El diputat responsable de l’àrea de Joventut i Esports, Miquel Bailach, ha rebut hui els representants municipals dels municipis que organitzen el Master Internacional La Serranía-Trofeu Diputació de València de pesca amb mosca per parelles.

Els ajuntaments de Chulilla, Calles, Domeño, Chelva i Gestalgar han demanat la col·laboració de la Diputació de València per a desenvolupar la segona edició d’este certamen, que ja va rebre l’impuls de l’entitat provincial en la seua obertura.

Amb este màster, l’organització pretén promoure la pesca esportiva de la truita amb mosca de cua de rata a la Comunitat Valenciana, sense oblidar que comporta la convivència i germandat entre diferents pescadors d’altres comunitats i països.

També es pretén amb esta competició donar a conéixer als assistents la comarca, les seues poblacions, els seus monuments, com també la seua gent i els seus costums.

La diputada de Benestar Social i Sanitat, Amparo Mora, ha rebut la tècnica de la Federació Valenciana de Discapacitats Psíquics (Fevadis), Rosa Galindo, i el tresorer de la federació, Antonio Ochoa.

Des d'esta organització, amb seu a Aldaia, s'està treballant en «el projecte més ambiciós que tenim» —segons han comentat—, que consistix a formar els familiars amb discapacitats al seu càrrec per a atendre’n les necessitats diàries i saber donar resposta als nombrosos imprevistos que es poden presentar.

Amparo Mora ha valorat l'adaptació del servici que oferix Fevadis als seus associats «responent a les necessitats actuals», ja que abans es dedicaven més a organitzar activitats d'oci i respir familiar i ara cobrixen la demanda de les famílies dels dependents i discapacitats.

La diputada de Cultura de la Diputació de València, María Jesús Puchalt, ha presentat hui en roda de premsa el nou director de la Institució Alfons el Magnànim, Vicent Ribes-Iborra. A la trobada amb mitjans de comunicació, celebrada en la Sala de Premsa de la corporació provincial, també ha assistit el director de Gestió Cultural i Museística, Antonio Lis.

Puchalt ha destacat l'extraordinari currículum acadèmic i literari del nou responsable de la IAM. «Vicent Ribes encaixa a la perfecció amb el perfil professional que buscàvem per a una institució el prestigi de la qual, afermat al llarg de més de 60 anys, és inqüestionable», ha assenyalat la diputada de Cultura.

Vicent Ribes és llicenciat en Geografia i Història per la Universitat de València i doctor en Història per la Universitat Complutense de Madrid. Ha exercit la docència en la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, en la Universitat Autònoma d'Aguascalientes, en la Universitat de València, en la Universitat Nacional d'Educació a Distància i en instituts d'ensenyament mitjà i ha escrit articles i llibres en col·leccions nacionals i internacionals.

Acostar la IAM als pobles
En la seua intervenció, Vicent Ribes ha comentat que la IAM «és una institució amb una trajectòria quasi gloriosa que conec des de fa dècades i el prestigi de la qual m'impressionava i encara ho fa».

Ribes ha explicat que les noves línies de futur i vies d'actuació de la IAM se centraran en el municipalisme, accentuaran el vessant literari i atendran nous àmbits universitaris com ara el Periodisme i la Comunicació Audiovisual.

«Volem acostar les investigacions de la IAM també als estudis municipalistes, als pobles, on encara és molt desconeguda, mitjançant tallers de lectura i escriptura, perquè volem desmitificar la idea que només es dedica a les elits i a l'alta cultura, sinó que també està al servici dels ajuntaments», ha avançat Vicent Ribes.

Accentuar el vessant literari

Segons Ribes, la IAM també iniciarà a València un nou cicle de jornades literàries «perquè la gent conega més la labor de la institució». Les jornades tindran una periodicitat bimensual i s’hi convidarà autors de prestigi.

Tal com ha avançat el nou director de la IAM, la pròxima cita literària serà el 19 de febrer i l'autor convidat és el prestigiós escriptor Lorenzo Silva.

Periodisme, comunicació i dones

Una altra via d'actuació a València serà la de buscar nous àmbits de col·laboració acadèmics i universitaris. «Hi ha un derelicte on s'ha pescat poc, les facultats de Periodisme i de Comunicació Audiovisual, que són autèntics vivers de futurs assajos i treballs de recerca», ha comentat el director de la IAM.

