El Servici d’Assistència i Recursos Culturals (SARC) de l’Àrea de Cultura de la Diputació de València ha programat per a demà diumenge sis activitats culturals que se celebraran en distintes poblacions de la província.

La localitat de Càrcer ha programat per a demà a les 11:00 hores del matí el «Tirasset», a càrrec dels Amics del Cavall de la Vall. Este espectacle consistix a fer passar els cavalls per una pista prèviament preparada on hauran de realitzar tres parades obligatòries, arrossegant el doble del seu pes, més o menys, depenent de les condicions del terreny, fins a arribar al final de la pista. El binomi que aconseguix realitzar el recorregut correctament en el menor temps és el guanyador.

L’Alqueria de la Comtessa oferix demà el taller didàctic «Aprén rient», que s’iniciarà a les 17:00 hores a la Casa de la Cultura del municipi.

L’«Aventura Pirata» arriba als carrers de Beniarjó. Es tracta d’un teatre guia de carrers a càrrec del grup Drac Màgic Teatre.

La població de Ràfol de Salem presenta demà un concert coral a l’auditori municipal, organitzat per l’Associació Cultural Henry Purcell, que donarà començament a les 19:00 hores.

D’altra banda, Rafelcofer ha programat el café teatre Els meus problemes amb les dones, interpretat per Xana Teatre a l’auditori municipal a les 20:00 hores.

Per a finalitzar, Bellreguard inicia demà animacions i parcs infantils pels carrers del municipi a les 11:30 hores i finalitzaran el dia 28 d’este mateix mes.

La vicepresidenta quarta de la Diputació de València i diputada de Benestar Social i Sanitat, Amparo Mora, va assistir ahir a la celebració del dia d’Extremadura a la Comunitat Valenciana, junt amb representants de la Federació d’Associacions Extremenyes, entre altres autoritats.

Mora va destacar la gran aportació dels extremenys a la Comunitat «amb els seus costums, les seues tradicions, les seues formes i, sobretot, el seu poder de contribuir al creixement i al desenrotllament de València, enriquint-la i formant part d’ella com els valencians».

El president de la Diputació de València, Alfonso Rus, presentarà demà dimarts 23 de setembre, a les 18:30, al Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat (MuVIM) de València, els detalls i l’abast dels últims plans d’eficiència energètica i ocupació impulsats per la corporació provincial.

Alfonso Rus, acompanyat pel vicepresident primer i diputat de Cooperació Municipal, Juan José Medina, i el diputat responsable de la Central de Compres, Vicente Ibor, donarà a conéixer les accions empreses a través dels programes provincials dissenyats per a potenciar l’activitat i l’estalvi dels ajuntaments, a més de millorar el benestar dels ciutadans i la protecció del medi ambient.

Les actuacions s’emmarquen en els plans d’eficiència energètica per als sistemes de calefacció i enllumenat interior d’instal·lacions municipals, així com en el Pla d’Ocupació Conjunt de les administracions públiques valencianes, desenrotllat per la Diputació junt amb la Generalitat Valenciana i els ajuntaments.

A l’acte, que se celebrarà a la Sala Gregori Mayans del MuVIM, està previst que assistisquen també nombrosos diputats provincials, alcaldes i tècnics municipals de tota la província.

NOTA ALS MITJANS:

Dia: dimarts, 23 de setembre
Hora: 18:30

Lloc: Sala Gregori Mayans del MuVIM (carrer de Quevedo, 8, València) 

La diputada de Benestar Social, Amparo Mora, ha presentat este matí la Ruta de la Salut  junt amb el subdirector  General de Promoció de la Salut, Elías Ruíz, i el Gerent de l’Hospital General, Sergio Blasco.

La Rutade la Salut és una iniciativa de la Diputació de València, que amb la col·laboració de l’Hospital General de València, té l’objectiu d’«acostar-se als ciutadans perquè es facen revisions sanitàries i assistisquen a xarrades per a aprendre a cuidar-se i aconseguir previndre malalties, que amb la detecció precoç són més fàcils de tractar», ha explicat Amparo Mora este matí en l’acte a què han assistit alcaldes i regidors de la província i personal sanitari.

