La Diputacióde València emet esta nit a les 23:30 des del trinquet de Bellreguard el directe de la final de la VII Copa President trofeu Diputació de València d’Escala i Corda, a través de la seua plataforma televisiva, la Dipu TV.

Este senyal, que la Diputació oferirà en directe a través de la dipuTV, s’atorgarà a les televisions locals a través del satèl·lit Hispasat i als mitjans digitals especialitzats i generalistes mitjançant streaming (reproducció en temps real).

Esta última partida es jugarà després de les partides definitives de la V Copa Promeses, la IV Copa 2 i el I Campionat Amateur.

La periodista Pilar Urbano protagonitzarà la jornada literària de la Institució Alfons el Magnànim que se celebrarà el pròxim 1 de juliol al Museu Valencià de la Il.lustració i la Modernitat. Demà, a les 11:30 atendrà als mitjans de comunicació junt amb la diputada de Cultura de la Diputació de València, María Jesús Puchalt i el director de la IAM, Vicent Ribes.

En la trobada literària que tindrà lloc a la vesprada, a partir de les 19:30 hores, l'escriptora presentarà el seu últim llibre La gran desmemoria i parlarà sobre el relleu en el tron, les causes de l'abdicació i els interrogants del nou regnat.

Una escola de periodisme

Pilar Urbano (València, 1940) va canalitzar la seua carrera professional cap al món del periodisme i després d'estudiar Filosofia i Lletres va aconseguir el número u de la seua promoció a l'Escola Oficial de Periodisme.

És una de les firmes consagrades del periodisme espanyol, que ha creat escola pel seu reconegut domini en l'art de la columna i de l'entrevista. El seu art i la seua tècnica de l'entrevista són matèria docent en diverses facultats de periodisme del país. En les seues entrevistes no utilitza mai gravador: “El millor periodisme és el que es pren en notes, en libretetes. Jo el que faig és gravar en una excel·lent gravadora, que és la meua memòria”, diu l'autora.

Al llarg de la seua carrera ha treballat per a diversos mitjans, com per exemple la revista Època o el diari ABC en el qual com a redactora va assistir en directe —es trobava en aquells moments a la tribuna de premsa del Congrés— a l'entrada del tinent coronel Tejero i els seus guàrdies civils a les Corts, el 23 de febrer de 1981. Actualment publica les seues col·laboracions en el diari El Mundo.

Temes d'actualitat en els seus llibres

També ha participat en ràdio i televisió i està especialitzada en la publicació de llibres sobre temes d'actualitat, entre els títols seus destaquen els següents:

 •         Con la venia, yo indagué el 23-F (1982).

•         El hombre de Villa Tevere: los años romanos de Josemaría Escrivá (1995).

•         Yo entré en el Cesid (1996).

•         La Reina(1997).

•         Garzón: el hombre que veía amanecer (2000).

•         Jefe Atta: el secreto de la Casa Blanca (2003).

•         La madre del ajusticiado (2005).

•         La Reinamuy de cerca (2008)

•         El precio del trono (2011)

                                   •         La gran desmemoria. Lo que Suárez olvidó y el Rey prefiere no recordar (2014).

L’Ajuntament d’Alzira executarà la quarta fase de la urbanització del seu recinte firal gràcies a l’ajuda de 152.981 euros concedida per la Diputació en el Pla Provincial d’Obres i Servicis (PPOS 2014-2015).

Esta quarta fase d’urbanització està inclosa en un programa de necessitats planificat com «Recinte Firal», que respon a la urbanització de sectors aptes per a la instal·lació d’atraccions infantils, com també a la possibilitat del seu ús per a un altre tipus d’activitats d’oci, recreatives o esportives, quan les instal·lacions esmentades no siguenn utilitzades per a les activitats pròpies de recinte firal.

Les obres per a la creació de la zona destinada a Recinte Firal, condicionades per l’aportació de les inversions oportunes, s’han desenvolupat en quatre fases, l’última de les quals està finançada per la Diputació i suposa les següents actuacions sobre el terreny, que ocupa 6.418,85 metres quadrats:

- Reg d’emprimació sobre subbase de calçada.

- Capa base feta amb mescla bituminosa en calent.

- Reg d’adherència entre capes de mescla bituminosa en calent.

- Capa de rodament feta amb mescla bituminosa en calent.

