La Universitat de València i l’Àrea de Cultura de la Diputació de València han presentat el cartell del programa Les Europes Menudes, una iniciativa promoguda per la institució acadèmica i la corporació provincial a través d’un conveni marc de col·laboració, que permetrà apropar a un total de 18 municipis de les comarques valencianes la realitat europea a partir de l’espectacle ‘La fira invisible’, el darrer treball del grup de teatre Escena Erasmus de la Universitat de València.

Després del seu pas per la Sala Matilde Salvador del Centre Cultural La Nau de la Universitat de València, I’espectacle inicia ara una itinerància per un total de 18 municipis i ciutats de la demarcació de València: Quart de Poblet (2 de juny), Favara (4 de juny), Cheste (17 de juny), Loriguilla (18 de juny), Alzira (21 de juny), Alfara del Patriarca (23 de juny), Agullent (24 de juny), Benetússer (29 de juny), Manises (1 de juliol), Ontinyent (6 de juliol), Potries (7 de juliol), Cortes de Pallàs (8 de juliol), Anna (9 de juliol), Gandia (13 de juliol), Alpuente 14 de juliol), Manuel (15 de juliol) i la Font de la Figuera (16 de juliol). A més, per a l’11 de juny hi ha prevista una representació a la ciutat de València, en el marc del Festival Tercera Setmana.

El diputat de Cultura, Xavier Rius, ha incidit en que «Escena Erasmus ha tingut l’habilitat de sumar esforços tant interns com externs, en una gira on estan representades pràcticament la totalitat de les comarques valencianes», ha manifestat Rius. «És un projecte emblemàtic i estratègic, que pretén establir ponts de diàleg entre les realitats locals valencianes i les ciutats europees representades pels actors, així com potenciar la trobada intercultural», ha destacat el diputat. Per tots aquests motius, el responsable de l’Àrea de Cultura ha reiterat el compromís de la institució provincial de donar suport a aquest programa al llarg de les properes edicions.

El populisme, l’extremisme, la situació del desconcert ciutadà que es viu a Europa i l’increment del gihadisme són alguns dels temes que centren el nou espectacle teatral d’Escena Erasmus, un projecte que constitueix la segona part d’una trilogia sobre les migracions que tindrà continuïtat l’any que ve, en el marc d’un programa que per cinquè any consecutiu pretén promocionar la cultura internacional i les experiències d’intercanvi, afavorir la veritable integració europea, promocionar una cultura immersiva i activar la consciència i l’esperit crític de la ciutadania.

Esperit nòmada del teatre

Les Europes Menudesconstitueix un programa cultural i escènic que arreplega l’esperit nòmada del teatre i de la representació al carrer, que pretén establir ponts de diàleg entre les realitats locals valencianes i les ciutats europees representades pels actors. A més del teatre, a cada municipi s’organitzen diverses activitats on es potencia la trobada intercultural, la reflexió sobre la forma de ser europeus i diferents actes amb col·lectius locals.

L’espectacle està dirigit per Anna Marí, qui escriu part dels textos junt amb Gabi Ochoa, Javier Sahuquillo, Guada Sáez i Daniel Tormo. El muntatge està protagonitzat per Natalia Adamczyk (Polònia), Marc Company (València), Mara Hold (Alemanya), Stefano d’Ippolito (Itàlia), Lucas Casasco (Brasil), Szymon Miczek (Polònia), Manuel Ramminger (Àustria), Maria Rubio (València), Ismael Sempere (Alacant), Judith Sanz (Sòria), Glòria Vindel (València) i Clelia Zoccatelli (Itàlia).

La Diputació de València ha iniciat ja les obres de millora del primer dels dos ponts de la carretera CV-655, que uneix Ontinyent i Fontanars dels Alforins partint del Pou Clar, sobre els quals la institució provincial té projectat intervenir enguany. Es tracta de dues actuacions que, amb un import global de 270.685 euros, permetran rehabilitar l'estructura del pas sobre el barranc de Les Caves, en la zona de la finca de la Morera, i ampliar la calçada en el pont sobre el barranc de Bencinill o pas de Presencia, punt al qual la carretera actualment s'estreny a un sol carril. 

