La Costera farà activitats per a previndre les drogodependències en sis municipis

La Diputacióde València ha destinat 59.890 euros al conjunt de les activitats contingudes en el Programa Provincial d'Activitats Preventives per al 2015, dirigit als municipis de la província de València amb una població inferior a 20.000 habitants.

 

El programa sobre drogodependències està creat per la Diputació per a mantindre un nivell de prevenció continuat que abaste tots els municipis de la província, especialment els més xicotets, que són els més necessitats d'ajuda econòmica o tècnica.

 

A la comarca de la Costera, els municipis que faran activitats contra las drogodependències són Barxeta, Genovés, Llanera de Ranes, Montesa, Vallada i la Font de la Figuera.

 

Esta actuació té l'objectiu d'informar la població sobre el fenomen de les drogodependències i altres conductes addictives, promoure canvis d'actituds que propicien una presa de decisions responsable davant de les drogues i sensibilitzar, implicar i capacitar a través de la formació, tant pares com mediadors socials i professionals, perquè puguen actuar com a agents preventius.

 

Per a la consecució dels objectius, es desenvoluparan les activitats de forma continuada i dirigides prioritàriament a l'àmbit familiar, als jóvens i a la comunitat en general.

L’Escola de Requena és la primera a impartir ensenyança reglada per a elaborar cervesa artesana

L’Escola de Viticulturade Requena ha sigut pionera a impartir, dins del cicle de tècnic mitjà en elaboració d’olis i vins, una assignatura d’elaboració de cervesa artesana.

 

Dins del mòdul d’Elaboració d’altres begudes i derivats, els alumnes de primer han cursat l’assignatura, impartida pels professors Nicolás Sánchez i José Antonio Haya, entre altres.

  

Este mòdul consta de 176 hores de classes teòriques i pràctiques en què s’estudia des del reconeixement dels subproductes de l’elaboració de mostos i vins i el seu posterior aprofitament, fins a l’elaboració de destil·lats, licors i aiguardents, elaboració de sidra i de vinagre, vins aromatitzats, aperitius i, com a novetat, l’elaboració de la cervesa.

 

Vista la importància del sector i l’impuls que estan tenint les elaboracions de cerveses artesanes, la Félix Jiménez de Requena ha donat un pas avant i es reafirma com un centre pioner en la formació de futurs professionals en el sector alimentari a nivell de l’autonòmic i nacional, apostant pel sector d’elaboració de cervesa.

 

La Diputacióde València aposta en les escoles, tant de Capatassos de Catarroja com de Viticultura i forestals de Requena, per proporcionar als alumnes els continguts i tècniques més avançats.

 

D’esta voluntat de mantindre una educació de qualitat es va traduir la compra d’una cervesera semi-industrial per a este curs, perquè els coneixements adquirits pels alumnes no es quedaren únicament en la teoria del procés, sinó que es vera un resultat tangible, com és l’elaboració de la seua pròpia cervesa.

 

A més, el celler compta amb un equip de maceració i cocció, depòsits isobàrics, omplidores isobàriques, omplidores de barrils, que possibilita oferir una formació especialitzada als alumnes i obrir-los una nova porta al mercat laboral.

 

A més, segons els professors del centre, els alumnes s’han mostrat molt interessats per este mòdul, per ampliar les seues opcions de cerca d’ocupació i també per l’experiència de l’elaboració artesana d’esta beguda, que es pot realitzar a casa amb molt poca inversió.

 

Elaboració artesanal

L’elaboració és un procés relativament senzill que no necessita matèries primeres difícils de trobar ni d’equipaments complexos.

 

L’ingredient bàsic és l’ordi torrat que es transforma en malta i que se sotmet a un procés de maceració, cocció amb llúpol i posteriorment es pot fer una primera fermentació en depòsit i una segona fermentació en botella.

 

La cervesera que han estat utilitzant té una capacitat d’elaboració de fins a 300 litres de most que després, per mitjà de fermentacions, es transforma en cerveses.

