La diputada provincial d'Educació ha rebut als representants de la Federació de Coorperativas Agroalimentàries de la Comunitat Valenciana, José Vicente Segarra, president, Cristina Mínguez, responsable de Formació, i la tècnica Ana Maria Cano.

La diputada Mercedes Berenguer ha posat l'accent en el valor d'aquestes cooperatives a l'hora de la seua “capacitat per a generar ocupació en els municipis on se situen i que es perfilen, amb seguretat, com a elements imprescindibles que garantisquen la cohesió del territori, molt especialment en les zones d'interior, contribuint a frenar la despoblació de les zones rurals valencianes i generant ocupació en col·lectius especialment sensibles com són les dones i els joves”.

Les Coorperativas Agroalimentàries de la Comunitat Valenciana són l'entitat que representa a 359 cooperatives i més de 197.000 socis que generen 22.500 llocs d'ocupació directes en el teixit empresarial valencià. El seu objectiu principal és impulsar un model cooperatiu empresarial rendible, competitiu, professionalitzat que contribuïsca a la sostenibilitat real del sector agrícola valencià.

Els representants d'aquesta organització agrària han comentat amb la diputada d'Educació tota la seua oferta formativa, des de la referida a la formació contínua, a la capacitació i promoció del cooperativisme i el reciclatge professional, passant per l'orientació als joves agricultors, les iniciatives de desmasculinización del sector agrari, els convenis sectorials de promoció agroalimentària i de productes de proximitat, iniciatives per a la diversificació de cultius, convenis per al desenvolupament d'activitats agroculturales, etc.

Mercedes Berenguer ha manifestat l'interès per elaborar conjuntament projectes nous, sobretot en pobles xicotets, a partir de l'aposta per les cooperatives agrícoles i ha obert les portes a futures reunions d'aquesta associació amb altres àrees de la Diputació.

Mercedes Berenguer ha rebut els representants de l'associació Per Ells, de Turís, encapçalats per la seua vicepresidenta, Mari Carmen Pérez, i Elisa Balaguer, que han assistit acompanyades de l'alcalde de la localitat, Ismael Corell, i el diputat provincial José Enrique Aguar.

Per Ells és una associació de familiars de persones amb discapacitat intel·lectual que fa activitats diàriament i celebra cada estiu una fira, en què presenta la memòria de tot un any d'actes, en els quals s'inclouen els tallers ocupacionals i el club d'oci.

La vicepresidenta de Per Ells li ha comentat a Mercedes Berenguer la memòria d'activitats d'enguany, que presentaren en la XIII fira a Turís, i han sol·licitat que la institució provincial seguisca col·laborant en la publicació de la memòria.

Mercedes Berenguer s'ha compromés a visitar les instal·lacions de l'associació a Turís, on atenen persones de nombrosos municipis i fan una tasca important de servei social.

Un total de 227 alcaldes i regidors han participat en els cursos de formació de la Diputació en tres jornades sobre «Funcionament, organització i gestió econòmica dels ajuntaments: aspectes pràctics», que s'ha oferit als càrrecs electes dels ajuntaments.

El president de la Diputació, Jorge Rodríguez, va presidir la jornada a Ontinyent, on assistiren 69 nous responsable públics.

El president de la Diputació va manifestar que «els funcionaris han d'estar ben formats, però els polítics també. L'administració pública és cada vegada un ens més complex i cada vegada són més difícils les decisions a les quals ens enfrontem, per això cal tindre molt bona informació i formació. Les iniciatives que formen els càrrecs electes contribueixen a donar una qualitat major al nostre sistema democràtic i el vostre esforç revertirà en el benefici dels vostres ciutadans».

Jorge Rodríguez també va dir que les jornades s'han celebrat a València, Gandia i Ontinyent perquè «l'objectiu és traure la formació de la ciutat de València, ha d'eixir a les comarques. La nova Diputació ha apostat per la descentralització i la cooperació entre administracions, i segur que redundarà en benefici de la ciutadania».

L'objectiu de les jornades, com ha explicat el diputat d'Administració General, Pepe Ruíz, ha sigut «proporcionar als regidors i alcaldes de les noves corporacions formació en matèries de gestió municipal, com la gestió econòmica i alguns aspectes organitzatius».

Pepe Ruíz ha manifestat el suport de la institució a les noves corporacions locals en temes formatius afegint que «adaptem el servei a les característiques de cada poble i, a més, apostem per les noves tecnologies perquè les localitats més xicotetes puguen accedir a la informació».

