El mexicà Raúl González (Naucalpan de Juárez, 1969) va arreplegar ahir el premi «València» 2014, en la modalitat de Narrativa en castellà, per El jardín de las delícias, una noveŀla amb tints autobiogràfics qualificada pel jurat com «un best-seller original d’alt nivell i amb molta acidesa».

La Gala literària dels prestigiosos Premis literaris De la Diputació de València, convocats anualment per la Institució Alfons el Magnànim, es va celebrar en el MuVIM i va comptar amb la presència de la diputada de Cultura de la Diputació de València, María Jesús Puchalt, i el director de la IAM, Vicent Ribes.

Segons el mateix autor, El jardín de las delícias és «un thriller metafísic i existencialista que va suscitant una sèrie de misteris» entorn de la cèlebre pintura d’El Bosco, que dóna títol a la noveŀla, la solució de la qual radica en gran manera «en l’interior dels personatges» que intervenen en la narració.

Ironia i complicitat amb el lector

Raúl González va explicar que la seua experiència en el món de la publicitat i la televisió «i la meua arribada als quaranta anys, em van portar certs qüestionaments morals i existencialistes que vaig tractar d’incloure en la noveŀla amb certes dosis d’humor».

Però El jardín de las delícias no és una comèdia, «no té un to humorístic, però sí que està carregada d’ironia, no busca la carcallada sinó el somriure interior de complicitat amb el lector», va dir González.

Esoterisme, èxit i una certa edat

El protagonista de El jardín de las delícias és Mateo Bazán, un reporter que acaba d’estrenar els quaranta anys i treballa en un setmanari, Prodigis, en el qual l’esoterisme, que ell detesta, és un dels temes estrela. La trama arranca quan el seu cap li encarrega fer unes entrevistes als participants d’un reality sobre l’èxit, una meta ideal que Mateo no ha aconseguit.

Bazán és escèptic sobre les perspectives de futur. «Tindre expectatives em pareix un dels trets més calamitosos de la conducta humana», diu el protagonista en la noveŀla.

La noveŀla de González va ser distingida per majoria entre les 123 presentades en la modalitat de narrativa en castellà. Van integrar el jurat qualificador Carlos Andrade, Carmen Amoraga, Josep Torrent, Carmen Botello i Blas Parra. El premi està dotat amb vint mil euros l’edició de l’obra en Lengua de Trapo.

Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) presentarà a partir de dijous que ve, 6 de novembre, en el Centre Cultural de La Beneficència de la Diputació de València la segona de les exposicions dedicades a la història del tramvia a la capital. L’empresa pública ha organitzat estes exposicions amb motiu de la celebració dels vint anys de la recuperació d’este mitjà de transport, el 21 de maig del 1994, coincidint amb els cent quaranta anys de la seua implantació a la ciutat.

«El tramvia elèctric 1900-1970», títol de la mostra que estarà oberta al públic fins a febrer, està dedicada al procés d’electrificació del tramvia durant el passat segle xx. L’eix principal d’este espai és el tramvia 407, construït el 1946, que serà exposat com a element central i comptarà història i la seua restauració. Un tramvia d’esta mateixa sèrie va ser l’encarregat de clausurar la circulació tramviària a València el 1970.

A més, hi haurà impressions a gran format dels projectes més significatius que les empreses i enginyers van fer al seu dia per a electrificar i ampliar la xarxa tramviària de València. La figura del tramviari també tindrà el seu protagonisme merescut. El discurs expositiu es veurà reforçat amb recreacions didàctiques, com la presa de corrent per mitjà de la catenària o elements de les plataformes tramviàries (carrils, empedrat antic, etcètera).

Portades, plànols i memòries

La mostra es completa amb portades, plànols i memòries dels projectes més rellevants i singulars extrets del fons de l’Arxiu Històric de FGV i impresos sobre PVC, cartó ploma o vinil.

El visitant podrà gaudir d’un fons fotogràfic que mostrarà el tramvia immers en la quotidianitat valenciana. Més de cinquanta imatges mostren el tramvia com un element més dels seus carrers, que ha sabut conviure i adaptar-se a la ciutat per al servici dels seus ciutadans.

