La Serrania comptarà amb 163.300 euros de la Diputació per a millorar parcs i jardins

Els municipis de la comarca de la Serrania comptaran amb subvencions de la Diputació de València per un valor total de 163.349,44 euros per a millorar l'aspecte i les instal·lacions dels seus parcs infantils i jardins a través del Pla d'Inversió en Parcs i Jardins (PIPJ) 2015, impulsat enguany per primera vegada per la corporació provincial.

El programa, del qual es beneficiaran 271 ajuntaments en tota la província i que compta amb un pressupost de quatre milions d'euros, sorgix per a completar la millora dels servicis públics bàsics en les poblacions i ajudar els consistoris a invertir en estos espais públics de vida diària.

El programa s'ha dirigit a tots els municipis de menys de 50.000 habitants i a les entitats locals menors de la província de València.

Les subvencions del pla serviran per a ajudar els ajuntaments a adquirir els elements necessaris per a crear, conservar i millorar espais públics enjardinats i amb arbres, i per a comprar i instal·lar engrunsadores o jocs infantils i instal·lacions  per a la tercera edat en estes zones verdes.

Es consideren espais enjardinats les places i jardins públics, els jardins al voltant de monuments o en illots viaris, les alineacions d'arbres en voreres i passejos i les jardineres i elements de jardineria instal·lats en les vies públiques.

Les ajudes econòmiques concedides als municipis de la Serrania són:
 

 

MUNICIPI

SUBVENCIÓ DE LA DIPUTACIÓ

ALCUBLAS

9.000

ALPUENTE

9.000

ARAS DE LOS OLMOS

7.354,5

BENAGÉBER

8.000

BUGARRA

9.000

CALLES

7.997,2

CHELVA

9.750

CHULILLA

9.000

DOMEÑO

6.990,37

DOMEÑO

2.009,63

GESTALGAR

9.000

HIGUERUELAS

8.999,98

LOSA DEL OBISPO

9.000

PEDRALBA

9.750

SOT DE CHERA

8.000

TITAGUAS

9.000

TUÉJAR

9.750

VILLAR DEL ARZOBISPO

12.000

TOTAL

153.601,68

El SARC porta jocs populars valencians a set pobles

El Servici d’Assistència i Recursos Culturals (SARC) de l’Àrea de Cultura de la Diputació de València oferix una progrmación didàctica i lúdica a Pedralba, Real, Bocairent, Xeraco, Jarafuel, Serra i Calles.

 

Demà a les quatre de la vesprada, els xiquets i xiquetes de Pedralba tenen una cita a la casa de la cultura per a participar en un repertori líric de duos i romances. El grup líric de La Zarzuela porta des del 2001 actuant i oferint el producte valencià garantint un espectacle únic.

 

Real organitza un taller de música a les set de la vesprada a la casa de la cultura per a amants del violí i el piano en què els participants coneixeran el repertori musical des del Barroc al Romanticisme.

 

Els veïns de Bocairent podran conéixer la labor dels cegos, que difonien notícies i successos en els carrers i places dels pobles, per mitjà de romanços i cançons, en un espectacle que tindrà lloc a les huit de la vesprada a la plaça de bous.

 

Per la seua banda, al centre cívic de Xeraco s’aproximarà als xiquets i xiquetes del municipi el món de la màgia i de l’il·lusionisme. Darío Puera, amb un estil dinàmic i agut, serà el conductor d’esta màgica vetlada repleta d’humor ideal per a tot tipus de públic.

 

Una ocasió única d’experimentar el flamenc arriba de la mà d’un espectacle que tindrà lloc a Jarafuel a les nou de la nit i que comptarà amb els balls següents: Boda de Luis Alonso, Vida Breve, Soleá de Capote, Tangos de Nitra, Alegrías, Guajira i molts altres.

 

D’altra banda, un concert de música adaptada per a acordió i peces musicals diverses serà presentat a les deu i mitja de la nit a la plaça Antigues Escoles de Serra.

 

Finalment, al municipi de Calles, a les deu del matí, s’organitzaran activitats didàctiques per a xiquets i majors, jocs tradicionals valencians acompanyats de tres animadors i monitors que prengueren el carrer per a invitar els veïns a passar una bona estona en un ambient familiar. 

 

La Ribera Alta rep 575.4000 euros de la Diputació per a millorar parcs i jardins

Els municipis de la Ribera Alta comptaran amb subvencions de la Diputació de València per un valor total de 575.428 euros per a millorar l'aspecte i les instal·lacions dels seus parcs infantils i jardins a través del Pla d'Inversió en Parcs i Jardins (PIPJ) 2015, impulsat enguany per primera vegada per la corporació provincial.