El diputat de Carreteres, Pablo Seguí, ha destacat que amb aquestes intervencions s'aconseguirà “garantir l'estabilitat de les estructures i augmentar notablement la seguretat en la circulació” d'una via que es caracteritza per creuar un elevat nombre de barrancs al llarg del seu traçat. Seguí va realitzar aquestes declaracions durant la visita realitzada recentment a les obres que ja s'està desenvolupant en el pas de Presencia, en el quilòmetre 12. 

L'objectiu d'aquesta actuació és l'ampliació de l'estructura del pont, mitjançant la col·locació en paral·lel d'una altra estructura formada per plaques prefabricades, sobre la qual es realitzarà l'extensió de la plataforma. El diputat de Carreteres, qui va estar acompanyat en la seua visita pel regidor d'Obres d'Ontinyent, Manuel Cuesta, ha explicat que d'aquesta manera “s'assegura l'obtenció d'un ample suficient de calçada per a poder generar un segon carril, donant solució de continuïtat a la via, en un punt on el brusc descens que presenta la carretera suposa un risc afegit per a la circulació”. El pressupost d'aquesta obra ascendeix a 119.803,81 euros.

Després d'aquesta actuació, està previst executar una segona en el pas del barranc de Les Caves o de Morera, situat en el punt quilomètric 8,400 a fi de “rehabilitar i reforçar una estructura que presenta algunes fissures que, de no reparar-se, podrien posar a llarg termini en risc la seua conservació”, va explicar Seguí. El projecte contempla una doble intervenció de reparació de danys actuals i de reforç i prevenció de danys futurs, mitjançant la reparació de fissures i esquerdes, la regeneració de la vora de la cornisa, l'execució de ‘metxinals’ que permeten l'eixida de l'aigua i el recalce de la fonamentació. Una actuació integral que compta amb un pressupost de 150.881,84 euros.

1,28 milions per a manteniment en la Demarcació de L'Alcúdia

Les carreteres de la Vall d'Albaida s'inclouen en la demarcació de L’Alcúdia de Crespins, que abasta també La Costera, La Canal de Navarrés i La Safor. Les intervencions plantejades s'inclouen en un projecte més ampli per al desenvolupament de diverses actuacions i millores funcionals en diverses vies d'aquesta demarcació, en el desenvolupament de la qual la Diputació de València preveu invertir enguany 1,28 milions d'euros, dels quals, el 33% es destinaran a carreteres de la Vall.

El diputat de Carreteres ha recordat que la Diputació de València inverteix cada any 40 milions d'euros en els més d'1.800 quilòmetres de la seua xarxa viària, dels quals la major part es destina a conservació i manteniment, amb actuacions que han anat encaminades a millorar l'estat de ferms, renovar senyalitzacions, facilitar la mobilitat de vianants i ciclistes i construir rotondes, “actuacions que entre unes altres cerquen dotar de major seguretat a la circulació de tot tipus d'usuaris i reduir la sinistralitat derivada de punts negres o trams conflictius”.

Care Santos protagonitzarà una nova entrega del cicle Literatura al Magnànim, que tindrà lloc el proper dijous 1 de juny, a les 19:00 hores, a la Sala del Fons Local de la Biblioteca Pública de València. La novel·lista catalana parlarà sobre Vivir en las palabras, los porqués y cómos de la escritura i, en acabar, obrirà un torn de preguntes per tal de conversar, debatre i resoldre els dubtes i les qüestions plantejades pel públic assistent.

Aquest cicle de xarrades és una bona oportunitat per conèixer de prop a alguns dels escriptors i escriptores de narrativa en castellà més prestigiosos del panorama literari estatal. Properament serà el torn de Santiago Posteguillo (8 de juny) i Alicia Giménez Bartlett (15 de juny), els quals, juntament amb la mateixa Santos, Víctor del Árbol i Rosa Ribas, que ja varen realitzar les seues ponències, completen aquest cicle organitzat per la Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació, dependent de l’Àrea de Cultura de la Diputació de València, amb la col·laboració de la Generalitat Valenciana i a través de la Biblioteca Pública de València.