- Equipament esportiu per a pràctica del joc de futbol huit.

- Farcit i estés de terres pròpies.

- Gestió de residus.

- Mesures que s’han d’adoptar en seguretat i salut.

Finançament de 6,4 milions a la Ribera

 
La Diputació de València finançarà un total de 6.466.271 euros per a fer prop d’un centenar de projectes d’obres locals a cinquanta municipis de la Ribera, a través del Pla Provincial d’Obres i Servicis (PPOS) 2014-2015.

«El pla arreplega la voluntat de cada ajuntament, des de la seua autonomia local, de fer els treballs que estime més necessaris per al creixement del seu municipi, però en tot cas primen els servicis bàsics que necessiten les poblacions», segons ha explicat el diputat de Cooperació Municipal, Juan José Medina.

Benefici a tots els ajuntaments de la província

El Ple de la Diputació de València va aprovar per unanimitat la inversió de 34.434.006 euros, que es destinaran a fer obres als municipis a través del Pla Provincial d’Obres i Servicis (PPOS) 2014-2015, un programa que beneficia a tots els ajuntaments de la província.

Els ajuntaments empraran les subvencions del PPOS bé per a concloure determinades obres, bé per a executar altres inexistents fins aleshores, segons el criteri dels responsables locals, que són els que proposen a la Diputació els projectes que s’han d’incloure en el programa provincial.

El nou pla inversor, que enguany passa a ser biennal, està finançat íntegrament per la corporació amb un pressupost total de 34,5 milions d’euros per a tota la província.

La presidenta de la Federació d'Associacions de Veïns de València, María José Broseta, ha fet entrega del Premi Ciutadà 2014 als professionals del Consorci Hospital General Universitari de València, a l'equip d'investigació oncològica del càncer de mama de l'Hospital Clínic i a la Fundació Vicente Ferrer.

La federació veïnal celebra enguany la XXIV Setmana Ciutadana, en la qual es premia les persones que han defensat els valors dels ciutadans.

Per tant, amb este guardó, l'entitat ha volgut reconéixer la labor dels seus treballadors al llarg dels seus més de cinc-cents anys al servici dels valencians.

Per la seua banda, la diputada provincial, Amparo Mora, ha destacat que «des dels seus orígens, l'hospital s'ha diferenciat per la seua connexió amb la ciutadania». A més, ha asseverat, que «este hospital sempre s'ha caracteritzat per la seua especial sensibilitat amb els ciutadans i per la seua forma d'entendre's amb ells».

Per a Sergio Blasco, director gerent del Consorci Hospital General, ha volgut destacar que «les associacions de veïns són una palanca de connexió social perquè, actualment, les expectatives dels pacients i les seues famílies van més enllà de la recepció d'uns servicis de salut correctes. Fa anys que vam fer una aposta per obrir nous canals que ens permeteren acostar-nos més al ciutadà i escoltar les seues demandes. Des de llavors, la nostra relació amb les associacions de veïns ha sigut més estreta, tant que hem posat en marxa un projecte de col·laboració per a posar en comú accions de millora i donar resposta a les expectatives de la societat», hi ha assenyalat Blasco.

El claustre de la Universitat de València acollirà una funció especial de l'espectacle el 30 de juny a les 22:30

Sellent, Titaguas, Albalat dels Tarongers i Gestalgar ja han acollit enguany representacions teatrals i activitats del programa europeu de la Diputació i la Universitat de València

Per segon any consecutiu, el projecte teatral europeu Escena Erasmus de la Universitat de València, Premi Europeu Carlemany de la Joventut en 2011 del Parlament Europeu, ha posat en marxa el programa Las Pequeñas Europas amb el suport de la Universitat i l'Àrea de Cultura de la Diputació de València.

Esta iniciativa consistix en una proposta de promoció turística i cultural a través del teatre realitzat per estudiants Erasmus que representen un espectacle en xicotets pobles valencians de l'interior de la província de València fins a la primera setmana de juliol. D'esta manera, Europa arriba a poblacions de l'interior a través d'estos jóvens estudiants Erasmus de la Universitat de València.

Els actors i actrius ja han visitat, actuat i deixat la seua empremta –ja que cada localitat desenrotlla un programa d'intercanvi cultural complementari–, en quatre pobles valencians: Sellent, Titaguas, Albalat dels Tarongers i Gestalgar on han obtingut un gran èxit de públic i d'implicació dels veïns del municipi.