El nou programa provincial comença esta mateixa vesprada a la Pobla de Vallbona, fins on es traslladaran els metges i les infermers de l’Hospital General per a realitzar als veïns proves entre les quals s’inclouen electrocardiograma, espirometria i cooximetria, audiometria, mesurament ocular i reixeta d’Amsler, presa de tensió i glucosa, massa corporal, revisió bucodental i exercici físic.

Mora ha fet insistència davant dels alcaldes i regidors que s’animen a «difondre este programa perquè assistisca la gent, perquè és un privilegi rebre la informació i poder-se fer les proves de manera totalment gratuïta i en els seus propis pobles».

Entre els assistents han estat els primers edils d’Alcàsser, Paiporta, Yátova, Museros, el Palomar, Carcaixent, Genovés, etc.

Per a este programa, que comença hui i es prolongarà fins al 26 de novembre, la institució provincial ha destinat una partida de 30.000 euros amb què se sufragaran les despeses derivades de la seua realització, en el qual col·laboren els ajuntaments que cedixen les seues instal·lacions i els seus recursos per a realitzar tant les xarrades com les proves que es duran a terme.

La diputada de Benestar Social ha assenyalat que esta iniciativa ha sigut tot un èxit abans de començar perquè «ha estat destinada a tots els ajuntaments de la província, excepte València capital, i ha sigut sol·licitada per mitjà d’instància per 160 ajuntaments».

Segons les bases que han regit este programa, la Ruta de la Salut passarà enguany per 30 municipis, que seran: Alcàsser, Alfafar, Alfarrasí, Alfauir, Algar de Palancia, Algemesí, Alpuente, Atzeneta d’Albaida, Barxeta, Bocairent, Carlet, Cofrentes, Chera, Cheste, el Palomar, Fuenterrobles, Guardamar de la Safor, la Pobla de Vallbona, Losa del Obispo, Marines, Miramar, Museros, Ontinyent, Paiporta, Paterna, Turís, Xàtiva, Xeraco, Xirivella i Yátova.

Xarrades i proves

La Rutade la Salut arribarà a cada un dels municipis en horari de 17 a 20 hores per a atendre a tots els que desitgen acudir-hi. Durant estes tres hores, els diferents facultatius especialistes impartiran xarrades sobre risc cardiovascular, malalties respiratòries, pèrdua d’audició, reumatologia i osteoporosi, diabetis, nutrició i sobre com cuidar dels ulls.

S’ha condicionat una furgoneta de la Ruta de la Salut en què els metges i les infermeres es traslladaran les vesprades dels dilluns, dimarts i dimecres a cada un dels 30 municipis per a realitzar estes jornades.

Tant el gerent de l’Hospital General, Sergio Blasco, com el subdirector  General de Promoció de la Salut, Elías Ruíz, s’han manifestat molt satisfets per la iniciativa que arribarà a tants ciutadans. Ruíz ha conclòs dient que «esta col·laboració és un exemple que s’ha de seguir en tota la Comunitat Valenciana».

El Servici d’Assistència i Recursos Culturals (SARC) de l’Àrea de Cultura de la Diputació de València ha programat per a demà dimarts diferents activitats que se celebraran en 5 municipis de la província.

La localitat de Benigànim inicia el taller «Cosmètics naturals: elaboració pròpia en temps de crisi», a càrrec de Ventalls Naturals, a l’aula de tallers municipal a les 16:00 hores.

A més, a la Casa de la Cultura de Serra començarà el taller didàctic «Bisutería ecológica», organitzat per María Blanca Hernández García, a les 16:30.

La Nitde Rock aterra a Bellreguard. La carpa de les festes serà el lloc de celebració d’esta nit que començarà a les 24:00 hores.

El municipi de Catadau inicia el taller didàctic «Pasta de Sal». Este taller té una doble funció, d’una banda, servix com a entreteniment, i d’una altra posa en marxa tots els mecanismes de la nostra creativitat. Se celebrarà a la sala multiusos municipal a les 17:00 fins al pròxim dia 24.