Premi Nadal 2017

Care Santos (Mataró, 1970) és una autora que ha escrit i publicat la seua obra tant en castellà com en català. Començà a escriure de manera primerenca: als catorze anys guanyà el seu primer concurs literari i als 25 ja havia publicat el seu primer llibre, una col·lecció de relats, Cuentos cítricos. D’entre la seua prolífica obra, traduïda a més d’una vintena d’idiomes, destaquen títols com La muerte de Venus (2007), Habitaciones cerradas (2011), Deseo de chocolate (2014) o Diamante azul (2015). Ha sigut guardonada amb el Premi Joaquim Ruyra de Narrativa Juvenil (2013), el Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull (2014) o, el més recent, el Premi Nadal, aconseguit aquest 2017 per la seu novel·la Media vida (2017).

A més de la seua carrera com a escriptora, Care Santos estudià Dret i Filologia Hispànica a la Universitat de Barcelona, ha treballat com a periodista i crítica literària a mitjans de comunicació com ara el Diari de Barcelona, l’ABC o El Mundo i fou fundadora i presidenta de la Asociación de Jóvenes Escritores Españoles.

El diputat de Medi Ambient, Josep Bort,visita aquest dimecres, 31 de maig, el municipi de Quart de les Valls per a conèixer de primera mà i recepcionar les actuacions de millora de la seguretat i recuperació ambiental escomeses en la Font de Quart, que ha comptat amb el finançament de la Diputació de València a través del programa de recuperació d’espais degradats.

Josep Bort estarà acompanyat durant la visita per l’alcaldessa de Quart de les Valls, Maria del Pilar Álvarez, i la resta de membres de la corporació municipal.

La Font de Quart constitueix un dels espais més emblemàtics d’aquest municipi. Aquest deu d'aigua dolça abasteix a tots els camps del nord de la comarca del Camp de Morvedre des de temps molt antics. Actualment, aquest enclavament es troba habilitat com a àrea d'esbarjo, tot i que ha estat necessari realitzar una sèrie d'actuacions per dotar-la de major seguretat i incrementar la qualitat de la zona.

NOTA ALS MITJANS

Dia: Dimecres, 31 de maig de 2017.

Hora: Atenció a mitjans a les 09:15 hores.

Lloc: C/ de la Font. Quart de les Valls.

La diputada d'Esports, Igualtat i Joventut, Isabel García, ha rebut en la seu de la institució provincial al Club de Gimnàstica Rítmica de Llíria amb motiu del gran resultat obtingut per l'equip en la Copa de la Reina, en la qual la formació en categoria absoluta ha obtingut la medalla de bronze.

“La Diputació està al costat de l'esport, recolzant-ho i assistint a les formacions valencianes en la mesura de les nostres possibilitats, també a la Gimnàstica Rítmica i a l'esport femení”, ha assegurat Isabel García. El Club de Llíria compta amb una subvenció de la institució provincial de 12.000 euros a través de la línia destinada a formacions d'elit.

“Gràcies a ajudes com la de la Diputació i la del Consistori l'equip pot estar on està”, ha assenyalat Mónica Castellano, entrenadora de la composició. “S'aposta per l'esport femení, també des de l'ajuntament, a un equip modèlic caracteritzat per l'excel·lència en el seu treball”, ha destacat per la seua banda el regidor d'Esports del municipi, Pedro Vicente.

El club va nàixer en els anys 90 després d'uns primers passos en els quals es va instaurar la pràctica d'aquest esport com activitat complementària a les tasques escolars. Els primers èxits van arribar en 2002 amb la participació de l'equip en la Final del Campionat d'Espanya, la qual cosa va suposar un abans i un després en la trajectòria del club.

Des d’aleshores, no ha deixat de participar en aquesta competició, lluitant sempre per l'obtenció de medalles. De fet, segons ha destacat el president del club, José Castellano, des de 2008 s'ha aconseguit fer podi en tots els Campionats d'Espanya, una fita que mostra l'alt nivell de competició al que les components de l'equip estan habituades.