 

S’ha realitzat proves de distintes elaboracions de cervesa com la Pilsner, Porter, Stout i Ale en elaboracions de 20-30 litres que després es reproduïxen a una escala superior de 100 litres.

 

escuela_web.mp4
escuela_haya.mp3

Les visites de grups de majors a la Diputació continuen fins a juliol

Esta setmana es reprenen les visites de persones majors que a través dels ajuntaments o les associacions de jubilats han sol·licitat participar en el programa Sona València per als majors.


Durant diversos anys han estat viatjant des de totes les comarques valencianes dos grups diaris, prop de 120 persones, que visitaven els palau de Scala i Batlia, on se’ls fa un recorregut guiat amb l’explicació de les diferents sales i les funcions que són competència de la institució provincial.

 

Després del seu pas per la plaça de Manises, es traslladen amb autobús fins al MuVIM i posteriorment als museus de Prehistòria i d’Etnologia. En estos museus veuen les exposicions que es mostren en eixe moment, i després d’acabar la part cultural comencen la part festiva amb un dinar de germandat en el pati del Centre cultural La Beneficència i finalitzen amb l’assistència a un espectacle musical en el saló Alfons el Magnànim.

 

Sobre les 17 hores de la vesprada els autobusos porten a cada grup de majors als municipis d’origen on els han arreplegat al matí.


Davant de les sol·licituds d’ajuntaments i d’associacions que estaven a l’espera de fer la seua visita a l’ajuntament d’ajuntaments s’ha considerat des de l’Àrea de Benestar Social donar resposta a estes peticions i continuar com cada any fins que la calor faça recomanable suspendre les visites, més encara perquè són persones d’edat i susceptibles als colps de calor.

 

Els alcaldes ja reben en temps real el servici de notificació dels bombers en els seus pobles

El nou servici de notificació directa d'emergències del Consorci Provincial de Bombers, posat en marxa el passat mes d'abril, permet als alcaldes, regidors de Seguretat i caps de Policia Local conéixer en temps real i per correu electrònic el succés ocorregut en el municipi.

 

El Centre de Comunicacions i Control del Consorci és l'encarregat de valorar l'incident, després de rebre l'avís d'emergència del 112 de la Generalitat Valenciana.

 

La nova eina permet millorar la col·laboració de l'organisme provincial amb els ajuntaments de la província i, a més, fa un pas més en la relació dels bombers amb els responsables municipals, a fi de coordinar amb major eficàcia els recursos i treballar de manera conjunta.

 

Els responsables locals reben en el correu el tipus de servici, una breu descripció, l'adreça de l'incident i la seua posició exacta, carrer i número, objecte i municipi.

 

Servici de prevenció a urbanitzacions

El Programa d'Autoprotecció d'Urbanitzacions implica tots els responsables de seguretat municipal i els veïns mateixa que residixen en urbanitzacions.

 

Esta nova iniciativa sorgix a fi de confeccionar plans específics i actuacions de conscienciació que ajuden a traslladar la sensació de seguretat real als seus veïns i a generar eines per a abordar amb èxit qualsevol situació d'emergència col·lectiva.

 

A causa de la gran densitat d'urbanitzacions en la província de València, el Consorci Provincial de Bombers desenrotllarà un pla específic per a cada urbanització, que disposarà de les dades generals del complex d'habitatges, un catàleg específic de riscos i un altre de recursos, cartografia, protocols d'actuació i simulacres, entre altres.

 

L'organisme públic enviarà un dossier a cada ajuntament i, després d'obtindre'n la xifra total d'urbanitzacions, s'analitzarà i s'executarà el pla pertinent.

Medina clausura el III Congrés Universitari d'Història Comarcal

El president en funcions de la Diputació de València, Juan José Medina, ha destacat hui la singularitat de cada una de les comarques que formen la província com a «ens d'una realitat política, econòmica i social diferenciats».