En la seua declaració d'intencions, Vicent Ribes també ha avançat que la IAM augmentarà la presència femenina en els jurats literaris.

El president de la Diputació de València, Alfonso Rus, inaugurà ahir en la Pobla Llarga el nou sistema de tractament d'aigua, consistent en la instaŀlació de depòsits de carboni capaç de filtrar l'aigua i retirar els plaguicides i els pesticides.

L'acte comptà amb la presència de l'alcalde de la localitat de la Ribera, Rafael Soler, qui, amb els membres de la corporació provincial, acompanyà Rus durant el recorregut per les obres.

Rus digué que «la Pobla Llarga fou un dels municipis que, per precaució, es va acollir a estes ajudes per a instaŀlar el nou depòsit d'aigua, consistent en la instaŀlació de depòsits de carboni capaços de filtrar l'aigua i convertir-la en potable».

Este projecte, posat en marxa des de l'Àrea de Cooperació Municipal de la Diputació, «s'inserix dins del programa Inversions en el Cicle Integral de l'Aigua, i ha comptat amb un pressupost total d'1.832.000 euros, de què s'han beneficiat els municipis de la Pobla Llarga, Llaurí, Benaguasil, Algemesí, Favara, Benissanó, Tous i Moncada» —comentà Rus.

Per a Soler, alcalde del municipi de la Ribera, «es tractava d'un problema que teníem en la localitat, ja que els valors de l'analítica de l'aigua sempre marcaven el límit i no podíem allargar més el problema».

«Gràcies a l'ajuda de la Diputació de València, que subvencionà les obres amb 150.000 euros, el municipi de la Pobla Llarga va aconseguir avançar-se al problema dels plaguicides i pogué solucionar-lo abans que empitjorara» —asseverà Soler.

El diputat de Medi Ambient de la Diputació de València, Salvador Enguix, i l'alcaldessa de Ràfol de Salem, Carolina Mengual, es van reunir ahir per negociar un projecte de recuperació de l'espai degradat del Carrascalet per tal de destinar-lo al lleure i esport dels habitants de la localitat i les comarques pròximes.
En la trobada, la regidora ha demanat una ajuda al responsable provincial que permeta "solucionar el problema de les dos zones degradades i poder fer algun tipus d'actuació de millora i accés", ha informat Mengual.
"Amb este projecte de medi ambient pretenem condicionar la zona per a convertir-la en àrea recreativa, tancada i amb aparells esportius biosaludables, on els veïns puguen passar el dia i fer exercici", ha assegurat la responsable de la localitat de la Vall d'Albaida.
Mengual, a més, ha agraït "el compromís de la corporació provincial per estar a favor de poder realitzar qualsevol tipus d'actuació que millore les zones degradades del municipi". 

L’empresa pública de la Diputació de València Imelsa (Impuls Econòmic Local), presenta divendres que ve 31 de gener al Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat (MuVIM) la mostra EnArborar, produïda en col·laboració amb la Fundació Félix Rodríguez de la Fuente (FFRF).

L’exposició romandrà oberta al públic fins al 23 de març, i forma part de les activitats del projecte “Grans Arbres per a la Vida (Bigtrees4life), que desenvolupen ambdues institucions des de l’any 2013.

L’acte comptarà amb la presència del diputat d’empreses Públiques, Rafael Pérez; la presidenta de la FFRF, Odile Rodríguez de la Fuente, i el director del departament d’Arbres Monumentals d’Imelsa, Bernabé Moya.

Així mateix, està prevista la participació en l’acte dels dos artistes que han participat en l’exposició: l’aquarel•lista Fernando Fueyo i el dibuixant valencià Paco Roca.

El diputat Rafael Pérez ha indicat que “no hi ha millor manera de celebrar el Dia de l’Arbre que presentant esta mostra que reivindica el valor dels boscos i els arbres monumentals”.

Per la seua banda, la presidenta de la FFRF, Odile Rodríguez de la Fuente, es va confessar emocionada per la presència a València d’una exposició “que reconeix la clarividència del missatge de Félix Rodríguez de la Fuente, pioner en la divulgació de la importància dels arbres madurs com a elements fonamentals del bosc i de la seua biodiversitat més amenaçada”.

