representats per Consuelo Vidal, de l’Observatori ciutadà contra la corrupció; Anna Maria Fuertes, de la Plataforma Societat Civil contra la Corrupció i la Fundació per la Justícia, i Antonio Penadés, d'Acció Cívica contra la Corrupció.

El municipi de Vallés, en la comarca de la Costera, és un dels més xicotets de la província. Amb una població de 164 habitants, l’Ajuntament té un pressupost anual escàs, més de la mitat del qual està compromès per dos préstecs. Aquesta situació faria pràcticament impossible afrontar el manteniment bàsic dels serveis essencials del municipi si no fóra per les ajudes que el consistori rep cada any de la Diputació de València. Aquestos diners arriben principalment amb els plans provincials, la dotació global dels quals ha augmentat molt els dos darrers anys gràcies als nous Plans d'Inversions Financerament Sostenibles (PIFS), que han suposat per a Vallés 50.000 euros el 2015 i 31.992 el 2016. A més, ha augmentat la partida destinada al Pla Provincial d'Obres i Serveis (PPOS). D'aquesta manera, Vallés ha passat de rebre una mitjana de 33.500 euros anuals per a obres fins al 2014 a 104.156 el 2016, cosa que ha permès planificar i dur a terme actuacions d'adequació d’uns quants carrers i places, crear noves zones d'aparcament, desenvolupar projectes de millora i ampliació de serveis en la piscina, el parc infantil o la pista esportiva, reparar xarxes de subministraments i millorar sistemes de reg, entr altres.

A més d'aquestos diners, l'Ajuntament de Vallés ha rebut una subvenció addicional de 14.000 euros per a donar resposta a les necessitats de manteniment i despeses ordinàries a què no es pot fer front amb els plans provincials. Com traslladà l'alcalde de Vallés, José Javier Sisternes, al president de la Diputació, Jorge Rodríguez, en una de les seues primeres reunions, «els ajuntaments havem d'agarrar els problemes d'arrel i solucionar-los, però en els municipis més xicotets costa molt mantindre aquest tipus de gastos». Concretament, aquesta ajuda ha permés que l’Ajuntament puga continuar contractant dos persones a mitja jornada per a fer la neteja i el manteniment de la via pública i petites reparacions en edificis i instaŀlacions municipals.

Per a Jorge Rodríguez, «el cas de Vallés posa de manifest la vertadera raó de ser de la Diputació de València, que és donar suport als ajuntaments en l'atenció de les necessitats dels veïns dels municipis. En aquest sentit, estarem sempre al costat dels ajuntaments de la província i els seus alcaldes per a ajudar-los a arribar a on ells no puguen amb els seus mitjans».

La Diputació de València ha acollit aquest dijous la presentació del llibre ‘La Diputació provincial del Regne de València 1813-1814’, escrit pel funcionari de l'Àrea de Memòria Històrica Paco Sanchis i que narra la història de la creació de les diputacions provincials i, més en concret, els avatars de l'ens valencià que dirigeix Jorge Rodríguez, qui ha acompanyat a l’autor durant l'acte.

En paraules del president de la Diputació, el treball de Paco Sanchis “demostra una vegada més la qualificació dels empleats d'aquesta casa i la seua implicació en la divulgació tant de la història com de l'important paper que han exercit i segueixen exercint les diputacions provincials”.

Jorge Rodríguez ha relacionat el naixement de les diputacions “no com una revolució radical en si, sinó com la resposta de la societat del moment per a adequar els antics regnes a nous models de gestió, des de l'absolutisme a la Il·lustració”. 

I portant-ho a l'actualitat, el president de la Corporació provincial ha destacat que es tracta de “unes institucions bicentenàries que segurament necessiten d'una actualització competencial, com la resta d'administracions de l'estat, però que segueixen sent imprescindibles para milers de xicotets municipis en aquest país”.

L'autor, que ha agraït el suport de Jorge Rodríguez i de la resta de companys de la institució que li han acompanyat, ha destacat que el llibre cobreix períodes i fets de la història de les diputacions que fins al moment no havien sigut arreplegats en una obra, per la qual cosa es tracta de “un llibre que feia falta escriure”.
 

L'obra de Sanchis, editada per la impremta provincial, repassa l'origen de la Diputació de València, la seua organització, com funcionava, el naixement de l'escut provincial, els empleats al seu servei i la seua instal·lació en la Casa de la Diputació. Entre els episodis narrats per l'autor, destaca el trasllat temporal de la institució a Alacant i el seu retorn a la capital del Túria, les eleccions impugnades i la seua definitiva constitució, que es va trobar amb una situació de transformació radical del sistema polític, econòmic, administratiu i social a implantar en una conjuntura de guerra contra l'invasor i amb un sector social en contra d'aquest canvi.

