El programa d’activitats complementàries de l’exposició «Villa Cornelivs»que porta a terme la Diputació de València conclourà demà amb una conferència a càrrec dels arqueòlegs Rosa Albiach, Elisa García-Prósper i Aquilino Gallego, que van dirigir les excavacions al jaciment de l’Ènova.
Els també comissaris de la mostra parlaran sobre el procés d’excavació de la vil·la de Corneli, la finca rústica romana els vestigis de la qual s’exhibixen, fins al diumenge que ve, en la Beneficència, en una gran exposició produïda pel Museu de Prehistòria de la Diputació de València.
La xarrada començarà a les 19:30 hores i se celebrarà al Saló Alfons el Magnànim del Centre Cultural la Beneficència.
La vil·la de Corneli és una magnífica finca rústica romana descoberta fortuïtament el 2003 a l’Ènova, durant les obres del traçat de l’AVE Madrid-València. Després de la troballa, s’hi va fer una excavació arqueològica d’urgència, el 2004, dirigida pels arqueòlegs Rosa Albiach, Elisa García-Prósper i Aquilino Gallego, que s’han encarregat també del comissariat de l’exposició.
Excavació exemplar
Els treballs arqueològics —qualificats en l’àmbit científic d’exemplars— es van desenvolupar amb la col·laboració d’Adif, la Generalitat Valenciana i la Diputació de València, i van posar al descobert una superfície de 3.000 metres quadrats que corresponien a una vil·la rústica d’època romana, amb una zona de vivenda o pars urbana i una àrea artesanal i de magatzematge o pars rústica, dedicada al processament del lli, propietat de l’aristòcrata i patrici xativí Publi Corneli Junià(Publius Cornelius Iuniani).
Una vil·la de quasi 2.000 anys d’història
La vil·la es va construir entre els anys 65 i 75 dC per a l’explotació d’unes terres, i a més comptava amb una gran residència on passar temporades de descans.
El producte triat va ser el lli, l’èxit del qual estava garantit, ja que des d’època republicana hi havia tallers a Saetabis que teixien amb este fil teles d’una qualitat excel·lent, molt famoses a l’imperi romà i esmentades en diversos textos clàssics de l’època, com els de Plini (Història Natural XVIII, 165; XIX, 9), Catul (Carmina XII, 14,17), Graci Falisc (Cynegetikon, XL-XLI) i Sili Itàlic (Bellum Punicum, 372-375).
Segons Rosa Albiach, «sabem que esta va ser l’activitat de producció per les basses per al seu processament i el resultat de l’anàlisi del seu morter que va mostrar fibres de lli i d’espart».
Este treball el van fer els esclaus i els lliberts que van viure a la vil·la, alguns dels quals els coneixem per l’epigrafia trobada: els esclaus Leonas i Natalis i els lliberts Rhodine, Vib(ius) Eutychus iInve[---].
Sobre epigrafia i sobre altres particularitats referents al jaciment parlaran demà els tres arqueòlegs en una xarrada oberta a tot el públic.