En conjunt, FGV ha programat tres exposicions que arrepleguen tres moments claus de la història del tramvia a la ciutat de València: l’inici en el segle xix, amb els primers vehicles de tracció animal, exposada en l’estació del Nord de València; l’arribada de l’electrificació, en el segle xx, que serà inaugurada a La Beneficència; i la recuperació d’este mitjà de transport el 1994, que protagonitzarà una mostra en el Museu d’Història de València a partir del 20 de novembre.

Estos tres esdeveniments configuren el discurs expositiu que permet exposar, en diferents punts de la ciutat i durant els últims tres mesos d’enguany, part de la col·lecció de tramvies històrics que conserva FGV, com també fotografies, arxius, plànols i projectes conservats en l’Arxiu Històric de l’empresa.

El diputat de Cooperació Municipal i Internacional, Juan José Medina, ha rebut en la Diputació de València representants de l’Organització No Governamental per al Desenrotllament (ONGD) La Tenda de Tot el Món i dels xicotets productors de café del sud de Costa Rica, per a analitzar noves col·laboracions entre les tres parts en l’àmbit del comerç just i la compra pública ètica.

Els productors de café, pertanyents a la cooperativa CoopeAgri de Costa Rica, han visitat la província de la mà de l’ONGD amb la intenció de «donar a conéixer, en persona, el que és la realitat dels productors de café de comerç just i les seues cooperatives, així com l’impacte tan beneficiós que té per a la vida i la dignitat d’estes persones, optar en la nostra província per este tipus de comerç i per la compra pública ètica», segons Carles Xavier López, de La Tenda de Tot el Món.

«Esta compra ètica implica que les administracions municipals es plantegen els criteris socials i mediambientals com una opció en la seua compra de productes i servicis», ha agregat.

El responsable de l’ONGD, dedicada al comerç just, ha destacat, així mateix, que «la Diputació de València és sensible respecte d’això i, de fet, porta dos anys potenciant el comerç just i la compra pública ètica amb jornades específiques, que organitza en col·laboració amb la Coordinadora Valenciana d’ONGD».

Esta és la primera ocasió en què representants de CoopeAgri visiten Espanya per a recórrer administracions públiques, centres educatius, universitats i entitats socials, a fi de potenciar la sensibilització i el coneixement per part de la ciutadania sobre el comerç just i el que pot implicar la compra al nostre país de café d’este tipus, els beneficis que reporta a la població de les comunitats productores.

«Esta opció de compra és una lluita eficaç contra la pobresa i per la dignitat de les persones en totes les seues dimensions», ha insistit López.

Alba Nidia Rojas, una de les xicotetes productores de Costa Rica que s’ha reunit amb el diputat Medina, ha manifestat per la seua banda que ha arribat a València «amb intenció de ser testimoni de l’impacte que té el comerç just en els nostres productors i sensibilitzar la població sobre esta opció de compra a partir del coneixement de la realitat que vivim com a xicotets productors de café».

Esta productora representa els 7.000 socis de Coope Agri, dels quals més de 3.336 són dones que, a més, tenen les seues famílies a càrrec seu.

«En la nostra cooperativa, la més gran de Costa Rica però la que té els productors de café més xicotets, tenim 17 projectes socials gràcies al comerç just relacionats amb la dotació de vivendes dignes a famílies, la preparació professional de dones, l’ajuda formativa a xiquets, la donació de xicotetes pensions per a persones majors que no poden treballar i assistència alimentària a famílies», ha explicat.

«De manera democràtica distribuïm la riquesa o prima del comerç just en diversos projectes, que estan relacionats amb l’atenció de les persones i del medi ambient.»

Són projectes que, segons ha explicat, influïxen decisivament en la seua qualitat de vida. «Sense el comerç just, no existim», ha insistit.

El president de la Diputació de València, Alfonso Rus, presidirà el dimarts, 4 de novembre, a la Pobla de Vallbona, el primer dels nou actes comarcals organitzats pel Servici de Cultura de la institució provincial per a entregar en mà 910 instruments musicals a 386 agrupacions musicals valencianes –283 bandes de música, 40 cors i 45 grups folklòrics.

L’entrega d’instruments musicals és un innovador sistema de col·laboració, articulat per la Diputació de València, per a optimitzar la despesa pública en benefici, en este cas, de les societats musicals. Per a la seua adquisició, la corporació ha destinat un total de 654.344 euros.

