El termini per a inscriure's en el curs “Pensat i Verd III: Paisatges Comestibles”, organitzat per l'Agrupació Arquitectes pel Paisatge i el Jardí Botànic de la Universitat de València, i en el que col•labora la Diputació des de l'Àrea de Medi Ambient, finalitza demà divendres, 27 de maig.

“Pensat i Verd III” es durà a terme els dies 2, 3, 4, 9 i 10 de juny en el Jardí Botànic i la inscripció es pot realitzar a través d'aquest enllaç.

“El que mengem genera paisatges i viceversa, els paisatges moltes vegades ens alimenten”, expliquen des de l'organització. Per açò, aquest curs planteja abordar el tema dels “paisatges comestibles” des d'alguns dels seus aspectes més estretament vinculats a la vida quotidiana.

Alguns dels temes que es tractaran al llarg d'aquestes jornades són com gestionar un parc agrícola o protegir-ho com a llegat cultural, quin és la realitat dels nostres paisatges agrícoles més arrelats, com crear un hort urbà i la seua funció social, què és l'agricultura ecològica o sostenible, què s'amaga en el nostre paisatge autòcton des del punt de vista gastronòmic.

La diputada de Turisme de la Diputació de València, Pilar Moncho, ha destacat aquest migdia a Carcaixent el suport del Patronat Provincial de Turisme a la seua reivindicació com a ciutat modernista que vol obrir-se al turisme. «València Turisme aposta pel producte Carcaixent, Bressol de la Taronja, perquè combina la trama urbana amb el paisatge agrícola i perquè, com a institució, havem d'estar al costat dels nostres pobles, que són els guardians de la nostra essència i les nostres raïls» —ha manifestat.

Pilar Moncho ha presentat davant del Magatzem de Ribera de Carcaixent, considerat la catedral de la taronja, al costat de l'alcalde de la localitat de la Ribera Alta, Paco Salom, i la regidora de Turisme, Paula Lozano, els actes commemoratius del centenari de l’atorgament del títol de ciutat, que se celebra enguany. També ha assistit el diputat de Modernització i Administració Electrònica i regidor de l'Ajuntament de Carcaixent, Ivan Martí.

Cent anys de modernisme

La diputada ha felicitat Carcaixent «per tot el que heu treballat per a celebrar els vostres cent anys com a ciutat i per tot el que vos queda per disfrutar de la vostra història, tan vinculada amb el moviment cultural modernista, present també en altres municipis valencians com Sueca o Tavernes de la Valldigna».

El Patronat Provincial de Turisme, dependent de la Diputació, coŀlabora amb l'Ajuntament en l'organització de les activitats, tant per l'estratègia de desenvolupament turístic que suposa com pel motor de generació d'ocupació i riquesa local que representa —segons ha explicat la diputada.

«Enhorabona per seguir creixent dia a dia i per saber convertir allò que un dia fou un motor econòmic, la taronja, en un altre com és el turisme» —ha dit Pilar Moncho.

Suport del Patronat de Turisme

València Turisme recolza el projecte municipal mitjançant la subscripció d'un conveni de coŀlaboració, que finança amb 50.000 euros tots els actes de la commemoració del centenari.

L'alcalde de Carcaixent, Paco Salom, ha agraït la coŀlaboració «impagable» de la Diputació «per a poder celebrar el centenari i aprofitar-lo per a dinamitzar la població amb unes quantes actuacions, com la Fira Modernista», que se celebrarà del 10 al 12 de juny, implica tota la societat civil i està destinada a tot tipus de públic.

En aquest sentit, la regidora de Turisme ha assenyalat la «participació activa de totes les associacions locals que s'han sumat al projecte». Sobre la fira, Paula Lozano ha detallat les accions programades, entre les quals figuren un mercat d'artesania, una àmplia zona gastronòmica, les rutes guiades pels horts monumentals, recreacions històriques en enclavaments patrimonials, com la pròpia catedral de la taronja, animació de carrers i jocs tradicionals, entre altres.

València Turisme en la Fira Modernista

El Patronat Provincial de Turisme de València estarà present amb la seua marca València Turisme en la Fira Modernista del pròxim mes de juny a Carcaixent amb un expositor informatiu propi.

El president de la Diputació, Jorge Rodríguez, ha rebut l'alcalde de Cheste, José Morell, qui ha traslladat al màxim responsable de la corporació provincial els projectes culturals en què treballa l’Ajuntament d'aquest municipi de la Foia de Bunyol, entre altres assumptes.