Un esport, que com ha comentat la gimnasta de l'equip, Sonia Vercher, suposa un gran esforç de preparació i moltes renúncies, com les eixides amb amics, els viatges i altres activitats: “És una gran satisfacció haver aconseguit aquesta medalla, perquè ens retorna la confiança que de vegades per la pressió puguem perdre en els entrenaments”, ha indicat.

Tres hores diàries de preparació, a les quals s'uneixen estudis i temps de desplaçament al centre, especialment per a les gimnastes que viuen fora. Malgrat açò, resultats com aquest, en paraules de les components de l'equip, els compensa tot l'esforç. Un altre dels triomfs més destacats del club és la seua proclamació com a Campió d'Espanya en nivell 1ª Categoria Nacional Absolut, títol que encara hui conserva i que defensarà en les pròximes competicions.

La Diputació de València, junt a l’Institut Tecnològic del Plàstic (Aimplas) i l'empresa Ecofrag, celebren una trobada amb la presència de 45 experts europeus en gestió i valorització de residus voluminosos. El diputat de Medi Ambient, Josep Bort, ha estat l’encarregat d’inaugurar aquesta jornada, on ha agraït l'assistència a tots els participants i els ha animat perquè continuen treballant en la recuperació dels residus i la seua transformació en matèries primeres.

Per donar una segona vida útil als residus voluminosos i evitar el seu abocament, Urbanrec està desenvolupant un nou model de gestió de residus que permetrà recuperar 20 tones de residus voluminosos en una primera fase. L'objectiu d'aquestes sessions és analitzar el desenvolupament del programa i la seua implantació en les quatre regions europees participants.

Josep Bort ha incidit en que des de la corporació provincial «estem molt satisfets de formar part d’un projecte tan encoratjador i profitós per tal de donar solució a una tipologia de residu desatesa fins ara». Per al responsable de l’Àrea de Medi Ambient, aquest constitueix «un projecte exemplar, tant per l’objecte com per les sinergies establertes entre les administracions, les empreses i els instituts tecnològics», el qual «ens està permetent complir l’objectiu d’avançar cap al desenvolupament sostenible dels nostres territoris», ha destacat.

Aquest projecte, finançat amb Fons Europeus dintre del programa Horitzó 2020, desenvoluparà un nou model eficaç de gestió de residus que s'implantarà en els municipis de quatre regions europees, entre les quals es troba la demarcació de València. Aquest sistema se centra en l'optimització dels processos de recollida, la reutilització i el desenvolupament de nous sistemes de tractament, per tal d'aconseguir la valorització dels residus i la seua transformació en matèries primeres de qualitat i amb un alt valor afegit.

La gestió d'aquests residus suposa un gran problema ambiental per als municipis d’arreu d’Europa com a conseqüència dels seus costos, pel seu impacte ambiental, per l'aparició d'abocadors incontrolats i per la saturació d'instal·lacions municipals.

En l'actualitat, més del 60% dels residus voluminosos no tenen sortida en el mercat de materials reciclats, de manera que acaben sent dipositats en abocadors per a la seva eliminació final, generat així gran quantitat d'emissions i la pèrdua de materials.

Visita a la planta pionera d’Agullent

Aquesta reunió tècnica serveix per a conèixer de primera mà el funcionament de la planta pilot per al tractament d'aquest tipus de residus, desenvolupada per l'empresa Ecofrag a Agullent. Es tracta d'una instal·lació única arreu d’Europa que, mitjançant un sistema sostenible d'aigua a pressió, pot tractar els residus voluminosos que anteriorment es deixaven, directament, a l'abocador.

Durant aquesta jornada, els experts europeus han visitat la planta, que ha patentat un sistema d'innovació tecnològica mitjançant el qual és capaç d'obtenir subproductes de qualitat llestos per transformar-se en noves matèries per a ús industrial. Aquesta tecnologia es centra en els materials més problemàtics (escuma de poliuretà, plàstics rígids mixtos i teixits mixtos), que en l'actualitat no es reciclen.

Un centenar de veïns i veïnes de les localitats de Beniatjar i Cotes han visitat aquest dimarts els edificis de la Diputació de València, acompanyats per el diputat d’Hisenda, Toni Gaspar, com a part del programa cultural Açò és la Dipu.