El responsable provincial, durant la clausura del III Congrés Universitari d'Història Comarcal celebrat en la Universitat Catòlica de València (UCV), ha agregat respecte d'això que la Diputació de València ha defés en les seues actuacions «la 'comarcalitat' del territori com a clau del desenrotllament de programes provincials, com ara el de restauració del patrimoni arquitectònic i cultural o el de promoció turística d'El Camí del Cid, entre altres».

El tercer Congrés Universitari Comarcal, dirigit per Francisco Cardells, s'ha centrat en l'espiritualitat com a «empremta clau de la cohesió territorial», i ha abordat com santuaris, centres de pelegrinatge, festes populars i tradicions, entre altres elements, han influït en la configuració espacial dels territoris.

L'acte ha tingut també la participació del degà de Dret de la UCV, Ginés Marco.

Medina, en este sentit, ha manifestat que «les comarques són una realitat important i diferenciada especialment en la província de València, amb les seues peculiaritats i espiritualitat pròpies, ja que la història del cristianisme ha marcat la seua evolució, i la Diputació Provincial, com a ajuntament d'ajuntaments, ha de continuar treballant i donant suport a esta línia d'acció, perquè les comarques siguen importants i estiguen vertebrades amb el seu propi segell».

A més, ha destacat el paper que també ha d'exercir la universitat per a abordar l'estudi del territori des del coneixement.

Francisco Cardells ha insistit en el fet que «la comarca és una realitat viva, que reflectix el que nosaltres som, compartint un teixit social i una realitat amb factors com l'espiritualitat, una cosa connatural i essencial en les persones, que si perdem provoca la pèrdua d'alguna cosa de nosaltres mateixa».

El certamen ha congregat durant tres dies al voltant de dues-centes persones interessades a abordar la realitat comarcal de les províncies, en les quals també han participat experts universitaris i professionals experts en la matèria.

congreso_web.mp4
congreso_medina.mp3
congreso_cardells.mp3
congreso_marco.mp3

L'Arxiu General i Fotogràfic de la Diputació celebra el Dia Internacional dels arxius amb una nova web

L'Arxiu General i Fotogràfic de la Diputació de València ha celebrat el Dia Internacional dels Arxius amb la presentació del seu nou portal web en la jornada organitzada per la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport a Sant Miquel dels Reis.

 

A més, l'arxiu se suma a la festivitat internacional, que oficialment se celebra el dia 9 de juny, amb l'aportació d'un cartell de circ de 1850 titulat «Ascensión del aeronauta Mr. Grellon».

 

May Gil Martínez, directora de l'Arxiu provincial ha sigut l'encarregada de presentar el nou portal web en la taula redona sobre «La difusió, un repte per als arxius del segle XXI», en la qual també han participat les directores dels arxius de les diputacions de Castelló i Alacant, María Jesús Gimeno i María Ángeles Martínez, i el cap del Servici d'Arxius de la Direcció General de Cultura, Noemí Galán.

 

La difusió dels fons de l'Arxiu General i Fotogràfic de la Diputació de València «és un compromís amb la cultura i la memòria de la societat valenciana», ha destacat May Gil.

 

Segons la directora de l'Arxiu de la Diputació, «els arxius del segle XXI han donat un gran salt qualitatiu. La societat de la informació, una de les senyes d'identitat del segle que comença, ha posat d'actualitat els arxius, inclús es podria dir que els ha posat de moda i queda molt arrere aquella imatge que històricament han patit d'institucions desconegudes, de llocs foscos atapeïts de papers i pols».

 

Redescobrint els arxius amb les TIC

 

En la seua intervenció, Gil ha explicat que els arxius «depositaris de documents valuosos, com antany els museus, han obert les seues portes, els seus armaris, els seus lligalls de la mà de les TIC (tecnologies de la informació i la comunicació). Els arxius, com tants altres sectors socials i econòmics, s'han vist sacsejats, al mateix temps que redescoberts, i les conseqüències són notables».

