La diputada de Benestar Social, Mercedes Berenguer, ha donat la benvinguda aquesta setmana als xiquets de l’Escoleta d’Estiu de la Diputació de València, que en la seua tretzena edició acull 130 xiquets d'entre 3 i 12 anys, fills dels treballadors de la Diputació.

 
Com cada estiu des de l'any 2003, els alumnes disfrutaran d'un programa d'activitats complet fins a la fi de juliol en les instaŀlacions del coŀlegi Luís Fortich-IVAF.

Entre les 8 i les 14:30 hores, dividits en grups per edats i atesos per monitors titulats, els xiquets faran activitats educatives i d'oci, com tallers creatius, activitats esportives i aquàtiques i jocs en grup.

La diputada responsable de l'àrea que organitza l'Escoleta ha assegurat que aquesta iniciativa «està plenament consolidada i s'inscriu dins del marc previst per la Diputació per a facilitar la conciliació dels horaris laborals dels treballadors de la casa amb les vacances escolars dels seus fills, i també s’ofereix el servei de menjador, que completa l'horari real dels pares».

L‘Escoleta d’Estiu té un equip de quinze monitors. El tema central de les activitats d'enguany és la mar: els seus habitants, el que amaguen els fons marins, la necessitat de la seua conservació i el cicle de l'aigua i de la vida, sempre en funció de les edats de cada grup.

L’Escoleta d’estiu tancarà amb un gran festival en el què participaran totes les famílies juntes.

La diputada de Joventut, Esport i Igualtat, Isabel García, ha visitat el Campus de Minibasket Femení Marina Ferragut, que hui tanca la seua primera edició amb una trentena de xiquetes de 12 a 14 anys que durant una setmana han gaudit d'activitats esportives i en anglès en el pavelló de la Malvarrosa.

Isabel García ha felicitat a Marina Ferragut per aquesta iniciativa que combina l'entrenament i les classes esportives amb l'aprenentatge de l'anglès, “la forma més divertida, sana i educativa de passar els primers dies de les vacances d'estiu”, ha traslladat la diputada a les joves alumnes. 

La pivot valenciana, que ha jugat en clubs d'alt nivell i en la selecció espanyola femenina, ha clausurat hui la primera edició del Campus que porta el seu segell més personal. “El principal objectiu d'aquest campus és promoure entre les xiquetes l'esport des d'una curta edat per a sensibilitzar i potenciar el gust pel mateix”, ha assegurat Ferragut. 

“Amb aquesta iniciativa vull que l'esport, i el bàsquet en particular, forme part de les seues vides com un hàbit social i físicament saludable, i que les xiquetes en aquestes edats tinguen un campus de referència femení de nivell”, ha explicat la jugadora. 

El Campus de Minibasket Femení Marina Ferragut està dirigit a xiquetes nascudes entre 2004 i 2008. Durant una setmana, les joves han tingut jornades de 9 del matí fins a les 18.00, amb dues sessions d'entrenament, una classe d'anglés diària per a aprendre termes i vocabulari esportiu i activitats lúdiques. 
 

A més, pel campus han passat nombrosos esportistes del món del bàsquet i d'altres esports col·lectius i individuals com l'exjudoka Ana Carrascosa, l'exjugadora internacional de basket Ana Belén Álvaro, la capitana del València CF Femení, Ivana Andrés, i una representant del cos d'infermeres de la Conselleria de Sanitat per a fer una xerrada sobre nutrició.
 

La Diputació de València i la Generalitat Valenciana han guardat tres minuts de silenci aquest dijous en senyal de dol per les víctimes dels atemptats perpetrats en aquesta ciutat turca.

A la concentració han acudit el president de la Diputació, Jorge Rodríguez; la vicepresidenta Maria Josep Amigó; la diputada de Benestar Social, Mercedes Berenguer; el diputat d'Informàtica, Ivan Martí; la diputada de Joventut, Esports i Igualtat, Isabel García, i els també diputats Carmen Peris, Evarist Aznar i Javier Berasaluce.