Finalment, Loriguilla organiza el taller d’artesania «Centros navideños» a la Casa de la Cultura a les 17:00 hores i continuarà fins al dia 24 d’este mateix mes.

La Diputacióde València, a través del seu Servici de Medi Ambient, ha donat a conéixer els paratges naturals municipals de la província per mitjà de trenta-tres guies de butxaca, que s'han distribuït entre els ajuntaments participants i diverses oficines de turisme.

Així ho explicà la tècnica del Servici de Medi Ambient especialista en paratges naturals municipals, Isabel Moya Santiago, en el cicle de conferències «Paratges naturals municipals. ¿Una eina per a la conservació mediambiental?», que se celebrà en el Jardí Botànic fa uns dies.

Moya destacà l'impuls que l'entitat provincial dóna als ajuntaments per a promocionar estes zones verdes i recordà les actuacions que ha dut a terme per a fer-les conegudes, ja que presenten valors d'interés local especials, tant en l'àmbit mediambiental com cultural, i promouen la conservació i millora dels seus valors naturals i culturals.

Igualment, Moya digué que els paratges municipals contribuïxen a l'ús públic d’un entorn adequat i al desenvolupament sostenible del municipi.

La tècnica va mencionar també que la Diputació va aprovar l'any 2000 la Carta de Xàtiva i va constituir la Xarxa de Municipis Valencians cap a la Sostenibilitat per a promoure el desenvolupament sostenible dels municipis de la província de València.

Guies de paratges naturals municipals

Igualment, el 2012, la Diputació es comprometé amb la difusió dels paratges naturals municipals mitjançant l'edició, en coŀlaboració amb la Conselleria de Medi Ambient, de la Guiade paratges naturals municipals.

En este sentit, Moya digué que en l'actualitat són 37 els paratges naturals municipals existents quasi en la totalitat de les comarques de la província de València, amb una superfície superior a les 20.000 ha.

Amb l'objectiu de difondre els valors d'interés local que ha promogut la declaració dels paratges de la província de València, l'entitat provincial ha editat trenta-tres fullets de trenta-set paratges naturals municipals, que són els següents: Umbría de la Plana, Barranco de la Hoz, Barranco Carrasca-Gatillo (Enguera), el Tello, els Cerros, la Colaita (Llombai), el Surar (Llutxent i Pinet), Penyes Albes (Montitxelvo i Terrateig), Barranc de la Fos (Montesa), el Molón (Camporrobles), Fuente Bellido (Casas Altas), Hort de Soriano-Font de la Parra (Carcaixent), la Crebantada (Estubeny), la Costera (Puçol), la Cova Negra (Xàtiva), la Manguilla (la Pobla de Vallbona), la Murta i la Casella (Alzira), les Fontanelles (Corbera), les Rodanes (Vilamarxant), les Salines (Manuel), los Calderones (Chulilla), l'Ermita (Castelló de Rugat), Muntanya de Llaurí (Llaurí), el Parpalló-el Borrell (Gandia), Riu de Barxeta (Barxeta), Serra de l'Ombria-Pou Clar (Ontinyent), Serra de Quatretonda (Quatretonda), Serra Perenxisa (Torrent), Sierra de Chiva (Chiva), la Solana-Barranco de Santa Lucía (Alcublas), Tabarla (Yátova), els Ullals del Riu Verd (Benimodo), el Villingordo del Fraile (Siete Aguas), Nacimiento del Río Tuéjar (Tuéjar), els Cinc Germans (Canals), los Chorradores (Navarrés), Muela de los Tres Reinos (Castielfabib).

Estos fullets s'han distribuït entre els ajuntaments participants. Concretament, s'han entregat 300 exemplars a cada consistori (corresponents al seu paratge). Igualment, s'han distribuït 200 exemplars de cada fullet en l’oficina de turisme del carrer de la Pau de València, així com en la resta d'oficines de turisme distribuïdes en les diferents comarques i en l'oficina de promoció provincial de la Diputació de València, ubicada en el Teatre Principal, que cada setmana dóna a conéixer els productes turístics de diferents municipis de la província. Igualment, tots els fullets es troben en la web www.xarcia.org.