 

Entre altres conseqüències, May Gil ha destacat la deslocalització i la universalització de l'accés i la consulta dels documents. «La transparència, entesa com l'accessibilitat a dades, informes i documents s'ha convertit en un valor de legitimació social. La mateixa administració electrònica, cridada a transformar els servicis públics, s'apropia del saber i cultura arxivística per a construir un sistema de relacions a fi que les persones i les institucions (inclús màquines) puguen comunicar-se, intercanviar saber i documents», ha dit Gil.

 

La difusió com a repte i desafiament

 

Segons l'opinió de la directora de l'Arxiu General i Fotogràfic de la Diputació «ha arribat el moment de les oportunitats i dels nous reptes, de potenciar eixa vocació de servici, de facilitar als ciutadans l'accés a la cultura, d'atraure, de seduir de desenrotllar estratègies de projecció interna i externa, d'aconseguir visibilitat i irradiar cultura».

 

Per a això «cal assumir riscos i no tindre por d'innovar. És un desafiament que se'ns presenta com una oportunitat resolta amb grans dosis de creativitat enfront de la falta de recursos».

 

Postals, marcapàgines, calendaris i felicitacions

 

Alguns exemples que s'han mostrat en la jornada de Sant Miquel dels Reis són les activitats realitzades per l'Arxiu de la Diputació de València per a donar valor i difondre els seus documents, a través, entre altres, de postals, marcapàgines, d'un calendari de cartells de circ, una felicitació nadalenca realitzada amb caixes d'arxiu i cinta.

 

Els projectes en què està treballant actualment l'Arxiu de la Diputació de València estan basats en un tractament intensiu de la informació la missió del qual és fonamentalment estalviar recursos i explotar els nous canals de difusió adaptats a les necessitats la societat. 

jornada_web.mp4
jornada_gil.mp3

Botubot: «El futbol d’ara és millor, encara que no veig sentiment en els jugadors sinó més professionalitat»

Manuel Botubot, jugador del València CF en la cèlebre quinta de Kempes, Arias, Tendillo i Subirats, ha visitat a La Beneficència l’exposició «Blanquinegre. El València CF en els arxius de l’Agència EFE».

 

La mostra, que serà clausurada demà diumenge, està produïda pel Museu Valencià d’Etnologia de la Diputació de València en col·laboració amb la Fundació València CF i l’Agència EFE.

 

L’exposició, comissariada per María Dolores Ruiz Ridaura, oferix un recorregut, en blanc i negre, pels fons que l’Agència EFE conserva del València CF. El doble sentit de la paraula servix per a indicar el criteri utilitzat a l’hora de seleccionar els fons de l’arxiu, que és al seu torn el qualificatiu amb què es coneix l’equip valencianista: l’equip blanquinegre.

 

Botubot ha qualificat l’exposició d’«impressionant perquè rememora el passat del València i el futur no existiria sense un passat, sense uns fonaments, i tinc el privilegi d’estar xafant eixos fonaments».

 

Sobre les diferències entre el futbol d’ara i el d’abans, el cèlebre xe assegura que «ha evolucionat moltíssim i sempre per a millor, encara que potser en l’única cosa que ha pogut disminuir, i açò és una apreciació personal meua, és que no veig el sentiment, veig més professionalitat, es mima, potser massa al jugador, però veig falta de sentiment».

 

El València de Ramos Costa

 

En referir-se als seus antics companys d’equip, Botubot diu: «Vaig tindre la fortuna de coincidir amb Kempes, Carrete, Arias, Tendillo, Solsona, Castellano, Subirats, Pablo… no vull deixar-me’n cap». En aquella època, el president Ramos Costa «va formar un equip a base de talonari, com sol dir-se, i l’equip va estar dalt, encara que potser no tan dalt com haguera d’haver estat per història».