El programa, del qual es beneficiaran 271 ajuntaments en tota la província i que compta amb un pressupost de quatre milions d'euros, sorgix per a completar la millora dels servicis públics bàsics en les poblacions i ajudar els consistoris a invertir en estos espais públics de vida diària.

El programa s'ha dirigit a tots els municipis de menys de 50.000 habitants i a les entitats locals menors de la província de València.

Les subvencions del pla serviran per a ajudar els ajuntaments a adquirir els elements necessaris per a crear, conservar i millorar espais públics enjardinats i amb arbres, i per a comprar i instal·lar engrunsadores o jocs infantils i instal·lacions  per a la tercera edat en estes zones verdes.

Es consideren espais enjardinats les places i jardins públics, els jardins al voltant de monuments o en illots viaris, les alineacions d'arbres en voreres i passejos i les jardineres i elements de jardineria instal·lats en les vies públiques.

Les ajudes econòmiques concedides als municipis de la Ribera Alta són:
 

MUNICIPI

SUBVENCIÓ DE LA DIPUTACIÓ

ALBERIC

4.525,4

ALBERIC

25.474,6

ALCÀNTERA DE XÚQUER

9.750

L'ALCÚDIA

29.999,53

ALFARP

9.749,96

ALGEMESÍ

39.997,46

ALGINET

29.992,27

ALZIRA

39.684,2

ANTELLA

9.650

BENEIXIDA

8.999,98

BENIFAIÓ

29.478,08

BENIMODO

8.580,11

BENIMUSLEM

9.000

CARCAIXENT

39.910,67

CÀRCER

9.750

CARLET

29.991,06

CATADAU

9.750

COTES

7.834,75

L'ÈNOVA

8.999,98

GAVARDA

9.750

GUADASSUAR

19.997,61

LA BARRACA D'AIGÜES VIVES

8.506,3

LLOMBAI

9.750

LLOSA DE RANES

11.999,57

MANUEL

9.750

MONTSERRAT

20.000

LA POBLA LLARGA

12.000

RAFELGUARAF

9.750

RÀFOL DE SALEM

8.000

REAL

9.662,6

SANT JOANET

8.000

SELLENT

8.000

SENYERA

9.646,68

SUMACÀRCER

9.749,7

TOUS

9.750

TURÍS

20.000

VILLANUEVA DE CASTELLÓN

19.997,67

 

 

TOTAL

575.428,18

 

 

La Diputació aprova noves ajudes per a conservar el patrimoni local per valor de 7,2 milions

La Diputació de València ha aprovat esta setmana noves ajudes econòmiques destinades a la conservació i la protecció del patrimoni local dels municipis de la província, per un valor total de 7,2 milions d'euros.

Es tracta d'un total de 133 subvencions dirigides a obres de restauració de béns immobles que tinguen valors històrics, artístics o que siguen d'interés als pobles de la província, que pugen a 4.280.000 euros, a més de 73 ajudes per a la realització de treballs de condicionament, millora i conservació de locals destinats a la celebració d'activitats musicals, l'import global de les quals arria als 2.920.000 euros.

La corporació provincial promou este tipus d'ajudes econòmiques des de l'any 2004, amb convocatòries anuals. L'última resolta correspon als exercicis 2014 i 2015.

Les 133 ajudes destinades a béns immobles beneficien aquells edificis emblemàtics en les poblacions, d'accés o d'utilització pública, o dels elements en ells integrats, ja siguen de caràcter civil o religiós i de titularitat pública o privada, sempre que en este últim cas es tracte d’entitats sense ànim de lucre i que l’actuació tinga especial importància per al municipi en què s’ubique.

Del total de 4.280.000 euros destinats a esta classe de subvencions, la corporació provincial ha distribuït ajudes a ajuntaments per valor de 2.139.764,96 euros, mentre que 2.140.235,04 euros s'han concedit a institucions sense ànim de lucre.

Quant a les subvencions destinades a immobles que acullen la celebració d'activitats musicals, que puja a un total de 2.920.000 euros per a 73 actuacions, es distribuïxen en 1.552.719,03 euros en ajudes per a ajuntaments i 1.367.280,97 euros destinats a societats musicals pròpiament.

Patrimoni moble

La tercera de les línies en què actua cada any la Diputació per a protegir el patrimoni cultural de la província és la dedicada als béns mobles que, per la seua qualitat artística i pel seu deteriorament, necessiten una restauració.

Entren en este àmbit els béns que es poden transportar sense perjuí de l’immoble a què estigueren units. Queden exclosos d’este apartat les campanes i els seus campanars, portes, pintures murals, altars, rellotges, orgues i la resta d’elements que formen part intrínseca d’un immoble.