Concurs d'idees

D'una altra banda, en el marc del conveni entre la Universitat Politècnica de València i la Xarxa de Municipis Valencians per a la Creació de la Càtedra Municipis Sostenibles, es desenvolupa el concurs d'idees amb l'objectiu de recolzar la implantació de polítiques de sostenibilitat i la difusió de la cultura de la sostenibilitat per mitjà de premis a projectes de fi de carrera, treballs i concursos, conferències, publicacions i treballs d'investigació.

Els projectes guanyadors del concurs d'idees sobre paratges naturals mediambientals foren Entre parajes, sobre el paratge la Murta i la Casella d'Alzira, i Fènix, del paratge la Solana-Barranco de Santa Lucía d'Alcublas.

Ontinyent exhibix «Restes de vida, restes de mort», la primera revisió exhaustiva a la Comunitat Valenciana sobre l’arqueologia de la mort.

La mostra, produïda pel Museu de Prehistòria de la Diputació de València, està exposada en la Casa de Cultura-Palau dels barons de Santa Bàrbara fins al pròxim 26 d’octubre. Posteriorment, del 31 d’octubre al 7 de desembre, l’exposició estarà a Tavernes de la Valldigna.

En «Restes de vida, restes de mort»se sintetitza el coneixement sobre les societats prehistòriques a través dels avanços en el camp de l’arqueologia funerària i l’osteoarqueologia, en l’àmbit de les terres valencianes.

Vida i mort en la Prehistòria

L’exposició planteja diversos temes entorn del fet de la mort: enfrontar-se a la mort, l’arqueologia funerària, com era morir en les nostres terres durant la Prehistòria i finalment, les noves tècniques per a estudiar ossos antics.

El primer àmbit expositiu, Enfrontar-se a la mort, té dues parts diferenciades que fan el recorregut del present al passat. La primera mostra com diferents societats actuals de tot el món representen i viuen el fet de la mort. Imatges que exhibixen rituals i cerimònies que descriuen, com les societats aborden ara el moment del final de la vida i la separació de l’ésser estimat. La segona part presenta els primers rituals funeraris coneguts.

Arqueologia funerària

El segon àmbit explica què és l’arqueologia funerària i com es du a terme l’estudi de les restes. Tres audiovisuals ajuden a entendre on, com i per què es documenten les restes humanes prehistòriques. Així, el públic podrà conéixer els diferents llocs utilitzats per a soterrar, el nombre de gent que se soterrava en cada moment i l’aixovar que acompanyava els morts.

El tercer àmbit mostra com era morir en les terres valencianes durant la Prehistòria per mitjà d’un recorregut pels jaciments valencians més emblemàtics que arrepleguen les restes humanes enterrades, des dels últims grups de caçadors-recol·lectors, fins a les societats metal·lúrgiques de fa tres mil anys.

En concret, es tracta d’enterraments en abrics, com el del Cingle del Mas Nou; en sitja, com els espectaculars de la necròpolis de Costamar; en cova, com el múltiple de Blaus o individual en cista, com els de Tabaià. Tots ells mostren la diversitat ritual i com les pràctiques funeràries van canviant al llarg del temps i van adquirint complexitat, reflex de com les societats evolucionen socialment, econòmicament i culturalment.

Finalment, l’últim àmbit presenta noves tècniques per a estudiar ossos antics. Dos jaciments servixen d’exemple: la Cova de la Pastora (Alcoi) i Sant Joaquim de la Menarella (El Forcall). 

L'Escola de Tauromàquia de València s'ha presentat un any més en la setmana de les corregudes de jònecs d'Algemesí amb il·lusió i satisfacció pels més jóvens i pels que ja veuen més prop el seu debut. El director del centre, Manuel Carrión, ha destacat la importància dels festejos d'Algemesí dins del panorama de les corregudes de jònecs a Espanya.