 

Actualment, Botubot no es dedica al món del futbol, «només practique esport, millor dit, faig més exercici i menys esport, una cosa que aconselle per a persones de més de cinquanta anys, com és el meu cas».

blanquinegre_web.mp4
blanquinegre_botubot.mp3

D.Lynn: «Iturbi va firmar el piano Baldwin per a identificar-lo i utilitzar-lo sempre a Nova York»

El melòman americà Doug Lynn, que ha donat un piano vertical espineta firmat en el seu bastidor per José Iturbi a la Diputació de València, ha anunciat que visitarà València al setembre per a assistir a la dinovena edició del Concurs Internacional Premi Iturbi de la Diputació.

 

Lynn ha parlat amb el Gabinet de Comunicació sobre els detalls de la donació del piano de pràctiques que va utilitzar José Iturbi en la seua suite de l’Hotel Plaza durant les seues estades a Nova York.

 

¿Per què va optar per la donació en compte d’intentar vendre una peça tan valuosa?

 

Doug Lynn. Este piano marca un fita significativa d’història sobre un gran home, José Iturbi, famós en el món sencer, considerat com un dels majors concertistes de piano per la seua habilitat i valor. Per la seua rellevància, peces com esta no haurien de ser comprades ni venudes i ocultades lluny del públic, sinó ser cuidades i exposades perquè puguen ser apreciades pel paper que van tindre. Poder tocar este piano emprat per José Iturbi, encara que siga un piano de pràctiques, hauria de ser un honor per a qualsevol concertista. La rellevància d’este instrument és que el mestre Iturbi l’emprava per a practicar sempre que visitava Nova York.

 

¿I per què a la Diputació de València? ¿Coneix el Concurs Internacional de Piano Premi Iturbi?

 

D.L. Després dels meus esbrinaments per a buscar el millor destinatari del piano, vaig pensar que la Diputació de València podria estar interessada en el piano i em vaig posar, gràcies a la web, en contacte amb ells a través del Concurs Internacional de Piano de València Premi Iturbi. Quan em vaig comunicar amb la Diputació de València, immediatament van reconéixer la importància d’este valuós instrument i de seguida comencem a dialogar sobre les condicions de la donació per a assegurar la seua preservació total i la seua exhibició al públic.

 

¿Com ha sigut el procés de donació?

 

D.L. El procés de donació ha sigut molt senzill. La Diputació de València i els professionals amb què he tractat –vull mencionar expressament Mónica Chacón– han sigut magnífics en el maneig del treball administratiu de donació, incloent les verificacions d’autenticitat del piano i de la firma de José Iturbi estampada sobre la caixa de ressonància del piano. També han sigut exquisits en el maneig de la logística necessària per a preparar i embarcar el piano en un viatge des de Connecticut fins a la seua nova llar a València, Espanya.

 

¿Té alguna vinculació personal, professional o artística amb José Iturbi?

 

D.L. No tinc cap vincle personal, professional o artístic amb el mestre Iturbi. Ma mare ha tocat el piano durant tota la seua vida i encara ho fa hui en dia, a l’edat de 87 anys. Jo també vaig aprendre a tocar el piano, així com el saxòfon i el clarinet.

 

¿Per què porta la firma de José Iturbi?

 

D.L. Segons pareix, al mestre Iturbi li va agradar tant el so d’este piano que per a assegurar-se que sempre que fóra a Nova York poguera assajar en ell, va firmar la caixa de ressonància. José Iturbi va sol·licitar a l’empresa Baldwin que este piano fóra instal·lat en la seua suite de l’Hotel Plaza de Nova York cada vegada que visitava la Gran Poma.

 

 ¿Com va arribar a la seua propietat?

 

D.L. Els meus pares, Sara i Dave Lynn d’Stamford, van comprar el piano als seus veïns, Margaret i Denny Hatch quan estos es van mudar a Philadelphia. Els Hatch havien comprat el piano als anys 1970 a un amic de Nova York, Charles Bernheim, els pares del qual el van adquirir per recomanació de Jack Roman, el cap de vendes de Baldwin.