Diana Morant, qui inaugurà el curs celebrat a Gandia, també parlà de la importància dels habilitats nacionals «com a garants del compliment de qüestions bàsiques en el funcionament democràtic dels ajuntaments, com ara l'accés a la informació o la transparència».

Pla de Formació Local

Les jornades per a càrrecs electes s'inclouen en el Programa de formació específic per a càrrecs electes, que du a terme la Diputació de València en el marc del seu Pla de formació Local, destinat als ajuntaments.

Una part essencial de les jornades han sigut les taules redones, que han permès als assistents formular dubtes i participar en els debats, una experiència que ha sigut molt ben valorada, tant pels participants com pels professors, que fins i tot han demanat cursos que aprofundisquen més en les matèries impartides.

Els ponents han sigut professionals de reconeguda experiència, com Rafael Hernández, secretari de l'Ajuntament d'Ontinyent; l'interventor de l'Ajuntament de Lliria, Gustavo Segura; el viceinterventor de la Diputació de València, Vicente Frontera; la secretària de l'Ajuntament de l'Alcúdia, Vanessa Felip; el secretari de la Mancomunitat de la Vall d'Albaida, Cèsar Narbón, i el secretari i l'interventor de l'Ajuntament de Gandia, Lorenzo Pérez i Jorge García respectivament.

El president la Diputació de València, Jorge Rodríguez, s'ha reunit amb el comitè organitzador de l'Any Pinazo 2016 format per José Ignacio Casar Pinazo, besnét i director provisional del Sant Pius V, Javier Pérez Rojas, director de la càtedra Pinazo i Carlos G. Triviño, coordinador general del centenari.

Segons ha destacat José Ignacio Casar Pinazo, “teniem molt d’interés per visitar la Diputació de València, la institució que va propiciar la seua dedicació a la pintura amb la Pensió a Roma en 1876, i comentar-li al president els objectius del centenari de Pinazo seguint amb les cites que hem mantingut amb els principals representants de les institucions polítiques i culturals valencianes”.

Els membres del comitè han presentat al president Jorge Rodríguez l'ampli programa d'activitats culturals organitzades amb l'objectiu prioritari de donar a conéixer la vida i l'obra d'Ignacio Pinazo, “un dels artistes més influents de la seua època”, remarca Pérez Rojas, qui dirigeix des de fa més de 10 anys un grup de treball i recerca científica sobre el pintor.

Fruit d'aquesta extensa recerca, i amb motiu de l'Any Pinazo, es produiran sis exposicions amb noves lectures i revisions de conceptes entorn de l'obra del que fóra Pensionat de la Diputació de València a Roma en 1876.

El president Jorge Rodríguez ha mostrat la seua disposició a implicar a la Diputació de València en les celebracions organitzades entorn del centenari de la mort d'Ignacio Pinazo.

Entre altres projectes, tal com ha referit el besnét del pintor, “voliem fer partícip a la Diputació perquè una de les prioritats és portar les exposicions i activitats a les principals ciutats de les comarques valencianes perquè tots els ciutadans puguen conéixer l'obra d'Ignacio Pinazo”.

Pensió de la Diputació a Pinazo

Ignacio Pinazo Camarlench (València, 1849-Godella, 1916) va aconseguir la seua plaça de pensionat de la Diputació a Roma en 1876. El tribunal de l'oposició va estar presidit per Teodoro Llorente i integrat per Salustiano Asenjo, José Fernández Olmos, Rafael Montesinos, Miguel Pou i Francisco Peris.

Des de Roma, Ignacio Pinazo va remetre 16 acadèmies –huit de l'antic i huit del natural-, dos estudis de colorit representant xiquets, un oli representant a “Baco niño tañendo flautas” i un tema d'història representant a “Las hijas del Cid abandonadas en el bosque por los condes de Carrión”.

La genialitat de Pinazo era tal que, en 1879, la Diputació va exposar al públic en La Llotja els treballs de la seua pensió obtenint un notable èxit en l'època.

El President de la Generalitat, Ximo Puig, ha avalat en Ontinyent la reactivació de les comarques centrals com a element vertebrador del territori, incidint en què «no és discutible l'existència de les comarques centrals» ja que tenen una potència immensa i són un factor d'unió entre els valencians.

Puig ha participat hui al Centre Cultural Caixa Ontinyent a la taula rodona «Reptes econòmics de les comarques»junt a representants institucionals i dels agents socioeconòmics de la zona, una jornada que el president de la Diputació i alcalde d’Ontinyent, Jorge Rodríguez, qualificava d’«històrica, perquè reprenem un projecte que ha estat molt de temps dormint en calaixos», tot avançant la creació d’un Consell Econòmic i Social (CES) de les comarques centrals que treballarà en projectes per als que es buscarà finançament europeu.