Després d'este recorregut, la gira d'Escena Erasmus recala en el Centre Cultural La Nau que acull l'espectacle teatral d'enguany Després d'Europa, en una funció especial, que es representarà  el dilluns dia 30, a les 22:30 hores, a l'exterior, en el claustre de l'edifici històric. Les entrades són gratuïtes, amb invitació, les quals es poden arreplegar una hora abans en la consergeria del mateix centre.

Suspens i música en Després d'Europa

Després d'Europa, és un muntatge teatral dirigit per Josep Valero en el que el dramaturg valencià Javier Sahuquillo presenta un text premonitori ple de suspens, emoció, música i cançons que dibuixa una raça humana quasi extingida i nou personatges que fugen d'una “pesta” molt especial. En acabar la funció s'inicia sempre un col·loqui amb el públic. Està representada per 10 actors de distintes nacionalitats europees. Després de la parada a València, l'equip continuarà la gira.

La diputada de Cultura de la Diputació de València, María Jesús Puchalt, ha assenyalat la idoneïtat del projecte interinstitucional perquè "unix els valors culturals i de promoció turística en els pobles de l'interior i aposta per la construcció d'Europa des de la identitat local”.

Per a Antonio Ariño, vicerector de Cultura i Igualtat de la Universitat de València, Escena Erasmus constituïx “la millor manera per tal que un estudiant Erasmus es familiaritze i se senta membre de la Universitat, cosa que es realitza precisament fent cultura”.

Teatre, visites i experiències compartides

Les activitats d'intercanvi cultural que s'han dut a terme en els pobles han permés celebrar una dinar intergeneracional amb els més majors del poble a Sellent, un tast de vins i un recital de poesia europea en els Cellers de Santa Bárbara del municipi de Titaguas, un taller de jocs europeus en el CRA d'Albalat dels Tarongers i un tast de mel i un dinar popular amb els veïns del poble a Gestalgar.

Pròxims pobles

A partir de la setmana que ve, el programa de Las Pequeñas Europas visitarà els municipis de Faura (3 de juliol), Sumacàrcer (4 de juliol), Castielfabib (5 de juliol) i Cofrentes (6 de juliol).

Promoció turística dels pobles

Las Pequeñas Europas realitza una labor de networking des dels canals d'Escena Erasmus i Diputació de València des dels quals es poden seguir totes les activitats que s'estan portant avant.

També des de Twitter, Facebook, Flickr i Instagram es donen a conéixer els potencials i atractius turístics dels municipis participants, que arriben a milers de persones de tota Europa. A més s'ha creat el blog laspequenaseuropas.blogspot.com des del qual es pot seguir tota l'actualitat de la gira.

L'antropòleg Francesc Llop rebrà demà en el Centre Cultural La Beneficència, el Premi Forcat 2014 organitzat pel grup folklòric valencià amb la coŀlaboració del Museu Valencià d'Etnologia.

L'objectiu del guardó és reconéixer aquelles persones o organitzacions que fomenten la història i cultura valenciana. Per este motiu, El Forcat ha decidit atorgar la distinció d'enguany al doctor en Antropologia Social Francesc Llop i Bayo, investigador i especialista en les campanes, els campaners i els seus tocs.

En la primera part de l'acte s'entregarà a Francesc Llop el premi, i posteriorment el públic podrà disfrutar amb el grup Auroreros d'Aldaia, la banda juvenil de la Unió Musical de Llíria i la rondalla i cos de ball del grup de danses El Forcat.

Finalment es repartiran coques de llanda típiques i se servirà una degustació de mistela entre el públic assistent.

Distinció a l'estudiós de les campanes

Llop ha exercit com a tècnic d'etnologia de la Generalitat Valenciana i com a cap de servici de Patrimoni Arqueològic, Etnològic i Històric des del 1997 fins al 2001.

La seua tesina va versar sobre els campaners de València; la tesi, sobre els campaners d'Aragó, i després ha dut a terme directament l'inventari de les campanes de totes les catedrals d'Espanya per encàrrec del Ministeri de Cultura.

Gràcies al seu treball d'investigador ha posat en marxa els grups de campaners de la catedral de València (1988) i de la Catedral de Pamplona (2011).