En concret, Morell ha presentat a Rodríguez la 20a Mostra de Teatre No Professional, que prepara una edició especial, i el naixement de Grafitea, un projecte cultural que vol posar en valor els espais públics de Cheste.

José Morell ha soŀlicitat la coŀlaboració de la Diputació en el vinté aniversari de la mostra de teatre amateur, un festival teatral que enguany vol traure les representacions al carrer i generar espais de microteatre.

El primer edil de Cheste també ha plantejat la participació de l'ens provincial en la primera edició de Grafitea, un festival artístic l’objectiu del qual és recuperar espais degradats del municipi amb murals i grafits.

Jorge Rodríguez s'ha interessat per aquestos projectes culturals exposats per l'alcalde de Cheste i ha instat Morell a plasmar-los en documents concrets amb els quals es puiga estudiar la viabilitat de la coŀlaboració institucional.

Un altre dels assumptes tractats en la reunió ha sigut la rehabilitació de l'antic escorxador, un espai que actualment ocupen les falles de Cheste per a organitzar els seus actes i fer les carrosses del dia de Sant Josep, que són d'interès turístic local.

En la reunió també s'ha parlat del projecte de recuperació del barri de la Moreria, conegut popularment pels Xestans com el lugarico viejo. José Morell ha posat al dia el president de la Diputació sobre la urbanització de la zona, que té una part xicoteta pendent d’acabar per a poder donar per terminat el projecte.
 

En últim lloc, el president de la Diputació i l'alcalde de Cheste han tractat la possibilitat que el municipi de la Foia de Bunyol comence a treballar amb projectes europeus. Amb aquest fi, l'alcalde ha demanat a la Diputació assistència tècnica i assessorament. El president li ha indicat que pot fer la soŀlicitud per mig de la Mancomunitat, l’ens a través del qual s'està treballant en projectes europeus amb la coŀlaboració de l'parea que dirigeix el diputat Bartolomé Nofuentes.

La VI Jornada de Museus Locals, promoguda pel Museu Valencià d’Etnologia i l'Àrea de Cultura de la Diputació de València, se celebrarà el pròxim any en el municipi de Potries.

L'objectiu d'aquest programa, que començà el 2012, és proporcionar una formació específica dirigida a millorar la gestió dels museus etnològics locals i propiciar un marc de debat i trobada entre els professionals d'aquest sector.

El diputat de Cultura, Xavier Rius, ha manifestat la voluntat d'oferir suport als tècnics del Museu i ha explicat que aquestes trobades anuals són un referent de gran valor per a reforçar la xarxa de coŀlaboració entre els museus i els tècnics i equips que els gestionen.

Xavier Rius ha visitat la restauració de l'antiga terrisseria d'Àngel Domínguez, convertida ara en el Museu Cassoleria Àngel Domínguez, i la Ruta de l'Aigua del poble.

El diputat també s'ha interessat per les iniciatives culturals que es duen a terme en aquest municipi durant tot l'any, com l'esdeveniment festiu cultural de la Fireta de Sant Blai o les tasques de promoció de la lectura que fa l'Ajuntament des de fa dècades.

L'alcaldessa de Potries, Assumpta Domínguez, ha explicat al diputat que, per a celebrar el Dia dels Museus, s'han organitzat en el municipi cinc dies consecutius d'activitats lúdiques i didàctiques, com ara tallers i visites teatralitzades al Museu.

Potries és un municipi de la comarca de la Safor que té vora mil habitants. «Malgrat la dimensió reduïda, és un municipi que aposta per les iniciatives culturals i la recuperació del patrimoni» —ha subratllat l'alcaldessa de la localitat.

La present convocatòria té per objecte la cobertura d'un lloc de treball de Responsable d'Operacions de Brigades Forestals per a l'empresa IMPULS ECONÒMIC LOCAL, S.A., entitat pública dependent de la DIPUTACIÓ DE VALÈNCIA.

El termini de sol·licitud és fins al 6 de juny de 2016.

Més informació: http://www.imelsa.es/web/ciudadanos/ofertas-de-empleo

Xirivella acull aquesta nit la primera semifinal del concurs Sona la Dipu amb l'actuació en directe de Subday, Gran Quivira i The Saltitos, tres dels dotze grups semifinalistes. L'esdeveniment tindrà lloc en el Poliesportiu Ramon Sáez a les 21 h i comptarà amb l'actuació de Melendi com a artista convidat.