El director del departament d’Arbres Monumentals, Bernabé Moya, ha indicat que “EnArborar recorrerà durant els pròxims tres anys les principals ciutats espanyoles amb l’objectiu de transmetre un missatge de conservació al major nombre de ciutadans possible”.

Lloca de Canals i “El somni dels arbres”

La il·lustració del dibuixant Paco Roca dedicada a la Lloca de Canals és una de les grans protagonistes d’EnArborar, al costat de tres dibuixos més del prestigiós artista valencià dedicats a l’olivera, el taronger i la palmera.

El plafó de la Lloca, que enguany compleix el centenari de la seua plantació, reprodueix un poema d’Estellés i reflecteix la importància més enllà de l’interés botànic que amb el pas dels anys ha adquirit este arbre monumental i que s’ha convertit en un emblema de la vida social i cultural de Canals i ha transcendit les fronteres valencianes.

Un altre dels aspectes destacats d’EnArborar és la sèrie “El somni dels arbres”, en la qual l’aquarel•lista Fernando Fueyo “retrata” vint dels arbres monumentals més representatius d’Espanya, dels quals deu es troben a la Comunitat Valenciana.

Grans Arbres per a la Vida

La iniciativa “EnArborar: Grans Arbres per a la Vida” és un projecte LIFE+ de comunicació d’Imelsa en col•laboració amb la Fundació Félix Rodríguez de la Fuente i la Unió Europea que persegueix millorar la conservació dels arbres singulars i els boscos madurs de la Xarxa Natura 2000 i la Xarxa d’Espais Naturals Protegits d’Espanya i el seu territori d’influència.

El seu objectiu final és elevar el grau de conscienciació de la societat pel que fa a la importància d’este tipus d’arbres com a reductes de biodiversitat, testimonis del canvi climàtic, generadors de paisatge, dinamitzadors de les economies rurals i eines d’educació mediambiental.
 

L’alcalde de la Barraca d’Aigües Vives, Enrique Gómez, ha sol·licitat hui ajuda a la Diputació de València per a acabar les obres de construcció de l’edifici de l’Ajuntament nou, en marxa des de 2009.

Enrique Gómez s’ha reunit a la seu de la institució provincial amb el vicepresident i diputat de Cooperació Municipal, Juan José Medina, per a informar-lo de l’estat actual de les obres i de les actuacions que falta emprendre per a acabar el treball.

El grau d’execució del projecte “és del seixanta per cent ara mateix, però la nostra idea és acabar la planta baixa amb ajuda de les subvencions dels nous plans provincials de la Diputació”, ha explicat.

Les obres han comportat una inversió fins a la data de 400.000 euros, amb la col•laboració de la corporació provincial, i en faltarien uns 250.000 per a acabar tot l’edifici, “encara que ara mateix serien necessaris uns 100.000 o 120.000 euros per al que és la planta baixa, la façana, el tancament exterior i la Plaça de l’Ajuntament”, segons l’alcalde.

L’Ajuntament actual està situat a l’antiga Casa dels Peons Caminers del MOPU (abans Ministeri d’Obres Públiques) i reunix les dependències d’Alcaldia, Secretaria i Administració, en una superfície total de 80 metres quadrats aproximadament.

“Són unes instal·lacions molt reduïdes per al que necessita ara mateix la població, encara que també som conscients de com és l’actual situació econòmica i la impossibilitat d’accelerar les obres”, ha manifestat el responsable local.

La Barraca d’Aigües Vives és una entitat local menor amb 853 habitants empadronats, encara que hi viuen més de 2.000 persones tot l’any, i que pot arribar als 6.000 residents en l’època estival.
 

L’Escola Félix Jiménez de Requena s’ha unit un any més a la celebració del Dia de l’Arbre, col·laborant amb l’Ajuntament requenenc perquè més de 300 alumnes plantaren hui un pi nou a la Vereda Real.

La diputada provincial d’Educació, Oreto Segura, ha assistit a esta celebració que ve fent-se any rere any i el resultat de la qual són els robusts arbres que hi ha a la Vereda Real, plantats tots en alguna edició del Dia de l’Arbre des de fa dècades.