La Diputació ha destinat en la convocatòria 2014-2015, resolta a principi d'any, un total  750.000 euros a conservar 65 elements d’este tipus en la província, dels quals 488.750,45 euros van ser adjudicats a ajuntaments i 261.249,55 euros a associacions sense ànim de lucre.

El MuVIM projecta a l’aire lliure el cicle de cine «La comèdia és dona»

El Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat (MuVIM) projectarà sis comèdies dirigides per dones en el pròxim cicle cinematogràfic a l’aire lliure que se celebrarà al jardí del museu del 24 al 30 de juliol.

 

El cineasta i crític de cine, Antonio Lloréns dirigix la proposta «La comèdia és dona». Segons explica, «el MuVIM va abordar el 2013 unes jornades que responien al títol “¿Per què l’anomenen cine de dones quan volen dir cine?”, on s’assenyalava que “encara que cada vegada més dones dirigixen pel·lícules i eixes pel·lícules són molt diverses entre si, pareix que encara cal assenyalar eixe fet”».

 

També el cicle que ha preparat enguany el MuVIM a l’aire lliure, un any després del «fresc retrobament amb les terrasses d’estiu de la ciutat de València en els anys seixanta, presenta en la seua totalitat pel·lícules dirigides per dones», avança Lloréns.

 

Les sis són comèdies i cada una procedix d’un país diferent: França, Espanya, Alemanya, Itàlia, Dinamarca i Aràbia Saudita.

 

«La comèdia, com van deixar dit Rafael Azcona i, més recentment, Joaquín Oristrell, sol ser un bon camí per a analitzar la realitat», assegura el crític de cine.

 

Cada sessió serà introduïda per especialistes que situaran els espectadors en el que van ser els espais de projecció estivals i el leitmotiv  dels films. Tots els passes es realitzaran en versió original subtitulada al castellà.

 

Sis sessions nocturnes

 

El cicle del MuVIM es compon de sis sessions nocturnes de cine a l’aire lliure que començaran a les 21:45.

 

PRIMERA SESSIÓ. Un conte francés (Agnés Jaoui - 2013 - França). Divendres 24 de juliol [Au bout du conte]

 

SEGONA SESSIÓ. Deliciosa Martha (Sandra Nettelbeck - 2001 - Alemanya). Dissabte 25 de juliol [Bella Martha]

 

TERCERA SESSIÓ. La bicicleta verda (Haifaa al-mansour - 2012 - Aràbia Saudita). Dilluns 27 de juliol [Wadjda]

 

QUARTA SESSIÓ. El calentito (Chus Gutiérrez - 2005 - Espanya). Dimarts 28 de juliol

 

CINQUENA SESSIÓ. Viatge sola (Maria Sole Tognazzi - 2013 - Itàlia). Dimecres 29 de juliol (Viaggio sola]

 

SISENA SESSIÓ. Italià per a principiants (Lone Scherfig - 2000 - Dinamarca/Suècia). Dijous 30 de juliol [Italiensk for begyndere]


 

 

PROGRAMA PARATGES NATURALS MUNICIPALS

Programa destinat al foment de la conservació i el gaudi dels paratges municipals.

BASES

Guillem San Onofre guanya la primera semifinal de Sona la Dipu Dj 2015

Guillem San Onofre ha resultat guanyador de la primera semifinal del certamen provincial Sona la Dipu DJ 2015, celebrada el passat cap de setmana a Alzira.

San Onofre es va disputar la primera de les sis cites del concurs de música electrònica, promogut per la Diputació de València, amb Sergio Díaz i Fernando Carrión, els tres disc-jockeys novells que van convertir la semifinal comarcal en una gran nit de festa de música i llum per als jóvens alzirenys.

El director del certamen, Francesc Barberà, va destacar «la gran experiència en l’ofici demostrada pels tres participants, així com el seu bon gust i gran sensibilitat per a l’elecció de la música».

Un total de 18 dj novells, seleccionats d’entre més de 50 candidatures, participen enguany en el concurs provincial.

 

El MuVIM presenta el dimecres «Quique Dacosta. Paisatges transformats»

Quique Dacosta presentarà el dimecres, 22 de juliol, a les 11:00, una exposició sense precedents on l’obra del xef, Doctor Honoris Causa en Belles Arts i tres estrelles Michelin, s’expressa en l’escenari natural de l’art.

