L'Aula Magna de la Universitat de València ha sigut l'escenari de la presentació de la quarta edició de l'escenificació d'El cant de la sibil·la a càrrec de Capella de Ministrers, que se celebrarà el 27 de novembre a partir de les 19 h en la catedral de València.
El cant de la sibil·la és un projecte coral que compta amb la participació de la Generalitat Valenciana a través de Culturarts, la Diputació de València a través del Museu Valencià d’Etnologia, l'Ajuntament de València, la Universitat de València, el capítol catedralici, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) i la Fundació Bancaixa.
Durant la presentació, el secretari autonòmic de Cultura i Esport, Albert Girona, ha anunciat que la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport iniciarà els tràmits perquè El cant de la sibil·la siga declarat Bé d'Interès Cultural i impulsarà l'organització d'un congrés científic internacional per a aprofundir sobre aquesta manifestació i altres escèniques i musicals de característiques similars, que organitzarà la Universitat de València.
Una altra de les iniciatives anunciades per a preservar i posar en valor El cant de la sibil·la és la creació d'una estructura organitzativa estable: un organisme en què es puguen integrar totes les institucions que participen i col·laboren en la celebració del cant en la catedral de València.
Coralitat institucional
En la presentació també han intervingut el vicerector de Cultura i Igualtat de la Universitat de València, Antonio Ariño; el canonge conservador del patrimoni artístic de la catedral de València, Jaime Sancho; el diputat de Cultura de la Diputació de València, Xavier Rius, i el director de Capella de Ministrers, Carles Magraner. Ariño ha destacat que «aquesta coralitat, tots en una direcció, fa possible que obtinguem un resultat magnífic».
Han estat presents en l'acte el director general de CulturArts, José Luis Moreno; el president de la Fundació Bancaixa, Rafael Alcón; el sotsdirector de CulturArts Música, Leonardo Marqués; el director de l'Escolanía de la Mare de Déu dels Desemparats, Luis Garrido, qui és el director vocal de l'obra, i el director del grup de teatre Assaig de la Universitat de València, Pep Sanchis, qui és el director escènic del drama litúrgic. El Gremi de Campaners ha estat representat per Eliseu Martínez.
Símbol d'una època
En la seua intervenció, el diputat de Cultura, Xavier Rius, ha mostrat el suport rotund de la Diputació «a la recuperació i preservació de les tradicions valencianes». Sobre El cant de la sibil·la ha destacat que és «una joia musical i històrica, però a més representa un misteri fascinant, símbol d'una època».
Durant la roda de premsa s'ha presentat un audiovisual produït per la Universitat de València sobre la representació d'El cant de la sibil·la. Després de les intervencions, el xiquet solista de l'Escolanía de la Real Basílica de la Mare de Déu dels Desemparats de València, Alejandro Estellés, ha interpretat un breu fragment de l'obra.
Concert en la catedral de València
El concert escenificat d'El cant de la sibil·la l'interpretarà el 27 de novembre a les 19:30 h el grup de música antiga Capella de Ministrers amb les rèpliques dels instruments que apareixen en els frescos dels àngels músics sobre l'altar major de la catedral de l'any 1472.
També actuarà la Coral Catedralícia, que intervé per segona vegada en aquesta representació, i cantaran com a solistes el xiquet de l'Escolanía de la Real Basílica de la Mare de Déu dels Desemparats de València, Alejandro Estellés; i la mezzosoprano del Cor de la Generalitat Valenciana, Pilar Esteban.
Matines a les 19 h pels campaners de la catedral
En la representació participen el grup de teatre Assaig de la Universitat de València i l'Associació d'Amics del Corpus. Com a novetat d'enguany, l'organista de la catedral, Pablo Márquez, interpretarà unes peces de Joan Baptista Cabanilles en l'orgue restaurat recentment. Abans del concert, els campaners de la catedral de València faran a les 19 h l'anomenat Toc a matines, tocs manuals de matines de la consueta de 1527 de l'arxiu catedralici.
Cant profètic
El cant de la sibil·la es representa per quart any consecutiu en la catedral de València amb el propòsit de recuperar una joia del patrimoni musical valencià, que estigué 500 anys sense representar-se a la ciutat. Aquesta representació del naixement de Jesucrist és un cant profètic que antigament s'escenificava la nit de Nadal en distintes catedrals de la península Ibèrica, especialment en l'antiga Corona d'Aragó.
La representació d'aquest drama litúrgic de melodia gregoriana, va implantar-la el rei Jaume I en el segle XIII després de la conquesta de València, però desaparegué amb el Concili de Trento i només es va conservar a Mallorca, amb la representació declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO el 2010, i a l'Alguer (Sardenya), que pertangué a la Corona d'Aragó.
La sibil·la és una profetisa de la fi del món de la mitologia clàssica que s'introduí i s'adaptà al cristianisme gràcies a l'analogia que pot establir-se entre aquesta profecia i el concepte bíblic del judici final.