El públic i el jurat professional, format per Eduardo Guillot (crític musical), Vicente Fabuel (periodista i gerent propietari de Discos Oldies), Quique Medina (cap de comunicació de La Rambleta i programador del Deleste Festival), Liberto Peiró (coordinador de Mondo Sonoro Comunitat Valenciana) i José Manuel Piñero (director del Low Festival), han sigut els encarregats de seleccionar les dotze bandes semifinalistes d'entre les vuitanta candidatures rebudes per al concurs.

En la novena edició del Sona la Dipu se celebren quatre semifinals i una final, en la qual es decidiran els dos guanyadors del concurs. A més, es manté el premi a la millor cançó en valencià, que no és excloent, i s'introdueix el premi de música en femení.

Candela Roots, Meridian Response, Emmerson, Geografíes, Lígula, Tardor, La Hora del Té, Moonflower i Nanga Parbat són els altres nou grups seleccionats pel jurat professional, que actuaran en les pròximes semifinals.

La segona semifinal del Sona la Dipu serà el 23 de juliol a Alzira, la tercera se celebrarà el 19 d'agost a Ontinyent i la darrera el 8 de setembre a Utiel. En totes elles actuaran artistes de prestigi reconegut, com Izal a Ontinyent i La Raíz en la presentació dels guanyadors, que es farà el 30 de setembre a Gandia. 

Enguany el concurs de pop-rock Sona la Dipu oferirà concerts en tots els municipis de la província que ho soŀliciten sense cap cost per a l'ajuntament. També participaran grups d'edicions anteriors del concurs. 

Ja hi ha programats més de dotze concerts per a enguany en els municipis de Massamagrell, Gandia, Xirivella, Sagunt, Picassent, Alfafar, Alzira, Ontinyent, Utiel, Chelva, la Pobla Llarga i Albaida, als quals se sumaran altres localitats que ho soŀliciten.

La Diputació de València i el coŀlectiu Lamdba de lesbianes, gais, transexuals i bisexuals renoven el Pla Divèrsia per al pròxim curs escolar després de comprovar que, al llarg dels tres mesos transcorreguts des de la firma, s’han atés més de 1.300 alumnes.

Divèrsia és un pla integral de formació sobre diversitat sexual, familiar i de gènere que inclou cursos per a professionals de l'ensenyament i tallers de sensibilització de l'alumnat en els instituts o d'orientació per a les famílies. A través d'aquest pla es recomanen ferramentes i materials que afavoreixen la diversitat en les aules.

El responsable del Pla Divèrsia en Lambda, Fran Fernández, ha indicat que el programa ha estat present en tretze centres d'onze poblacions de la província.

Per la seua banda, la coordinadora general de Lambda, Fani Boronat, ha assegurat que la raó de l'èxit del projecte és «la confiança i el suport de la diputada d'Igualtat, Isabel García». Boronat ha dit que la Diputació de València «ha oferit l'impuls i el suport necessaris per a continuar construint centres i comunitats educatives lliures de fòbia contra els LGTB».

En aquest coŀlectiu recorden que el suport a iniciatives com aquesta per les institucions públiques és l'única garantia d'obtindre resultats davant de l'assetjament escolar fòbia contra els LGTB.

En aquest sentit, a més de renovar la coŀlaboració amb la Diputació de València, des de Lambda s'ha avançat la possibilitat d'ampliar sinergies amb altres institucions, com l'Ajuntament de València, de cara al nou curs.

Un total de 272 obres han sigut presentades a les diferents modalitats dels premis València que convoca la Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació, entre elles 30 corresponent a les categories per a joves (era la primera vegada que es convocaven aquests premis per a menors de 31 anys).

Les modalitats amb més participació han estat les de poesia en castellà (141 obres) i novel·la en castellà (78 obres). En valencià, s’ha produït un increment dels originals i s’han presentat 28 poemaris i 15 novel·les. A més a més, 10 obres s’han presentat a la nova categoria d’assaig.

El director de la Institució, Vicent Flor, ha assenyalat que “es tracta d’una edició de transició després dels canvis en la convocatòria per la creació dels guardons per a joves i la categoria d’assaig que s’han de consolidar i donar-se a conèixer i estem molt contents de la resposta i, en particular, de l’augment d’originals en les modalitats de poesia i narrativa en valencià”.

Un altre dels reptes de la nova etapa es “millorar la difusió posterior dels llibres premiats, especialment en el cas dels de narrativa en castellà, que tot i la seua qualitat, tenien una deficient difusió editorial”. Per això, s’ha canviat d’editorial en esta modalitat i ara serà Versátil. Hiperión continuarà editant la poesia en castellà i Bromera editarà tant la narrativa com la poesia en valencià. L’assaig l’editarà el propi Magnànim.