 

¿Coneix València? ¿Ha pensat vindre a visitar la ciutat que ha «adoptat» la peça pianísitica?

 

D.L. Per motius de treball he viatjat molt per Europa del Nord i Occidental però amb poques visites a Espanya. He estat a Madrid, Barcelona i Oviedo. Amb pesar dic que encara no he visitat València. No obstant això, estic planificant acudir junt amb la meua família al Premi Iturbi que la Diputació de València organitza al setembre i celebrar així l’arribada del piano a València.

 

La xarxa provincial tindrà vora 200 km de carretera senyalitzats per a ciclistes

La xarxa provincial de carreteres de la Diputació de València tindrà vora 200 km senyalitzats per a ciclistes abans de final d'any.

 

El diputat de Carreteres, Isidro Prieto, ha destacat que des del servici «s'està treballant actualment en la segona fase del projecte que va arrancar en el mes d'abril amb la instaŀlació de plaques informatives en els ports de muntanya de

l'Oronet, Garbí i Barx per ser els de major afluència».

 

Els cartells indiquen l'inici i la terminació dels enclavaments, la distància i el pendent que hi ha fins al cim.

 

Prieto ha avançat que en el mes de setembre «està prevista la finalització dels treballs preliminars que permetran, a partir de l'últim trimestre de 2015, la senyalització completa de tots els ports ciclistes que formen part de la xarxa provincial de carreteres».

 

Així mateix, el responsable de l'àrea ha subratllat l'aposta i l'esforç de la Diputació de València, a través de l'Àrea de Carreteres, per «promoure i executar en els últims anys una important xarxa de carrils bici o carrils ciclovianants segregats del trànsit per a garantir la circulació còmoda i segura de tots els usuaris, especialment aquells que empren la bicicleta com a mitjà de transport habitual».

 

Reclam turístic i més seguretat

Per la seua banda, el cap del Servici de Conservació i Explotació de l'Àrea de Carreteres, Javier Piedra, ha subratllat la idoneïtat, la bona acollida i la doble vessant de la iniciativa, que «servix com a reclam turístic al posar en valor la carretera com a mitjà de transport òptim per a conéixer el territori», alhora que permet «integrar el ciclista com a usuari de ple dret en esta, la qual cosa esperem que servisca per a millorar la seua percepció per altres usuaris i per consegüent per a guanyar en seguretat».

 

L'enginyer de carreteres ha assenyalat que «en estos moments estem immersos en el procés d'identificació i caracterització dels més de vint ports de muntanya de les carreteres de la Diputació que falten per senyalitzar després de comprovar la bona acollida que ha tingut el projecte entre els ciclistes».

 

Quant als factors que han determinat les característiques dels cartells, Piedra ha dit que en el disseny han primat «els aspectes que més demanen els ciclistes, el nom del port, l'inici i el finali, les distàncies, els pendents mitjans i els pendents màxims», i com a model «s'ha adoptat la senyalització implantada en els ports de muntanya més rellevants dels Pirineus que formen part habitualment dels recorreguts del Tour de França».

 

Nova concepció del ciclista en les carreteres

José Manuel Campoy, membre del Coŀlegi d'Enginyers de Camins i Ports i de la penya ciclista de la Universitat Politècnica de València, ha qualificat l'actuació «d'avanç important per al món del ciclisme perquè una de les coses que ens preguntem quan estem patint en l'ascens és quant ens queda fins a la cima. És molt important i molt satisfactori veure que les administracions es preocupen pels ciclistes», ha assegurat.

 

Així mateix, Campoy ha incidit en l'aposta excepcional de la Diputació, ja que «fou el mateix Servici de Conservació i la direcció de l'Àrea de Carreteres els que varen proposar esta iniciativa. És un pas avant en el fet de concebre la carretera des del disseny i la planificació pensant més en el ciclista», ha dit.