Els responsables de la Diputació han acudit a la porta del Palau de la Generalitat, on han coincidit amb els representants del Consell, encapçalats pel president de la Generalitat, Ximo Puig, i la vicepresidenta, Mónica Oltra.

Amb aquesta concentració, la Diputació manifesta la seua repulsa contra els assassinats terroristes que atempten contra la pau i la llibertat en qualsevol part del món.

El president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez, ha rebut els integrants del projecte europeu SmartGov, que, amb un pressupost d’1.650.000 euros, pretén desenvolupar una ferramenta tecnològica que puga mesurar i analitzar la participació ciutadana en les xarxes socials per a tindre-la en compte a l’hora de prendre decisions polítiques.

Rodríguez s'ha mostrat molt interessat per la iniciativa europea, que es basa en la innovació tecnològica i el concepte de ciutats inteŀligents, al qual es va sumar fa temps com a alcalde d'Ontinyent. En paraules del president de la Diputació, «és molt important avançar en el desenvolupament d'iniciatives que faciliten la presa de decisions polítiques orientades a millorar la qualitat de vida de les persones».

L'objectiu principal de SmartGov és potenciar el govern inteŀligent i la participació ciutadana mitjançant la tecnologia en la línia marcada des del primer moment pel govern provincial que presideix Jorge Rodríguez, qui ha rebutMałgorzata Goraczek,coordinadora del projectei investigadora de la universitat austríaca Donau-Universität Krems;Haris Trikkis, regidor de la ciutat xipriota de Limassol, i els tècnics de les entitats que formen part de la iniciativa.

La Diputacióde València coŀlabora en la difusió d'un projecte que compta amb socis participants procedents d'Àustria, els Països Baixos, Espanya i Xipre.

El diputat de Projectes Europeus de la Diputació, Bartolomé Nofuentes, ha explicat que SmartGov «permetrà arreplegar les dades que emetem, com ara opinions i comentaris, harmonitzar-les i analitzar-les per a traure conclusions sobre què volen els ciutadans». Nofuentes ha assegurat que SmartGov «significarà un canvi substancial en la forma de governar, una transformació de les relacions de les administracions amb la ciutadania i una revolució a l'hora d'adoptar decisions per part de la classe política i d’acostar la política als ciutadans».

La Diputació de València ha invertit 8,5 milions d'euros en els tres trams de millora de la carretera CV-415 entre Picassent i Montserrat, unes obres que es preveu que estiguen acabades a l'octubre, segons ha avançat aquest dijous el diputat provincial de Carreteres, Pablo Seguí, acompanyat pels alcaldes de Picassent i Montserrat, la també diputada Conxa García i Josep Maria Mas.

Seguí ha visitat junt als alcaldes unes obres que es troben en marxa i que resoldran els problemes generats per un dels punts més conflictius de la província en matèria de tràfic, la intersecció de les carreteres CV-405 i CV-415 en Venta Cabrera. Un encreuament que “en els últims 10 anys presenta una sinistralitat molt elevada, amb 164 accidents que han deixat tres morts i més de 100 ferits”, segons ha explicat el diputat de Carreteres.

Les dues primeres fases del projecte, que consisteixen en la millora de la carretera i els accessos entre Picassent i Venta Cabrera, té un pressupost proper als 7 milions d'euros i contempla diverses glorietes, mentre que l'última fase serà l'execució de la gran rotonda en Venta Cabrera, una actuació de milió i mitjà que va començar a mitjan abril i que resoldrà els problemes de tràfic i la perillositat de la intersecció entre les dues carreteres de la Diputació.