Un altre dels elements del llibre és el seu valor biogràfic, ja que l'autor presenta als diferents membres d'aquesta primera Diputació Provincial, i relata el seu recorregut polític i fins i tot el preu que van haver de pagar per la seua participació destacada en el sistema liberal. Així mateix, Paco Sanchis també reserva un espai per a parlar de la vida dels habitants de la província sota la invasió francesa i en el període liberal, com van patir les confiscacions per part de les tropes franceses, els canvis que va suposar la implantació del lliure comerç, la llibertat per a poder establir una indústria i el gran esforç per l'educació que es va dur a terme en el període liberal, entre uns altres.

El Secretari de la Diputació, Vicente Boquera, ha presentat la trajectòria de Paco Sanchis en la institució, on ha treball sobretot en l'arxiu provincial, i ha recuperat les nombroses publicacions de l'autor, en solitari i amb altres companys de la Corporació. 

Donar a conèixer la Diputació

El la mateixa línia que la publicació de Paco Sanchis, la Diputació de València ha desenvolupat enguany altres iniciatives per a donar a conèixer l'ens. Aquest és el cas del Quadern de la Dipu, dirigit als més menuts, i la guia de serveis publicada fa uns dies. “Com porte dient des que vaig arribar a la Diputació, no podem apreciar allò que no coneixem, i iniciatives com la de Paco Sanchis ens ajuden a entendre millor la Diputació de València i a conèixer la seua història, que no solament parla del passat sinó que ens fa reflexionar sobre el que hauria de ser el futur”, ha conclòs Jorge Rodríguez. 

El diputat de Projectes Europeus, Bartolomé Nofuentes, va presentar davant la Comissió Europea el projecte Interreg Nestpack, en el qual participa la Diputació de València dins del consorci format per Kouvola Innovation Ltd, Finnish Packaging Association, Hungarian Association of Packaging and Materials Handling, ITENE Packaging i Transport & Logistics Research Center.

Interreg Nestpack és una iniciativa que, de ser aprovada per la institució europea, rebrà un finançament d'1.389.770 euros per a l'estudi i el disseny d'embalatges sostenibles. En concret, s'investiga un nou disseny d'embalatges que permeta millorar la seua versatilitat, reduint al màxim la creació de residus en aconseguir una major capacitat de reciclat i reutilització, i allargar la vida útil del producte. 

“És imprescindible que des de les administracions locals es prenguen mesures que ajuden a millorar el medi ambient, aconseguint models de producció més sostenibles”, ja que “tenim capacitat per a açò”, ha assegurat Bartolomé Nofuentes. Així mateix, el diputat provincial ha insistit en “la necessitat de treballar conjuntament, unint l'esforç d'empreses i emprenedors amb el de les institucions públiques”. 

Des del consorci s'ha remarcat “el disseny d'envasos que allarguen el període de consum d'un producte per incidir en aspectes d'equitat social i igualtat d'oportunitats en possibilitar l'accés a una alimentació adequada a moltes persones que no poden tenir-la, per motius molt variats, entre els quals s'inclouen la llunyania, la falta de logística i d'accessos comunicatius”. 

En relació amb l'assistència tècnica que a través dels Convenis de Col·laboració amb els Col·legis Professionals, es presta a les Entitats Locals de la Província, he de significar-li el següent:

1º. Per a l'any que ve 2017, els Convenis a què pot acollir-se són els següents:

2º. L'Entitat Local que presidix podrà sol·licitar la inclusió com a màxim en tres convenis del seu interés.

3º. La inclusió dels Ajuntaments de la Província en els distints Convenis, tenint en compte les possibilitats pressupostàries de la Diputació, s'efectuarà exclusivament atenent a criteris de població (inferior a 5001 habitants).

La inclusió de les Mancomunitats i Consorcis de la Província en els distints Convenis, s'efectuarà atenent exclusivament a la seua capacitat econòmica, no podent excedir de 2.500.000 euros els recursos ordinaris pressupostats de l'exercici de 2016

4º - En cas de triar arquitecte, arquitecte tècnic i enginyer tècnic industrial i enginyer de grau, si opten per duplicar les hores establides per a cada grup de població, hauran d'indicar-ho en el full de sol·licitud.

5º Així mateix s'adjunta els següents models per al seu compliment:

a)    Declaració responsable (adjuntar junt amb el full de sol·licitud)

b)    Certificat de contractació (remetre quan es realitze la contractació)

c)    Certificat del desenrotllament dels treballs encomanats (remetre prèvia a l'ordenació de pagaments semestrals, primer semestre fins al 20 de maig i segon semestre fins al 20 de novembre.