Junt a l'alcalde de Beniatjar, Francisco Giner, el regidor d'Urbanisme i Esport, Rubén Sampío, l'alcaldessa de Cotes, Rosa Lorente, i el diputat Guillermo Barber, el diputat d'Hisenda ha recordat que la Diputació representa a tots els ciutadans. El diputat ha recordat que la Corporació provincial té més de 150 anys d'història, “una de les institucions més antigues del territori”.

Els visitants han ocupat els escons dels diputats per a escoltar les explicacions sobre el funcionament de la institució que el propi diputat els ha presentat. Així mateix, Gaspar ha aprofitat l'acte per a reconèixer “l'enorme patrimoni de la Diputació, ara amb moltes parets buides perquè les seues obres estan pels pobles”. El diputat d'Hisenda ha convidat als assistents a l'exposició itinerant ‘Memòria de la Modernitat’, una selecció d'obres pictòriques i escultòriques que podrà contemplar-se a Requena durant els pròxims 3 mesos. Concretament, la mostra és una part del llegat de més de 2.000 obres dels fons de la Diputació de València, amb Sorollas, Pinazos, Benlliures i obres d'Equip Crònica, entre altres.

Una ruta històrica i institucional

El component cultural del programa Açò és la Dipu és el factor dominant en aquestes visites, que arranquen en el carrer Navellos i tenen com a parades els palaus de Batlia i l'Escala, l'antic Hospital General de València, el Museu Valencià de la Il-lustració i la Modernitat (MUVIM) i l'Institut Valencià d'Audiofonología (IVAF). 

Així, els participants tenen l'oportunitat de conèixer la història i el funcionament de la Diputació com a institució, les característiques arquitectòniques dels edificis que componen la seu principal, situada en la plaça Manises, i descobrir alguns aspectes de la història de València i el seu centre històric, des del segle XV fins ara. 

Amb aquesta iniciativa, des de l'equip de Benestar Social “volíem que la gent coneguera l'entorn històric dels edificis que componen la Diputació, explicant quan es van fer, en quin context i amb quina finalitat, i després, lògicament, que conegueren el seu interior”, ha explicat Mercedes Berenguer, responsable de l'àrea. Les visites continuaran tots els dilluns, dimarts i dijous fins al pròxim mes de novembre.

El president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez, ha rebut aquest dimarts a la vicepresidenta de la Generalitat i consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, “dins de la normalitat i el treball coordinat entre ambdues administracions per arribar al major nombre de ciutadans possible”.

Rodríguez ha destacat eixa cooperació entre institucions front la “competició del passat entre Generalitat i Diputació”, i ha explicat que la reunió, amb la presència de la diputada de Benestar, Mercedes Berenguer, la secretària autonòmica d'Infància, Rosa Josefa Molero, i el director general de Diversitat Funcional, Antonio Raga, s'ha centrat en els projectes socials que estan desenvolupant de forma conjunta la Diputació i les Conselleries d'Igualtat i Sanitat.

En concret, el president ha destacat que ambdues institucions han acordat accelerar les obres de rehabilitació del centre de menors de Llíria, un dels quatre centres socials que s'engegaran en els pròxims mesos fruit de l'acord entre l'àrea de Benestar Social que dirigeix Mercedes Berenguer i la Conselleria de Polítiques Inclusives de Mónica Oltra.

Un altre dels temes importants tractats en la reunió ha sigut la reordenació del terreny i els serveis de l'Hospital Psiquiàtric de Bétera, propietat de la Diputació, que treballa amb el Consell per a determinar quines instal·lacions i serveis se cediran a la Generalitat, amb l'objectiu de separar i dignificar l'atenció a patologies mentals, orientant-la cap a la rehabilitació, d'una residència que puga acollir a pacients de llarga estada.

En eixe treball de reordenació s'estudia igualment l'ús que se li pot donar a un edifici que en el seu moment va ser concebut com a hotel per a les famílies dels pacients, i que en l'actualitat es troba tancat. L'objectiu tant de la Diputació com de la Generalitat és que Bétera s'acabe convertint en “un complex sociosanitari referent a la Comunitat Valenciana”, segons ha manifestat Rodríguez.

