El president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez, ha rebut en el Palau de la Batlia l'alcaldessa de Sueca, Raquel Tamarit, per a conéixer els projectes de recuperació d'edificis històrics de la capital de la Ribera Baixa.

Tamarit ha presentat els projectes de tres edificis emblemàtics del patrimoni històric valencià: l'església de Sant Pere, el casino de Sueca i el molí d'arròs, que l'Ajuntament pretén convertir en una espècie de complex temàtic amb museu, restauració i opcions formatives.

Jorge Rodríguez ha valorat la proposta de «molt interessant» i ha dit a l'alcaldessa de Sueca que intentarà transmetre-la a l'Agència Valenciana de Turisme, amb el fi d'estudiar de quina manera poden implicar-se les institucions en un futur.

Per la seua banda, Tamarit ha eixit «molt satisfeta» d'una reunió en què buscava la complicitat de la Diputació. L'alcaldessa de Sueca ha assegurat que seguirà buscant suports per a una iniciativa que, segons Tamarit, requereix inversió pública, però també privada.

Un museu de l'arròs 
«El molí conserva maquinària en bon estat que té un gran valor patrimonial» —ha explicat l'alcaldessa. Tamarit ha transmès al President la seua intenció de crear un museu que exhibisca aquestes peces com a centre d'un complex temàtic de l'arròs amb restauració i oferta formativa, en el qual «també podria impartir-se un grau formatiu de cuina. En l'Ajuntament estem disposats a invertir», ha assegurat l'alcaldessa de Sueca, qui a més ha proposat una ruta arrossera, que començaria en els camps, seguiria amb la visita al molí i culminaria amb una degustació de paella. 

Al marge de l'aportació local i el suport institucional, l'Ajuntament de Sueca ha contactat amb empreses com La Fallera i centres educatius com la Universitat Gastronòmica de Castelló. D'altra banda, la capital arrossera està estudiant la possibilitat d'aconseguir fons europeus per a impulsar el projecte de l'entorn del molí, que, amb una superfície de 3.000 metres quadrats, té un patrimoni històric considerable.

Més espai per als jubilats
Un altre dels projectes que Tamarit ha presentat al president de la Diputació és la recuperació de l'edifici dels anys 30 en què se situa actualment el casino de Sueca, una societat privada que «en qualsevol moment pot acabar en mans de l'Ajuntament» —segons ha indicat Tamarit. L'alcaldessa de Sueca ha plantejat també una forma d'aprofitar i rendibilitzar aquest edifici protegit, que podria albergar als jubilats en «un espai més gran del que disposen habitualment» —segons Tamarit.

Finalment, Jorge Rodríguez ha conegut també el projecte de rehabilitació de la cúpula de l'església de Sant Pere, al qual la Diputació «ja ha aportat diners» —ha recordat Tamarit.

La biblioteca del Museu Valencià d'Etnologia presenta demà dijous, 25 de febrer, el llibre Palabras mayores. Un viaje por la memoria rural, obra d'Emilio Gancedo. L'acte s'emmarca dins del programa «En veu alta a la biblioteca», compost per diverses presentacions de llibres vinculats amb el món de l'antropologia i l'etnologia.

Gancedo estarà acompanyat per l'escriptor Cèsar Gavela i per Glòria Tello, regidora de Cultura de l'Ajuntament de València i néta de José Company Agustí, protagonista del capítol dedicat a la Comunitat Valenciana.

En la primera trobada del cicle, el 2 de febrer passat, es va presentar el llibre La pluma y la cámara: antropología y memoria colonial en blanco y negro, de Hasan G. López Sanz.

Palabras mayores. Un viaje por la memoria rural és el resultat del viatge que Emilio Gancedo va mamprendre entre els mesos de febrer i abril del 2013 per totes les comunitats autònomes d'Espanya. Gancedo buscà persones anònimes amb molts anys i moltes coses per explicar, la gran majoria procedents del mitjà rural.

El diputat de Projectes Europeus, Bartolomé Nofuentes, assisteix demà dijous, 25 de febrer, a Fortaleny, on es reunirà amb alcaldes de la Ribera Baixa per a assessorar els municipis més xicotets de la comarca i ajudar-los a aconseguir fons de la Unió Europea per a qüestions d'eficiència energètica.

La reunió tindrà lloc a les 19 h en el Auditori Centre Cultural de Fortaleny, on Nofuentes es reunirà amb els alcaldes d'Albalat de la Ribera, Corbera, Favara, Llaurí, Benicull, Polinyà de Xúquer, Riola i Fortaleny.

NOTA ALS MITJANS

Dia: Dijous, 25 de febrer del 2016

Lloc: Auditori Centre Cultural de Fortaleny. Carretera de Riola s/n

Hora: 19:00

La Mancomunitat de la Valldigna, integrada pels municipis de Barx, Benifairó de la Valldigna, Simat de la Valldigna i Tavernes de la Valldigna, mostra des de hui i fins a dissabte que ve, 27 de febrer, al costat del Teatre Principal de València tot el seu potencial natural, cultural i gastronòmic per a tots els que vullguen conèixer-lo i visitar-lo.