Tal com el president Rus indica, «el nostre objectiu és que les ajudes arriben a totes les bandes i agrupacions valencianes i, en este cas, entreguem directament el producte, els instruments que necessiten i han sol·licitat».

Segons Rus, «considerem més beneficiós este sistema de col·laboració que permet proporcionar a estos grups els mitjans materials necessaris per a aconseguir el millor nivell en el desenrotllament de les seues interpretacions».

Així, la Diputació de València entrega, amb caràcter gratuït i finançament total, els instruments sol·licitats per les bandes de música, corals i grups de folklore federats en les preceptives agrupacions valencianes, Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana (FSMCV), Federació de Cors de la Comunitat Valenciana (Fecocova) i Federació de Folklore de la Comunitat Valenciana.

Les bandes poden sol·licitar instruments fins a un import màxim de 2.000 euros mentre que les corals i els grups de folklore tenen el límit establit en 450 euros per a la seua demanda d’instrumental.

Després de l’acte inaugural de la Pobla de Vallbona, les següents cites musicals se celebraran a València (6 de novembre), Massamagrell (13 de novembre), Requena (18 de novembre), Alzira (21 de novembre), Gandia (25 de novembre), Paterna (2 de desembre), Xàtiva (10 de desembre) i l’Olleria (16 de desembre).

97 tipus d’instruments per a 368 bandes

Les 283 bandes de música participants en el pla provincial rebran 799 instruments i han pogut triar entre una àmplia gamma, concretament 97 tipus diferents.

Les societats s’han decantat per la flauta, l’oboé, el fagot, el clarinet, el saxo, el trombó i el bombardí, la trompa, la trompeta i el fliscorn, el violí, la viola, el cércol i el contrabaix i els huit clàssics de la percussió, timbala, bombo, lira, xilòfon, plats, gong, caixa i bateria.

Teclats, pianos i triangles per a 40 corals

Un total de 40 corals van sol·licitar a la Diputació tres tipus d’instruments, teclats, pianos i triangles. Hi ha quatre teclats opcionals la diferència dels quals radica en el nombre d’octaves i tecles, veus i notes polifòniques.

El piano facilitat per la Diputació és un piano digital de 88 tecles compensades amb resposta al tacte i s’entrega amb el moble inclòs i el teclat amb tapa.

Set instruments a triar per a 45 grups de folklore

Per primera vegada, les associacions i els grups folklòrics també han optat a l’entrega d’instruments. Un total de 45 grups van sol·licitar el programa i rebran 61 aparells. Estes agrupacions han triat entre els set instruments musicals estipulats en el programa –dolçaina, tabalet, redoblat, llaüt, bandúrria, guitarra i guitarró– fins a un import total de 450 euros.

La dolçaina és un instrument de fusta de doble llengüeta amb forma cònica. El tabalet és un instrument de percussió semblant a la caixa però amb la peculiaritat de ser de fusta i la tensió de la pegada s’obté per mitjà de cordes. El redoblat és semblant al tabalet però d’una mida major. Fa la funció de baix respecte al tabalet.

El llaüt és un instrument de corda polsada amb fons pla en què les cordes se situen en un pla paral·lel a la caixa al llarg d’un pal ixent. La bandúrria és molt semblant al llaüt però amb el pal més curt i el cos més arredonit.

La guitarra potser serà l’instrument més conegut de tots. El guitarró és un instrument musical de corda, punteig en forma de guitarra però de dimensions menors.

L’escriptor Salvador Ortells (Sueca, 1977) va rebre el Premi València 2014 de Poesia en valencià per Els mots ferits en la multitudinària gala literària organitzada al MuVIM per la Institució Alfons el Magnànim de la Diputació de València.

«És un llibre unitari, ben treballat formalment, de ritme intens i gust clàssic, que conté una reflexió sobre l’acte creatiu i que fa de l’absència, l’enyorança i l’evocació de l’amor perdut l’eix líric de l’obra», va assenyalar el jurat presidit per la diputada de Cultura de la Diputació de València, María Jesús Puchalt, i compost per Antoni Martínez, Carles Duarte, Josep Antoni Fluixà, Josep Piera i Gaspar Jaén.