“De l'ocurrència a la planificació”

En paraules de Jorge Rodríguez, “amb la situació que hem heretat d'anteriors governs, malgrat que sumant esforços és difícil arribar a tots els ciutadans, per açò tenim tan clar que hem de treballar junts amb la convicció que totes les institucions estan al servei de la ciutadania i que els diners que invertim són de totes aquelles persones que paguen els seus impostos”.

Per la seua banda, la vicepresidenta del Consell, Mónica Oltra, ha agraït al president de la Diputació “la seua implicació personal en les polítiques socials”. En opinió d'Oltra, “hem passat de l'ocurrència a la planificació, i reunions com la de hui ens serveixen per avançar ja en les necessitats en política social de cara al pròxim any”.

L'èmfasi de la Diputació en la lluita per la igualtat de gènere ha quedat plasmat en el Congrés Nacional Tyrius “50 anys amb tu”, en el qual ha participat la diputada de Benestar Social, Mercedes Berenguer. L'associació valenciana de mestresses de casa i consumidores ha organitzat una trobada de tot el país per a celebrar mig segle de lluita per la igualtat de la dona, a més de dignificar el treball de les més de 200.000 afiliades a la Comunitat Valenciana.

“El compromís de Tyrius en aquests 50 anys de vida perdurarà, perquè el treball ben fet crea vincles i pilars fonamentals perquè les dones aconseguim la igualtat”, ha iniciat la seua intervenció Mercedes Berenguer. La diputada de Benestar Social, abans de cedir la paraula a la filòsofa Adela Cortina, ha destacat la importància de la dona com a transformadora de la societat i en la cohesió del territori, “sobretot en les poblacions rurals”.

Al llarg dels seus 50 anys d'antiguitat, Tyrius ha representat a la població civil valenciana en l'àmbit de la dona, a més de contribuir en la millora de la situació del col·lectiu de mestresses de casa. “Tenim un paper motor en la transmissió de valors, educació, ús dels espais públics, intermediació de conflictes i hàbits saludables”, ha emfatitzat la diputada.

D'altra banda, Berenguer ha recordat que, tradicionalment, la dona ha jugat un paper crucial en el consum i l'alimentació –accentuant el seu valor aquest 2017 en la ciutat de València, nomenada Capital Mundial de l'Alimentació–. “Per tot açò avui segueix sent urgent parlar de la situació de la dona com a actiu econòmic i social”, ha afegit la diputada de Benestar Social.

Motors de canvi “a millor”

El congrés, organitzat per l'Associació Valenciana de Mestresses de casa i Consumidors Tyrius en el Palau de la Música de València, ha comptat amb la implicació d'acadèmiques, representants de cossos de seguretat, polítiques i mestresses de casa de tot el territori espanyol, entre uns altres, els qui debatran al llarg de dos dies els reptes als quals s'enfronta el col·lectiu femení.

“Les dones som motors de canvi de la societat, però de canvi a millor”, ha ressaltat la catedràtica en Ètica de la Universitat de València, Adela Cortina. Després de la presentació per part de la diputada, Cortina ha insistit que les dones “hem de ser en el segle XXI agents de justícia i agents de compassió”. En les seues paraules, “la desigualtat entre homes i dones encara segueix sent real, tenim molt treball per davant”.

La participació de la Diputació de València en aquest esdeveniment ha coincidit amb la presentació del seu Feminari, la segona edició d'un congrés en el qual una vintena de dones, referents del feminisme, debatran aquest cap de setmana en la Petxina de València sobre els reptes actuals de les dones.

La carretera CV-331, d'accés a la Cartuja de Porta Coeli, romandrà tallada fins a divendres que ve amb motiu de les obres de pavimentació que està duent a terme la Diputació de València. L'actuació, que compta amb un pressupost de 140.000 euros, es desenvoluparà sobretot el traçat de la via, d'una mica més de 2,5 quilòmetres de longitud i s'espera que quede finalitzada aquesta mateixa setmana.

La pavimentació de la CV-331 forma part del projecte de “Reforç de ferm en carreteres de la Demarcació de Bétera-Serra” (S-471) i té per objecte millorar les condicions de circulació a fi d'augmentar la seguretat per als seus usuaris.