6º. Que les sol·licituds hauran de tindre entrada en el Registre General d'esta Diputació abans del 31 de Gener de 2017

València, 28 de  desembre 2016

LA DIPUTADA DELEGADA D’ASSESSORAMENT MUNICIPAL

ASSISTÈNCIA, DEFENSA EN JUDICI I PLANS D’OCUPACIÓ

CONXA GARCIA FERRER

DOCUMENTACIÓ:

La Diputació de València incrementarà les ajudes a la Cuna de Campeones per a la temporada 2017. El president, Jorge Rodríguez, ha anunciat aquest dijous que la Corporació destinarà 374.533 euros a recolzar als millors pilots valencians des de la base, la qual cosa suposa un augment de 35.000 euros respecte a l'any anterior. L'esforç de l'àrea d'Esports que dirigeix Isabel García posa de manifest la ferma aposta de la institució provincial pel “suport a l'esport i els seus valors, la disciplina i el treball en equip”, en paraules del president Jorge Rodríguez.

Aquest augment de la partida pressupostària ve donat en part pel creixement d'alguns dels pilots becats, que han passat a categories superiors en les quals es necessita una major inversió econòmica, la qual cosa evidencia l'èxit del programa. “La Cuna de Campeones ha demostrat que el treball ben fet té els seus fruits i que mereix l'esforç de les administracions públiques”, ha assenyalat el president Jorge Rodríguez, qui ha afegit que “és una llàstima que els somnis de joves que aspiren a ser pilots es trunquen per incapacitat econòmica”.

Per la seua banda, Isabel García ha destacat l'aposta de la institució provincial pel suport als joves pilots valencians, un projecte que la diputada d'Esports ha viscut molt de prop. “M'ha sorprès la maduresa d'aquests xiquets que dediquen el seu temps a arribar a ser com els seus ídols. Solament per açò mereixia la pena”, ha reconegut, posant en valor les beques que el passat any van servir per ajudar a 40 joves pilots de totes les edats en la seua projecció, i que de nou en 2017 arribaran a desenes d'esportistes valencians d'aquesta disciplina del motociclisme.

De la mateixa manera, el director del Circuit, Gonzalo Gobert, ha destacat la visió de la Diputació de València en creure en el projecte. “Crec que heu encertat en la vostra aposta perquè puguen prosperar els joves en un esport tan difícil”, ha assenyalat. També el director de la Cuna de Campeones, Julián Miralles, ha tingut paraules d'agraïment per a la institució provincial, perquè “gràcies a la Diputació complim els somnis de molts joves”. Gratitud que també ha compartit el pilot Héctor Barberá: “És molt important aquest suport i portar el nom de València per tot el món en un esport tan complicat”.

Barberá ha fet referència al somni de ser pilot que comparteixen tots els xiquets i joves de la Cuna de Campeones, i el president Jorge Rodríguez, ha assegurat que “els responsables de les institucions estem per a fer realitat aquest tipus de somnis que mereixen molt la pena”.

Un programa d'ajudes objectiu i transparent

Amb l'arribada del nou equip de govern a la Diputació de València han canviat els criteris d'adjudicació de les ajudes fent-los més objectius i transparents i permetent que els diners arriben directament als pilots valencians, tant els del Mundial com els de la Cuna de Campeones del Circuit. Segons la diputada d'Esports, Isabel García, aquest nou model de patrocini “és equitatiu i igualitari, ja que es reparteix en funció del nombre de proves i la categoria en la qual participen els pilots. Són ajudes objectives i transparents”, ha assegurat.

El programa d'ajudes de la Diputació, sota la marca València Esports, va dirigit a esportistes de motociclisme de velocitat, que complisquen entre uns altres els següents requisits: ser nascuts en la província de València o haver residit en ella des de fa almenys 3 anys, tenir com a màxim 21 anys els pilots no professionals i sense límit d'edat els professionals, posseir un palmarès reconegut per les Federacions Espanyola i Valenciana de Motociclisme i haver obtingut resultats esportius positius durant la temporada anterior a la sol·licitud.

Les categories beneficiàries d'aquestes beques són: Campionat del Món de Motociclisme (MotoGP), amb un barem d'ajudes entre els 10.000 i els 25.000 euros; Campionat del Món de Superbikes (SBK), amb línies de crèdit d'entre 5.880 euros i 12.000 euros; Mundial Júnior FIM i Europeu de Velocitat, amb un suport d'entre 5.498 i 24.000 euros; Campionats d'Espanya, amb ajudes entre 4.800 i 10.000 euros; i Copa d'Espanya de Minivelocitat, amb un suport econòmic d'entre els 1.067 i els 4.200 euros.

