El MuVIM se submergeix en l’art oriental de Massao Okinaka i mostra la vessant més clàssica i prestigiosa de Railowsky
El Museu Valencià de la Iŀlustració i la Modernitat (MuVIM) se submergeix fins al 5 de febrer en l’art oriental amb la mostra «Massao Okinaka. Mirar allò visible i invisible», i comença un viatge apassionant per la cultura underground de la fotogaleria Railowsky amb instantànies de deu grans fotògrafs units sentimentalment a la popular llibreria i sala d’exposicions del Pla del Remei de València.
«Massao Okinaka. Mirar allò visible i invisible» tracta de mostrar la rica graduació existent entre el simbolisme i la representació fidedigna del món, i sense més recursos que paper, aigua i tinta negra de carbó. La mostra reuneix més de dos-centes creacions dels gèneres sumi-e, ukiyo-e, shunga i dibuixos de l’escola Shijōpintades o adquirides al llarg de la seua vida pel mestre Massao Okinaka (1913-2000), nascut a Kyoto, però resident al Brasil, on va desenvolupar la major part de la seua producció artística.
Durant la presentació de la mostra celebrada aquest matí al MuVIM, el director del museu, Rafael Company, ha manifestat que amb aquesta exposició «obrim València al Japó. Fem present l’art nipó en terres valencianes per al delit de les persones sensibles susceptibles de ser ferides per la bellesa».
Per la seua banda, el responsable d’exposicions del museu, Amador Griñó, ha explicat que la mostra, amb Roberto Okinaka com a comissari, fill de l’artista, constitueix «una exposició didàctica i de bellesa extraordinària» que es presenta com a «una ocasió única per submergir-se en l’univers refinat i subjugant de la pintura zen i les conegudes com a estampes del món flotant», un gènere de gravats fets amb xilografia o tècnica de gravat en fusta i produïts al Japó entre els segles XVII i XX, en els quals la destresa i la fidelitat en la representació de les accions humanes i el seu entorn es presenten revestides del més pur domini de la composició abstracta, la superfície decorativa, la funcionalitat dels colors i el dibuix precís.
Part d’aquesta selecció ofereix la possibilitat d’apreciar el subgènere conegut com a shunga o iŀlustracions de primavera, representacions eròtiques concebudes amb la mateixa vivesa visual present en la resta de modalitats estilístiques del ukiyo-e.
L’exposició incorpora algunes de les xilografies més excelses d’autors com Hiroshige Andō, Kunisada Utagawa o Yoshitoshi Tsukioka, entre altres gravadors japonesos reputats. En última instància, per a iŀlustrar el caràcter orgànic de la cultura pictòrica japonesa com a procés adoptat en totes les facetes de la vida, es mostren els materials del taller de Massao Okinaka, objectes en els quals la funcionalitat, l’ingeni i l’exceŀlència estètica s’equiparen i complementen mútuament.
Fotografia underground amb segell Railowsky
Des de l’obertura com a llibreria i fotogaleria l’any 1985, els impulsors de Railowsky, José i Juan Pedro Font de Mora i Ignacio Paes, es van encarregar de forjar un projecte especialitzat en el binomi indissoluble que uneix el món dels llibres d’imatge i comunicació amb la fotografia, quan aquesta última encara no era entesa com a manifestació artística i encara no gaudia ni del reconeixement ni de la difusió actual.
Amb Railowsky es proposa un viatge a través de la cultura underground de la popular llibreria i fotogaleria, amb instantànies de deu grans fotògrafs units sentimentalment a aquest espai. Els treballs de Joan Colom, Joaquín Collado, Cristina García Rodero, Cristóbal Hara, Fernando Herráez, Francesc Jarque, Rafael Sanz Lobato, José Miguel de Miguel, Xavier Miserachs i Jürgen Schadeberg evoquen un recorregut a manera de trajecte simbòlic amb metro i es converteixen en estacions connectades les unes amb les altres per afinitat d’estils i amistats.
El MuVIM és la primera parada d’aquest trajecte fotogràfic, el més clàssic i de prestigi, al qual seguiran dos mostres més els mesos de gener i març per commemorar tres dècades de Railowsky.
Juan Pedro Font de Mora, comissari de la mostra, ha destacat que l’exposició recull «la corrent documentalista de la fotografia en blanc i negre dels anys 60 i 80 del segle passat», en què els autors «acostumaven a immortalitzar els testimonis dels municipis, ciutats i entorns més rurals». Entre els autors presents, Font de Mora ha destacat la figura de Cristina García Rodero, «la primera fotògrafa espanyola que ha entrat a treballar amb la prestigiosa agència fotoperiodística Magnum», i Joaquín Collado, Fernando Herráez i Cristóbal Hara, «figures rellevants valencianes als quals es comença a reconéixer el seu treball» —ha dit.
La mostra és un homenatge a tota una generació de fotògrafs que varen contribuir a dignificar el gènere com a expressió artística i a introduir-la dins dels millors espais expositius. És una exposició «per a la gent de Railowsky i per a tot l'univers d'admiradors i adeptes que han sabut teixir i activar. La simple menció del nom remet a qualitat i prestigi» —ha remarcat Company.