Ximo Puig  assegurava que la nova política territorial de la Generalitat ha d'estar assentada en una aliança permanent entre les comarques, els municipis i la Generalitat «perquè la Comunitat Valenciana és extraordinàriament plural, un puzzle que hem de compondre amb totes les sinèrgies i potències amb totes les comarques».

Aquesta riquesa, deia, «s’ha d’implementar», i per això ha valorat que no cal obrir debats sobre el model territorial. Puig, que assenyalava que esta construcció «des de baix»ha de ser aprofitada «com un instrument de desenvolupament social, econòmic, cultural i d'unitat entre tots els valencians i valencianes», mostrava el suport del Consell al projecte de la reactivació del consorci de comarques centrals, incidint en què «no es tracta de crear més aparells sinó que les eines ajuden a unes polítiques de cohesió social i territorial».

A la taula rodona s’ha acordat la necessitat de reactivar el consorci comarques centrals, que tindrà una primera reunió previsiblement el proper mes de gener, segons avançava Jorge Rodríguez. El president de la Diputació apuntava com a objectius principals del consorci la reivindicació d'interessos i necessitats comunes, la vertebració del territori d'una manera més natural més enllà de la província i el desenvolupament projectes comuns com la reindustrialització, a més de la realització d’estratègies comunes a nivell comarcal: «volem anar més enllà de l’estructura estrictament provincial i posar en marxa projectes comuns, concrets i definits, als que tots tindran llibertat per afegir-se o no, i que ens serviran per buscar finançament europeu cooperant entre nosaltres, enlloc de competir», assenyalava.

Entre els assistents a la jornada de hui estaven també el president de Caixa Ontinyent, Antonio Carbonell; els alcaldes d’Alcoi, Gandia, Dénia, Xàtiva, Cocentaina, Albaida, Oliva i Xàbia, així com representants de la patronal i els sindicats, i de les universitats d’Alacant, València i l’Escola Politècnica d’Alcoi.

Els president del Consell i la Diputació de València eren acompanyats en una posterior roda de premsa pel director de Baleària, Adolfo Utor, qui mostrava el «total compromís dels empresaris»amb el projecte de les comarques centrals, «que és una bona idea i necessita d’una empenta real», assenyalava.

Per part de les universitats valencianes intervenia el rector de la Universitat d’Alacant, Manuel Palomar, qui mostrava el recolzament d’aquestes a accions com aquesta que tracten de vertebrar el territori i destacava que «la preparació de projectes europeus a la qual aludia l’alcalde d’Ontinyent és una gran oportunitat a la que totes i tots hem de col·laborar», concloïa.

El diputat de Cultura de la Diputació de València, Xavier Rius, i el director del Museu Valencià d‘Etnologia, Francesc Tamarit, presenten l'exposició “Dr. Carsí, supose?”, en roda de premsa, dimecres que ve, 25 de novembre.

L'exposició produïda pel museu de la Diputació és la primera dedicada al Doctor Carsí i mostrarà fons únics procedents de la donació realitzada per la seua vídua, María Londero, al Museu Valencià d’Etnologia d'objectes arreplegats pel Doctor Mariano Carsí, en la seua estada com a metge en la República Democràtica del Congo.

El museu reivindica en aquesta exposició, comisariada per Robert Martínez, la figura de Mariano Carsí (1927-2008), natural d'Alfara del Patriarca, qui va desenvolupar durant quasi mig segle el seu treball com a metge en hospitals i companyies mineres del país (entre 1958 i 2001) procurant millorar les condicions sanitàries.

El llegat Carsí inclou més de 800 peces de diferent tipus: llibres, malaquita, talles de fusta, retallades de premsa, quadres d'artistes locals, enregistraments i videos, objectes personals, i alguns objectes de caràcter cerimonial com a màscares, maces, arcs, o destrals. Tot aquest material no és resultat d'un treball rigorós de creació d'una col·lecció (vista des d'un punt de vista patrimonial) sinó més aviat cert atesoramiento d'objectes que permeten explicar una història de vida, en aquest cas en un lloc singular i “exòtic”.

L'exposició mostrarà un bon nombre d'aquests objectes i imatges del treball del doctor Carsi en la República Democràtica del Congo durant els any 60 i 70, així com la lectura que des d'Espanya es va fer del seu treball, (i de les gents d'aquest país) mitjançant retallades de premsa de l'època.