 

El qui ha sigut també un dels precursors del projecte per haver participat en l'estudi i el disseny de la iniciativa ha mostrat la seua satisfacció per l'èxit de la mesura que s'implantarà en altres províncies i, en este sentit, ha destacat que «som pioners no sols a la Comunitat Valenciana, sinó també a Espanya. Em consta que ha hagut iniciatives a Castelló i a Almería i el projecte s'està començant a expandir en tota la península per l'atractiu que té no sols per al ciclista sinó també per a les poblacions de l'entorn. Esta iniciativa suposa un avanç important quant a seguretat viària perquè el fet que el conductor vaja veient que este itinerari està reconegut oficialment com a itinerari ciclista el porta a incrementar l'atenció i la precaució en la carretera», ha conclòs.

 

El ciclista en les carreteres de la Diputació

La institució provincial ha posat en marxa altres mesures per a millorar les condicions de les carreteres amb la finalitat de facilitar la pràctica del ciclisme esportiu. Entre estes mesures destaca la limitació de velocitat dels automòbils, el reforç de la senyalització de trams amb especial afluència de ciclistes i l'execució de voreres d'emergència-bici d'amplària superior als dos metres pintats de color roig destinats d'una manera preferent al trànsit ciclista.

señales ciclistas_web.mp4
señales ciclistas_campoy.mp3

Albalat de la Ribera instal·larà sensors per a mesurar la pressió de l’aigua i evitar fugues

Albalat de la Ribera comptarà amb 24.200 euros d’ajudes econòmiques del Pla d’Actuacions Programades (PAP) 2014-2015 de la Diputació de València per a escometre noves obres de caràcter urgent o necessari.

En concret, esta inversió es destinarà a «millorar la xarxa de canonades d’aigua potable per a així evitar qualsevol tipus de fuga», segons ha manifestat l’alcalde del municipi, Joan Baptista Ferrando.

A Albalat de la Ribera l’aigua es comptabilitza per illes de cases i per a evitar fugues volen mesurar la pressió. Per a açò, «instal·larem un tipus de sensors, que es col·loquen a la nit, i mesuren la pressió les 24 hores del dia», ha destacat el primer edil, qui ha afegit que «eixos resultats es traslladen a un ordinador que calcula la pressió total de l’aigua en tot el municipi i és més fàcil controlar si ocorre alguna fuga».

Estos controls hidràulics començaran a funcionar quan l’informe de les obres, el termini d’execució de les quals serà d’aproximadament quinze o vint dies, siga favorable.

 

14 milions més per al PAP

 

El fi que perseguix el PAP és «intentar pal·liar la delicada situació econòmica que patixen les arques municipals de la província actualment, per mitjà de la cooperació econòmica de la corporació provincial en els projectes més ineludibles dels ajuntaments, a fi de garantir l’adequada prestació de servicis a la ciutadania», segons el diputat de Cooperació Municipal, Juan José Medina.
Per això, la Diputació ha incrementat en 4 milions d’euros en total (dos per exercici) el pressupost del programa, que enguany ha passat a ser biennal com a part del Plans d’Inversió i Ocupació dissenyada per la institució provincial per al període 2014-2015. D’esta manera, dels 5 milions d’euros anuals que es destinaven a este pla, la institució ha determinat set per any, la qual cosa suma un total de 14 milions per a l’esmentat bienni.

Els beneficiaris d’estos programes seran aquells municipis i entitats locals amb menys de 50.000 habitants.

 

Obres per a millorar la qualitat de vida

 

Les obres subvencionades són actuacions de nova planta o reparacions i renovacions d’infraestructures ja existents, per a l’eliminació de barreres arquitectòniques, ordenació del trànsit o obres relacionades amb el cicle hidràulic.

També, obres relacionades amb la reposició de voreres, xarxes d’enllumenat públic, millora de parcs, jardins, fonts i passejos, així com la renovació del mobiliari urbà. I, en definitiva, qualsevol obra que tinga incidència en la millora de la qualitat de vida dels veïns del municipi que sol·licita l’ajuda provincial.