En paraules de Pablo Seguí, “aquesta és una obra necessària que compleix els criteris de la nova Diputació de millorar la qualitat de vida i la seguretat dels ciutadans”. Les tres actuacions de les quals consta el projecte “reduiran la perillositat d'una via estreta, sense vorals, amb

mala visibilitat, canvis de rasant i alguns pendents. Una carretera amb el paviment en mal estat per la qual transiten més de 5.000 vehicles al dia, i uns 15.000 en la intersecció de Venda Cabrera on hi haurà una nova rotonda”, ha detallat el titular de l'Àrea de Carreteres.

Amb la intervenció de la Diputació, la CV-415 comptarà, a partir d'octubre, amb una ampliació de plataforma i nou ferm, 7 metres d'amplària, 3,5 metres per carril, i metre i mitjà de voral a cada costat. L'obra de millora es rematarà amb una rotonda de 90 metres de diàmetre en Venta Cabrera, on la CV-415 s'uneix amb la CV-405.

L'alcaldessa de Picassent, Conxa García, ha mostrat la seua satisfacció perquè es fa realitat “una millora que es ve reivindicant des de fa molts anys”. “Es tracta d'una carretera molt transitada, amb un col·legi a l'entrada i moltes urbanitzacions que ara tindran millors accessos i carrils d'incorporació”, ha explicat la també diputada provincial, que ha acabat dient que “l'obra era necessària perquè moltes persones es jugaven la vida diàriament”.

Per la seua banda, l'alcalde de Montserrat, Josep Maria Mas, ha coincidit amb la seua homòloga a Picassent a l'hora de destacar els “molts anys de reivindicacions perquè se solucionara una problemàtica de seguretat vial que no té parangó en la província, com és la de Venta Cabrera”. Mas ha aprofitat la visita a les obres de la CV-415 per a recordar al diputat de Carreteres, Pablo Seguí, la importància de recuperar l'avantprojecte de desdoblament de la CV-405, de Torrent a Montroi, per on transiten 20.000 vehicles diaris, una actuació que podria realitzar-se per fases, donada la quantia de l'obra.

A més d'aquesta obra en la CV-415 entre Picassent i Montserrat, la Diputació de València invertirà enguany prop d'un milió d'euros en la renovació de la senyalització de les carreteres de les diferents comarques que formen L'Horta.

El conseller de Transparència, Responsabilitat Social, Participació i Cooperació, Manuel Alcaraz, ha explicat hui que «és necessari convindre una sèrie d'actuacions en polítiques públiques de transparència, bon govern i participació, ja que sol parlar-se sobre aquestes matèries més del que es fa i són prioritàries per als governs del canvi». Alcaraz ha fet aquestes declaracions després de firmar amb el president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez, un conveni de coŀlaboració en matèria de transparència. Es tracta del segon acord d'aquesta índole a què ha arribat la Generalitat després del firmat amb la Diputació de Castelló en febrer d'enguany.

Jorge Rodríguez ha manifestat que «el normal és la coŀlaboració entre els distints ajuntaments, entre ajuntaments i diputacions, entre diputacions i la Generalitat, i que aquesta es coordine amb l'Estat. És el que ens han demanat els ciutadans, i si no sabem llegir aquesta petició, anem per mal camí» —ha dit el president de la Diputació, que ha qualificat de «privilegi» el fet de tenir «un company de viatge com la Conselleria en aquest gran repte de la transparència en l'àmbit municipal».

Aquestos convenis tenen el fi de regular la cooperació entre la Generalitat i les diputacions i fomentar els valors associats al govern obert en les seues dimensions de transparència, participació i rendició de comptes en les administracions locals.

El conseller ha explicat que «l'objectiu és establir un marc de referència comuna per a desenvolupar polítiques, cosa que significa un suport recíproc en tecnologia, formació i intercanvi d'experiències». La Conselleria de Transparència s'encarregarà de supervisar, coordinar i promoure la formació i l’avaluació dels mecanismes de participació i transparència. Amb aquest fi, desenvoluparà accions formatives i de sensibilització, i d'assistència tècnica i jurídica, i elaborarà materials divulgatius per a aconseguir una millor difusió i arrelar la cultura de la transparència i el bon govern entre els empleats públics de les institucions valencianes.