Per la seua banda, els pilots hauran de, entre altres condicions, complir amb la totalitat del programa esportiu presentat o justificar degudament la no finalització del mateix; informar al Circuit de qualsevol canvi en les condicions amb les quals es va accedir a les beques; i acudir als actes i presentacions que tant el Circuit com la Diputació pogueren requerir.

*Disponibles imatges de vídeo en FTP Diputació de València

L’inteŀlectual i antropòleg valencià Joan Francesc Mira (València, 1939) va emprendre els anys seixanta i setanta del segle passat un projecte ambiciós per a salvaguardar un llegat etnogràfic enorme com a testimoni de la cultura material i immaterial del seu entorn. Aquest projecte va culminar el 1982 amb la fundació del Museu d’Etnologia de València. Ara, aquest mateix museu, dependent de l’Àrea de Cultura de la Diputació de València, homenatja el seu impulsor amb l’exposició «L'ofici d'observar i escriure», una mostra retrospectiva per la vida i obra de Joan Francesc Mira.

Durant la presentació, celebrada aquest matí al Museu Valencià d’Etnologia, el diputat de Cultura, Xavier Rius, ha definit la figura de Mira com «un dels prohoms del poble valencià». Rius ha manifestat que «els valencians mai estarem suficientment agraïts a Mira pel seu interés en la creació del Museu Valencià d’Etnologia», alhora que ha reivindicat «la trajectòria extraordinària» del pensador, «per les seues versatilitat i producció acadèmica incombustible».

Per la seua banda, el director del museu, Francesc Tamarit, ha recordat que una de les línies expositives traçades pels gestors actuals «consisteix en retre homenatge als valencians que han treballat per la recuperació del patrimoni cultural valencià, i Joan Francesc Mira és el primer en meréixer aquest reconeixement».

El mateix Joan Francesc Mira ha explicat «les dificultats» i «el desinterés» que trobà per part de l’administració autonòmica a l’hora d’implantar un museu valencià d’etnologia, un projecte que atresorava «una vocació de rescat de tots els elements culturals i patrimonials que estaven molt prop de desaparéixer al País Valencià». No obstant això, Mira s’ha felicitat perquè, després de trenta-cinc anys de la idea original, «hi hagen persones interessades en reprendre el camí que el museu hauria d’haver tingut», per això ha dit que «em trobe especialment content i satisfet de recuperar els orígens del Museu Valencià d’Etnologia primigeni».

La comissària de la mostra, Beatriz Santamarina, ha posat èmfasi en el fet que «”L'ofici d'observar i escriure”defineix l’obra i la vida de Joan Francesc Mira i ens permet recuperar la seua vessant inteŀlectual i també la seua figura com a antropòleg».

Vocació de preservar el llegat etnogràfic

«L'ofici d'observar i escriure», produïda pel Museu Valencià d’Etnologia i la Facultat de Ciències Socials de la Universitat de València i amb Beatriz Santamarina com a comissària, professora del Departament de Sociologia i Antropologia Social de la Universitat de València, proposa un recorregut seqüencial i retrospectiu sobre la vida i l’obra de Joan Francesc Mira a partir de quatre línies analítiques interconnectades. L’exposició mostra les fites biogràfiques que han marcat aquesta personalitat carismàtica i polifacètica i contextualitza el treball etnogràfic i antropològic que des dels anys seixanta i setanta converteixen Mira en un dels pioners de l'antropologia d’Espanya.

Aquest recorregut es fa amb fotografies, objectes i documents de la seua trajectòria com a pensador i antropòleg. Es presenten fotografies de moments diferents de la seua biografia, documents de la seua trajectòria acadèmica (cartilles escolars, certificats acadèmics, com el de la Universitat Pontifícia de Roma...) i objectes personals (màquines d’escriure, gravadores i cintes d’àudio dels treballs de camp...). També es poden observar fons atresorats durant les campanyes etnogràfiques, que es varen incorporar al Museu Valencià d’Etnologia, i una mostra dels llibres publicats per Mira.

Finalment, aquesta incursió per la vida i obra de l’inteŀlectual s’aproxima a la figura del Mira compromés amb el país, ja que va defensar amb afany el projecte nacionalista d'identitat i reconeixement del País Valencià. Aquesta producció polièdrica ha donat lloc a un llistat inesgotable de publicacions en els registres més diferents.

L’exposició compta amb el suport de la Facultat de Ciències Socials de la Universitat de València i romandrà oberta al públic fins al 9 d’abril.