El director general de CulturArts, Manuel Tomás, i el diputat de Teatres i Música de la Diputació de València, Cristóbal Grau, presentaran demà dijous, 13 de març, les gravacions sonores més antigues del Misteri d’Elx.
En l’acte de presentació, que se celebrarà a les 19:30, al Saló Alfons el Magnànim del Centre Cultural la Beneficència, també intervindran el president del Patronat del Misteri d’Elx, Fernando García Pomares, la musicòloga María Carmen Gómez Muntané, i María José Gil Martínez, directora de l’Arxiu General i Fotogràfic de la Diputació de València.
Durant la presentació hi haurà una audició d’alguns dels fragments recuperats del Misteri, que s’acompanyaran d’imatges de la pel·lícula sobre el Misteri de Gudie Lawaetz (1978) i d’una representació gravada per Michael Dodds del mateix any.
El drama assumpcionista en fils magnètics
Les gravacions es van fer al començament dels anys cinquanta del passat segle en un suport de l’època denominat fil magnètic, durant el període en què Manuel Palau Boix va estar al capdavant de l’Institut Valencià de Musicologia i Folklore (1948-1957), un dels sis instituts que van integrar la Institució Alfons el Magnànim de la Diputació de València.
Les gravacions sonores que ara es presenten del Misteri suposen un redescobriment d’esta obra, declarada per la Unesco Patrimoni Immaterial de la Humanitat, ja que es podran sentir fragments del Misteri anteriors a la revisió d’este feta per Óscar Esplá en els anys seixanta.
Col·laboració institucional
L’audició i la recuperació d’estos registros sonors ha sigut possible gràcies a un conveni de col·laboració entre la Diputació i CulturArts, perquè este organisme fera la digitalització d’una col·lecció de gravacions sonores fetes pel músic Manuel Palau i conservades en l’Arxiu de la Diputació.
La característica més cridanera d’estos registres és que es van fer en un suport de l’època denominat fil magnètic. La gravadora de fil magnètic era relativament fàcil de transportar i, per tant, resultava pràctica per a gravacions itinerants, si bé els carrets de fil són molt fràgils i es poden deteriorar per ruptura o per desmagnetització.
Investigacions de l’Institut de Musicologia i Folklore
Entre les activitats fetes per l’Institut de Musicologia i Folklore destaquen els treballs de gravació i transcripció de música tradicional, treballs que es feien en coordinació amb el CSIC (Consell Superior d’Investigacions Científiques). Entre els materials recuperats hi ha gravacions de cançons i danses d’Agres i de Biar (1952), Xàbia (1951), Tàrbena (1951) o Bétera (1951), cançons de llaurar i de batuda de Tavernes de la Valldigna (1951), a més dels fragments del Misteri d’Elx.
En l’Arxiu de la Diputació de València també es conserven les partitures amb la transcripció de la música tradicional arreplegada en estes missions, fotografies dels intèrprets de cada una d’elles, i un índex que permet identificar el municipi, el títol de la cançó i el nom del seu intèrpret.
Estes fotografies i partitures es corresponen amb les cançons gravades en els fils magnètics, un material de gran valor patrimonial que la Diputació i Culturarts donen a conéixer als ciutadans junt amb el llegat del Mestre Palau, conservat en la Biblioteca Valenciana i CulturArts Generalitat.