L'exposició està comissariada per Robert Martinez i coordinada per Josep Maria Candela (conservadors del museu). El desenvolupament del projecte d'il·lustracions ha sigut dirigit per Andres Marin, il·lustrador del Museu Valencià d’Etnologia.

El diputat de Cooperació Municipal, Emili Altur, ha anunciat aquest matí la intenció d'introduir en els pressupostos de la diputació de València del pròxim any ajudes a plans directors de millores municipals d'entorns arquitectònics, en el trascurs de la visita que ha girat a la comarca la Ribera Baixa per a conèixer les necessitats de cada municipi i interessar-se per les diverses actuacions locals finançades amb el Pla d'Inversions Financerament Sostenibles (PIFS) 2015 de la Diputació de València.
 

El responsable provincial ha afirmat que amb l'engegada de les futures ajudes a plans directors “es va a poder ajudar als ajuntaments a fer front a la restauració i habilitació del seu patrimoni històric, cultural o industrial”.
 

Aquest nou pla d'ajudes ha sigut dissenyat després de “detectar que és una demanda de molts ajuntaments valencians a la qual no poden fer front per la gran despesa econòmica que suposa”, ha comentat el diputat de Cooperació. A més, ha assenyalat que “sense pla director és més difícil per als ajuntaments abordar unes actuacions, que són necessàries per a rebre ajudes d'altres institucions, i conèixer quins són les necessitats reals dels elements patrimonials on s'ha d'actuar”.
 

Visita al castell de Corbera
 

Emili Altur al costat de l'alcalde de Corbera, Jordi Vicedo, i la regidora, Mentxu Balaguer, han visitat el castell del municipi, propietat de la Diputació, per a veure el seu estat i així estudiar la possibilitat que entre dins de la realització d'un Pla Director. 
 

“El castell de Corbera és un element patrimonial molt lligat al municipi i per açò és imprescindible que no es perda i es recupere”, ha manifestat Vicedo.
 

Aprofitant la visita, el diputat s'ha interessat per les actuacions que s'estan duent a terme a través del Pla d'Inversions Financerament Sostenibles en la localitat. 
 

Corbera, gràcies a aqueixos fons, va a renovar la xarxa d'aigua potable i va a substituir diverses voreres de la localitat. 
 

Recorregut pel Molino de la Vila de Sueca
 

Altur ha visitat posteriorment la localitat de Sueca on ha recorregut el Molino de la Vila, conegut també com El Molino de Pasiego, al costat de l'alcaldessa, Raquel Tamarit, el regidor de Cultura, Vicent Baldaví i la també diputada i regidora del municipi, Pilar Moncho. 
 

Després de la ruta guiada pel molí el diputat de Cooperació ha assenyalat “la importància de conèixer, de primera persona, el patrimoni que tenen els valencians gràcies als alcaldes”. “Després de veure el molí ha quedat clar que han d'intervenir altres institucions a part de la pròpia Sueca, ja que és un grandíssim patrimoni industrial”, ha asseverat Altur.
 

Per açò, des de la Diputació aquest tipus d'actuacions podran ser recolzades a través de la realització de plans directors. ”En aquest cas es pretendrà fer un estudi de l'edifici, de la maquinària, de l'entorn sobre la possibilitat d'usos del molí i, després d'açò, l'ajuntament decidirà què vol fer en el lloc”, ha explicat Altur.
 

Tamarit, al seu torn, ha compartit amb el diputat que “la rehabilitació del Molino de la Vila no pot ser cosa només de l'ajuntament, i per açò agraeix a Altur la partida que es puga destinar amb un futur Pla Director”.
 

La primera edil ha destacat que “l'important és que gent que de debò entenga ens indique com dur a terme aquest projecte, veure la viabilitat i, finalment, fer la inversió”. A més ha afirmat que “m'agradaria que aquest espai estiga dedicat a l'arròs i al turisme gastronòmic,

L'alcalde de Casinos, José Miguel Espinosa, ha visitat al president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez, “per a establir una primera presa de contacte després del canvi de govern provincial i per a tractar els principals projectes en els quals està immers el municipi”.

L'alcalde ha sol·licitat a Jorge Rodríguez “l'ajuda de la Diputació per a la construcció d'una guarderia municipal, que és ja una necessitat per al nostre poble i estem decidits a donar-li resposta”.

Així mateix, Espinosa ha demandat col·laboració “per a un aula de respir que ja està en marxa i que en aquests moments es nodreix exclusivament de fons propis de l'ajuntament”. Espinosa ha explicat al president la importància d'aquest programa “per a prevenir la sobrecàrrega que pot recaure sobre les persones que estan al càrrec de les persones majors, perquè és alguna cosa que afecta tant a cuidadors com als propis usuaris dels serveis socials”.