L’alcalde de la localitat, Javier Berasalauce, també ha participat este matí en esta activitat programada dins de la setmana mediambiental organitzada pel seu consistori.

La diputada ha plantat un pi amb les instruccions d’un alumne del cicle de forestal de l’escola de la Diputació. Oreto Segura ha volgut ressaltar “la dedicació que hui han tingut els alumnes de l’escola amb els xiquets dels sis col·legis que han participat, malgrat la pluja”.

“Entre tots han aconseguit que al final haja sigut un matí formidable, perquè veiem com este assagador va creixent amb els anys i, sobretot, seguim conscienciant els més xicotets perquè cuiden el medi ambient, que només tenim un planeta i el necessitem”, ha dit la diputada.

El director de l’Escola de Viticultura i Enologia de Requena, Pedro Navarro, junt amb el coordinador del Departament de Forestals i els professors d’estos mòduls han supervisat el treball que hui feien els seus alumnes com a monitors dels xiquets de Primària que anaven a plantar un arbre per primera vegada.

Les aixades i els plançons han omplit les vores dels camps de l’assagador fins al migdia quan ja se n’han anat als sis col·legis de Requena a dinar els xiquets dels col·legis d’Educació Primària Serrano Clavero, Alfonso X El Sabio, Higuerillas, Lucio Gil Fagoaga, Manuel García Izquierdo (de Sant Antonio), i el Col·legi Rural Agrupat El Teix (dels llogarets requenencs).
 

El president de la Diputació de València, Alfonso Rus, ha firmat este matí amb el president de la Unió Hotelera, Luís Martí, una pròrroga durant este any del Programa Provincial per l'Ocupació Hotelers i el Turisme Social de sis milions d'euros per a generar i mantenir ocupació en les zones turístiques durant la temporada baixa.
La diputada de Benestar Social i Sanitat, Amparo Mora, que també estava en la firma de l'acord, ha apuntat que esta reanudació és «molt important per a acabar el programa en totalitat i atendre totes les demandes rebudes».
En este sentit, Mora ha explicat que gràcies a esta iniciativa, han recorregut la província unes 13.000 persones.
Quant a les finalitats del programa, la responsable provincial ha afirmat que la iniciativa pretén «mantenir les quotes d'ocupació del sector hoteler i inclús crear més llocs de treball», ja que, segons la diputada, «a més de beneficiar els empleats de l'hosteleria, ha repercutit també a l'hora de contractar autobusos, guies i hostesses».
Per una altra banda, Mora ha avançat que la corporació provincial està estudiant la possibilitat d'enllaçar este pla amb la Diputació de Castelló i d'Alacant perquè els seus veïns disfruten de la província de València i els valencians coneguen els atractius d'estas dues províncies». La corporació provincial castellonenca ja s'ha interessat per este programa i volen estudiar les fórmules per a posa-lo en marxa», ha apuntat.

Manteniment de 1.500 ocupacions
Per la seua part, el president de la Unió Hotelera s'ha mostrat optimista amb este pla que, segons Martí, «ha mantingut entre 1.500 i 2.000 ocupacions en la província relacionades amb el sector hoteler, però també amb l'hosteleria i les agències de viatges».
«Tenir 30.000 persones recorrent la província fa possible que a més dels hotels es beneficien també els comerços», ha ressaltat Martí, qui també ha assegurat que este programa «té un clar impacte directe i un benefici des del punt de vista empresarial, ja que ajuda a desestacionalitzar el turisme, un dels principals problemes de la Comunitat i de la província, sobretot en les zones d'interior».
En este sentit, el responsable dels hotelers conta que durant els mesos d'hivern «l'ocupació és molt més baixa, ronda en un 30%, al contrari que els mesos d'estiu, on es pot arribar al 80%».
Així mateix, Martí ha afegit també que «el Pla per l'Ocupació Hotelera ompli eixos buits i permet mantenir llocs de treball evitant el tancament dels establiments hotelers».
Quant als resultats obtinguts en 2013, el president de la Unió Hotelera explica que han participat en el programa «un total de 18 hotels i s'han mantingut uns 100 llocs de treball de cada allotjament, per la qual cosa s'han conservat unes 1.800 ocupacions».