Les brigades forestals d’Imelsa es troben en prealerta des de la vesprada d’ahir diumenge degut a les pluges torrencials que s’estan produint a la província de València.

En total, Imelsa posa al servici dels ajuntaments de la província de València siexanta motobombes per a exhauriment d’aigua, que tenen una potència de 16 cc i poden extraure fins a 60.000 litres d’aigua per hora.

La plantilla de brigadistes d’Imelsa compta amb Equips de Protecció Individual (EPI) específics per a este tipus de treballs i ha rebut formació en la utilització d’estes motobombes que permeten l’exhauriment d’aigua en baixos, carrers i establiments.

Estes actuacions de les brigades forestals de la Diputació es duen a terme en coordinació amb el Consorci Provincial de Bombers.

L’escriptora Anna Moner (Vila-real, 1967) ha guanyat el Premi “València” 2014 de Narrativa en valencià amb El retorn de l’Hongarès, una novel·la que «mescla sensualitat, màgia i misteri i és trencadora en la narrativa valenciana actual», segons va destacar el jurat qualificador integrat per Soledat Carreño, Bernat Montagut, Jesús Huguet, Josep Gregori i Àngel Calpe.

El premi inclou una aportació de 20.000 euros i l’edició de l’obra en l’editorial Bromera. El jurat va seleccionar la novel·la de Moner entre les dénou que optaven al premi.

Assassinats en sèrie a París

El retorn de l’Hongarès presenta una investigació criminal sobre assassinats en sèrie, ocorreguts a París, alternant dos períodes, finals del segle XIX i l’actualitat.

Encara que no és partidària de contar molt, segons avança la pròpia autora, «la novel·la és un thriller». El descobriment d’un cadàver al Bois de Bologne en maig de 1897 inicia una investigació policial dirigida per l’inspector en cap de la Policia de Seguretat de París, Olivier Bèziers, on també participa un prestigiós forense, Auguste Locard, i que implicarà, més d’un segle després, Sara Bongard, una jove antropòloga forense que treballa a l’Institut de Medicina Legal.

«El procés d’investigació em serveix d’excusa per a tractar la psicologia dels personatges relacionats tots ells molt directament amb la mort. A l’obra es van desvelant els diversos estratagemes de cadascú per a enfrontar-se a la vida», diu Anna Moner.

París pot contemplar-se a la novel·la de Moner «quasi com un personatge més, la ciutat que va ser i la que és actualment, una ciutat que està estratificada i acumula molts secrets». Segons l’autora, «a partir de Sara Bongard aniran sorgint històries soterrades diluïdes pel pas del temps».

Així a El retorn de l’Hongarès, el lector trobarà moltes imatges de París, «l’efervescència dels artistes de Montmatre, el decadentisme de les acaballes del segle XIX, el Moulin Rouge, els inicis de la criminologia…».

A la vora del precipici

A la novel·la, Anna Moner empra una de les seues constants literàries, les vinculacions entre l’art i la ciència. «Són dos móns ara desvinculats però abans molt units i d’eixa unió poden eixir històries molt interessants que fiquen el lector a la vora del precipici, com a mi m’agrada».

Sobre la situació actual de la indústria literària, l’escriptora de Vila-real assegura que «hem patit una greu crisi econòmica però, afortunadament, no una crisi creativa, de fet vivim una efervescència creativa a València».

Autora premiada

El Premi València 2014 se sumarà a la prestigiosa nòmina de reconeixements i guardons que ja acumula Anna Moner, distingida amb el XVI Premi Enric Valor de novel·la de la Diputació d’Alacant i amb el Premi de Relats de Dones de l’Ajuntament de Castelló de la Plana.

Estes distincions van decidir Anna Moner, llicenciada en Història de l’Art, a dedicar-se amb més intensitat a la literatura, activitat que compartix amb la vessant artística —forma equip artístic amb Sebastià Carratalà i ha estat professora col·laboradora de l’Institut de Creativitat i Innovacions Educatives de la Universitat de València, així com de La Nau dels Estudiants.