En matèria cultural, l'alcalde i el president de la Diputació han tractat “la programació de l'Auditori de la Música de Casinos, que compta amb el suport de la Diputació en els últims anys, i l'objectiu és que continue així per a poder seguir oferint un servei estable i de qualitat”.

Finalment, José Miguel Espinosa ha “agraït l'ajuda de la Diputació en la Fira del Dolç Artesà, Confits i Torrons, que la seua desè sisena edició se celebra entre el 27 i el 29 de novembre i que cada any ha anat a més quant a repercussió social i comercial per al municipi”.

El president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez, ha mantingut una reunió de treball amb l'alcaldessa de Marines, Lola Celda, en la qual han tractat les principals necessitats d'aquest municipi del Camp de Túria.

Celda ha manifestat que «una de les prioritats del municipi és escometre la revisió de l'actual Pla General d'Ordenació Urbana, ja que estem treballant amb normes subsidiàries i necessitem establir un model de creixement urbanístic».

L'alcaldessa ha declarat que «en l'actualitat s'està treballant amb normes subsidiàries municipals, i per a la redacció d'un pla general necessitem l'assistència de la Diputació«».

D'altra banda, Lola Celda ha traslladat al president de la Diputació «la necessitat de Marines de comptar amb un camp de futbol de gespa artificial, ja que hi ha una gran afició per aquest esport i tenim un camp vell que era de gespa natural, però que no reuneix les condicions òptimes per a practicar aquest esport».

L'empresa pública de la Diputació de València Impuls Econòmic Local ha acordat per unanimitat en el consell d'administració la unificació de tots els seus serveis en una seu única situada al carrer de les Avellanes de València, cosa que suposarà un estalvi de 240.000 euros en concepte de lloguer durant els pròxims tres anys.

Segons la gerència de l'empresa, formada per Josep Ramon Tiller i Agustina Brines, «després de fer un estudi tècnic detallat, havem conegut que les dependències centrals actuals no estan adaptades per a l'ús com a oficines, cosa que ja és suficient motiu per al trasllat, i per això havem aprofitat per a unificar totes les seus amb l'objectiu de millorar el servei als ajuntaments i reduir notablement el cost dels lloguers». 

El trasllat definitiu a la nova seu del carrer de les Avellanes està previst per al pròxim 1 de febrer, una volta hagen conclòs els treballs previstos per a condicionar les oficines a les necessitats dels servicis d'Imelsa.

Al servei dels ajuntaments

Imelsa ha creat una nova estructura departamental basada en la promoció econòmica i la sostenibilitat mediambiental amb l'objectiu de millorar el servei als ajuntaments de la província de València.

Un dels eixos d'actuació es durà a terme des de l'Àrea de Promoció Econòmica, Innovació i Projectes de Formació, que posarà en marxa plans de foment dels emprenedors, generació d'ocupació i innovació i sostenibilitat productiva, i programes de formació transversal i projectes europeus.

De l'Àrea de Gestió Forestal i del Mitjà Rural dependran les actuals brigades forestals de la Diputació. Així mateix, es preveu la creació d'un projecte pilot per a la promoció de l'ús tèrmic de la biomassa agroforestal produïda sosteniblement en la província de València amb gestió i instal·lacions públiques.

L'Àrea de Regeneració de Zones Verdes Urbanes tindrà dos grans eixos d'actuació: el condicionament de barrancs i la creació de les denominades brigades verdes, que centraran el seu treball en l'entorn urbà i periurbà dels municipis i en la conscienciació mediambiental de la ciutadania.

L'empresa de la Diputació també crearà un Àrea de Medi Ambient, en la qual s'integrarà l'actual Departament d'Arbres Monumentals i que inclourà una oficina de canvi climàtic i sostenibilitat, un programa de foment de l'agricultura ecològica i un departament de gestió forestal.

Imelsa assumeix la gestió de l'Àrea de Turisme de la Diputació, que treballarà seguint les directrius del propi servei de la corporació i en coordinació amb el Patronat Provincial de Turisme.

El nou organigrama es completa amb el Servei d'Estudis i Estratègia Local, que inclou l'Observatori Socioeconòmic i de la Sostenibilitat de la Província de València i el Departament d'Informació Territorial, des del qual s'estudia la distribució territorial de la població, la realitat tributària i les infraestructures i equipaments dels municipis de la província.