La Diputacióde València s'ha compromés a assegurar la prestació integral i adequada dels serveis de competència municipal i l'assistència i cooperació jurídica en tots els municipis de la província. A aquest efecte, farà publicitat activa i pública de la informació de major rellevància, facilitarà l'accés a la informació als ciutadans i implementarà el govern obert estudiant, proposant i promovent mecanismes en els municipis de la província de València.

Alcaraz ha incidit en el fet que «no es tracta d'un acte purament protocoŀlari, sinó que és un moment de treball molt important», i ha anunciat que es crearà una comissió mixta formada per dos membres de cadascuna de les parts, que tindrà com a prioritat el seguiment i el control del projecte i la bona marxa de les activitats formatives que es facen.

Jorge Rodríguez ha coincidit amb el conseller a l'hora de destacar el gran repte de la transparència en l'àmbit municipal i «la capacitat de rendir comptes sobre les inversions que fem els alcaldes amb diners públics». En aquest sentit, el president de la Diputació ha posat en valor el treball del diputat Roberto Jaramillo en l'elaboració del Pla Estratègic de Transparència de la Corporació provincial.

L'Agència de Seguretat i Resposta a les Emergències i el Consorci Provincial de Bombers de València han firmat hui un conveni de coŀlaboració per a la formació del personal interí.

L'objectiu d'aquest conveni és donar resposta a una petició del Consorci Provincial de Bombers, que, tenint en compte les seues necessitats estructurals i amb el fi d'optimitzar els recursos públics, ha soŀlicitat a l'Institut Valencià de Seguretat Pública (IVASPE) la capacitat per a fer aquestos cursos al seu personal interí.

El Director General de l'Agència de Seguretat i Resposta a les Emergències, José María Àngel, ha destacat que es tracta «d'una passa més en la coŀlaboració entre les dos institucions, i més en un aspecte fonamental com la formació del personal interí del Consorci Provincial, que podrà homologar la formació gràcies al paper de l’IVASPE».

Per part el Consorci Provincial de Bombers, ha firmat el conveni el diputat Josep Bort, qui ha destacat que és molt important perquè convalida els cursos que s'imparteixen als interins i és un reconeixement oficial d’aquesta formació».

La implementació i el funcionament no comporten costos econòmics associats, ja que l'Agència de Seguretat i Resposta a les Emergències aportarà el personal que requerisca el Consorci Provincial de Bombers de València com a complement al seu personal docent per al desenvolupament del conveni. Aquest personal estarà integrat per professorat qualificat de l'Institut Valencià de Seguretat Pública i Emergències.

El Consorci de Bombers de València incorporarà a les activitats formatives personal docent d'experiència en cada matèria i cedirà l'ús de les seues instaŀlacions i els seus mitjans materials, i qualsevol altre recurs que calga per al conveni.

Per al seguiment del desenvolupament correcte del conveni, es constituirà una comissió mixta, en la qual estaran presents dos representants de la Direcció General de l'Agència de Seguretat i Resposta a les Emergències i dos representants del Consorci de Bombers.

La Diputació de València participa en el projecte europeu Urbanrec, coordinat per l'Institut Tecnològic del Plàstic (Aimplas), que té com a objectiu desenvolupar un sistema de gestió de residus voluminosos que promoga la prevenció i la reutilització. D'aquesta manera es poden aprofitar els materials en els processos de tractament i elaborar productes que puguen aprofitar-se en els entorns urbans a nivell europeu.

El diputat de Medi Ambient, Josep Bort, ha explicat que «aquest nou model de gestió permetrà donar una segona vida als residus voluminosos gestionats en els ecoparcs de la província i aconseguir que es transformen en recursos per als municipis». Actualment, a Europa es generen 19 milions de tones de residus voluminosos, dels quals més d'un 60% acaba en abocadors. Aquesta situació es podria revertir mitjançant polítiques de reciclatge i aprofitament d'aquestos materials.

