Els escriptors Antonio Gómez Rufo (Madrid, 1954), Vicente Marco Aguilar (València, 1966), Vicent Usó i Mesquita (Vila-real, 1963), Joan Carles González Pujalte (Mataró, 1963) i Darío Frías (Tudela, 1975) han presentat hui al MuVIM les seues obres literàries guardonades amb els València 2015 de la Institució Alfons el Magnànim en les cinc modalitats convocades enguany.
En la trobada amb mitjans de comunicació també han participat la diputada de Cultura, Maria Jesús Puchalt, i el director de la IAM, Vicent Ribes.
Els autors premiats han coincidit a l’assenyalar l’honestedat i neteja dels Premis València de la IAM, cosa que «no és habitual en els grans guardons en què prima l’opció comercial dels editors», han assenyalat.
Els premis de narrativa estan dotats amb 20.000 euros i l’edició de les obres en les editorials Lengua de Trapo –Novel·la negra i Narrativa en castellà– i Bromera –Narrativa en valencià. Els guardons de Poesia obtenen una consignació de 10.000 euros i l’edició del poemari en Hiperión i Bromera.
Tres grans noms de la narrativa
Antonio Gómez Rufo, reputat escriptor i guionista, ha dit sentir-se molt orgullós del premi obtingut a València. «És una gran sorpresa que premien a València una novel·la extremenya», ha assenyalat l’autor l’obra del qual Nunca te fíes de un policía que suda parla sobre la frontera, que inclús travessa pobles, entre Espanya i Portugal, i sobre un hipotètic conflicte diplomàtic i polític sorgit el 1934 entre el govern republicà espanyol i la dictadura de Salazar que portarà un inspector de policia madrileny a resoldre un crim ocorregut en este territori fronterer.
Gómez Rufo ha parlat sobre el paisatge urbà –misèria secular a Espanya– sociològic i psicològic en el qual ha ambientat la seua novel·la premiada amb el III València de Novel·la negra.
Vicente Marco, dedicat també a l’ofici d’escriptor de manera professional, rebrà esta vesprada el premi València en la modalitat de Narrativa en castellà per Mi otra madre, una novel·la en què també apareix el gènere negre en «retalls» i en la qual destaca la veu narrativa d’un xiquet, Julián, «pervers i especial» les raons de perversitat del qual el lector «anirà descobrint».
Segons Marco, «és vàlida una lectura de la novel·la com a obra d’intriga però hi ha un poc més, una segona o segones lectures en què aflora un joc de combinacions que al·ludix al joc de la imaginació».
Vicent Usó i Mesquita, que compartix amb els altres autors premiats, la dedicació a les lletres, ha mostrat la seua satisfacció per rebre el premi «atorgat per una institució del prestigi de la Institució Alfons el Magnànim que en els temps de crisi ha continuat apostant per la lectura».
La seua novel·la Lesveus i la boira rep hui el València de Narrativa en valencià. És una novel·la que arranca amb un taüt buit que hauria d’haver estat ocupat. El nét de la difunta que no apareix en la caixa inicia una investigació que arranca a Nova York, el porta al Pirineu francés i al centre de Castella, al Terol de la Guerra Civil i es desenrotlla àmpliament en la volcànica Illa Grossa de l’arxipèleg de les Columbrets.
Segons l’autor, la novel·la està travessada per tres històries d’amor que obliguen el lector a fer seua la història. «M’agrada convertir el lector en el detectiu perquè descobrisca la seua història», ha comentat Vicent Usó.
Poesia per a Darío Frías i Joan Carles González
Per la seua banda, el poeta Joan Carles González Pujalte, premiat amb el València de Poesia en valencià per Rastres de l’escapista ha compartit el component nostàlgic que té este guardó. «El 1980 em vaig enamorar de la ciutat i després de coincidir casualment amb Vicent Andrés Estellés en una llibreria del carrer Cavallers vaig decidir escriure també en valencià».
González Pujalte ha explicat que «pense els llibres sempre com poemaris en què responc a un què –el tema que em ronda en un moment determinat– i amb un com, els estils artístics que han influït, especialment el surrealisme dadaista que ens va bombardejar amb imatges i fan que isquen els meus versos de forma sincopada».
En la seua intervenció, el poeta Darío Frías Paredes, premiat amb el València de Poesia en castellà per Volverse sombra”ha lamentat «que els poetes no tinguem el recurs de la trama per a poder explicar la nostra obra».
Segons el parer de Frías Paredes, «eixe buidar-se que suposa l’escriure és un procés en què va aflorant el subjecte». En el seu poemari «hi ha una clara vocació elegíaca, el jo líric emergix, un jo que ha perdut la persona amada i lamenta la seua absència».