També ha proposat i coordinat la restauració de les campanes de diverses catedrals, entre elles les de Castelló de la Plana, Sevilla, Jaca (Aragó), Múrcia, Màlaga, Calahorra (La Rioja), El Pilar (Saragossa), Pamplona i Osca. En estos moments està treballant en la restauració de les campanes de Santiago de Composteŀla.

Grup de danses El Forcat

El Forcat va ser fundat el 1992 per Vicente Garijo Hernández i té com a finalitat l'estudi, investigació i divulgació de la indumentària, dansa i música tradicionals valencianes. Està compost de diferents seccions: ball, rondalla, cant de taula i dolçaines. El grup té una llarga trajectòria d'actuacions per tot el territori de la Comunitat Valenciana, la principal zona d'actuació seua, encara que també ha participat en nombrosos esdeveniments a tot Espanya.

Més de vint mil persones han visitat en el Centre Cultural la Beneficència «Vila Cornelius. La vida rural en època romana», l’exposició produïda pel Museu de Prehistòria de València que exhibix la fastuosa finca rústica del patrici xativí Publio Cornelio Juniano, descoberta fortuïtament el 2003 a l’Ènova durant les obres del traçat de l’AU Madrid-València.

La mostra, inaugurada a finalde novembre de l’any passat, serà clausurada demà diumenge. Segons va destacar la diputada de Cultura de la Diputació de València, María Jesús Puchalt, «Vila Cornelius és un dels majors assentaments rurals d’època romana excavats fins al moment que ha pres vida en la Beneficència després de romandre ocult durant dos mil anys».

Segons Puchalt, l’exposició ha proporcionat una ocasió «única per a admirar joies arquitectòniques i artístiques mil·lenàries, com els mosaics policroms i l’impressionant paviment de marbre de Buixcarró, restaurats pel Museu de Prehistòria».

Excavació exemplar

Els treballs arqueològics —qualificats per la directora del Museu de Prehistòria, Helena Bonet, d’exemplars— es van desenvolupar amb la col·laboració d’Adif, la Generalitat Valenciana i la Diputació de València i van posar al descobert una superfície de tres mil metres quadrats corresponent a una vila rústica d’època romana, amb una zona d’habitatge o pars Urbana i una àrea artesanal i de magatzematge o pars Rústica, dedicada al processament del lli, propietat de l’aristòcrata i patrici xativí Publio Cornelio Juniano (Publius Cornelius Iuniani).

Tal com va explicar Rosa Albiach, comissària de la mostra junt amb Aquilino Gallego i Elisa García-Prósper «no és habitual identificar els propietaris de les troballes arqueològiques però, en este cas excepcional, les troballes epigràfiques funeràries i votives no presenten cap dubte i evidencien que Publio Cornelio, a més d’amo de la vila, va ser un personatge ric —la luxosa ornamentació de marbre, mosaics i frescos així ho testifica— i ben relacionat, procedent de les gens més influents de l’aristocràcia local de Saetabis —Xàtiva—, els Cornelii i els Iunii».

L’apreciat lli de Saetabis

A més a més, Albiach també argüix que la finca, dedicada al treball del lli —com van poder corroborar per les restes trobades en una gran bassa de processament—, «reforça els textos clàssics que ja parlaven de les bondats del lli de Saetabis, un tèxtil tan apreciat que abastia un terç de tot el lli d’Europa i era considerat com el segon de més qualitat de l’Imperi Romà, només superat per l’egipci».

El municipi de Bonrepòs i Mirambell ampliarà i millorarà el col·legi públic Mare de Déu del Pilar gràcies a l’ajuda de 118.320 euros concedida per la Diputació en el Pla Provincial d’Obres i Servicis (PPOS 2014-2015).

S’hi construiran dos noves aules, un lavabo nou i es reformaran els lavabos ja construïts, tot això en la zona d’Educació Infantil ja que és «la més necessitada», segons Fernando Traver, alcalde de Bonrepòs i  Mirambell. Les dos aules noves permetran una més gran flexibilitat en la creació de grups auxiliars en funció de les necessitats del centre, a més de millorar estos espais amb la inclusió de dos classes de Xicotet Grup. Al costat d’una de les noves aules, se situen uns lavabos i una zona de jocs a l’aire lliure.

En els últims anys el municipi ha experimentat un augment de la natalitat, generant més escolarització. Per això s’ha fet necessària la construcció de nous aularis ja que este últim any alguns alumnes han hagut de desplaçar-se a barracons o a col·legis de localitats veïnes.