L'objectiu d'aquest projecte és aconseguir la valorització del 82% dels residus voluminosos a Europa. Amb aquest fi s'aplicaran innovacions en la logística i el tractament del residu que en facen possible el reciclatge i la valorització.

El projecte Urbanrec desenvoluparà la tecnologia necessària per a obtindre, a partir de residus voluminosos, productes reciclats d'alt valor afegit, com additius d'origen renovable per a la producció d'adhesius, dissolvents, combustibles, tèxtils per a la fabricació de noves escumes i plàstics sostenibles, tot açò mitjançant fibres i fustes per a la fabricació de mobiliari urbà.

«La Diputació de València serà el principal interlocutor entre els diferents socis del projecte i les autoritats locals amb l'objectiu d'aconseguir que els resultats obtinguts s’apliquen en els municipis de la província, i així serà un referent en la gestió de residus voluminosos a nivell estatal i europeu» —ha conclòs el diputat.

Impacte del projecte en la província
El projecte Urbanrec ha dissenyat mesures innovadores per al foment del reciclatge de residus voluminosos en tota la província, com el desenvolupament de mesures de recompensa als usuaris mitjançant targetes de punts per al reciclatge de residus en els ecoparcs. Aquest sistema serà capaç d'establir un seguiment de la retirada que es fa dels residus en els ecoparcs, analitzar-ne l’evolució i premiar els ciutadans que més i millor reciclen. Es desenvoluparan campanyes a nivell local de sensibilització ambiental entre més de 12.000 habitants per a traslladar-los la importància de la seua implicació i participació en la gestió dels residus que es generen en els entorns urbans, de manera que es consideren ells mateixos una peça clau i que s’adonen que les seues accions poden millorar el medi ambient local i global. A més, Aquest projecte europeu té previst implantar una planta pilot per al tractament de residus en la província.

Taxes de valorització variables
Amb el projecte Urbanrec també es volen assentar les bases per a definir i impulsar el desenvolupament d'una legislació europea en el futur sobre residus voluminosos i demostrar les solucions logístiques i tecnològiques al problema.

Els residus voluminosos urbans són aquells d'origen domèstic que no poden gestionar-se com la resta per les seues dimensions i requereixen un tipus d’arreplegada especial i de tractament diferent. Els més comuns són mobles, matalassos, fustes, restes d’esporgada o enderrocs.

La innovació tècnica principal del projecte se centra en el desenvolupament de nous models de tractament de residus voluminosos, com la fragmentació per tall 3D, que permetrà obtindre productes de valor afegit.

El projecte ha agrupat vint entitats europees per a fer front a aquest problema i ha permès l'intercanvi d'experiències amb diferents organismes públics i privats. El consorci del projecte Urbanrec, finançat en el marc del programa Horizonte 2020, està coordinat per l'Institut Tecnològic de Plàstic (Aimplas) i hi participen la Diputació Provincial de València, el Consorci València Interior i les empreses valencianes Ecofrag-mentation, Colchones Delax i Blue Plasma Power. Altres centres tecnològics involucrats són l'alemany Fraunhofer-ICT, el belga Centexbel, el polonés IOŚ-PIB i el turc İYTE. També hi participa l’Associació de Ciutats i Regions per al Reciclatge i la Gestió Durable dels Recursos (ACR+), amb seu a Bèlgica.

Les empreses europees que formen part del consorci són la polonesa Iznab, l'alemanya Rampf, la francesa Rescoll, la portuguesa Eurospuma i les belgues Procotex i Vanheede. També hi formen part l’Agència de Gestió de Residus de Flandes, la belga IMOG, el Departament de Gestió de Residus de l'Ajuntament de Varsòvia (Polònia) i l'Ajuntament de Bornova (Turquia).

L'exposició "Faixa roja, Faixa blava. La pilota valenciana", produïda pel Museu Valencià d'Etnologia i pel Museu de la Pilota del Genovés, s'exposa a Piles fins al 24 de juliol.