 

En la roda de premsa estaran presents el director de MuVIM, Fancisco Molina, la comissària Beatriz García, Gaby Borro, de l’Estudi 2E+1L, i el protagonista Quique Dacosta. A continuació, acompanyaran els assistents fins a la zona expositiva, on es farà la foto de família.

 

A la vesprada, a les 20:00, el president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez, inaugurarà l’exposició. «Quique Dacosta. Paisatges transformats» mostrarà al públic, a través d’un recorregut conceptual, el món interior i el procés creatiu desenrotllat pel prestigiós cuiner per a construir i definir el seu estil de cuina, impregnat d’essències i matèries primeres mediterrànies.

 

Beatriz García Morales, de QB Arquitectes, ha comissariat l’exposició i ha treballat en col·laboració amb l’Estudi 2E+1L. Quique Dacosta ha supervisat personalment tot el procés de desenrotllament i muntatge.

 

«La perspectiva que han donat a l’exposició no és purament gastronòmica, sinó fonamentalment artística. Han extret la part més inspiracional i conceptual dels plats i l’han mesclat amb la part creativa. Les obres comestibles del restaurant entren en el museu com a conceptes que creen un llenguatge en què participen altres disciplines», explica Quique Dacosta.

 

Segons la comissària, «l’aproximació al món d’un creador resulta sempre una operació complexa» i es convertix en «un joc de coneixement aproximatiu, un viatge que hem degustat en trànsit espiral al voltant de Quique Dacosta».

 

La mostra ocupa 415 metres quadrats en els quals el públic trobarà vídeos, fotos, escenografies i reproduccions dels plats més icònics (dins de l’estil dels paisatges) i essencials de la seua carrera, repartits en cinc blocs temàtics: Paisatges de l’Exterioritat; Espiral. El Viatge de l’Argonauta; Paisatges Recorreguts; Cuina-Studio de Creativitat; Paisatges Científics i Paisatges de la Interioritat.

 

El xef, d’origen extremeny i valencià d’adopció, ha convertit Quique Dacosta Restaurant, amb tres estrelles Michelin i present en la prestigiosa llista The World’s 50 best restaurants by The Restaurant Magazín, en un referent mundial de l’alta gastronomia. És a més l’únic cuiner tres estrelles a la Comunitat Valenciana.

 

Quique Dacosta és també propietari dels restaurants El Poblet, Vuelve Carolina i Mercatbar a València. Acaba de publicar el seu tercer llibre, 3. Quique Dacosta, i està immers en la temporada 2015, Estats d’Ànim, en el seu restaurant de Dénia.

 

Diputació reprendrà al setembre les visites al Teatre Principal

La Diputacióde València reprendrà al setembre el servici de visites guiades al Teatre Principal de València que es deté durant les dates estivals.

 

Els interessats a participar en els recorreguts guiats, que continuaran oferint-se els dilluns, a les 10:00, des del pròxim mes de setembre, han de sol·licitar la reserva en el telèfon d’informació al ciutadà de la Diputació: 96.388.25.25.

 

Visites fora de temporada

 

Les visites es realitzen fora del període de programació escènica, per a acostar el patrimoni artístic i històric tutelat per la Diputació. El servici se suma així als recorreguts guiats que s’oferixen des de fa anys als palaus de la Batlia i dels Scala de la plaça de Manises que alberguen la seu de la corporació provincial.

 

Els grups són de 20 persones com a màxim i recorren les principals dependències de l’edifici cultural, considerat com la «joia de la corona» artística i patrimonial de la institució provincial. Entre altres espais destaca la visita a la llotja presidencial dels Lleons, la platea i el magnífic vestíbul.

 

A més, el públic coneix la història i els secrets que acompanyen el teatre com la seua fundació i construcció amb fins benèfics, per a fer front a les despeses assistencials de l’ens provincial. Els beneficis dels espectacles es destinaven a pal·liar les despeses de la sanitat pública que es prestava a l’Hospital Provincial.

 

 

 

En funcionament des del 1832

 

Les portes del Teatre Principal de València es van obrir el 1832, encara que la finalització definitiva de les obres es va produir el 1854. Els primers plànols els va fer l’arquitecte i escenògraf italià Felipe Fontana el 1774 per encàrrec de l’Hospital General, i seguien el model italià.

 

L’arquitecte Cristóbal Salas, mantenint els elements fonamentals del projecte de Fontana, va realitzar una reforma dels plànols originals i els va adaptar a l’espai previst per a ubicar el teatre, el solar de l’antic Corral de l’Olivera.

 

La dita ubicació no es va abandonar fins a l’any 1806, any en què Juan Marzo participa en la direcció de les primeres obres. Ell mateix s’encarregarà, vint-i-cinc anys després, de portar-les a terme. Este arquitecte va modificar el projecte i va reduir considerablement les mesures originals, tant en la planta com en l’alçat de l’edifici, i elimina el quart pis, la tertúlia i l’espai destinat al clavicordi.

