Jorge Rodríguez es comprometé en el Ple d'investidura a donar autonomia als alcaldes i va anunciar una enquesta perquè traslladaren les seues inquietuds al nou equip de govern de la Diputació. Aquest dimarts ha presentat amb la vicepresidenta Maria Josep Amigó els resultats d'una consulta que acaba aprovant amb notable la corporació provincial, però amb alguns dubtes sobre el funcionament de la institució i el repartiment de les ajudes.
«L'única forma de posar la Diputació al servei dels ajuntaments és preguntar als alcaldes, no només per a saber què opinen, sinó per a donar solució als seus problemes» —ha manifestat el president de la Diputació de València. Rodríguez ha destacat la nota global de 4,6 sobre 5 en la valoració de la corporació que presideix, amb el partit judicial de Xàtiva com el que millor puntua la Diputació, un 4,8 sobre 5, i el de València el que pitjor, amb un 4,2 sobre 5.
Els alcaldes estan satisfets amb la professionalització dels tècnics i la cordialitat de l'atenció rebuda, però es queixen de la lentitud en la tramitació dels assumptes. «La resposta l'estem treballant reduint el nombre de plans i concentrant-los en un únic i gran PPOS que respecte l'autonomia municipal i evite la multiplicitat en la gestió» —ha explicat el president.
En la mateixa línia s'ha expressat la vicepresidenta, que ha assegurat que «es trobaven a faltar criteris objectius a l'hora del repartiment de les ajudes», i ha afegit que l'objectiu del nou executiu és «mostrar la tasca i els serveis que la Diputació presta als alcaldes».
Jorge Rodríguez ha detallat, en aquest punt, les accions que té en marxa el govern provincial, com el Quadern de la Dipu, un manual lúdic en format de conte per a explicar el funcionament de la Diputació als ciutadans; la Carta de Serveis, dirigida als ajuntaments en format digital, i una campanya divulgativa per a fer conéixer la institució en tots els àmbits.
Acabar amb la discrecionalitat en les ajudes
El 97,1% dels alcaldes de la província creu que la Diputació és molt o bastant important com a institució pública. És la principal conclusió que s'extrau de l'enquesta encarregada pel nou govern provincial per a conéixer la valoració i les necessitats dels alcaldes de la província. A més, el 70% creu que les funcions de la corporació estan clares i definides, amb una nota mitjana de 7,77 pel que fa a la importància com a institució pública. La cosa canvia quan es pregunta als alcaldes pel model de finançament que s'ha estat aplicant en els darrers anys. Més de la meitat reclama major claredat en els criteris que s'utilitzen per a repartir les ajudes. La nota mitjana és d'un 6,5 quan es tracta d'analitzar el model de repartiment tradicional de les ajudes i programes que ixen de la Diputació cap als 266 municipis de la província. En concret, un 56% dels alcaldes creu que el repartiment dels recursos no és equitatiu, ja siga perquè fins ara s'han establit criteris inadequats o per la falta de claredat o els favoritismes de signe polític que es donaven en la corporació presidida per Alfonso Rus.
En resposta a estos dubtes, la nova Diputació ha començat ja a treballar en plans que es basen sempre en criteris objectius, que els alcaldes poden calcular per a tindre previst en tot moment els diners que els toca. És el cas del criteri poblacional en el Pla d'Inversions Financerament Sostenibles o el Pla de Camins, que ultima l'àrea de Carreteres que dirigeix Pablo Seguí, en el qual les ajudes es reparteixen amb un 35% lineal i seguint una sèrie de paràmetres objectius, com la superfície del terme, la longitud de camins i la població. «No es queixen tant dels diners que els toca, sinó de com s'ha fet el repartiment; molts tenen la concepció que es premia o castiga els municipis segons el seu color polític» —ha dit Jorge Rodríguez.
Pel que fa al tancament de les diputacions, la majoria dels alcaldes, especialment els de pobles xicotets, que són la majoria de la província, no n’està a favor, però, en cas de produir-se, creuen que una altra institució, majoritàriament la Generalitat, hauria d'assumir aquestes competències. En aquest sentit, el president considera que «la Generalitat ja té moltes funcions», alhora que entén la resposta i la desorientació dels alcaldes a causa del «desorde competencial que hi ha en aquest país» i la «por que la Generalitat no poguera pagar dins del termini i en la forma adequada als ajuntaments». Sobre aquest tema, la vicepresidenta Maria Josep Amigó, ha apuntat que la Diputació ja treballa amb una subvenció major a les mancomunitats, un òrgan intermedi que, en la seua opinió, «podria ser la solució» en cas que algun dia desaparegueren les diputacions.
La consulta té una mostra de 239 alcaldes, quasi el 90% dels que actualment estan al capdavant dels ajuntaments de la província. El treball de camp es féu entre el 23 de novembre i el 17 de desembre mitjançant consultes telefòniques de 8 minuts amb un qüestionari semiestructurat, en el qual s'abordaven temes com les funcions i competències pròpies de la Diputació, el coneixement d'aquestes funcions, l'atenció rebuda, el model actual de repartiment de les ajudes entre els municipis i altres consideracions sobre el futur d'aquestes institucions i les possibles duplicitats amb altres administracions públiques.
El document s'ha repartit a tots els grups polítics amb presència en la Diputació i els resultats es faran públics en el portal de la corporació.