L'Oficina de Promoció Provincial del Patronat de Turisme de la Diputació de València mostra l'oferta turística d'aquests pobles de la província en les seues instaŀlacions del carrer Poeta Querol de València, al costat del conegut teatre, un «gran aparador per a la projecció pública de l'enorme riquesa dels municipis de la província en el cor de la capital» —segons ha destacat la diputada de Turisme, Pilar Moncho.

Moncho ha rebut en l'Oficina els alcaldes de Tavernes de la Valldigna, Jordi Juan, i Simat de la Valldigna, Víctor Mansanet, i regidors de Turisme de les dos poblacions. Els responsables locals han destacat la «gran oportunitat que ens brinda el Patronat de Turisme mitjançant l’Oficina de Promoció Provincial d'oferir els nostres productes en el centre de València, en un lloc de pas de moltíssima gent cada dia i especialment els caps de setmana, a tots els que vullguen visitar-nos en tan sols tres quarts d'hora de camí, tant amb cotxe com amb tren o autobús, amb eixides contínues des de València».

Oferta diversificada

Els municipis de la Valldigna ofereixen en aquest aparador nombroses rutes urbanes, amb les quals es pot descobrir el patrimoni arquitectònic i cultural de la zona, com el Real Monestir de Santa María de la Valldigna i l'antiga mesquita de la Xara, a Simat. El monestir acull la celebració de diversos esdeveniments culturals i visites guiades durant tot l'any, mentres que la mesquita, del segle XV, és una de les més importants de la Comunitat Valenciana.

Un altre atractiu de la comarca és la Cova del Bolomor, a Tavernes, testimoni dels primers pobladors que varen viure en les terres valencianes. Però aquest municipi també ofereix dos platges amb bandera blava per als que busquen un altre tipus de turisme.

La Valldignatambé ofereix al visitant que vol gaudir de la natura diverses rutes de senderisme pels quatre municipis i una oferta gastronòmica variada, amb productes típics com l’embotit, les coques de Sant Antoni i de mestall, els figatells, l'arnadí, l'arròs al forn de vigília (amb panses) i les mandonguilles d'abadejo, per a aquesta època.

Tot açò es complementa amb allotjaments rurals, festivals musicals i oficines d'informació turística en cadascuna de les poblacions, en les quals es poden concertar visites o accedir a informació més específica.

L'oficina estarà oberta fins a divendres de 10 a 14.30 h i de 16 a 19 h, i dissabte de 10 a 14 h.

El Museu Valencià d’Etnologia projecta demà dijous, 25 de febrer, a les 19:30 h la peŀlícula El destino de Nunik com a tancament del cicle d'activitats culturals organitzades al voltant de l'exposició temporal «Crònica de la Gran Guerra. L'arxiu de Tànger».

 
El destino de Nunik és un film italià dels germans Paolo i Vittorio Taviani que narra l'èxode armeni cap a Turquia durant la Primera Guerra Mundial a través d'una família que lluita per sobreviure. El Museu d’Etnologia ha organitzat aquest cicle, que des de la fi del 2015 ha projectat peŀlícules i organitzat conferències sobre la Primera Guerra Mundial en coŀlaboració amb el Museu L’Iber.

El 2015, Rafael Maluenda féu una conferència sobre el paper del cinema en la guerra, i Asunción García va fer una ponència sobre la indumentària bèŀlica. A més, es projectaren les peŀlícules Senderos de gloria i Feliz Navidad.

Pel que fa a les activitats organitzades el 2016, el director del Museu l’Iber, Alejandro Noguera, ha parlat en una conferència sobre la vida i la quotidianitat d'un soldat francés en el front. Així mateix, s'han projectat les peŀlícules Sin novedad en el frente i Largo domingo de noviazgo.

El cicle, que conclou demà, ha tingut un gran acolliment per part del públic, amb una assistència mitjana de seixanta persones per acte. Segons fonts del Museu, es tracta d'una mostra d'interés per les activitats de la institució i pel tema relacionat amb l'exposició sobre la Primera Guerra Mundial.

La Unitat de Normalització Lingüística de la Diputació de València i el Museu Valencià d'Etnologia han presentat hui en el Centre Cultural la Beneficència, una nova campanya de promoció lingüística sobre el vocabulari del món de la pirotècnia.

( /normalitzacio/content/la-pirotecnia-0 )

Un total de tres cartells arrepleguen el lèxic més característic dels artificis pirotècnics, els espectacles pirotècnics i les manifestacions festives. Els cartells s'han fet amb l'assessorament de l'associació CRE-València, especialistes en la cultura i la tècnica de la pirotècnia valenciana. Quant al disseny, ha sigut obra de Salva Sastre, alumne de l'Escola d'Art i Superior de Disseny de València, amb la qual la Unitat de Normalització Lingüística té un conveni de coŀlaboració. Així mateix, Josep Lluís Marin, de l'Associació d'Estudis Fallers, ha sigut l'encarregat de fer la primera selecció de termes sobre la base d'una sèrie d'elements pirotècnics.