L’obra es realitzarà en període estival, entre l’1 de juliol i el 30 d’agost i es durà a terme en dos fases, ja que la zona d’Educació Primària també es reformarà. La superfície total de l’àrea en què s’intervindrà és de 270,92 m².

«És una obra prioritària en el municipi, estem tremendament agraïts a la Diputació per l’ajuda prestada», ha expressat l’edil Fernando Traver.

Finançament de 3,4 milions a l’Horta Nord

La Diputacióde València finançarà amb un total de 3.477.818 euros la realització de 47 projectes d’obres locals en 22 municipis de l’Horta Nord, a través del Pla Provincial d’Obres i Servicis (PPOS) 2014-2015.

Els ajuntaments empraran les subvencions del PPOS bé per a concloure determinades obres, bé per a executar altres inexistents fins llavors, segons el criteri dels responsables locals, que són els que proposen a la Diputació els projectes a incloure en el programa provincial.

«El pla arreplega la voluntat de l’Ajuntament, des de la seua autonomia local, de realitzar els treballs que considere més necessaris per al creixement del seu municipi, però en tot cas, primen els servicis bàsics que necessiten les poblacions», segons ha explicat el diputat de Cooperació Municipal, Juan José Medina

Benefici a tots els ajuntaments de la província

El ple de la Diputació de València va aprovar, per unanimitat, la inversió de 34.434.006 euros en la realització d’obres en els municipis a través del Pla Provincial d’Obres i Servicis (PPOS) 2014-2015, un programa que beneficia a tots els ajuntaments de la província.

El nou pla inversor, que enguany passa a ser biennal, està finançat íntegrament per la corporació.

L'Ajuntament de Sollana ha preparat per a este cap de setmana la fira gastronòmica «Menja't Sollana», que serà inaugurada demà dissabte a les 11:30 pel diputat provincial de Turisme de la Diputació de València, Ernesto Sanjuán.

Amb este lema, la localitat de la Ribera pretén unir la gastronomia amb la cultura, alhora que promociona la cuina local, amb l'objectiu de lligar el plaer del menjar amb l'oci i el turisme.

«Menja't Sollana» oferirà als seus visitants els productes més tradicionals dels bars, restaurants, forns, carnisseries i pescateries de la localitat i del municipi del Romaní, amb una zona de tapes que estarà oberta durant tot el cap de setmana.

D'esta manera, l'esdeveniment arrancarà demà amb la comèdia musical Festa major, protagonitzada pels actors de la sèrie televisiva L'alqueria blanca, i finalitzarà diumenge amb l'actuació del cantaor xativí Pep Gimeno, Botifarra.

NOTA ALS MITJANS

Dia: dissabte, 28 de juny

Hora: 11:30

Lloc: Sollana

El Sistema d’estabilització constant (SEC), inventat i patentat pel bomber del Consorci de València Raimon Bordería, s’emprarà en fase de prova en cinc autobombes del servici provincial. Així ho van acordar ahir el mateix Raimon i el president delegat del Consorci, Francisco Tarazona.

El bomber, del parc d’Ontinyent i natural de la Pobla del Duc, ja ha vist com el seu invent s’ha utilitzat de manera oficial en l’última trobada nacional de rescat en accidents de trànsit que ha tingut lloc a Bilbao este mateix mes de juny i en el qual els seus companys s’han fet amb el títol a millor equip d’excarceració d’Espanya. «Va ser un honor veure com el SEC s’emprava en les maniobres i com els meus companys van guanyar la competició utilitzant-lo però gens comparable amb la satisfacció de veure esta ferramenta en un camió de bombers, usant-se en accidents reals», ha assegurat Bordería.

El SEC és una espècie de gat hidràulic que estabilitza de manera constant el vehicle per a «ser més ràpids en el rescat de víctimes accidentades», segons Bordería. «En compte d’haver d’estar pendents dels embolics de fusta o goma que falquen el vehicle i que poden moure’s conforme anem retirant pes, amb el SEC guanyem temps i en el nostre treball guanyar temps significa guanyar vides».

El mecanisme ha obtingut la conformitat europea a través de la Marca CE i ha superat les proves estàtiques de compressió i flexió en l’Institut Tecnològic Metalmecànic AIMME.