La Diputació de València ha coŀlaborat amb Infovalència Televisió en el projecte d'investigació Valencians a Nova York, dirigit pel periodista Juli Esteve i plasmat en un documental que esta setmana es presenta a Dénia (5 de novembre) i Gandia (6 de novembre).
L'audiovisual també arribarà a València coincidint amb les dates nadalenques amb motiu de la inauguració d'una gran exposició sobre el fenomen migratori organitzada pel Museu Valencià d'Etnologia en el Centre Cultural la Beneficència.
No és la primera vegada que Esteve aborda una investigació sobre el fenomen migratori valencià de principis del segle XX, ja que, segons conta, «fa uns anys vam fer un documental sobre valencians a Algèria, un procés que acabà traumàticament el 1962, ja que després de la independència hagueren d'abandonar el país» —ha informat.
A per un futur a Amèrica
Segons ha explicat el director de Valencians a Nova York, «en este nou repte abordem un fet històric i social en què no es donà el drama humà de la pèrdua, i la seua singularitat deriva del fet de la distància entre el país d'origen i el país receptor i dels milers de valencians, majoritàriament analfabets, que varen anar a guanyar-se la vida i un futur a Amèrica que ací no tenien».
Sobre la migració valenciana als Estats Units «no hi havia a penes res. Hi ha un llibre de la professora Teresa Morell, Valencians a Nova York,el cas de la Marina Alta, en què s'aborda el tema per primera vegada i que em va servir d'esperó per a iniciar la investigació» —ha dit Esteve.
En el llibre de Morell apareix una llista d'emigrants amb unes 2.400 persones amb una puntualització de la professora que diu «no estan tots».
«Fou eixa frase —ha explicat Juli Esteve— la que ens mogué a iniciar un estudi minuciós que va portar-nos a revisar durant més de huit mesos, de maig a desembre del 2012, amb paciència tots els barcos, u per u, que havien entrat als Estats Units per l'illa d'Ellis per a traure la llista dels valencians, i la tenim».
L'interés de Juli Esteve per la migració contrasta precisament amb el seu lloc de naixement, Puçol, «una ciutat i una comarca, l'Horta, on a penes hi hagué eixida de valencians. Més aïna hem sigut receptors de persones que els anys 50 i 60 vingueren procedents d'Andalusia i Castella-la Manxa, atrets per la possibilitat d'ocupació en grans empreses com Cointra».
De Pego a l'illa d'Ellis
«Fou el 1987, en freqüentar Pego, d'on era la meua xica, quan em vaig quedar bocabadat en escoltar històries pròximes de gent que havia estat una i fins a diverses vegades als Estats Units per a treballar —diu Esteve—. La besiaia de la meua dona se n’anà els anys 20 amb el seu fill xicotet, Rafel, a treballar, i com ella, centenars de pegolins, vora vuit-cents».
I, com Pego, hi ha molts altres exemples de ciutats i pobles, sobretot de les comarques centrals valencianes, que van ser tenallats a inicis del segle XX per fams canines, la fiŀloxera en el camp, l'agrest del paisatge de muntanya i altres problemes, que no patiren altres zones més riques.
Històries molt interessants i només una supervivent
La investigació minuciosa desenvolupada per l'equip de Juli Esteve ha proporcionat «històries molt interessants recopilades durant mesos en un ampli recorregut per vora setanta pobles valencians, on hem parlat amb vuit-centes persones per a recopilar informació de vora mil cinc-cents emigrants».
«Hem catalogat cinc-cents objectes i escanejat més de deu mil documents i fotografies, un volum enorme d'informació que hem usat en el documental final després d’haver-la processat» —comenta el periodista.
Segons Esteve, «en esta fase de busca pels pobles hem rebut ajuda d'ajuntaments i associacions per a localitzar descendents d'aquells emigrants, i també hem comptat amb la coŀlaboració i participació de la Diputació de València».
Encara que poguera paréixer que és difícil trobar algun testimoni directe, «sí que havem localitzat l'única supervivent: queda una persona, una xiqueta de sis anys de Gata de Gorgos, que hui en té noranta-vuit» —ha dit l'investigador.