Aquesta mostra es va poder visitar en el Centre Cultural La Beneficència fins al mes de març de 2014. A partir d'aqueix moment, ha viatjat per més de 18 municipis de tota la província amb més de 55.000 visitants. L'exposició compleix amb la vocació didàctica amb la qual va ser creada per a difondre l'esport autòcton de la pilota i donar a conèixer entre els valencians les seues particularitats.

Durant huit segles, la pilota a mà ha conviscut amb el poble valencià, paral·lela al seu desenvolupament i als seus diferents moments històrics. En la mostra s'explica com es fabriquen els elements del joc essencials, les pilotes, o com són els recintes on es practica cada disciplina i quin nom rep cada part del trinquet, el carrer o el frontó. ‘Faixa roja, faixa blava’ convida també a reflexionar sobre el que ha avançat aquest esport. Així, es mostra la indumentària de mitjan el segle passat i l'actual, un element en el qual s'observa l'enorme salt avance que ha donat la pilota en unes quantes dècades.

El material exposat consta de panells informatius, maquetes d'espais de joc, cartelleria, documents històrics, diversos tipus de pilotes i utillatge així com diversos audiovisuals.

L'exposició també aborda la pilota valenciana més enllà de l'àmbit estrictament esportiu mostrant tot allò que embolica al joc, com la rellevància social dels jugadors i de les relacions entre ells, la presència i la participació del públic, les normes, modalitats, els equipaments i també de la percepció que tradicionalment ha tingut la societat valenciana d'aquest esport.

Durant l'any 2015 la mostra ha viatjat a Paiporta, Alzira, Torrent, Riba-roja de Túria. Guadassuar, Alboraia, Quart de Poblet i Vinalesa. En el 2016, ha estat a l'Eliana, a Oliva, a la Llosa de Ranes i en Sumacarcer. Després del seu pas per aquesta localitat de La Safor, a partir del 27 de juliol es podrà visitar a Bocairent.

La Mancomunitat de Municipis de la Vall d'Albaida, amb la coŀlaboració de la Diputació de València i Edicions Bromera, convoca la vint-i-dosena edició del Premi de Literatura Eròtica de la Vall d'Albaida, amb el qual vol contribuir a la promoció de la literatura en valencià i acreditar un gènere literari singular.

Aquest guardó recupera la periodicitat anual després que s’establira una periodicitat bianual i no se celebrara el 2014. Una altra novetat del premi és que, en lloc d’atorgar-se a l'estiu, ara s’atorgarà a la tardor.

Les obres que es presenten han d'estar escrites en valencià, ser originals i inèdites i tenir una extensió mínima de cinquanta folis. El termini per a presentar-les es tanca el 25 de juliol. L'import del premi és de 4.000 euros més de la publicació del llibre en Edicions Bromera.

Es tracta d'un premi de referència cultural nacional per ser l'únic amb aquestes característiques en tot l'àmbit lingüístic. Des de la Mancomunitat asseguren que tots els municipis han fet un esforç per a mantindre aquesta iniciativa cultural innovadora i singular.

El jurat del premi està constituït pel president de la Mancomunitat, Vicent Gomar; un representant de la Coordinadora de la Vall d'Albaida per la Defensa i Ús del Valencià, Enri Mollà; el guanyador de la darrera convocatòria, Josep Penadés; un membre d'Edicions Bromera, Alfred Aranda, i un representant de l'Institut d’Estudis de la Vall d'Albaida, Joan Torró.

Al llarg dels vint-i-un anys d'aquesta convocatòria, més de huitanta membres han format part del jurat, entre ells escriptors com Ferran Torrent, Isabel-Clara Simó, Josep Piera, Carme Riera, Pasqual Alapont, Maria de la Pau Janer o Francesc Bodí; els periodistes Rosa Solbes, Martí Domínguez o Emili Piera, o el director de cinema José Luís García Berlanga.