La diputada Mora rep la pintora valenciana Amparo Cuesta el dia del seu centenari
La diputada de Benestar Social, Amparo Mora, ha rebut este matí a la pintora valenciana Amparo Cuesta, que hui complix cent anys d’edat i que, malgrat algunes xacres de l’edat, encara seguix en actiu.
Amparo Cuesta Frechina ha viscut un segle ple d’esdeveniments sempre des de la perspectiva de l’art. Va créixer al taller d’escultura del seu pare, l’escultor Francisco Cuesta, i prompte va saber que volia dedicar-se al dibuix i la pintura.
La pintora centenària, que la seua ressenya biogràfica està en el Diccionario de artistas valencianos del siglo XXI, ha explicat a la diputada que el 1931 va ingressar l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Carles de València i que durant la seua etapa acadèmica va obtenir tres matrícules d’honor i tres premis Roig.
Una dona avançada al seu temps
Sent només tres dones les que compartien classe amb la resta d’homes, Cuesta ha explicat que en aquella època li deien a la sa mare que com deixava la seua filla pintar homes nus i la pintora explica que “només miràvem les proporcions, l’art, i que hi havia molta gent que no era capaç de veure més enllà”.
Després de la guerra civil, Amparo es va casar amb un excombatent i van tindre dues filles que també han heretat el seu amor per l’art, així com les seues nétes que es dediquen a la pintura i la literatura.
Cuesta s’ha mostrat molt agraïda per l’atenció que ha tingut la diputada en rebre-la al seu despatx, per les seues afectuoses paraules. Amparo Mora ha dit a Amparo Cuesta que “per a mi és un honor rebre-la i escoltar com explica les seues vivències amb tanta claredat perquè de persones com vosté tenim molt que aprendre”. A més, li ha dit que “havent sigut una artista premiada en quatre ocasions per la Diputació no podíem més que celebrar el seu cent aniversari hui ací”.
Amparo Cuesta va ser guardonada durant els anys 70 amb diversos premis i distincions, entre les quals destaquen el Primer Premi del Concurs Provincial, en 1971, i el Primer Premi Trofeu de la Diputació de València durant els anys 1972, 1974 i 1975.
Mora ha destacat “la seua fortalesa i les seues ganes de seguir lluitant pel seu somni, ja que als seus cent anys seguix pintant i m’ha promés que quan envernisse el seu últim quadre el durà a la Diputació.