 

Finalment, al juliol del 1832 es van obrir les portes del teatre, encara que les obres no havien acabat. La gran expectació despertada va fer prendre la decisió d’alçar el quart pis abans rebutjat. El 1854 va acabar la construcció i van finalitzar les obres de la façana, obra de l’arquitecte Zacarías Camaña, segons plànols de Sebastián Monleón. El 1947 es va modificar el vestíbul de la sala decorant-se amb frescos del pintor Stolz Viciano. L’interior de la sala, decorat en estil rococó, va ser pintat per Gambeta.

 

Llaurí preveu millorar el seu paratge natural

El municipi de Llaurí preveu millorar la zona de la Font de Sant Sufí que dóna accés a les diferents rutes i sendes de la Muntanya de Llaurí per mitjà de les ajudes del programa de Paratges Naturals Municipals del servici de Medi Ambient de la corporació provincial, dotat amb un pressupost de 350.000 euros per a enguany, a fi de donar suport als ajuntaments que disposen d'estes zones verdes.  

 

La Muntanya de Llaurí és un espai declarat paratge natural municipal que ocupa una superfície de 223 hectàrees.i compta amb  una orografia escarpada i uns pics que sobrepassen els 500 metres, a més d'altres grans atractius paisatgístics, ecològics, científics i recreatius.

 

Des de la Font de Sant Sufí ix una senda que porta a la cresta de la muntanya. A més, el paratge disposa de quatre recorreguts diferents, tots de longitud moderada.  En este sentit, l'alcaldessa de la localitat de la Ribera Ana M. González ha explicat que este espai «és una superfície municipal que dóna accés a totes les sendes que recorren el paratge, per la qual cosa l'ajuntament preveu millorar-lo i adequar-lo amb mobiliari, indicacions, senyals i mapes».

 

«Volem que siga un punt de trobada, una zona de descans amb diferents punts d'informació i plafons», ha afegit la responsable municipal.

 

En este sentit, González ha indicat que la Muntanya de Llaurí rep un nombre més gran de visitants des que va ser declarada paratge natural municipal, i, al seu parer, «esta millora incrementarà eixa xifra».

 

Per això, ha afirmat que estes ajudes són «importants»ja que «amb els recursos del municipi no es pot fer front a este tipus d'actuacions. Per a les poblacions xicotetes amb paratges que ocupen grans superfícies és complicat costejar estos treballs», ha asseverat.

Actualment, a la província de València hi ha declarats un total de trenta-set paratges naturals municipals amb una superfície total de 22.648 hectàrees. Són els següents: Umbría de la Plana, Barranco la Hoz, i Barrancs Carrasca-Gatillo (Enguera); el Tello, els Cerros i la Colaita (Llombai); el Surar (Pinet/Llutxent); Penyes Albes (Montitxelvo/Terrateig); el Barranc de la Fos (Montesa); el Molón (Camporrobles); Fuente Bellido (Casas Altas); Hort de Soriano-Font de la Parra (Carcaixent); la Crebantada (Estubeny); la Costera (Puçol); la Cova Negra (Xàtiva); la Manguilla (la Pobla de Vallbona); la Murta i la Casella (Alzira), les Fontanelles (Corbera); les Rodanes (Vilamarxant); les Salines (Manuel), los Calderones (Chulilla); l’Ermita (Castelló de Rugat); la Muntanya de Llaurí (Llaurí); Parpalló-Borrell (Gandia); Riu de Barxeta (Barxeta); Serra l’Ombria-Pou Clar (Ontinyent); Serra de Quatretonda (Quatretonda), Serra Perenxisa (Torrent); Serra de Chiva (Chiva); Solana-Barranco Lucía (Alcublas); Tabarla (Yátova); Ullals del riu verd (Benimodo); Villingordo (Siete Aguas); Nacimiento del Río Tuéjar (Tuéjar); Cinc Germans (Canals); los Chorradores (Navarrés), i Muela de los Tres Reinos (Castielfabib).

 

L’entitat provincial subvencionarà el 90% de l’actuació a municipis de menys de 5.000 habitants. Els municipis d'entre 5.000 i 25.000 habitants rebran ajudes per a finançar el 85% del projecte; i als de més de 25.000 habitants, se’ls costejarà el 80% de les activitats que fomenten la conservació d’estos espais. L’import total de les actuacions sol·licitades, amb l’IVA inclòs, no podrà excedir de 42.000 euros.