El jove autor valencià ha explicat que el seu poemari partix d’una situació d’adversitat, un desencontre amorós, i utilitza el fet de l’escriptura per a cicatritzar la ferida, «com a antídot».

La seua obra partix d’un vers de Quevedo, autor del qual es confessa admirador (Encuentro en mi corazón furias y penas) i d’ací les dos parts d’Els mots ferits: «Fúries» i «Penes».

Segons Ortells, «és un llibre introspectiu amb què tracte de buscar-me i la manera més adequada de dir el que vull expressar». Per a això, el poeta valencià hi ha emprat una mètrica clàssica, «la qual m’ha permés establir un ritme diferent en cada secció per a vehicular un magma difús d’imatges, sentiments i idees que bategaven en silenci».

Confinament literari

Salvador (Voro) Ortells alerta sobre el triple confinament literari que patix la poesia a València. «Si escrius poesia en valencià i a València és molt difícil accedir a publicar en editorials de renom.» Per això es va presentar al premi. «En el meu cas, un autor pràcticament inèdit, va ser quasi suïcida presentar-me a un premi tan prestigiós però, afortunadament per a mi, ha sonat la flauta», bromeja Ortells.

La Diputació de València destinarà un import de 23.600 euros als ajuntaments de la Costera per mitjà dels programes esportius municipals del departament d'Esports de la corporació provincial.

El projecte es compon d'un pressupost global de 300.000 euros, que permetrà que tots els pobles de la província compten amb subvencions per a desenvolupar diferents activitats esportives.

Miguel Bailach, diputat provincial de Joventut i Esports, ha manifestat que «el president de la Diputació, Alfonso Rus, aposta per mantindre l'esforç que fa la corporació provincial en no baixar eixes subvencions que tanta falta fan als ajuntaments, entitats esportives i atletes, que són qui es beneficien d'elles».

Subvencions per a la Costera

La Costeraha rebut una import total de 23.600 euros per al desenvolupament de programes esportius municipals. Concretament, setze poblacions s'han beneficiat del programa provincial.

L'Alcúdia de Crespins, Barxeta, Canals, Cerdà, la Font de la Figuera, Genovés, la Granja de la Costera, Llocnou d’en Fenollet, Llanera de Ranes, la Llosa de Ranes, Moixent, Montesa, Novetlè, Rotglà i Corberà, Vallada i Vallés són els municipis que han rebut la subvenció de la Diputació de València.

La Diputació de València, a través de l'Àrea de Carreteres, ha impulsat una jornada formativa sobre els elements de seguretat viària, que se celebra hui en el Centre Cultural la Beneficència.

La Federació Espanyolade Municipis i Províncies (FEMP) i l'Associació Espanyola de Fabricants de Sistemes de Protecció Vial (Simeprovi) han organitzat estos seminaris dirigits a tècnics de la construcció i el manteniment de les carreteres propietat de les diputacions i els ajuntaments.

Durant la jornada s'explicarà la normativa en vigor i es farà una sèrie d'explicacions per a la seua aplicació en les xarxes provincials i locals, i tot açò es completa amb casos pràctics.

La FEMPorganitza estes conferències a nivell nacional i ja s'han celebrat en la Comunitat de Madrid i en la Diputació de Badajoz. Així mateix, després del seu pas per València, la jornada s'impartirà el 20 de novembre a Pontevedra.

La Diputacióde València, a través del departament d'Esports, ha dotat amb 300.000 euros els diversos programes esportius destinats als municipis valencians corresponents a l'exercici d'enguany.

D'esta manera, les localitats de la Ribera han obtingut unes subvencions que pugen a 53.418 euros per a desenvolupar este tipus d'activitats.

El diputat responsable d'Esports, Miguel Bailach, ha comentat que «el president de la Diputació, Alfonso Rus, aposta per mantenir l'esforç de la institució provincial en estes subvencions tan necessàries per als municipis».

A més —ha dit— «s'ha establit el marc adequat perquè la pràctica esportiva puga desplegar-se perfectament i que duga el ciutadà a sentir-se millor, tant físicament com socialment i psicològicament» —ha conclòs el diputat.

Ajudes per a la Ribera

La comarca de la Ribera ha rebut de la Diputació un total de 53.418 euros en ajudes per a desenvolupar els diferents programes esportius.