Novel·listes, poetes, editors i els directors dels Instituts del Magnànim

El novel·lista barcelonés i premi Nadal 2016 Víctor del Árbol; Eva Olaya, responsable d’art de l’Editorial Versátil; la nove·lista Rosa Ribas i l’escriptora i periodista de Picanya Carmen Amoraga, actualment directora general de Cultura i Patrimoni de la Generalitat Valenciana, composen el jurat dels premis de narrativa en castellà. Per als premis de narrativa en valencià, el jurat està integrat per Carme Manuel, professora de la Universitat de València especialista en literatura nordamericana; el també professor de filologia de la Universitat de València i director literari de Bromera, Gonçal López-Pampló; l’escritora Raquel Ricart (premi Andròmina de narrativa 2010), i Pere Antoni Pons, filòleg, escriptor i periodista mallorquí.

Pel que fa als premis de poesia, la poetessa Amalia Bautista (Madrid); el valencià Carlos Marzal, premi nacional de Poesia i de la Crítica;  el poeta, crític literari i catedràtic de Filologia Clàssica de la Universitat de València, Jaime Siles, i Jesús Munárriz, fundador de la prestigiosa Ediciones Hiperión, s’ocuparan de les obres de poesia en castellà; mentre que el conegut poeta, editor i traductor Vicent Berenguer; l’escriptor i director editorial Josep Vicent Fluixà; el poeta castellonenc Josep Porcar, i la poeta i professora de la Universitat de València Begonya Pozo completen el jurat de la modalitat de poesia en valencià.

Per últim, els recentment nomenats directors dels instituts del Magnànim: Antonio Ariño (Ciències Socials), Ismael Saz (Història), Vicent Martínez (Ciències Físico-Naturals) i Anacleto Ferrer (Humanitats) seran els encarregats de seleccionar el primer premi València d’assaig, una modalitat nova, que es pretén potenciar com una senya d’identitat del Magnànim.

El Museu de Prehistòria de València i l'Ajuntament de Titaguas celebren demà dissabte, 28 de maig, una jornada sobre la cultura ibèrica coincidint amb la cloenda de l'exposició Fotoibers.

El Museu ha programat activitats per a tota la família per a mostrar el nostre patrimoni arqueològic de l'època ibèrica de forma divertida i didàctica. Així doncs, s’oferiran tallers didàctics, una conferència a càrrec de dos arqueòlegs experts en la comarca (Josep Burriel, arqueòleg municipal de Moncada, i Juan José Ruiz arqueòleg municipal de Chelva) i visites guiades a l'exposició i el jaciment del castell de la Cabrera. També es presentaran els treballs dels alumnes de l'escola de Titaguas, dibuixos que expressen la seua visió d'aquesta cultura, i es podrà menjar un menú iber reservant-lo prèviament.

Les activitats començaran a les 12 h amb la conferència i els tallers, i la visita al jaciment començarà a partir de les 17 h.

L'exposició Fotoibers, amb fotografies de jaciments de l'època, està itinerant pels pobles de la província amb l'objectiu de difondre el patrimoni arqueològic i mostrar la Ruta dels Ibers, que promou la visita cultural i turística als jaciments d'aquesta època que es poden visitar.

L'exposició itinerant “La cara dels altres”, del Museu Valencià d’Etnologia, s'exhibeix des d'avui fins al pròxim 22 de juny a Bétera. La mostra està integrada per 93 reproduccions de gravats, dels segles XVIII i XIX, de la col·lecció pertanyent a Joan Francesc Mira. Els dibuixos ofereixen la visió europea d'altres cultures, a través d'escenes de la vida quotidiana, costums, indumentària, etc.

”La cara dels altres” presenta l'ideari exòtic generat pels viatgers europeus a terres d'Àsia, Amèrica i Àfrica dels segles XVIII i XIX i plasmat en la col·lecció de gravats de Mira.

En paraules del propi Joan F. Mira “es tracta d'una història fascinant: la història de com van construir la cara i la imatge dels “altres”, quan no tenien màquines per a fixar-la. Potser els nostres besavis dels segles XVIII i XIX projectaven també qui sàpies quines fantasies. No sempre és el “bon salvatge” o el salvatge brutal qui apareix dibuixat: algunes vegades som “nosaltres” mateixos, amb la cara dels “altres”.