Pròrroga de l'acord
La corporació provincial i la Unió Hotelera formalitzaren per l'abril del passat exercici un conveni singular per a l'execució d'un programa dirigit als majors de 65 anys dels municipis de la província, amb el doble objectiu de generar i mantenir els llocs de treball en les zones turístiques durant els mesos amb menor afluència de visitants i impulsar un programa de vacances socials, que incorporara per als nostres majors activitat d'oci.
Concretament, en 2013 es formalitzaren 25.498 sol·licituds a través dels ajuntaments, moltes de les quals es demanaren amb posterioritat al mes d'agost, per la qual cosa es duran a cap durant l'any 2014, dins de la renovació que ara s'ha firmat. El nombre de viatges fets en 2013 ha sigut 12.782.
 

El Centre Teatral Escalante estrena 'L'home invisible' demà dijous, 30 de gener, a les 22:00 hores. La nova producció pròpia del teatre de la Diputació, 100% valenciana, s'emmarca en el Cicle de Companyies Valencianes, «una programació que oferix del 12 de gener al 6 de març les propostes de cinc destacades companyies autòctones, aprofundint el suport del Centre Teatral de la Diputació de València a les nostres arts escèniques», destaca el diputat provincial de Teatres i Música, Cristóbal Grau qui demà acudirà a l'estrena junt amb el director de CulturArts, Manuel Tomás i el director de l'Escalante, Vicent Vila.

En esta ocasió, l'Escalante ha comptat amb la companyia valenciana La Pavana per a la producció teatral. Rodolf Sirera és l'autor d'esta adaptació lliure del clàssic de la literatura de ciència-ficció escrit per H. G. Wells, 'L'home invisible', en la qual també es fa un homenatge a les grans obres d'escriptors de literatura fantàstica com ara Jules Verne o Conan Doyle.                 

'L'home invisible' és una proposta en valencià que romandrà en cartell fins al 6 de març, amb funcions per a escolars entre setmana i per al públic familiar els diumenges amb preus que oscil·len entre els 4 i 5 euros.

Vicent Vila ha destacat que este muntatge es dirigix a un públic que troba poques ofertes d'oci en les cartelleres: «Hem volgut produir una proposta que, encara que puguen seguir-la xiquets a partir de 6 anys, la gaudisquen especialment els adolescents».

Per a Vila, el misteri i la intriga de la ciència-ficció són molt atractius per als jóvens. «Si, a més, els afegim màgia, amor, humor i una acció trepidant, tenim una proposta única dins de la nostra escena», ha remarcat el director de l'Escalante.

Màgia, humor, ciència-ficció i referències cinematogràfiques

Els espectadors acompanyaran el doctor Griffin en el descobriment de la fórmula de la invisibilitat, un increïble avanç científic. Però les terribles conseqüències ètiques porten que l'investigador fuja. I és en esta escapada quan l'obra fa un divertit tribut, infestat de referències cinematogràfiques, a la literatura fantàstica.

El nou acostament a «l'home invisible» reunix sobre l'escenari, sota la direcció de Rafael Calatayud, personatges icònics com Sherlock Holmes i el seu ajudant Watson, el doctor Moreau, el professor Moriarty i fins i tot Norman Bates i sa mare. Per això, des de la companyia recorden que esta trama trepidant, plena d'humor, aventures i intriga, pot servir com a introducció als més jóvens en el gènere fantàstic, que en comptades ocasions puja a les taules del teatre.

Precisament, per a traslladar a l'escenari la peculiar lògica del món de la ciència-ficció, on pràcticament tot és possible, l'espectacle tira mà de sorprenents efectes visuals per als quals s'ha comptat amb l'assessorament del mag i actor Nacho Diago, protagonista de la peça.

Un repartiment valencià

Completen el repartiment de 'L'home invisible' una selecció d'intèrprets que reunix diverses generacions de les arts escèniques valencianes, amb Albert Forner, Xavo Giménez, Anna Casas, Enric Juezas, Miguel Arnau, Pepa Sarrió i Xoxe Giménez.

Un altre dels elements clau del muntatge és la música original, una partitura creada pel compositor valencià i Premi Nacional de Música, Joan Cerveró, que aconseguix crear el clima de misteri necessari per a este tipus d'històries.