En concret, trenta-sis municipis han sigut els beneficiaris d'estes subvencions provincials, entre els quals es troben Benifaió, amb un total de 3.232 euros, Guadassuar, amb una ajuda 2.262 euros, o Corbera, amb una subvenció de 1.293 euros.

La programació especial de l’Àrea de Cultura de la Diputació de València en el Centre Cultural La Beneficència continua hui divendres, 31 d’octubre, a les 23:00 hores, amb Cretinus cómicus, humor per a inadaptats de David Barragán. El seu espectacle partix de la base que els éssers humans pareixem les bestioles més absurdes sobre la faç de la terra i, de vegades, ens comportem com a autèntics cretins. L’entrada és gratuïta fins a completar l’aforament.

Les activitats continuen durant el cap de setmana amb concerts, noves sessions del taller didàctic de manualitats i una visita guiada pel centre cultural i els seus museus, Museu de Prehistòria i Museu Valencià d´Etnologia, prevista per al diumenge a les 11:00. Podran participar unes vint persones en el recorregut guiat la duració del qual està estimada en una hora aproximadament.

Manualitats i activitats infantils

Les sessions didàctiques s’impartiran a La Beneficència el dissabte, de 12:00 a 14:00 hores, i el diumenge, de 10:00 a 14:00. Els xiquets podran pintar i després emportar-se, com a record, figures de cartó representatives de peces conservades en els museus de Prehistòria de València i del Museu Valencià d´Etnologia, com també elements culturals representatius de la província de València.

A més, els més menuts podran gaudir el diumenge de l’animació lectora A què sona la prehistòria en la biblioteca infantil de La Beneficència de novembre, de 10:00 a 14:00. L’animació lectora constarà de dues sessions: la primera a les 10:30 hores i la següent a les 13 hores.

Teatre infantil el diumenge

La companyia Bruixes Maduixes oferirà l’obra Contes de la tardor. Esta representació s’iniciarà a les 11:30 hores en els patis de La Bene. Les entrades seran gratuïtes fins a completar l’aforament i es repartiran amb mitja hora d’antelació a l’inici de l’espectacle.

«Els concerts de la Bene» i tallers familiars

El quartet de corda 2i2 Quartet, compost pels violins de Manel Barrios i Ana Perona, la viola de María Moragón i el violoncel de Jesús Carrascosa, actuarà dins de «Els concerts de la Bene» el dissabte, a les 19:00, en el Saló Alfons el Magnànim. Esta agrupació, formada per alumnes del Conservatori Professional de València, ha guanyat el primer premi en el Concurs de Música de Cambra de la ciutat de Barcelona del 2014.

La Beneficènciatambé aposta pels tallers familiars, com és el cas de Els caçadors de la prehistòria, on els participants podran reflexionar i experimentar sobre matèries com l’evolució humana, la tecnologia i els formes de vida de les societats caçadores-recol·lectores-pescadores. Esta activitat tindrà lloc el diumenge a les 10:30 hores i a les 12:30 hores, en l’Aula Didàctica del museu.

El campionat autonòmic de frontó individual finalitzarà al frontó Barón de Cheste, que acollirà totes les partides decisives de cada una de les categories.

Amb això, el consistori mostra el seu suport incondicional al frontó valencià i sobretot a la seua escola de pilota local dirigida per Fran Cervera.

Quant a l’aspecte esportiu, les rondes de semifinals començaran la setmana que ve pel que fa a la màxima categoria.

Alejandro, que passava de ronda com a líder del seu grup, s’enfrontarà a Adrián de Quart de Poblet per un lloc en la final.

Per la seua banda, l’altra semifinal la disputarà el coure, Adrián de Museros i Pasqual de la Pobla, ambdós protagonistes de quatre finals i amb dos victòries per a cada un.

Semifinals en la resta de categories:

1a: Ximo Ferrer - José Jorques // Dani Pellicer - Fran Queralt
2a: Encara per determinar 

3a: Encara per determinar 

4a: Toni Salvador - Pedro Bas // Xavi Ferrer - Rafa Pérez 

1a: Entre Setmana: Carlos Costa - Rubén Giménez // Julio Martínez - Paco Casares 

2a: Entre Setmana: José Orts - Ramon Fort // Salva Verdú - Higinio Yuste