L'acte ha comptat amb la intervenció del diputat de Cultura, Xavier Rius, la cap de la Unitat de Normalització Lingüística, Immaculada Cerdà, i el representant de CRE-València, Joan Lluís Rodrigo.

El diputat de Cultura, Xavier Rius, ha dit en la seua intervenció en la presentació del vocabulari sobre pirotècnia i manifestacions festives en el Centre Cultural la Beneficència que «la llengua és part fonamental en les festes del poble valencià i a través de les Falles s'aconsegueix arribar a cada racó de la nostra terra parlant de les mateixes coses en la mateixa llengua. L'idioma és l'eix vertebrador de la idiosincràsia d'un poble, i per això volem seguir recolzant treballs com el que hui fa públic la Unitat de Normalització Lingüística» —ha dit Rius.

Immaculada Cerdà, Cap de la Unitat de Normalització Lingüística, ha agraït al «Museu d'Etnologia, companys en la tasca de recuperació de la nostra essència com a poble, en la recuperació dels costums i les festes i les paraules amb que es construeix la festa». Cerdà ha dit que «és molt difícil representar en només dos dimensions i en 50x70 cm elements i sensacions que apleguen als cinc sentits: el cuquet a la panxa, l'olor de la pólvora, la tremolor dels peus, els xiulits i els trons..., moltes coses per a només un cartell. En resum, que ens n’han calgut tres i ens n’havem quedat curts».

Entre els assistents a la presentació de la nova campanya de promoció lingüística han estat la fallera major de València, Alícia Moreno; el regidor de Cultura Festiva de l'Ajuntament de València, Pere Fuset, i el director general de Comerç, Ignasi Costa. En acabar l'acte, el CRE-València ha fet una demostració de focs antics (passejà, ball de dimonis i cordà) en coŀlaboració amb la comissió de la Falla Corona. 

El president de la Diputació continua de ruta per les comarques comprovant de prop l'estat de les obres del Pla d'Inversions Financerament Sostenibles (PIFS), el programa «més ambiciós de la història de la Diputació»: en total, vora 70 milions d'euros repartits entre tots els municipis de la província, una partida que haguera acabat en els bancs si no s'haguera treballat en temps rècord l'adjudicació de més d'un miler de projectes abans que acabara l'any.

A Canals, els 480.000 euros que els ha deixat el PIFS, els han destinat a dos actuacions «emblemàtiques» —en paraules de l'alcalde, Joan Carles Pérez. La primera és la renovació de la xarxa d'aigua potable i el clavegueram al carrer Doctor Saurina, una obra que es licità per 238.000 euros i s’adjudicà per 193.000 euros, que «solucionarà el problema dels desguassos» en un carrer cèntric del municipi. La segona de les intervencions és la millora de l'entrada a Canals, una «obra estratègica que vol convertir l'accés per una carretera que té més de vint-i-cinc anys en una avinguda que connectarà amb els centres educatius i el poliesportiu, i en un futur amb el barri d'Aiacor», una inversió de vora 200.000 euros que inclou en el projecte la millora dels arbres i un carril bici que «pacificarà el trànsit en la zona». L'obra de transformació de l'entrada de Canals es convertirà en una de les intervencions més visuals del pla i guarda l'essència del programa dissenyat per Jorge Rodríguez amb l'objectiu que el romanent de la Diputació del 2014 arribe a les persones i no acabe en els bancs.

«Les obres que ha adjudicat el pla d'Inversions Financerament Sostenibles tenen en comú que van destinades a millorar els serveis i la qualitat de vida de les persones. Pot ser la reforma d'unes velles escoles, l'asfaltatge o la reurbanització d'una avinguda, o la renovació del clavegueram, però l'important és el retorn que té per als veïns» —ha explicat Rodríguez, qui anava acompanyat pel diputat de Carreteres, Pablo Seguí.

El PIFS, amb vora 70 milions d'euros adjudicats a tots els municipis de la província, ha repartit 2.814.779 euros entre els dènou municipis de la Costera per a l'adjudicació de 104 obres, que generaran més d'un centenar de llocs de treball. Entre les actuacions destaquen la reurbanització i l’asfaltatge de carrers, els nous equipaments esportius, les obres d'aigua i sanejament i les zones verdes. En general, es tracta d’actuacions demandades històricament pels veïns, que acaben tenint una incidència directa en la millora de la qualitat de vida de les persones.

La Diputació de València regula la concessió d'ajudes als municipis y entitats locals menors de fins a 100.000 habitants de la província de València per a l'adquisició d'equipament per als centres culturals per al 2016.

BASES

Termini de sol.licitud fins el 5 d'abril de 2016.

RESOLUCIÓ

La Diputació regula les subvencions per a ajuntaments de fins a 100.000 habitants i mancomunitats de la província de València.

BASES

Termini de sol.licitud fins el 5 d'abril de 2016.

La Diputació de València, regula la concessió d'ajudes als municipis i entitats locals menors de fins a 5.000 habitants de la província de València, per a la realització d'activitats durant la celebració de les festes populars y locals.

BASES

Termini de sol.licitud fins el 5 d'abril de 2016.

RESOLUCIÓ